El tren de la Història

Viatgem a la Terrassa medieval per conèixer Blanca de Centelles, una dona vinculada al castell de Vallparadís que les noves investigacions han tornat a situar al centre del relat històric. En parlem amb Gemma Ramos, directora del Museu de Terrassa, i amb l’historiador medievalista Javier Robles, que expliquen com la recerca documental ha permès revisar mites, desfer confusions i descobrir una dona...

Primer conversem amb Fàtima López, historiadora de l’art i professora de la Universitat de Barcelona, sobre l’exposició “El llenguatge de les flors. Missatges secrets de la natura”, que es pot veure a la Biblioteca de Catalunya. Descobrim com les flors van esdevenir un codi de comunicació ple de misteri, emocions i sentiments, especialment durant el romanticisme i el modernisme. Parlem de rams, cr...

Primer ens endinsem al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí i Poblet, amb l’arqueòleg Manuel Vaquero, investigador de l’IPHES i professor de la URV. La darrera campanya ha permès documentar nombrosos fogars de fa 15.000 anys i noves dades sobre la vida quotidiana dels caçadors-recol·lectors del Paleolític Superior a la conca del Francolí. Amb ell parlem de foc, campaments, art paleolític, aliment...

Primer conversem amb Francesc Magrinyà, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i autor de Teoria Cerdà. La revolució urbana industrial. Redescobrim Ildefons Cerdà no només com l’enginyer que va projectar l’Eixample de Barcelona, sinó com un pensador de la ciutat moderna. Parlem de muralles, higiene urbana, habitatge, mobilitat sostenible, espais verds, superilles, densitat, crisi cli...

Primer ens aturem a la Roca dels Bous (Camarasa), un jaciment clau per entendre la vida dels neandertals fa uns 50.000 anys. L’arqueòleg Xavier Roda (UAB) ens explica com la realitat virtual, els serious games i les experiències immersives permeten reconstruir el paisatge, el foc, la caça, les eines i la vida quotidiana dels grups neandertals. Després conversem amb Assumpta Serra Clota, arqueòloga...

Conversem amb el catedràtic Francesc Gràcia Alonso (UB) sobre Benvolgut president, estimat professor, l’epistolari inèdit entre Pere Bosch Gimpera i Josep Tarradellas. Un conjunt de cartes que permeten descobrir la relació personal i política entre dos noms clau de la Catalunya contemporània, l’exili català, la Generalitat republicana i les tensions internes del catalanisme durant el franquisme. D...

Pugem fins a la cova 338, a la vall de Núria, amb Carles Tornero, de l’IPHES-CERCA i la UAB. Les excavacions en aquest jaciment situat a més de 2.200 metres han documentat ocupacions humanes de fa més de 5.000 anys i una de les evidències més antigues d’explotació de minerals rics en coure a l’Europa occidental. Una descoberta que canvia la mirada sobre la prehistòria dels Pirineus, l’alta muntany...

Viatgem de l’Egipte grecoromà al romànic català per descobrir dues històries fascinants sobre patrimoni, arqueologia i art medieval. Primer parlem amb el professor Ignasi-Xavier Adiego, catedràtic de la Universitat de Barcelona i director de l’Institut del Pròxim Orient Antic, sobre una troballa excepcional a Oxirrinc: un fragment de la Ilíada d’Homer localitzat sobre una mòmia d’època romana. Una...

Fem parada a la Universitat de Barcelona per visitar l’exposició "Intramurs. El bressol de l’arquitectura moderna a Catalunya", amb el professor i comissari de la mostra Marcelino Jiménez. Amb ell parlem de l’antiga Escola d’Arquitectura de la UB, d’Elies Rogent, Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i del paper d’aquests espais en la transformació urbana i cultural de Barcelona. Després vi...

Conversem amb la filòloga Maria Campillo sobre el llibre Allez, Allez (Avenç editorial), un recull de testimonis literaris del pas de la frontera dels exiliats republicans el 1939. A través d’autors com Carles Riba, Antoni Rovira i Virgili o Xavier Benguerel, es reviu la Retirada, l’exili català i els camps de concentració francesos, així com el valor del memorialisme i la literatura de l’exili pe...

Venècia és una de les ciutats més fascinants de la història… però també una de les més fràgils. Parlem amb el professor Enric Bou sobre el seu llibre Venècia, ciutat de pèrdues i sobre com el turisme massiu està transformant la ciutat. I amb Sílvia Dahl descobrim l’exposició “Puja a bord!” del Museu Marítim de Barcelona, dedicada als minuters, els fotògrafs ambulants que van popularitzar la fotogr...

A la Tàrrega del 1348, en plena crisi provocada per la pesta negra, la comunitat jueva va patir un pogrom brutal que va causar unes tres-centes víctimes. Ara la ciència ha obert una nova finestra sobre aquell episodi tràgic. Parlem amb la investigadora Laura Pallarès-Vinya (UAB), d’un estudi publicat a la revista Genes, que analitza l’ADN de restes humanes trobades a les fosses comunes del cementi...

Viatgem a la Roma barroca per endinsar-nos a l’univers de Caravaggio, un dels pintors més influents i controvertits de la història de l’art. Ho fem a través d’una conversa profunda amb Xavier Albertí, autor del llibre L’Evangeli segons Caravaggio (Fragmenta Editorial), que proposa una lectura del pintor allunyada del mite biogràfic i centrada en la força de la mirada, el temps de contemplació i el...

Comencem amb el còmic És una bruixa? Mites, mentides i realitat, de Raquel Gu (Garbuix books), una obra de divulgació històrica que desmunta els tòpics associats a la figura de la bruixa i reconstrueix, amb rigor i humor, segles de persecucions, pors col·lectives i violència contra les dones. El còmic connecta la cacera de bruixes dels ss. XVI i XVII amb mecanismes encara vigents avui: l'estigmati...

Al Penedès s'ha localitzat la mula més antiga del Mediterrani occidental. A partir d’un jaciment excavat als anys vuitanta i reestudiat amb tècniques d’ADN antic i anàlisi isotòpica, els arqueòlegs Javier López Cachero i Jordi Nadal (UB) expliquen per què aquest animal revela coneixements zootècnics avançats, circuits comercials fenicis i noves lectures sobre prestigi, gènere i mobilitat a la prot...

Caritat del Río i el còmic que desafia la història Burgesa, anarquista, comunista i figura clau de l’estalinisme, Caritat del Río és molt més que “la mare de Ramon Mercader”, l’assassí de Trotski. Pep Brocal (Garbuix Books) dibuixa la seva biografia a un còmic de no-ficció que ens descobreix les veritats, mitges veritats i mentides d’aquest enigmàtic personatge. Joan Boadas: la memòria que constru...

Explorem Itiner-e, el projecte tecnològic que reconstrueix les vies romanes de l’Imperi Romà. Amb l’arqueòleg Pau de Soto (UAB) coneixem el funcionament d’aquest “Google Maps de l’Imperi Romà”, el mapa digital més complet sobre les carreteres romanes que unien Europa, el nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Parlem de mobilitat antiga, de rutes romanes i de com aquest projecte s’ha convertit en una ei...

En aquest episodi del Tren de la Història viatgem del 1375 al segle XXI amb dues històries que exploren com representem i expliquem el món. Comencem amb els 650 anys de l’Atles Català, una obra extraordinària atribuïda a Cresques Abraham i considerada un dels mapes més fascinants de la Mediterrània medieval. Sis fulls de pergamí plens d’or, miniatures i cosmografia que aspiraven a guiar viatgers m...

Viatgem fins al 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va autoritzar la creació de la Universitat de Barcelona. En plena ebullició humanista, la ciutat aspirava a tenir un centre de coneixement propi per impulsar el progrés del país. En parlem amb Agustí Alcoberro, vicerector de Cultura, Memòria i Patrimoni, que ens explica com eren els primers estudiants, quins conflictes va afrontar la UB al llarg...

La directora de l'Arxiu Tarradellas Macià, Núria Gavarró, ens presenta la jornada dedicada a la preservació documental dels arxius dels casals catalans a la diàspora per evitar que el temps ho esborri per sempre. I després descobrim la història fascinant i tràgica de l’Escola del Mar, joia pedagògica destruïda el 1938 pels feixistes, i que ara es vol reconstruir per ubicar-hi el Museu de l'Educaci...

A "El pistolerisme a Barcelona. Laberint de sang i plom" (Efadós) David Revelles i Jesús Martínez ens expliquen com ara fa cent anys la violència omplia els carrers d'una ciutat convulsa. Montserrat Terrones ens presenta "Història de l'art en femení" (Garbuix Books), un llibre imprescindible per recordar qui eren Dora Maar, Frida Kahlo... i qui van ser Élisabeth Vigée Le Brun, Rachel Ruysch, Artem...

El professor Jaume Dantí (Universitat de Barcelona) ha estudiat la importància del comerç mediterrani també després de l'inici de la colonització d'Amèrica i ens presenta "Agents i institucions a la xarxa catalana del Mediterrani" (Rafael Dalmau Editor). I amb Ramon Alberch, referent de l'arxivística mundial, parlem de l'origen de l'Arxiu Municipal de Barcelona arran de la publicació del seu llibr...

Un petit objecte trobat a Sabadell el 1977 ha resultat ser un fragment d’ivori d’hipopòtam del calcolític, identificat pels investigadors de la UB com un possible ídol o eina tèxtil. La troballa revela l’existència de xarxes d'intercanvi mediterrànies i el paper de materials exòtics en la prehistòria catalana. Ens ho ha explicat el catedràtic a la UB, Javier López Cachero. L’Arxiu Nacional de Cata...

Amb els seus negocis, la nissaga dels Castellarnau va transformar Tarragona i el seu port. Ens ho expliquen la directora de l'Arxiu Històric de Tarragona Laia Lanceta i la historiadora Isabel Companys, comissària de l'exposició "El món dels Castellarnau". A més, recordem que el 1925 la dictadura de Primo de Rivera va clausura el camp del FC Barcelona i l'Orfeó Català. En parlem amb l'historiador J...

El professor Arnau Vives (UB) ens ajuda a entendre la importància d'una de les obres més emblemàtiques de Ramon Llull, ara que Barcino ha publicat una nova edició del "Llibre d'Amic i Amat". I l'historiador Pablo Batalla ens explica com totes les ideologies des del nazisme fins l'anarquisme, passant pel comunisme i el feminisme, han utilitzat l'excursionisme per fer política al seu llibre "La band...