Mapamundi

La nova primera ministra del Japó, la conservadora Sanae Takaichi, és la primera dona que ocupa el càrrec en la història del país. I està sent també la primera que trenca alguns tabús de la identitat pacifista del Japó, fruit de la seva derrota a la Segona Guerra Mundial. El país exportarà armes en un context incert, de creixent competència i hostilitat amb la Xina. També busca aliances regionals...

La febre internacional per l'Àrtic està portant les grans potències a girar els ulls cap al nord del planeta. El desgel facilitarà noves rutes de transport marítim més curtes --sobretot al llarg de la costa de Rússia-- i potencialment facilitarà l'accés a nous recursos minerals. Hi ha un lloc únic al món que pot reproduir a petita escala aquestes dinàmiques: el remot i inhòspit arxipèlag de Svalba...

L'Assemblea General de l'ONU ha aprovat una moció històrica, impulsada per Ghana, que reconeix el tràfic transatlàntic d'esclaus i l'esclavitud com el pitjor crim de la humanitat que s'ha comès mai. La moció torna a posar en primer pla una pràctica brutal. A Barcelona, l'exposició "La infàmia" del Museu Marítim ha estat la primera que explica la participació catalana en l'esclavatge. Malgrat que e...

Donald Trump està imposant un nou ordre mundial que desmantella algunes de les fonts de poder que, després de la Segona Guerra Mundial, van convertir els EUA en l'imperi amb més influència global de la història contemporània. Fa anys que la imatge i el poder tou dels EUA es debiliten, però davant les amenaces, insults i menyspreus de Trump s'obre una nova era. S'està desamericanitzant, el món? I E...

S'espera que un mapa del món projecti els continents de la manera més ajustada possible a la mida real. A la majoria dels mapamundis, però, l'Àfrica hi surt minimitzada. La campanya "Corregiu el mapa" vol que els mapamundis deixin d'empetitir el continent.

Cuba viu en una crisi econòmica permanent. Qui en té la culpa?

Hi ha vides de pel·lícula. Joan Soldevila Julià va fugir de l'exèrcit espanyol el 1949 i va marxar a França. Allà, es va allistar a la Legió estrangera francesa i, en plena primera guerra d'Indoxina, va canviar de bàndol i es va quedar a viure al Vietnam setze anys.

Els armenis de l'Alt Karabakh denuncien el genocidi cultural que l'Azerbaidjan aplica a la seva terra, dos anys després d'expulsar-los a la veïna Armènia. Acusen Bakú de destruir els seus pobles, esglésies i cementiris, i lamenten que Yerevan els sacrifiqui per supervivència geopolítica.

L'oposició encara busca una resposta a Meloni, la primera ministra postfeixista que ha estabilitzat la república, que en 79 anys ha tingut prop de 70 governs que mai han acabat una legislatura.

Els equatorians van votar per Daniel Noboa. Creuen que la mà dura del president acabarà amb el narcotràfic. D'altres, però, troben que ha fet promeses impossibles de complir que erosionen els drets fonamentals.

En l'actual ordre mundial, a més de la Xina, altres poders emergents com l'Aràbia Saudita, l'Índia o Turquia són models a seguir pel Sud Global. Creuen que és possible portar-los benestar material sense caldre una democràcia plena.

Després de la caiguda del dictador, alguns sirians exiliats a Catalunya dubten de tornar al seu país davant del perill que corren les minories, de l'amenaça d'islamització i d'una economia desballestada.

Molts conflictes s'han resolt i d'altres han quedat congelats amb les tropes de manteniment de la pau de les Nacions Unides. En alguns llocs del planeta, però, els cascos blaus no porten bons records.

L'exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid combaten pel control del país des de l'abril del 2023, després d'ofegar la revolta popular que va enderrocar Omar al-Bashir. El Sudan viu ara una de les crisis humanitàries més greus del món.

Són la minoria més perseguida del món, segons l'ONU. Aquest 2025 farà vuit anys que van tenir un intent de genocidi i prop d'un milió van fugir de Myanmar al veí Bangladesh, on malviuen en el camp de refugiats més gran del món.

El 1962 la diplomàcia va evitar la guerra nuclear entre l'URSS i els EUA. En canvi, el 1974 no només no va aturar el conflicte entre xipriotes, sinó que tampoc l'ha resolt més de mig segle després.

Les guerres deixen ferides invisibles que són tan o més importants com les que es veuen. Ara, a la que es lliura a Gaza hi ha una treva on els dos bàndols gestionen les ferides psicològiques.

Hi ha cinc estats que es proclamen comunistes: Cuba, la Xina, Corea del Nord, Laos i el Vietnam. Però què hi queda, dels ideals de Karl Marx? Analitzem el Vietnam, una república socialista que no admet la dissidència però que gestiona una economia que creix sostingudament.

El president dels Estats Units vol preservar la base militar en aquesta illa de l'Àrtic rica en recursos minerals que aspira a la independència de Dinamarca. Groenlandesos i danesos diuen que no està en venda, i els empara el dret internacional.

El poder econòmic i militar reposa en els semiconductors. Sense semiconductors, el món deixaria de funcionar. Els Estats Units en tenen el domini, amb la col·laboració de Taiwan, tot i que la Xina hi inverteix més que ningú per atrapar-los, mentre que la Unió Europea és al vagó de cua.

Finlàndia obrirà un magatzem permanent per a combustible nuclear gastat, el primer al món. Molts defensen la seguretat de l'energia nuclear per deixar enrere els combustibles fòssils. Per d'altres, les nuclears estan condemnades a desaparèixer a favor de les renovables.

A Colòmbia, Irlanda del nord i Guatemala els bàndols que lluitaven a mort van haver de seure per acabar la guerra. Aquells processos de pau poden servir d'ajuda per acabar els conflictes que hi ha ara al món? L'Associació Catalana per la Pau ha reunit tres guerrillers que van deixar les armes per fer la pau.

La repressió contra algunes dones d'institucions lligades a l'Església catòlica ha estat recurrent a l'estat espanyol, a Irlanda i a Guinea Equatorial. Les víctimes no han rebut mai una disculpa pública dels ordes religiosos que gestionaven els reformatoris, on se'ls imposava una moral sexual patriarcal i treballaven sense cobrar.

Hi ha africans que, després de formar-se a Europa, tornen a casa per sortir-se'n. D'altres treballen aquí per evitar que més compatriotes es juguin la vida en la travessa. Per Ousman Umar, que va patir un calvari per arribar aquí, la solució de la crisi migratòria no és al mar ni a les fronteres; només l'educació pot transformar l'Àfrica.

"Es pot comparar amb Gaza, no hi cauen bombes però pot ser pitjor", expliquen des dels afores de Port-au-Prince. Haití no està en guerra contra ningú però té xifres de conflicte bèl·lic, amb 7.500 morts el darrer any i mig. D'on ve aquesta violència i inestabilitat crònica?