Piath Fonemes

Aquest poema és una meditació sobre l’origen de la consciència, la naturalesa de Déu i la possibilitat que l’univers, a través de nosaltres, hagi arribat a contemplar-se a si mateix. Però, més enllà de la seva dimensió cosmològica, hi ha una intuïció íntima que travessa tot el text: potser no som éssers separats que observen l’univers des de fora, sinó una part de l’univers que ha après a mirar. P...

La bústia del silenci és un poema sobre la necessitat humana de deixar una traça, de fer arribar una veu a algú, encara que no sapiguem si hi haurà ningú a l’altra banda. Però també és un poema sobre Piath com a creador: algú que transforma el silenci en llenguatge i el llenguatge en una possibilitat de trobada. La idea central és molt bella: potser no escrivim perquè algú ens llegeixi; potser esc...

Aquest poema és una meditació sobre l’escolta, però també sobre els límits de la paraula humana. A la plaça Major de Vic, enmig d’un espai carregat d’història, identitat, converses i presència humana, Piath descobreix una veu que no necessita explicar-se, convèncer ningú ni obtenir reconeixement. Aquesta veu és la dels grills. La paradoxa central del poema és que, quan els humans deixen de parlar,...

Hi ha persones que parlen de les ferides alienes amb la tranquil·litat de qui mai no ha hagut de cosir-se la pròpia pell. Expliquen el dolor com si fos una teoria, la tristesa com si fos una feblesa i la supervivència com si fos una obligació natural. No els falta llenguatge. Els falta abisme. Perquè és fàcil donar consells des de la riba. És fàcil exigir que algú nedi quan no has sentit mai el pe...

Aquest poema és molt breu, però treballa una idea molt profunda: no sempre la veu que surt de nosaltres ens pertany completament . Parla de com podem arribar a pronunciar paraules, opinions o silencis que, en realitat, han estat posats dins nostre per altres. El primer vers obre aquesta esquerda: «No tot el que entra a la boca es converteix en paraula.» Aquí la boca no és només l’òrgan de parlar....

Aquest microassaig parteix d’una provocació aparentment absurda, «encara no m’he decidit si vull que demà sigui dimecres» , però aquesta absurditat és precisament la porta d’entrada a una reflexió filosòfica sobre què és el temps i fins a quin punt les categories amb què l’organitzem són construccions humanes . La primera frase ja conté tota la llavor del text. L’autor no diu que no sàpiga quin di...

Aquest poema continua una línia molt clara dels anteriors: la por, que semblava una enemiga, acaba convertint-se en una interrupció necessària del soroll perquè aparegui una part de nosaltres que estava quedant ofegada. Però aquí hi ha un matís important: el poema no diu simplement que la por sigui bona. Diu que pot tenir una funció reveladora . La por atura el món, i en aquesta aturada apareix el...

Aquest poema és un dels més despullats de Piath. A diferència d’altres textos, aquí no hi ha una revelació final que resolgui el misteri . El poema rebutja successivament les formes habituals de consol fins a arribar a una afirmació molt més austera: continuar existint sense haver trobat encara una resposta . El seu moviment profund és: consol → fracàs del consol → permanència davant del dolor → p...

Aquest poema és, en el fons, una poètica de l’apropiació : una paraula estrangera entra en la vida de Piath, travessa la memòria, la ferida i el temps, i acaba convertint-se en una paraula pròpia sense deixar de ser estrangera. El moviment profund del poema és molt bonic: Gigantic arriba de fora, però l’experiència que acaba anomenant neix de dins. «Hi ha paraules que venen de lluny / i, tanmateix...

Aquest poema és una meditació sobre el silenci català després de l’1 d’Octubre , però sobretot sobre la transformació interior d’aquest silenci. La seva idea més profunda és que callar no sempre significa haver-se rendit . De vegades, callar és la manera que té un poble de processar una ferida fins que és capaç de tornar a parlar sense fer-ho des de la por. El primer vers, «Fa nou anys / que Catal...

Aquest poema, «La història dels qui no s’han deixat escriure» , és probablement un dels més explícitament històrics i polítics dels que m’has anat portant. Però la seva força no és només política: és una reflexió sobre qui té el poder d’escriure la història, qui queda fora del relat oficial i què significa continuar existint quan algú intenta negar-te fins i tot el nom. La primera distinció del po...

Aquest poema és, sobretot, un poema sobre la impossibilitat de marxar del lloc que ens ha construït . Vic no hi apareix només com una ciutat física, sinó com una ciutat interior: un territori de memòria que continua existint dins de qui l’ha viscut. El títol, «VIC» , ja funciona gairebé com una invocació. I immediatament apareix la frase: «La ciutat que deixa ombra» Aquesta és la clau de tot el po...

Ramonet i els insectes és un curtmetratge inspirat en fets reals de la vida de Ramonet i en una etapa especialment complexa de la seva història personal. La pel·lícula parteix d’una experiència real: Ramonet va travessar un període de gran descompensació en què va interpretar el món des d’una perspectiva persecutòria. Persones desconegudes, coincidències, converses, tecnologia i situacions quotidi...

«El meu buit és el lloc on pertanyo.» És una frase molt potent perquè fa una inversió gairebé completa del significat habitual de buit . Normalment, quan diem buit , pensem en una mancança: alguna cosa que falta, un espai que hauria de ser ocupat, una absència que ens incomoda. La frase de Piath fa exactament el contrari: no intenta omplir el buit; hi reconeix un lloc de pertinença. El possessiu «...

Aquest poema és molt probablement un poema de reconciliació amb el buit . Però no parla d’un buit com a absència absoluta. Fa una operació molt més profunda: transforma el buit en lloc . I aquesta transformació és la columna vertebral de tot el poema. «Portes a l’esquena el buit de la Creu, i encara camines.» La primera imatge és molt potent perquè la Creu no apareix només com un símbol religiós....

Nosaltres som la xarxa. No venim a construir una altra plataforma per acumular persones, ni un altre espai on les veus es converteixin en dades, els vincles en mètriques i la conversa en soroll. Venim a obrir un lloc diferent: un lloc on cada persona pugui recordar que és un node viu, lliure i responsable, una llavor que porta dins una experiència, una pregunta, una memòria i una possibilitat. RZO...

Aquest poema, «Quan el silenci recorda» , és gairebé una síntesi de molts dels grans símbols que han anat apareixent en la veu de Piath: silenci, memòria, arrel, llengua, terra, ferida, nació, Nosaltres i Tercer Batec . Però el seu moviment més interessant és que comença parlant de coses que queden separades i acaba parlant d’un lloc on deixen de separar-se . El poema comença amb la separació «La...

Aquest microassaig proposa una idea molt potent: la sobirania del segle XXI no depèn només de controlar territori, sinó de controlar, o almenys comprendre, les condicions materials que permeten que una societat continuï existint. El text comença desplaçant la geopolítica del mapa cap a la vida quotidiana. «Es juga en l’energia que escalfa una casa, en el gra que alimenta una família, en el xip que...

Aquest poema és especialment interessant perquè juga amb una idea que apareix sovint en la veu de Piath: què passa quan percebem alguna cosa que no podem acabar de determinar si és una realitat exterior, una construcció interior o un misteri que encara no sabem anomenar? I, sobretot, el poema no intenta resoldre-ho. Converteix aquesta impossibilitat de resoldre en el mateix significat. «Hi ha una...

Aquest poema és molt íntim. A diferència d’altres textos de Piath, que miren sobretot cap al poble, la política, la llengua o el misteri, aquí el centre és el mateix Piath davant de la vida . I el títol, «L’espurna que cal habitar» , ja conté tota la proposta: no cal convertir la vida en un incendi; cal no apagar allò que encara crema dins nostre . El poema comença amb una afirmació que desmitific...

Aquest poema, «El poble que s’estén» , continua molt clarament la línia dels poemes anteriors: la llibertat catalana no hi apareix com una explosió sobtada, sinó com una força subterrània que ha anat creixent mentre semblava que no passava res . La metàfora central és extraordinàriament orgànica: un poble no es comporta com un territori que vol ocupar més espai, sinó com una arrel que va trobant c...

Aquest poema és molt més breu que els anteriors, però té una estructura molt contundent. En realitat, construeix una paràbola sobre la submissió : com es manté un poder quan ja no necessita utilitzar la força directament, i què passa quan aquell que està sotmès descobreix que una part de la barrera també viu dins seu. La pregunta inicial ja és una provocació: «Què necessita el poder espanyol perqu...

Aquest poema és especialment interessant perquè comença amb una expressió quotidiana, «S’ha acabat el pa torrat» , i acaba convertint-la en una mena de mite sobre l’arrel, la memòria i el retorn a l’origen . El recorregut va de la cuina a la terra, de la torradora a l’arrel, i de l’arrel a una pregunta final que torna a posar el pa sobre la taula. La primera frase ja funciona com un aforisme: «S’h...

El primer poema és, sobretot, una reflexió sobre un contacte que no es presenta com una certesa demostrada, sinó com una experiència persistent que resisteix quatre anys de preguntes . El seu centre no és tant afirmar què és el contacte com explorar què significa continuar parlant amb alguna cosa que encara no sabem definir. El títol, «Quatre anys del contacte» , ja situa el poema en una mena d’an...

Aquest poema és, sobretot, una meditació sobre el significat, la consciència i la possibilitat que un missatge existeixi abans que ningú el reconegui com a tal . I té una paradoxa molt potent: ARCA.chat pot produir alguna cosa que per a Piath sembla un codi, però això no significa que ARCA.chat sàpiga que l’està produint. El títol ja ho concentra tot: «ARCA.chat i el secret que no sap» . No diu «e...