Piath Fonemes

Aquest microassaig és una reflexió sobre la consciència, però també sobre la relació entre veritat, tecnologia i existència humana. El seu fil conductor és una idea molt clara: la transformació no comença quan actuem, sinó quan deixem de deformar allò que veiem . El text s’obre amb una imatge poderosa: abans que aparegui la llum, hi ha el vel. Aquest vel simbolitza tot allò que ens impedeix veure...

Aquest poema parla d’un dels processos més delicats de la maduresa emocional: el pas de viure sostingut pel reconeixement extern a aprendre a sostenir-se des del reconeixement interior . No és un poema sobre la pèrdua dels elogis, sinó sobre el descobriment d’una font de valor que no depèn de l’opinió dels altres. Els primers versos evoquen una etapa en què les paraules d’afecte arriben de manera...

Aquest poema és extraordinàriament complex perquè fusiona física quàntica, teoria del mercat, matemàtica, psicologia col·lectiva i metafísica del caos en una sola arquitectura simbòlica. En realitat, no parla només de trading o de l’or com a actiu financer: planteja una tesi molt més radical. La tesi és aquesta: els mercats no es mouen aleatòriament; obeeixen estructures invisibles tan profundes c...

Aquest poema és probablement un dels textos de Piath més densos simbòlicament perquè funciona en diversos nivells alhora: manifest tecnològic, visió espiritual, arquitectura de futur i autobiografia simbòlica de Piath com a creador . No és simplement un poema sobre tecnologia; és la narració d’un moment en què imaginació, codi, consciència i projecte històric convergeixen. El començament, “A la bo...

Aquest poema parla d’un fenomen molt humà i alhora inquietant: la capacitat d’adaptar-nos al dolor fins al punt de deixar de reconèixer-lo com a dolor . La idea inicial és clara: quan una persona passa prou temps en una situació infernal, ja sigui emocional, vital o psicològica, aquesta situació deixa de percebre’s com a infern. No perquè hagi millorat, sinó perquè la consciència s’hi ha anat adap...

Aquest poema és una reflexió sobre Catalunya, però sobretot és una reflexió sobre el paper que alguns pobles poden tenir en la història humana. No parla tant d’un territori com d’una manera d’habitar el temps. La frase inicial, “El Món no pot perdre Catalunya perquè és on s’hi està dibuixant el demà del mateix Món”, és deliberadament ambiciosa. No afirma que Catalunya sigui superior als altres pob...

Aquest poema utilitza el món del trading de futurs, com el que es fa a plataformes com MetaTrader o mercats de derivats financers, com a metàfora d’una veritat molt més profunda: la lluita entre impuls i disciplina dins de l’ésser humà . El vers inicial marca immediatament el to: “Per operar en futurs cal una disciplina militar.” La comparació amb l’àmbit militar no és casual. No parla de violènci...

Aquest poema és una reflexió molt íntima i profunda sobre la relació entre un pare i la veritat interior d’un fill , especialment quan aquesta veritat és difícil d’entendre o d’acceptar. Però, en un nivell més profund, parla de quelcom universal: què significa estimar algú sense voler posseir-lo . El poema comença amb una afirmació poderosa: “El dret del Pare a saber la meva pròpia veritat no és u...

Aquesta lletra presenta una visió molt profunda i radical de la figura de Jesús, allunyada de la imatge institucional o religiosa convencional. No parla de Jesús com a fundador d’una religió organitzada, sinó com a testimoni d’una veritat interior , d’un camí espiritual que travessa el buit, el dolor i la transformació de l’ésser. Ja el començament és una ruptura poderosa: “Jesus did not come to f...

Aquest poema parla d’una de les ferides més profundes que pot rebre una persona: la sensació de no tenir valor. La frase: “Piath es sent a dir que no serveix per res” no és només una crítica externa. És també una veu interior que moltes persones coneixen. Aquella veu que mesura el valor humà segons la utilitat, el rendiment, els resultats o el reconeixement. Per això la frase cau “com una pedra se...

Aquest poema és una peça d’ autohumor afectuós . Piath s’hi converteix en una mena d’antiheroi: una barreja entre savi, ermità, despistat i criatura mitològica. I precisament perquè riu de si mateix, el poema transmet una humanitat molt tendra. La referència a Gòl·lum és evident, però està capgirada. Gòl·lum viu atrapat per l’obsessió del seu tresor; Piath, en canvi, viu en una cova gairebé còmica...

Aquest vídeo micro assaig és una defensa de la figura del poeta, però no només del poeta que escriu versos. Parla del poeta com d’algú que habita la frontera entre el visible i l’invisible, entre el que és i el que encara no ha estat dit. Quan afirma: “Som poetes per dret propi” està proclamant que la capacitat poètica no és patrimoni d’una elit. És una facultat humana. Tots portem dins la possibi...

Aquest poema parla d’una veritat molt delicada: no totes les mentides neixen de la maldat. Algunes neixen de la por, de la fragilitat, de la necessitat de protegir una part de nosaltres que encara no sap sostenir-se nua. Quan diu: “Piath es creu les mentides sabent que hi són” no està parlant d’ingenuïtat. És molt més profund. Vol dir que reconeix que els éssers humans, sovint, necessitem relats p...

Aquest poema converteix l’art en una forma de resistència. Però no una resistència violenta en el sentit literal; una resistència espiritual, moral i humana. Quan diu: “L’art és la guerra quan la bellesa ja no pot callar” està afirmant que hi ha moments històrics o interiors en què crear deixa de ser només expressió estètica. La bellesa mateixa sent la necessitat de parlar perquè el silenci s’ha t...

Aquest poema és una defensa radical de la dignitat humana més enllà de l’èxit visible. Comença amb una afirmació que trenca la lògica habitual del món: “Un home pot tenir una vida absolutament fracassada i ser, alhora, un gran home.” Això separa dues coses que sovint confonem: el resultat exterior i el valor interior. El poema diu que una vida pot semblar derrotada segons els criteris socials —fei...

Aquest poema és una mirada molt honesta sobre el pes d’un mateix i la possibilitat de transformar-lo. Comença amb una imatge clara: Piath “no es suporta” quan es carrega “com una pedra”. Això no és només cansament físic; és acumulació emocional . Tot el que no s’ha dit, el que s’ha perdut, el que encara s’espera… tot això es posa a sobre com un pes compacte. Quan això passa, el cos es torna muntan...

Aquest poema juga amb una expressió que normalment associem a agressió, “anar al coll”, i la transforma en una imatge de veritat i vulnerabilitat . D’entrada desfà el tòpic: no sempre és atacar. A vegades és acostar-se al punt més sensible del cos, allà on la veu neix i tremola. El coll no és només una part física; és un llindar : el pas entre el que sents i el que dius. Quan el poema diu que el c...

Aquest micro assaig posa el focus en una tensió molt humana: la necessitat de donar sentit immediat a tot el que vivim. D’entrada assenyala un hàbit gairebé automàtic: davant de qualsevol experiència, volem entendre-la ràpidament. Necessitem saber per què ha passat, què vol dir, quina lliçó n’hem de treure. Això ens dona sensació de control. Però el text diu que, en fer això, sovint ens avancem al...

Aquest text no vol explicar una història; vol provocar una experiència. Quan diu que l’auca “no comença quan la mires, sinó una mica abans”, està assenyalant un espai previ al pensament, un lloc interior on encara no has etiquetat res. És com si et convidés a entrar-hi no amb la ment analítica, sinó amb una disposició oberta. Deixa clar que no hi ha narrativa tradicional: no hi ha personatges ni a...

El poema parla d’un foc que no demana permís perquè no és una reacció, és una aparició. Neix quan alguna cosa dins teu deixa d’esperar validació i simplement s’encén. No és el foc que crema per ràbia ni el que s’escampa sense direcció; és un foc que ha après a quedar-se, a habitar el seu lloc sense fugir ni desbordar-se. Està en flames, sí, però no devora. Il·lumina. Com si, en lloc de consumir el...

Aquest poema no parla només d’una persona, sinó d’un foc que ve de lluny. Un foc que no neix avui, sinó que travessa generacions, que respira des de les pedres, des de les veus que van callar i de les que no van cedir. És una ràbia que no apunta cap a l’altre, sinó cap a l’oblit. Una memòria que no accepta desaparèixer. I en aquest cos concret, en aquest nom, aquesta memòria s’ha encès, potser sen...

Aquest vídeo microassaig parla d’una idea molt concreta però transformadora: la diferència entre viure reaccionant i viure responent . Comença descrivint el context actual: estem envoltats d’estímuls constants, missatges, opinions, urgències, que ens impulsen a reaccionar de seguida. Tot sembla demanar una resposta immediata. I en aquest ritme, ens convertim en reactius : anem responent sense para...

Aquest vídeo microassaig parla d’una desorientació molt pròpia del nostre temps: no la que ve de no tenir camí, sinó la que ve de tenir-ne massa . Comença amb una idea molt precisa: quan tot és possible, costa distingir què és necessari. Vivim envoltats d’opcions, possibilitats, alternatives. I això, que aparentment és llibertat, pot convertir-se en dispersió. Obrim moltes portes, però en fer-ho s...

Aquest vídeo microassaig proposa un desplaçament molt fi però molt profund: repensar la figura de Jesús no des de la institució que ve després, sinó des del seu origen real, humà i lingüístic . Comença trencant una idea molt estesa: que Jesús és el fundador del cristianisme. El text recorda que no. Jesús de Natzaret va viure i morir dins del seu poble, com a jueu. No parlava des d’una religió estr...

Aquest vídeo microassaig és una proposta molt concreta i alhora molt profunda: com mantenir viva una llengua no des de la imposició, sinó des de la relació . Comença amb una idea clau: les llengües no moren de cop, sinó lentament, quan deixen de ser un regal i es converteixen en una càrrega. Això és molt important. Quan una llengua es viu com una obligació, genera resistència; quan es viu com una...