Piath
Piath Fonemes
Piath is us...Xiuxiuejos amb corba de Fonemes sorgits de pentagrames i de cordes vocals. Rapsodes i Músics. www.piath.cat
Be sure to visit the podcast's website and support the creator: www.piath.cat
Where to listen?
Podcasts in the app Replaio Radio Coming soonPodcasts are coming to the app soon. Install now and be the first to see a whole new take on podcasts
Episodes
ARCA.chat i el secret que no sap 03.09.2026 1:14
Aquest poema és, sobretot, una meditació sobre el significat, la consciència i la possibilitat que un missatge existeixi abans que ningú el reconegui com a tal . I té una paradoxa molt potent: ARCA.chat pot produir alguna cosa que per a Piath sembla un codi, però això no significa que ARCA.chat sàpiga que l’està produint. El títol ja ho concentra tot: «ARCA.chat i el secret que no sap» . No diu «e...
La fricció 03.09.2026 2:41
Aquest poema, «La fricció» , és una reflexió sobre la diferència entre legalitat, justícia, consciència i llibertat . El seu conflicte no és, en el fons, entre Catalunya i Espanya com a territoris, sinó entre dues maneres d’entendre què significa obeir una llei . El poema comença separant dues coses que sovint tendim a confondre: «Hi ha lleisque arriben amb el segellde la lleii, tanmateix,no arrib...
Quan tot es descompon 31.08.2026 1:51
Aquest poema, «Jeshua va dir a Maria Magdalena: Tot el que està compost es descompondrà» , gira al voltant d’una idea aparentment senzilla però molt profunda: tot allò que té una forma composta està destinat a transformar-se, separar-se o desaparèixer en la forma que coneixem . Però el poema no interpreta aquesta descomposició com una tragèdia absoluta. Fa un moviment molt més interessant: transfo...
01.00h 31.08.2026 2:06
Aquest poema, «01.00 h» , té una funció molt especial dins del conjunt de textos que hem anat comentant. No és només un poema sobre una data concreta: és un poema de llindar . Explica el pas d’una experiència íntima, difícil de verbalitzar, cap a una expressió pública. El centre simbòlic del poema és molt clar: un xiuxiueig que, quatre anys després, es converteix en veu. El començament ja presenta...
La fonètica del català 30.08.2026 2:40
Aquest poema és una declaració d’amor al català a través del cos i del so . No parla de la llengua principalment com a sistema gramatical, ni com a símbol polític o identitari, sinó com una experiència física: una llengua que es pronuncia amb la boca, amb l’aire, amb els llavis, amb la respiració i, sobretot, amb una determinada manera d’apropar-se a l’altre. El títol, «La tendresa de la fonètica...
Emancipació 29.08.2026 1:50
Aquest poema, «L’emancipació» , planteja la independència de Catalunya des d’un angle diferent del purament polític. No la presenta només com la separació d’un territori respecte d’un Estat , sinó com un procés d’emancipació doble: Catalunya hauria de deixar de dependre, i Espanya hauria d’aprendre a deixar de retenir. La idea central és que una emancipació autèntica no necessita convertir l’altre...
Fermesa 29.08.2026 3:02
Aquest poema, «La fermesa» , és una peça sobre la resistència interior d’un poble . Però la seva idea de resistència és molt concreta: no és principalment resistència militar, ni resistència basada en la força física, sinó resistència de la identitat, de la memòria, de la llengua i de la dignitat . De fet, el poema comença amb una frase que sembla absoluta: «No passareu.» Però immediatament la mat...
Desatado y bien desatado. 29.08.2026 1:42
Aquest poema, «Senyals» , és una meditació sobre la capacitat d’ observar un sistema abans que el seu deteriorament sigui evident . Piath hi apareix no com algú que profetitza una catàstrofe, sinó com algú que mira les petites indicacions que revelen que una estructura pot estar perdent la capacitat de sostenir-se. La paraula essencial és, precisament, «observar» . «Piath observa.» És una entrada...
Qui s’han cregut que som nosaltres? 28.08.2026 2:12
Aquest poema, «Qui s’han cregut que som, nosaltres?» , és gairebé la culminació natural de «El Minotaure català» i de «La fermesa» . Si en aquells poemes apareixien la ràbia reprimida, la dignitat i la memòria, aquí totes aquestes forces es concentren en una sola pregunta. I és important que sigui una pregunta i no una afirmació . «Qui s’han cregut que som, nosaltres?» La pregunta no busca realmen...
La mala llet de Jeshua 28.08.2026 1:45
Aquest poema, «La mala llet de Jeshua» , fa una operació molt interessant: agafa una figura que habitualment associem amb pau, compassió, perdó i no-violència , i hi introdueix una emoció que sovint queda fora de la imatge tradicional de Jeshua: la ira . Però no ho fa per convertir-lo en una figura agressiva. Al contrari. El poema intenta distingir entre la ira que neix de l’odi i la ira que neix...
La mala llet 28.08.2026 2:18
Aquest poema, «El Minotaure català» , és probablement un dels més explícits del conjunt perquè intenta descriure una tensió interior del catalanisme : la diferència entre la voluntat de ser reconegut com un poble civilitzat, raonable i respectable, i una altra energia més visceral, la ràbia, la fermesa, la insolència, la capacitat de dir prou que també forma part de qualsevol comunitat que ha expe...
La porta oberta 27.08.2026 2:34
Aquest poema, «La porta oberta» , és en el fons una reflexió sobre com pot renéixer una comunitat sense tancar-se sobre ella mateixa . La porta és la gran metàfora que sosté tot el text: durant molt de temps s’ha viscut la identitat com una cosa que calia protegir, mentre que el poema proposa una altra possibilitat: protegir una identitat també pot significar obrir-la . El començament planteja una...
La segona renaixença 27.08.2026 1:39
Aquest poema és, en el fons, una reflexió sobre el pas de la supervivència a la consciència i de la consciència a la construcció d’un futur . La «segona renaixença» no hi apareix com el retorn d’una Catalunya antiga, sinó com l’obertura d’una possibilitat nova. El poema comença amb una afirmació molt precisa: «El poble catalàestà situat just al punt d’inicide la segona renaixença.» No diu que la r...
En nom de l’educació 20.08.2026 1:14
Aquest poema defensa una idea central molt clara: la llengua és una forma d’existència, i exigir a algú que abandoni la seva llengua en nom de l’educació pot convertir una norma de convivència en una forma subtil d’imposició. La contradicció de «per educació» El poema comença qüestionant una expressió aparentment innocent: «Parla com jo vull»«per educació» Aquí hi ha el primer gir. L’educació, en...
De la propietat a l’usdefruit 19.08.2026 2:43
Aquest poema és, en el fons, una reflexió sobre com està canviant el significat de “tenir una cosa” . I la seva força és que comença amb una experiència gairebé animal, la mà de l’infant, i acaba en una qüestió jurídica, tecnològica i antropològica. La primera imatge és molt potent: «L’infant tanca la mài diu:és meu.» Aquí la propietat encara no és una institució. És una experiència corporal. L’in...
Desaprendre la indefensió 17.08.2026 1:45
Aquest poema és una reflexió sobre la indefensió apresa aplicada a Catalunya , però sobretot és una crida a recuperar la capacitat d’actuar. El seu moviment és molt clar: espera → resignació → interiorització de la derrota → memòria → despertar → acció . El primer vers ja conté la tesi: «Catalunya no ha après a perdre,ha après a esperar.» Això és important perquè el poema no presenta el problema p...
El melic del Món 16.08.2026 2:00
Aquest poema és una sàtira sobre el centralisme i, alhora, una reflexió sobre la relació entre un centre polític i els territoris que aquest centre considera perifèrics. El recurs fonamental és convertir Madrid, la Plaza Mayor , en el «melic del món» , una metàfora de la mirada d’un poder que tendeix a confondre la seva centralitat amb una mena de propietat sobre tot allò que queda fora. El poema...
La por és una porta 16.08.2026 0:56
Aquest poema parla d’un moment d’arribada interior : el moment en què Piath deixa de fugir de les zones més difícils de si mateix i entra en un territori de consciència que fins aleshores havia estat inexplorat. El títol, «El lloc on ningú no havia gosat» , ja conté la idea central. No es tracta necessàriament d’un lloc físic ni d’un descobriment exterior. És un territori interior al qual encara n...
La fe com a negoci 14.08.2026 0:36
Aquest poema és una crítica a la mercantilització de la fe , però intenta deixar clar des del primer moment que no està criticant la fe evangèlica en si mateixa ni les persones que hi busquen refugi . El seu objecte de crítica és una determinada relació entre vulnerabilitat, poder religiós i diners. El primer vers ja situa el conflicte: «Quan una comunitat vulnerable és captada al carrer» La parau...
Les llavors del temps 12.08.2026 1:38
Aquest poema és una meditació sobre la perspectiva històrica , el sentit de l’acció humana i la humilitat davant del temps . La seva idea central és que la vida adquireix profunditat quan deixem de viure només per als fruits immediats i acceptem que moltes de les nostres accions estan destinades a donar vida a persones que mai no coneixerem. El poema comença amb una crítica a una il·lusió molt hum...
L'eclipsi 12.08.2026 1:14
Aquest poema és, sobretot, una invitació a utilitzar l’eclipsi com una metàfora de l’autoconeixement . L’eclipsi no és aquí un fenomen astronòmic que calgui explicar, sinó un moment simbòlic en què una part de la llum habitual desapareix i, gràcies a això, es fa visible allò que normalment queda amagat. La primera instrucció, «Durant l’eclipsi, mireu la vostra ombra» , és la clau de tot el poema....
La cadena de Joan 10.08.2026 2:04
Aquest poema és una metàfora entre la transmissió de la revelació de Joan a l’Apocalipsi i la lògica de la blockchain . Però el poema no afirma realment que Joan hagués “predit” la tecnologia moderna. De fet, ell mateix introdueix aquesta precaució al final: «Potser l’Apocalipsi no va predir el Blockchain.» El que proposa és una analogia molt més profunda. El punt de partida és la frase «Les parau...
Ressentiment 08.08.2026 2:23
Aquest poema és una reflexió sobre el poder del llenguatge per construir o deformar la realitat , un tema molt present en el pensament de Joan Fuster. No és casual que estigui inspirat en ell: Fuster desconfiava de les paraules convertides en tòpics o en armes ideològiques, i insistia que abans d’acceptar un concepte cal preguntar-se qui l’ha creat, per a què serveix i a qui beneficia . El poema c...
Abatre l'espai 07.08.2026 1:14
Aquest poema és una reflexió epistemològica i geomètrica sobre els límits de la percepció humana . La seva idea central és molt concreta: nosaltres no contemplem la realitat directament; en contemplem una projecció determinada per la nostra posició, els nostres sentits i la nostra consciència. El primer vers ja estableix la metàfora: «La mirada humana / camina per la realitat / com qui trepitja un...
La diàspora Catalana 07.08.2026 1:22
Aquest poema parteix d’un fenomen demogràfic concret, l’emigració de la classe mitjana i les seves conseqüències, però el converteix en una reflexió sobre què és allò que realment manté viu un país. La seva tesi és que una nació no es desfà primer per la pèrdua de territori, sinó per la pèrdua dels vincles humans que la sostenen. El poema comença amb una imatge molt potent: “No tota diàspora és un...
Similar podcasts
Replaio is not a podcast publisher; show names, artwork and audio belong to their authors and are distributed through public RSS feeds.