Piath Fonemes

Aquest vídeo és una meditació sobre el valor del misteri com a força formativa . No el presenta com un obstacle, sinó com una eina que educa la mirada. Comença amb una afirmació clara: el misteri crea, exercita i potencia el discerniment. És a dir, el fet de no tenir-ho tot donat, de no entendre-ho immediatament, no és una mancança, sinó una condició necessària perquè es desenvolupi una capacitat...

Aquest poema fa una cosa molt potent: uneix ciència i experiència interior per replantejar què podria ser l’ànima. Comença amb un concepte científic molt concret: l’ió, un àtom que ha deixat de ser neutre perquè ha guanyat o perdut càrrega. És a dir, ha entrat en desequilibri . I aquí hi ha la primera clau: el poema diu que és precisament en aquest petit desequilibri on “comença tot”. La vida no n...

Aquest poema és una invitació a mirar la realitat més enllà de la seva aparença i, sobretot, a canviar la manera com ens hi relacionem. Comença amb una idea clara: el que veiem no és tota la realitat, sinó una capa superficial , una “pell fina” que hem après a confondre amb el tot. Ens movem dins aquesta capa com si fos definitiva, com si allò visible i immediat fos l’única forma possible del món....

Aquest poema parla d’un retorn interior i d’una descoberta molt simple però transformadora: el que busquem no està lluny, sinó que sempre ha estat amb nosaltres . Comença situant un “lloc dins teu on no cal arribar”. Això és clau. No és una meta, no és un objectiu, no és un destí que s’hagi d’assolir amb esforç. És un espai que ja existeix , independent del que fem. Per això diu que no hi ha camí,...

Aquest microassaig parla d’un tipus de cansament molt subtil però profund: el que neix de la incoherència interior . No és un cansament físic, sinó existencial. Quan hi ha distància entre el que sentim, el que pensem i el que fem, alguna cosa dins nostre es fragmenta. No sempre es nota de cop, però amb el temps apareix com una sensació de buidor, de pèrdua de sentit, com si la vida perdés densitat...

Aquest microassaig és una crítica al ritme mental del nostre temps i, alhora, una proposta de maduresa. Comença assenyalant una paradoxa molt actual: tenim opinió sobre tot, però entenem poc . Les xarxes, la velocitat de la informació i la cultura de la immediatesa ens han acostumat a reaccionar abans de comprendre. Ens posicionem ràpidament, a favor o en contra, sense haver escoltat prou. I el te...

This video micro-essay reflects on the enduring power of authentic expression and the dignity of speaking one’s truth , using Antoni Gaudí as both a historical figure and a symbolic figure of inner courage. On the surface, it narrates an interrogation: Gaudí is asked for his name and his father’s name, and in each answer, he asserts his identity. But the deeper meaning is about how language and id...

Aquest Vídeo micro assaig reflexiona sobre la manera com gestionem els conflictes i la tendència humana a simplificar l’altre per defensar-nos . Comença assenyalant un mecanisme molt comú: quan ens enfrontem a un desacord, reduïm l’altre a una imatge simplificada , una etiqueta, una caricatura, un error, perquè això ens permet sentir-nos amb raó sense haver d’escoltar ni comprendre profundament. A...

Aquest Vídeo micro assaig reflexiona sobre què és realment el poder i com es posa a prova en cada generació . El text comença qüestionant una idea molt habitual: la creença que el nostre temps és absolutament excepcional. Cada generació tendeix a pensar que els seus reptes són únics, però, vist amb perspectiva històrica, la prova essencial sempre és la mateixa: què fem amb el poder que tenim . A c...

Aquest poema proposa una reflexió sobre l’origen interior de les transformacions humanes. Comença recordant que, abans del soroll del món, les presses, les opinions, les tensions, hi havia un batec. Aquesta imatge suggereix que la vida i la consciència precedeixen qualsevol conflicte o discurs: al centre de tot hi ha una pulsació vital comuna. De la mateixa manera, abans que existeixi un camí traç...

Aquest vídeo microassaig reflexiona sobre la tensió entre connexió tecnològica i dispersió interior i sobre com la veritable transformació depèn de nosaltres més que de les eines que fem servir. Comença assenyalant una paradoxa del nostre temps: mai havíem estat tan connectats mitjançant pantalles, xarxes i sistemes digitals, i alhora mai havíem estat tan dispersos. La connexió és tècnica, però la...

Aquest poema parla del desgast silenciós de la vida quotidiana i de la necessitat de recuperar-se abans de quedar buit. És una reflexió sobre els límits, l’autocura i la consciència interior. Al principi, el poema descriu dies en què “el món passa com un vent fort”. Aquesta imatge transmet sensació d’intensitat i pressió. La vida avança ràpid, amb demandes constants: feina, responsabilitats, perso...

Aquest poema és una meditació sobre la presència i el temps , i ho fa amb una imatge molt visual i íntima: el riu que flueix sota les presses. El riu simbolitza el temps, la vida, l’energia que tot ho travessa, però que sovint no percebem perquè estem massa ocupats corrent . Les “presses” representen la urgència quotidiana, les preocupacions, els objectius i el ritme frenètic que ens impedeix nota...

Aquest Vídeo microassaig és una meditació sobre el poder… però no el poder que fa soroll, sinó el que té arrel. Comença desmuntant una confusió molt habitual: creure que poder és imposar. El text afirma que el poder real no es manifesta quan domina, sinó quan inspira. Quan algú necessita sotmetre o controlar, sovint està actuant des de la por, por a perdre influència, legitimitat o identitat. En c...

Aquest vídeo és una crítica suau però contundent a la idea superficial de progrés. Comença amb una afirmació que desplaça el criteri habitual: una civilització no s’hauria de mesurar pels seus edificis, infraestructures o avenços tecnològics, sinó per la qualitat de la seva consciència col·lectiva. És a dir, per com pensa, com tracta els seus membres, com resol els conflictes, com integra la difer...

Aquest poema parla d’identitat profunda, però no de la identitat que construïm, sinó de la que precedeix qualsevol construcció. “ Abans que pronunciïs el teu nom, ja eres crida. ”El nom és etiqueta, història, biografia. La “crida” és anterior: és vocació d’existir, impuls vital. El poema diu que abans de ser algú definit, ja eres moviment, ja eres desig de vida. L’essència precedeix la forma. “ Ab...

Aquest micro relat parla del moment més poderós i menys visible de la vida humana: l’instant abans de decidir . Comença dient que hi ha un punt en què “el món conté la respiració”. No és literal; és una manera de dir que abans d’actuar hi ha un espai de silenci interior on tot encara és possible. És un espai microscòpic, però determinant. Allà no hi ha excusa ni distracció. Només una pregunta: Act...

Este microensayo propone una visión simbólica del origen, del conocimiento y del papel humano dentro de un tejido más amplio. Empieza afirmando algo clave: el vacío no es ausencia, sino origen. Es decir, aquello que parece ruptura, pérdida o fractura puede ser en realidad el punto desde donde algo nuevo empieza a ordenarse. No todo quiebre es destrucción; a veces es reorganización. La idea de que...

Aquest micro assaig és una crida a la maduresa col·lectiva. Comença amb una imatge molt clara: pobles que esperen salvadors mirant el cel. És la metàfora de la dependència. Esperar que algú vingui de fora, un líder, un heroi, una figura carismàtica, a resoldre allò que és responsabilitat compartida. Però el text diu una cosa més profunda:l’aigua no és al cel, és sota els peus. La força no és exter...

Aquest poema és una declaració de dignitat abans que una protesta. No és un crit contra l’autoritat; és una afirmació de consciència. El jo poètic no es nega a obeir per caprici, sinó que exigeix una cosa prèvia: sentit . “Abans d’agenollar-me / deixa’m preguntar.”Aquí hi ha el nucli. Agenollar-se simbolitza sotmetre’s: a una llei, a una institució, a una ideologia, a una tradició, fins i tot a un...

This micro-essay is a tribute to a word that is not merely linguistic, but cultural: “enraonar.” It does not present it as simply “to speak,” nor “to argue,” nor even “to debate.” It presents it as a way of inhabiting thought together. When it says that “language dances with life’s rhythm,” it situates the Catalan language not as a cold instrument, but as a living organism. And within that living...

Aquest poema és molt fi. Parla d’una cosa delicada: la identitat construïda sobre la necessitat de l’altre . Comença amb una idea radical: “Si em defineixo pel que et falta, m’esborro quan t’omples.” Això vol dir: si jo només sóc útil perquè a tu et manca alguna cosa, afecte, seguretat, sentit, llavors la meva existència depèn del teu buit. I quan aquest buit desapareix, jo també. És una crítica a...

Aquest micro assaig parla d’una cosa molt precisa i molt poderosa: la revolució interior com a origen de tota transformació real. Comença amb una imatge molt fina: “Hi ha un instant abans de tota revolució que no fa soroll.” Abans que hi hagi carrers plens, pancartes o canvis polítics, hi ha un moment íntim, invisible. Un moment en què algú, sol, decideix no continuar traint-se. No continuar cedin...

Este video es una lectura crítica y simbólica del socialismo español , presentada como una tragedia histórica. No es un análisis técnico, sino una interpretación narrativa que ve al PSOE como un partido atrapado en una contradicción permanente entre su origen idealista y su práctica política. La tesis central es que el partido nace con una vocación transformadora, justicia social, emancipación obr...

Aquest micro assaig és una metàfora sobre identitat col·lectiva, acollida i límits. El “vent” que arriba sense fer soroll no és un desastre violent; és un canvi progressiu. Porta noves veus, noves mirades, noves formes de caminar la terra. No és una invasió explícita, sinó una transformació lenta. Alguns arriben amb nostàlgia (memòria pròpia), altres amb contractes (interessos econòmics). Ja aquí...