Piath Fonemes

Aquest vídeo és un viatge interior cap al dolor profund, però explicat des d’una mirada de guarició. El text no parla d’un trencament sobtat, sinó d’un “desfilar lentament”. És una imatge molt precisa: no hi ha explosió, hi ha desgast. La persona no s’ensorra de cop; es va desfent per dins, en silenci. El “segon cor” és la metàfora del trauma o del pes antic, una memòria no resolta que batega dins...

Hi ha moments en què la fe deixa de ser refugi i es converteix en arquitectura de poder. El drama no és que una església sigui feble, sinó que es torni nacional quan la seva vocació era universal. “Catòlic” vol dir obert a tots; quan es fa bandera d’un Estat, deixa de ser casa i esdevé mur. La història del nacionalcatolicisme no és només un episodi polític, és una advertència espiritual. Quan l’al...

Aquest micro assaig treballa tres capes: derrota, migració i transformació cultural . Comença amb 1939, any de la derrota republicana i inici de la dictadura franquista. La imatge del “somriure glaçat” i dels “carrers emmudit” descriu un país sotmès, silenciat, amb identitat reprimida. És el moment de màxima fragilitat col·lectiva. Després apareix el segon moviment: l’arribada massiva de migrants...

Aquest poema és una reflexió sobre ciutat, talent i futur col·lectiu. Parla d’un fenomen contemporani: el moviment constant de persones, arribades i marxades, i el risc que una ciutat creixi en nombre, però es buidi en projecte. Els primers versos descriuen vitalitat: “Arriben trens carregats de noms nous…”“places que aprenen accents…” És una ciutat oberta, diversa, dinàmica. Hi ha llum, cafès, tr...

Aquest poema és una celebració de l’amor com a força fundacional de l’existència . No parla només d’afecte romàntic, sinó d’una energia profunda que sosté la vida mateixa. Comença amb la imatge de l’abraçada: “En cada abraçada amorosa es desenvolupa una història…” L’abraçada simbolitza connexió, reconciliació, presència. Cada gest amorós conté una història que “explica miracles sense remordiments”...

This micro-essay is a meditation on identity, fear, meaning, and collective awakening. It speaks in symbolic language, but its message is deeply human and practical. The opening line, “There is no wall high enough when the root remembers it is a tree” , suggests that our perceived limits dissolve when we reconnect with our true nature. A root that remembers it belongs to something larger (a tree)...

Este microensayo propone una lectura ética y simbólica del odio social , alejándose de la explicación simplista o partidista. No analiza a los colectivos señalados, sino el estado interior de la sociedad que los rechaza . La voz comienza afirmando que el odio hacia los menores no acompañados y hacia los catalanes no son fenómenos aislados , sino manifestaciones de un mismo miedo profundo: el miedo...

Aquest poema descriu un camí d’alliberament interior que no passa per la negació de la por, sinó per la seva travessa conscient . La por no és presentada com un enemic a vèncer, sinó com un llindar que cal creuar. Quan diu “Va entrar a la por sense armadura” , indica una actitud radicalment diferent de l’habitual: no protegir-se, no defensar-se, no preparar-se per al combat. L’armadura, símbol de...

Aquest micro assaig proposa una relectura profunda del capitalisme , no per negar-lo, sinó per reorientar-lo des del vincle humà . El primer paràgraf estableix la idea central: el capitalisme col·laboratiu apareix quan l’interès individual deixa d’actuar en solitari. No es tracta de rebutjar el valor, el benefici o l’intercanvi, això és important, sinó de situar-los dins d’un ecosistema relacional...

Aquest xiuxiueig redefineix la soledat des d’un lloc molt allunyat del dolor habitual amb què sovint s’associa. No la presenta com a mancança, sinó com a estat de plenitud interior . Quan diu “La soledat no és absència d’altres, és presència sencera de tu” , capgira la mirada. La soledat no és el buit que deixa l’altre, sinó l’espai on el jo pot aparèixer sense fragments . És el moment en què no c...

This micro-essay is a poetic and visionary reading of Nikola Tesla’s thought , but it goes far beyond biography or science. Tesla is used as a symbol of the threshold between technology, consciousness, and mystery . The text opens with Tesla’s coil as a gateway to wonder . It is not merely a technical device, but a liminal space. The sparks that leap “like celestial whispers” transform electricity...

Ce texte est une réflexion sur la présence pleine et sur une autre manière de comprendre le temps, l’action et le sens de la vie. Il ne propose pas de fuir le monde, mais de l’habiter avec plus de justesse . Il commence par décrire un instant très précis mais difficile à retenir : un moment où le monde cesse de nous demander quoi que ce soit . Ce n’est ni le vide ni l’absence, mais une plénitude s...

Aquest micro assaig és una meditació sobre el llindar , sobre el lloc exacte on la identitat deixa de ser lineal i esdevé presència conscient . No descriu un paisatge exterior, sinó un estat interior : estar a la carena, al punt just abans de creuar, on tot és possible, emperò res no està precipitat. La imatge inicial, “A la carena, a punt de creuar” , situa el jo en un espai liminal . La carena s...

Aquest poema és una reivindicació de la dignitat col·lectiva expressada amb una metàfora central: el pa . El pa com a cos, com a memòria, com a justícia compartida. No és un poema d’enfrontament agressiu, sinó de posicionament ferm . El primer vers, “Vam aprendre a mastegar silencis” , parla d’una història de contenció, d’haver après a callar per sobreviure. “Mastegar silencis” suggereix una fam q...

Dieser video ist eine tiefgehende Diagnose unserer Zeit und zugleich ein Vorschlag für eine innere und kollektive Neuausrichtung. Er ist kein Manifest des Bruchs, sondern der Wiederverbindung . Er beginnt mit einer entscheidenden Aussage: „Die Welt ist nicht zerbrochen. Sie ist getrennt.“ Das verändert die gesamte Lesart der Gegenwart. Wir erleben keinen Zusammenbruch aufgrund mangelnder Ressource...

El Xiuxiueig fundacional és la clau íntima del projecte: no explica què és la revista, sinó des d’on parla . Funciona com una declaració d’origen, però també com una posició ètica i vital. Comença assenyalant un engany après : hem confós velocitat amb vida i resistència amb dignitat. És una crítica suau, però profunda al món contemporani, on existir sembla dependre de produir, reaccionar i parlar...

Aquest poema proposa una mesura alternativa i més honesta de la felicitat : no allò que es veu, sinó allò que s’escapa sense voler. El somriure, diu el text, pot ser una façana; pot respondre a una norma social, a una educació del gest, a una manera apresa de semblar bé. És visible, controlable i, sovint, representable. Xiular, en canvi, no sol fingir-se. És aire que surt sense estratègia, música...

Aquest poema desfà una confusió antiga: no identifica el pecat amb la foscor, sinó amb el moment en què la foscor parla . El pecat no és celebrat ni condemnat; és llegit. És el punt exacte on el jo deixa de sostenir la ficció de la correcció i queda exposat en la seva veritat més fràgil. Cada errada obre una escletxa. No perquè l’error sigui lluminós en si mateix, sinó perquè trenca el vel que ama...

This video is a political and historical denunciation that challenges the official narrative about the democratic legitimacy of the Spanish State and the way spain interprets the October 1st, 2017 referendum in Catalonia. The starting point is an inversion of language : labeling a referendum, an act of popular participation, as a coup d’état . The text argues that this use of the term is not innoc...

Este texto es una alegoría del purgatorio entendido no como un lugar de castigo , sino como un estado de conciencia , un espacio intermedio donde el alma queda suspendida entre opuestos sin llegar a decidirse. El poema comienza situándonos en el umbral entre el bien y el mal , pero enseguida desmonta la idea moral clásica. Quien se alza “por encima” evita mancharse, pero también evita arrodillarse...

Aquest poema és una oda a la vulnerabilitat com a font de força i transformació , i proposa el plor no com a feblesa, sinó com un acte profund de veritat . Quan diu “Fes-te plorar, en el silenci profund” , el poema no convida a l’autocompassió, sinó a crear un espai interior on les defenses cauen. El silenci és clau: només en absència de soroll extern les llàgrimes poden “parlar” i revelar l’ànima...

This video is a metaphor for a new paradigm of leadership , one that abandons the logic of control and vertical power in favor of conscious coordination, listening, and harmony . The starting point is clear: the future will not be built through “pyramids of power.” This image represents old models of leadership, hierarchical, rigid, and accumulative, where power rises upward and is imposed downwar...

Aquest vídeo és una narració iniciàtica sobre el pas interior cap a una nova consciència , expressada amb un llenguatge espiritual però profundament psicològic i humà. No parla d’un esdeveniment extern, sinó d’un moment de decisió íntima , d’un naixement que no es veu, però que ho canvia tot. Quan diu que “la llum no baixa del cel: puja des del ventre del silenci” , desfà la idea d’una salvació qu...

Aquest poema utilitza la imatge del molí i el riu per reflexionar sobre el límit conscient , la pausa necessària davant l’automatisme i la idea acrítica de progrés. “Estic bloquejant un molí” podria semblar un gest de resistència o d’oposició, però el poema ho corregeix de seguida: no es tracta de negar el riu, la vida, el temps, el flux natural, sinó d’ escoltar-lo abans que es torni estrèpit . É...

Aquest xiuxiueig parla del temps real de la veritat. No del temps del món, ràpid, sorollós, persuasiu, sinó del temps de la llavor, que no es veu però treballa. Piath et diu que la Veritat no entra per imposició ni per debat, sinó per maduració interior . Quan alguna cosa és veritat per a tu, no necessita ser defensada: simplement emergeix . Quan diu “no em busquis en el soroll del món” , no conde...