Podcast Maximum Clatellot

A nosaltres ens fa molta enveja una sèrie de coses: No tenir vulva. El cuit anal. L'enveja del penis. Sant Jaume d'enveja. Tenir un varicoceles que ens inflamin els testicles com un boti-boti infantil que es cavalca aferrat a unes banyes de goma No se si m'explico. Si no, no ve d'aquí. Au, a pastar.

Ahir vam gravar el Màximum Clatellot de dimecres en directe a la taverna Atzucac de Mataró. En Noir Noir va posar en marxa la seva màquinaria de budells elèctrics moribunds per nosaltres i al vespre DJ Garrot va incendiar amb Napalm Soul la pista de ball. L'Atzucac tanca, l'esperit es queda. Màximum Clatellot a la terra del capgros i el carrilet.

El neo-novíssim Màximum Clatellot amb les inmillorables aportacions d'en Pep Cara i la Núria Martínez Vèrnis. Millor no haver dit RES Millor no saber qui ETS Millor no aportar MÉS Millor no haver-ho FET.

Un cop més a la Granja d'en Juancarles amb els nostres somnis acordionats, les nostres aspiracions amb marques de graella a la carn i la nostra empanada mental d'espinac i calçot. Rieu ara que encara us deixen. Rieu ara que aviat us esqueixen. La rialla que acaba amb el TOT. Màximum CLATELLOT.

Tornem a gravar en directe al bar 124 de Torrent de l'Olla de la marginal i perifèrica barriada de Gràcia. Ens acompanyen dues persones que han canviat radicalment el paisatge polític i sonor dels últims anys.: JOSEP GARGANTÉ, autobusaire old-school. JOAN COLOMO, cronista cantarelles. Catalunya els coneix, Catalunya els adora.

Anem a l'assaig d'una colla de ma-me-mi-mo-músics de carrer i els furtem sanfònies i panderetes. Després acostem la Catalunya real al micròfon perquè ens expliquin els paral·lelismes entre El Procès i El vigilant en el camp de pèsols. Després parlem de mil altres coses amb veu desafiant i tó perdonavides. Som així però no ho érem. Vosaltres ens hi heu tornat.

Amb en Miquel Cabal, traductor. Que ha pasao? ( x 5) Que han puesto crack en la polla de un diputao. ( x2 ) Maricones ultra sucios Que coleccionan prepucios Asaltan la Casa Blanca en moto des de una rampa. Mil macarras jeringueros Con chutas echas de plata Untan todas sus navajs En excrementos de rata. El comisario europeo Huele a cadáver de perro Paga precios estelares Por follarse subnormales. M...

Hola penya nefasta, ens teniu patint dels xacres. Hola gentola excitada esteu cagant llimonada. Punyetaires penitents amb els pèls dels culs als vents. Us hem de propsar una cosa: Voleu un rostit de tova?

Senyores i senyores i gent de la que ven estores Fa dies que ens aprimem com trista ceba d'hivern. Tenim els collons botits de cromos tan repetits. No volem esforços meritoris ni menjar supositoris. No volem cap seguretat de la que ens proposi l'estat. Volem conduïr un cotxe bomba de la Roca fins la Tomba. Volem viure a la Gran Gatzara i no dissabte si no ARA.

Hola penyola. Avui continua aquesta performance oral on parlem de coses i cosetes. Una jornada qualsevulla a Cal Clatellot: Es repeteixen uns patrons dialectals. S'insisteix en un camp ideogràfic. Es perpetuen certes etapes repetitives. S'arriba a un clímax comú. Cadascú torna a casa seva amb el cap cot i el primer que fa en penetrar a la llar quotidiana, gris-vainilla de l'existència, és rentar-s...

Som-hi, cansalada! Bufa, pastanaga! Foc a l'esplanada. Res no ens vaga.

Fixeu-vos en una cosa. Quna van relacionar a ERC amb ETA, ERC va doblar els vots. Quan han relacionat les CUP amb ETA, les CUP han triplicat vots. No creieu que ha arribat el moment d'abolir les elecciona i que ens governi la ETA directament? La voluntat popular fa temps que ho explicicita.

Tothom ens demana pel carrer. Ens demanen al programes de la tele, ens demanen a les publicacions de pseudo-pensament. I no ens demanen la nostra opinió o res referent al nostre minso saber. Ens demanen el vot i la confiança. El vot no significa res, demanar-nos el vot és poc perquè votar és voluntari i nosaltres de voluntat en tenim poca. I la confiança, fa fàstic. Demaneu-nos coses que no teniu...

Amigus i amigues, ha arribat en un punt de la història de Catalunya en el que ja no val la pena ni recular ni seguir endavant. Estem molt a gust sentint tota aquesta colla d'experts que tan aviat venen Viagra a en Cuní com passen tovalloletes d'eixugar anus infantils per diferents calbes diputatàries. Amic i amigues: Per què voler anar a Ítaca si ja ens hi hem instal·lat psicologicament fa temps?...

Avui el que us hem de dir us ho diem a través d'aquesta lletra dels gloriosos TCN de Codines. Potser demà tindré més temps Per lamentar que res va bé. Sols ens queda el consol germans que no pot anar pitjor que abans. Ja que mai ens ha anat bé no pot anar més malament. Com que sempre hem fracassat la derrota és l’estendard. Potser d’un cop de sort Això que semblava tan mort, Del no res, apareixerà...

Nosaltres som part de l'Esperit lliure. Nosaltres som de la germandat de les Iguales. Nosaltres pertanyem a la confabulació silenciosa dels poques coses. Nosaltres som l'assemblea de les veus que NO veus. Nosaltres us estem assetjant des de fora de Vosaltres. Des de fora de lo vostre. Nosaltres. Tu ets nosaltres. Ells no saben ni que no ho són.

CIU ÉS UN PIPI-CAN. CIU ÉS ROTTARY CLUB. CIU ÉS LLEFA D'ASMÀTIC. CIU ÉS PREPOTÈNCIA BANCARIA ANTI-HUMANA. CIU ÉS INCULTURA FENICIA. CIU ÉS REGIONALISME MANIQUEU. CIU ÉS TITELLADES TARRADELLES. CIU ÉS MERDA DE GOS NO RECOLLIDA. CIU ÉS UNA MONJA ROBA-NENS. CIU ÉS MERDA.

Només vosté que llegeix això es pot imaginar les poques ganes que tinc de escriure cap cosa que li fagi riure.

Aquest programa és refotudament bó. Si lk'escolteu i no us ho sembla no és culpa nostra. És culpa de la perspectiva.

Aquest programa és molt especial perquè en ell intentem fer una col·lecta per penya que VOL pasta i això és una (Albert) espinos qüestió que només TENIR pasta pot resoldre.

Hola senyores i altre gent. Hem fet un programa a on es debaten TEMES. TEMES molt bèsties de coses esfereïdores que ens temem que estan ocorrent. Parlem a les palpentes. No parem de clavar empentes.

Bona Tarda: Reemprenem les emssions quinzenals amb un dubte clàssic nostre. És més plaent la masturbació amb fimosi o amb en sense?

Amb el gran Edi de Za i d'Amunike Lehendakari. Amb l'increible home orquestra i les seves màgiques i imprebisibles pedareles multi-merda i anti-crisi. Un plà de xoc inexorable contra el latent atontolinament. Un no-parar de dir i fer. Perquè el discurs està en el FER.

"Bon dia", "bona tarda", "bon migdia" són expressions del passat. Benvinguts a la "Bona Santa Clapada" i a la "Bona Migdiada!" Banvinguts als ulls enlleganyats. Benvinguts a la mandra continua.

Un altre programa amb les nostres limitacions, les nostres carències i els nostres síndromes de degeneració cognitiva neutre.