Podcast Maximum Clatellot

Aviam si fem ja maleïda la cosa. Aviam si fem ja maleïda la cosa. Aviam si fem ja maleïda la cosa. Aviam si fem ja maleïda la cosa. Aviam si fem ja maleïda la cosa. Aviam si em ja maleïda la cosa.

Hola amics i amigues. Aqui teniu una nova entrega d'aquest viatge cap al centre de l'ànima roquerola. Parlem de cendrers fets de petxines i de figures del Quixot fetes amb ferralla. Reviscolem l'imaginari d'un món que desapareix però del que mai en podreu esborrar l'esgarrifosa empremta.

No us flipeu, només hi ha els primers 20 minuts de les 2 hores que va durar. la propera vegada que fem un programa en directe, si voleu estar segures de sentir-lo tot, veniu i s'ha acabat. Enteses?

La veritat és que m'agradaria definir una mica per sobre el tema del que va versar l'últim màximum però és que ja fa una setmana que el vam fer i a penes me'n recordo de res. Segurament parlavem de penya merda fent coses merda en llocs merda. Sí, aquest em sembla un resum prou coherent.

És bonic anar net i llest i tenir un pis a Cadaqués. És bonic ser de l'eixample prim d'espatlla i de cul ample. És bonic tenir un càrrec i tot de grumolls a l'espàrrec. Però què és tot això al costat de perdre tota amistat? Amb res estaràs més segur que amb el no fer-te amb NINGÚ. Retirar a tothom paraula és més dolç que la brisaula. Engegar els pelmes a Can Taps és l'objectiu. I tu ho saps.

Anem fent aquest program anem dient bajanades, la gent ara ho fa de gratis, però aviat pagaran entrada. A nosaltres ens la sua l'ordre de l'arquitectura, el bon gust, el cànon simple, i perdre la compostura. Diu la gent que fa carrera que no hi ha ni dreta ni esquerra que a tots cantons són humans que de tot se'n pot aprendre. Nosaltres diem que UNA MERDA enrrollada en un rodillo. Que volem que aq...

Por aquí todo bien. La anciana está sentada en su balcón, como cada mañana, mirando sus plantas, de espaldas al sol, la viva imagen del tiempo agotándose. Espero no sonar pedante, Sartre se me atraganta, pero es cierto, despierta aquella voz, ya sabes… la cabeza como un lienzo, el pensamiento como si permeara de costumbre el folio. Anoche tuvimos cena en casa, vino el mago, un miedo fornido y una...

Rapinya, rapinya blat, posa brins dins sa falcada que l'amo no t'ha llogada per fer ombra an es sembrat.

Emeten en frequència niquelada. Els amos de la sala. Els amos del teu cul i també del cul d'en Kubala. Et faran ballar la bala. Sentant jurisprudència de la bastarda frequència, emetent emb divergència paraules inconnexes amb els vèrtexs plens de sexes. Nosaltres generem opinió des de la foscor, generem malestar, confusió i mala maror. Nosaltres som motor matraç motriu. Escolteu el que aqui es diu...

Nosaltres sí lluitem per la cultura catalana. Nosaltres sí defensem llocs de treball. Nosaltres sí que creiem i obeim a la cultura del penjoll , el regal i l'ornament. Nosaltres estem en vaga de fam perquè els establiments MUNDO FIESTA siguin decelarats patrimoni de la UNESCO. Lo nostre sí que és guai. Nosaltres no ens fotem en mogudes ni sospitoses ni col·laboratives. De lo vostre n'hauriem de pa...

Aqui ho teniu. El programa de l'humor del tant se val i de l'humor del tot s'hi val fent fotetisme radical de l'humor que res no val.

Ens estem a punt de fer famosos i ens estem posant nerviosos. El comportament dels demés ens causa ennuig i estrés. Si ens feu conyeta tremenda us borrarem de l'agenda. Només estem per lu nostru i lu nostru no és lo vostru. Encara ens podeu contractar per dos copes de Calisay. Però estem pujant a borsa i ens estem tunejant el CORSA.

Avui fem una xerrada amigable amb en Jordi, de la revista-portal Nativa i trillador cultural a Indigestió. Una maquinària pesant que separa el gra de la palla i no es deixa passar bou per bèstia grossa. Sempre dintre del seu tema. SPOILER: Al final acabem tots borratxos ( menys ell) portant-nos la contraria a nosaltres mateixos sense escoltar a ningú. Una mica com ve passant a cada capítol des que...

Dir que no vols engrunes mentre engrunes escures. Dir que no vols res del capital excepte un master i una telecaster. Dir que tot això no cola i fer-te assessor de la Rahola. Porta la contradicció a la paròdia i anomenar-la COHERÈNCIA. Vaig a menjar-me una gamba. Pitser serà la teva.

DIMARTS 18 D'oCTUBRE. MàXIMUM cLAteLLoT en Directe A L'ESPAI DYNAMO DIY DE La Prosperitat. Carrer del Molí 1. Prosperitat. Nou Barris Vía Júlia L4???? Desvelarem un secret que pertany als Flamígers, a qui també anomenen Tró, Roda, Força i Multitud. Els vostres ulls no deuen veure-ho. COÀGUL vindrà a obrir-nos les estances del coneixement a través dels seus actes de sang, soroll i esmegma solidific...

Màximum Clatellot recollint signatures a favor d'un lloc a on et puguin matar sense que ningú fagi preguntes. Preguntes tipus: -Que posa al teu DNI? -T'agrada muntar en mini-pony? -Et masturbes sense haver fet la digestió? -Has vist les vuit d'Spiderman? Fem un polígon industrial per poder magar cadàvers als seus fonaments.

Al final engeguem temporada després de ser expulsats i patejats dels espais de fascinació col·lectiva. Sense perdre el nord i sense perdre pistonada. Caminant fermament però, com diu aquell, avançant com si trepitgéssim macarrons. Quan errem, corregim. Quan encertem, punim.

Aviam , ho penjem en plan merament testimonial perquè no s'enten res del que s'hi diu gràcies a la infraestructura de la que vam gaudir: Un ampli podrit per dintre i una gravadora Seiko del 71. Catalunya emergeix i nosaltres ens enterrem en vida.

Havia de venir la maria Cabrera, havien de venir els VÀLIUS al complert i al final només va venir en Gerard Vàlius i va cantar cançons que encara no tenen lletra. Ens esforcem a sentir la mateixa ràbia de quan teniem 15 anys, però amb la calor que fot no sé si som capaços de reproduïr fidelment els atacs d'odi amb tremenda força parapsicològica destructora que teniem quan viviem a casa dels nostre...

Amigues i amigues i gent que no menja formigues: Hem fet un programa treballat i cerebral, amb formes arrodonides de saber tradicional. Hi hem ballat ball de gitanes hi hem remanat el timbal hem donat directrius secretes en un antic codi oral. Fa temps que estem sota l'ombra forjant el nostre gran pal ordint, conspirant en forma, assajant el VOSTRE final. Que tothom estigui atent: Colpejarem amb a...

Amb en Jony Dep, l'escriptor, no l'altre. Amb en Microguagua, el rei de la macro-xatarra. Amb l'Unclu Garrot, notable en Ducados. Amb Cheb Palaies, el qui us guia entre les ombres. En directe al bar 125, del Torrent de l'Olla de Gràcia. I aquí acaba tota coincidència en la Gràcia i nosaltres.

Amb la Sílvia Claveria a l catedral dels fals playback del refaldó més rebregat del Baix montseny. Amb en Toti Soler al control dels micros.

Hem anat a un festivaloide de grunge infantil. Val a dir que en'cabat el programa un segureta panxut i segurament amb paràlisi facial a l'escrot va intentar agredir-nos a cops de melic. La veritat, per portar a la canalla a aquests llocs, més val deixar-los de cangur amb algun mosso d'esuqadra d'aquests que van matar un home al Raval.

Noies i noies. Senyores i senyores. Aquest programa és pitjor que "El gat a l'aigua". Hem tingut moments millors. Però ja han desaparegut per l'aigüera de l'oblit.

De nou en directe a la casa de l'amor. L'134 de Torrent de l'Olla. En el dia internacional dels establiments Mundo Fiesta. Amb els Vàlius, que encara que no els hi ho hem deixat dir, presenten singel. Amb en Nando Cruz, l'inefable cronista del món de la música quean es converteix en una cosa més que món i en una cosa més que música.