Chelsea Hotel

La dècada dels 70 i els 80 són anys convulsos a Itàlia, són els "anys de plom"... L’ambient no estava per alegries. Però curiosament, enmig de la crisi, la tecnologia surt al rescat de la música popular i del talent dels grans cantants que sempre ha tingut el país. La gent respira, s’omplen les discoteques.

El concepte de boig és divers i té molts matisos. Els explorem amb l'ajut de les cançons de Los Bravos, Crosby, Stills, Nash & Young, Bob Seger, Black Sabbath, Rolling Stones, Allman Brothers Band...

El rock i el còmic tenen molta relació. Tenen el mateix públic objectiu: els joves que escolten rock, llegeixen còmics... Avui parlarem d'artistes que han il·lustrat obres de grups de rock i escoltarem la música corresponent.

Avui marxem a la ciutat d'Asbury Park, New Jersey, a principis dels anys 70, on una colla d'amics intenta obrir-se camí al món musical. Es tracta de Bruce Springsteen, John Lyon (conegut com Southside Johnny) i Steve Van Zandt.

El dos de novembre és el dia dels difunts i avui parlarem dels artistes, no tan sols difunts, que ens en sobren, sinó dels que han estat assassinats.

El glossari Jazz in America defineix el swing com "quan un intèrpret individual o un conjunt actua d'una manera tan coordinada rítmicament que provoca una resposta visceral de l'oient fent que els peus colpegin i els caps assentin... una força gravitacional irresistible". Avui al Chelsea Hotel sentirem Swing-Jazz.

El Max’s Kansas City és un local que, com el seu nom no indica, no és a Kansas sinó a Nova York, i és un local fonamental dels anys 70: hi neix el glam i hi fa les primeres passes el punk. Bowie, la Velvet, els Stooges, els Dolls, Johny Thunders... música melòdica, en difinitiva.

Un músic de sessió és un professional que treballa en els discos d'altres. El programa d'avui tracta de músics de sessió però encara més enllà: bandes senceres que són "de plantilla" de segells discogràfics o estudis de gravació. Són grups extremadament competents, capaços de tocar qualsevol cosa i millorar els artistes que de vegades suposadament figuren com a intèrprets dels discos: són les "hou...

Màquina! va ser el primer grup de rock progressiu a l’estat quan no n’hi havia cap, i després el primer grup de jazz-rock quan ni el públic ni la crítica local en sabien res d’aquesta música. Al Chelsea Hotel escoltarem i explicarem el seu naixement, desenvolupament i finiquit.

Acomiadem l'estiu i, això esperem, la calor. A l’estiu fa molta calor i no sabem què fer, a banda de suar i maleir la nostra sort. Ens ajuden a passar aquest tràngol alfuns artistes càlids com Antònia Font, Lovin' Spoonful, The Jam, The Rolling Stones, The Doors, Rosana...

Totes les cançons d'aquest programa van ser gravades mentre artistes estrangers s'estaven a Espanya. Artistes que podien estar de pas, treballant, descansant, o en qualsevol altra circumstància. Gent com Ariel Rot, Donna Hightower, Jackson Browne, Evolution, Ollie Hallsall...

El festival a l’aire lliure de Glastonbury es celebra des de 1970 al sud-oest d’Anglaterra. Sempre hi actuen els principals grups i cantants de rock anglesos i avui en sentirem uns quants, des dels inicis del festival fins a l’actualitat, i així veurem també una evolució dels gustos i les tendències.

El vals es desenvolupa en un compàs de 3x4. Aquest ritme, tanmateix, es pot donar en qualsevol altre gènere musical, inclòs el pop i el rock. Ho comprovarem amb temes de The Beatles, Black Sabbath, Led Zeppelin, Leonard Cohen, Hank Williams...

A la Chess Records hi va debutar gran part de la flor i nata del rock and roll, del blues elèctric, del soul, el gospel i el jazz. Escoltarem l'eclosió de Chuck Berry, Bo Diddley, Bobby Charles, Willie Dixon, Muddy Waters...

Si vols ser una estrella del rock, estàs en bones mans, avui t'explicarem com ho has de fer. Chelsea Hotel és una acadèmia del rock i t'assessorarà sobre tots els aspectes a tenir en compte: publicitat, representants, discogràfica, contractes, infrastructura, difusió...

Avui escoltarem artistes representatius de la foscor del nou mil·lenni. Són músics-cantants-autors que es mouen en diferents gèneres, des del folk i el rock alternatiu fins a la música experimental, el blues o el post-punk, com Nick Cave, Maika Makovski, Beck, PJ Harvey, El Petit de Ca l'Eril...

Avui presentem els grups psicodèlics californians que guanyen la carrera i es consagren com a estrelles mundials: els que actuen al Festival de Woodstock de 1969.

Entre el 67 i el 69 a Califòrnia, després dels grans esdeveniments musicals i culturals de Monterey Pop i l’estiu de l’amor, tothom volia tocar la nova música: el rock psicodèlic. Van sorgir ple de nous grups, entre Los Angeles i San Francisco, i avui els sentirem.

L'estiu de 1967 unes 100.000 persones es van concentrar a Haight-Ashbury i al parc veí de Golden Gate de San Francisco atrets no se sap exactament per què. L’estiu de l’amor va ser el punt culminant del hippisme i la contracultura. Els grups de San Francisco tocaven gratuïtament als festivals que es feien al parc i pels carrers.

L’any 1967 es produeix a califòrnia un canvi radical en la història del rock: l’eclosió de la música psicodèlica. Avui us presentem el moment del seu naixement: un festival relativament desconegut, perquè va quedar sobrepassat pels posteriors Monterey Pop i Woodstock, però en el que ja hi trobem les línies mestres d’aquest moviment: el Fantasy Fair Festival.

Al món de rock i el pop hi ha matrimonis (com Simon i Garfunkel), parelles de fet (com Jagger i Richards), adulteris (com Lou Reed i Metallica) i parelles ocasionals... Avui sentirem aquestes últimes: artistes de planetes diferents que han fet una curiosa col·laboració puntual.

Fac 51 Haçienda era una discoteca i sala de concerts a Manchester, Anglaterra. Va ser l’epicentre del "Madchester" de la dècada de 1980 i principis de 1990, una festa que va evolucionar del rock post-punk a l’Acid House i les raves.

El ball és la raó primigènia de la música. L’home inventa la música per ballar. Primer el ritme, i després tot lo altre. Avui us convidem a ballar els principals balls de la nostra cultura. Ja us anirem donant les instruccions. Twist, conga, madison, swing, mambo, disco, break-dance...

Es compleix el 50 aniversari de la publicació de "Blood on The Tracks", de Bob Dylan. Possiblement sigui l’únic cas d’un LP que què s’han fet versions (i moltes) de totes les seves cançons. Això mostra que estem davant d’un disc excepcional. "Blood on The Tracks" és una obra feta de cançons d'amor i desamor. És cru i sincer... malgrat res en les històries és veritat.

La Guerra Civil Americana, o Guerra de Secessi va ser un conflicte que va enfrontar dos mons totalment diferents. El passat contra el futur, el camp contra la indstria. Dues formes de veure el mn; que han donat un bon grapat de canons. Sentirem Tom Petty, Bob Marley, Neil Young, The Band, The Rolling Stones...