Chelsea Hotel

El gran aplec del folk americà és des de 1958, el Festival de Newport. Encara es celebra avui en dia. Sempre s'ha caracteritzat pel seu eclecticisme - no només hi ha folk, hi ha blues, country... hi ha tot el que tingui arrels nordamericanes. Ha viscut la cançó protesta, l'electrificació de Bob Dylan, i ha llançat i consolidat una munió de cantautors i grups,

Si sou turistes, viatgers o viatjants estareu familiaritzats amb els establiments d’allotjament temporal: hotels, fondes, pensions... Avui ens els presenten Deep Purple, The Kinks, Leonard Cohen, Pitbull, Talking Heads i altres hostes que vingueren i de casa no ens tregueren.

Sonny and Cher va ser un dels duos fonamentals dels anys 60 i principis dels 70. Amb el pas del temps han quedat eclipsats per la fama de Cher en solitari, als escenaris i els quiròfans, i abans també va quedar eclipsat el paper de Sonny com a compositor.

Per si mai no us hi havíeu fixat, en general els practicants de la contracultura i de la música psicodèlica dels 60 i 70 són joves blancs de classe mitjana... Però també hi ha una psicodèlia feta per negres: Funkadelic, la música de la Blaxploitation, Marvin Gaye, els segons Temptations...

Madrid ha forjat la seva identitat a partir de ser capital i aglomerar tota mena de gent de les perifèries que es busquen la vida. Perquè com és capital i cort és on hi ha el poder i les influències i, per tant, les oportunitats. Doncs vinga, parlem de Madrid,

La història de la civilització és la història de les vies de comunicació: d’una banda el mar, i d'altra els rius i més endavant les línies fèrries i les carreteres. Aquest programa tracta dels rius. Amb Patti Smith, Dennis Wilson, Creedence Clearwater Revival, Bruce Springsteen, Bob Dylan...

Avui sentirem la música progressiva que sonava, en directe, al programa alemany Beat Club. Va ser el primer cop que van veure actuar tot de grups curiosos i complicats. Aquests grups els van trastocar i van fundar el rock alemany.

La corrupció política és l'abús oportunista d'un càrrec per obtenir un benefici privat, normalment econòmic. Avui tenim cançons relacionades amb malabarismes monetaris no gaire ètics.

En general a la cançó popular no hi ha una gran tradició de posar música a poemes ja existents de poetes de categoria. Però a la cançó popular catalana sí que n’hi trobem força. Avui els sentirem: Espriu, Verdaguer, Carner, March, Maragall...

Els grups familiars solen ser grups vocals: pràcticament tots canten i fan harmonies. Deu ser natural: hi ha una compenetració pròpia de cantar junts des de petits. Avui en sentirem uns quants: els Bee Gees, els Jacksons, Los Secretos, Haim, Tórax y Los Miembros...

En una votació de la revista Rolling Stone de l’any 2011 els lectors van triar John Entwistle, l’home tranquil, el bou, com el millor baixista de rock de la història. Avui sentirem els Who de John Entwistle, uns Who diferents.

El programa d’avui tracta de la relació entre el músic i l’instrument, de la transició de la percussió analògica a la tecnològica, del viatge des de la percussió africana fins la bateria moderna.

Durant el mandat de Margaret Thatcher a Gran Bretanya es a enfonsar l’economia, es va disparar l’atur i va esclatar el conflicte social. Els grups de rock del moment (The Clash, The Jam, Tom Robinson, Morrisey, Elvis Costello...) van prendre partit. El resultat és un so especial de l'èpoc

És curiós com el sistema ho assimila tot. A l'època de Woodstock fumar marihuana formava part del paquet de revolta i contestació contra el sistema. Ara és un negoci i un entreteniment, o com li vulgueu dir. Avui ens dedicarem a la jardineria, amb Neil Young, Los Pasos, Brams, Merle Haggard, Peter Tosh... El capítol del “Chelsea Hotel” d’aquesta setmana s’articula al voltant de cançons relacionade...

Com veurem avui, moltes cançons de barcos són en realitat metàfores. Vaixells pirates, barcos que són personalitats, vides, naufragis... Amb els Bee Gees, Robert Plant, The Hues Corporation, Status Quo, Nick Cave...

Els anys 80 són els anys del post-punk. Han sorgit tecnologies noves i el punk i la new wave, gràcies als ritmes obsessius de les noves màquines, està en transició cap a la música de ball: el dance. La tècnica és simple i la guitarra perd protagonisme en favor de l’electrònica i els teclats.

Els Beatles van remoure les entranyes musicals dels Estats Units. No és estrany que a banda de sentir-los fins a l'extenuació i adoptar tant com podien del seu so, els artistes americans es llancessin a fer versions de les seves cançons. Avui en sentim unes quantes.

El duo és la formació musical més lleugera i manejable. Ofereix molts avantatges: la responsabilitat es reparteix a parts iguals, hi ha menys problemes a l’hora d’arribar a acords o de repartir-se la pasta i es poden fer bolos en format mínim. També té desavantatges: en cas de baralla no hi ha un tercer que faci de mediador, hi pot haver gelosia, pot ser que un aporti més que l’altre, com en el ca...

Qui va ser Syd Barrett? L’imprevisible, canviant, volàtil, poètic, Syd Barrett va ser el motor de la primera etapa de Pink Floyd: componia les cançons, dissenyava les portades i prenia gairebé totes les decisions (i força LSD).

The Ed Sullivan Show va ser un programa de televisió de la CBS als Estats Units que es va emetre des de 1948 fins a 1971. S'emetia els diumenges a les 8 de la tarda des de Nova York. Les actuacions eren en directe i el seu impacte en el món de l'entreteniment va ser terrible. Avui en sentim unes qüantes: Elvis, Who, Stones, Byrds, Doors...

El panorama del rock a Catalunya canvia amb un concert, el del Palau Sant Jordi de 1991, que escenifica la revenja de la comarca - és el moment de l’eclosió dels grups de pop i rock de fora de Barcelona que canten en català: Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït, Els Pets... i altres menys coneguts.

Els reis d’Orient han portat regals, perquè són màgics. Hi ha reis que tenen una màgia especial: saben fer cançons, i en saben tant que els n’hi sobren, i les regalen a altres artistes. Avui sentirem regals de Bruce Springsteen, Prince, David Bowie, John Lennon, Paul McCartney, Bjork i altres.

Un clàssic quan s'acaba l'any és fer-se propòsits per al següent. Han de ser propòsits sensats i assolibles. Aquests són els nostres (amb l'ajut del Commander Cody, David Bowie, Eagles, Mermelada, Rolling Stones, Tommy James & The Shondells...)

Ara, en Neil Young és vell. I segueix fent molt bona música. Però ha sigut jove, Avui seguirem la història de Young el jove, els seus començaments: l'inici de la llegenda del cavall boig.

Ha passat l’estiu. Arriba el fred. Avui us convidem a resguardar-vos del fred. Amb Joni Mitchell, The Doors, Kiss, Van Morrison, Television, Tom Waits...