Cau de Lletres

Recuperem unes línies escrites al meu diari el 16 de maig de 1998, moment en el que reflexionava sobre el retrobament amb una ex-companya de la ràdio, i d'aquells moments en els que, com diu una vella cançó de Sopa de Cabra, "tot queda igual". Per últim, parlem també amb Jordi Casellas dels nostres records dins de l'estudi 2 de Ràdio Barcelona, al carrer Casp, quan vaig fer de tècnic de so del "Pa...

Ja fa anys que tornem a donar voltes a un fet lamentable, com és el d'imposar hores lectives en castellà a Catalunya. És un tema que dona molt de si, i que ens vam atrevir a afrontar al programa per la seva rellevància. Què creieu que és més important, respectar el dret d'uns pares que no volen que els seus fills aprenguin el català, o fomentar el coneixement de les llengües en plural?

Sorprèn llegir el que escrivia un mateix fa tres dècades. En el meu cas, escriure no era un mer entreteniment, era (i segueix essent) una necessitat i un bon exercici de desenvolupament d'idees. En aquesta entrada del meu diari parlava dels meus primers programes musicals a Matadepera Ràdio (podem escoltar uns fragments), dels primers dies a la Universitat Autònoma, i d'inquietuds en la cerca de p...

Avui fa un any que el meu pare ens va deixar. Ha sigut un any molt dur, però ple d'aprenentatges. Sempre he dit que no cal fustigar-se amb els mals records, sinó somriure amb els bons records, i veure la part positiva d'aquestes proves que ens posa la vida. Avui doncs, comparteixo algunes de les reflexions que vaig escriure just ara fa un any.

Avui fa 27 anys que escrivia unes línies en les que explicava records de l'amic Ferran que tenia tot fent una excursió pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'any que ve ja farà trenta anys que se'n va anar, i el trobem molt a faltar.

El passat 2022 vaig escriure un article per la meva web (https://estevellopbassiner.wixsite.com/estevellop/post/rock-n-classics-300-programes-de-bon-rock-enregistrats-a-casa), en el que en motiu de l'edició 300 vaig fer un resum de la trajectòria del programa de ràdio que he fet durant més anys i que encara és ben viu. El programa creix en audiència potencial aquesta temporada, 14 anys després de...

Sense internet, abans les relacions a distància eren molt diferents. En el nostre cas, recordem melancòlicament les cartes postals. En parlem amb Marta Castany, membre de la generació Z, per a comparar les diferents maneres de comunicar-se d'abans i d'ara.

L'any 1996 vaig començar a cartejar-me amb una noia que li agradava a un bon amic meu. Teníem les nostres adreces i telèfons, però durant quatre anys ens vam conèixer a fons només per carta. Abans de deixar la seva Barcelona natal per anar-se'n a viure a Granada, em va voler conèixer en persona. Ens vam fer molt amics. Recordem aquest moment amb Jordi Casellas, reflexionant una vegada més sobre aq...

Avui fa 25 anys que vaig escriure les linies que he locutat junt amb la música que escoltava aquells anys, en aquest cas primer amb The Cranberries, recordant l'època que molts caps de setmana anava a Castellterçol. I en segon lloc, amb la música electrònica dels francesos Air per a emmarcar la descripció que vaig fer la tarda de Nadal d'aquell 1998 anant al coll de Tres Creus, al parc natural de...

Els suïcidis, malauradament, han tornat a repuntar d'ençà de l'explosió de la pandèmia del COVID. Però ja fa molts anys que en el meu diari personal vaig descriure una situació que vaig viure a la ràdio, i que afortunadament va acabar bé, relacionada amb un intent de suïcidi. En parlem amb Jordi Casellas.

Quan teníem temps per a escriure, podíem deixar constància de fets quotidians o extraordinaris que vivíem amb intensitat. Avui dos exemples, amb una visita amb l'escola a la Fundació Joan Miró de Barcelona, i una nevada a Terrassa ara fa trenta anys, dues entrades del diari personal d'Esteve Llop.

Seguim amb històries de vida guardades en cartes postals de fa molts anys. En aquesta ocasió, l'amiga parlava d'un rescat d'una nena que s'ofegava a la piscina (amb final feliç), i de les dificultats per a trobar feina.

De tant en tant surten a la premsa notícies relacionades amb estafadors (normalment homes) que són especialistes en buscar dones amb necessitats afectives no cobertes, amb l'objectiu d'aconseguir molts diners amb històries inventades. És curiós que tanta gent hi caigui, i per això hi reflexionem.

Avui fa un any que vaig escriure unes línies, que vaig llegir abans de començar una sessió disco molt especial de la Festa Major de Talamanca. Malauradament, l'ordinador va fallar i no vaig poder enregistrar el moment en el que vaig parlar pel micro als assistents a aquell acte, per això vaig locutar després el text a l'estudi. Aquest és un homenatge a les festes majors del poble, un record per to...

Recuperem una carta escrita fa tres dècades, en la que una noia de Castellterçol parlava de l'escola, de la vida al seu poble, dels incendis que en aquells anys van començar a proliferar a l'interior de Catalunya, de música i d'inquietuds personals.

Uns dies abans de fer 19 anys vaig escriure unes línies molt crues i sorprenents que hem llegit de nou per a reflexionar sobre els desenganys de la joventut i les depressions. Ens sembla interessant posar sobre la taula que el tabú existent sobre els suïcidis i les depressions, en clar augment des de la pandèmia del 2020, no ajuda gens al revertiment de xifres realment preocupants. Creieu que seri...

Espanya és un dels països de la Unió Europea de la banda baixa en inversió en ensenyament. No és doncs estrany que la majoria d'indicadors macroeconòmics del nostre país siguin molt deficients, i el futur de les noves generacions sigui molt incert. De ben segur que no tot depèn dels recursos i que probablement calgui invertir en noves polítiques d'ensenyament, però val la pena parlar de les invers...

És curiós veure com s'expressava un mateix amb 20 anys d'edat (ara fa 27 anys) per escrit, mitjançant una carta postal escrita a una persona que no coneixia de res. Era una amiga d'un amic, amb qui llavors vam començar a escriure'ns regularment durant uns sis anys, i amb qui no ens vam conèixer en persona fins quatre anys després. Uns bonics anys de cartes que en bona part ja us hem anat llegint a...

El passat 3 de juliol vam recordar la mort del meu amic Ferran. Ens recordem molt sovint d'ell i reflexionem sobre la mort a partir del que vaig escriure al meu diari personal ara fa 29 anys. Ferran, gràcies per tot el que ens vas donar. La nostra era una amistat sincera i pura. Et trobem a faltar i no t'oblidem.

L'Ajuntament de Barcelona va editar fa dues dècades "Guia de la ruta Gaudí", una publicació que resumia els punts més destacats de l'univers del famós arquitecte Antoni Gaudí en motiu de l'any internacional Gaudí. Llegim uns fragments d'aquest llibret, amb el que ens podem imaginar la potència creativa d'aquest geni únic, que el va convertir en un dels arquitectes més famosos de tots els temps.

Imatges bucòliques viscudes fa molts anys, anant amb moto entre Terrassa, Talamanca i Castellterçol, em van inspirar per a escriure les línies que avui recuperem, 28 anys després. El tema musical es diu "St. Clare" i és de Suzanne Vega.

La temporada del Cau de Lletres ha acabat, però des d'avui anirem recuperant alguns dels espais ja emesos dins dels programes sencers per a posar el focus en certes qüestions. Recuperem una entrada al meu diari personal del 1996, on em preguntava com respondre als compliments que et fan els altres, i parlava de professors que no prediquen amb l'exemple, i ho comentem amb Jordi Casellas.

Salutacions cordials de Mireia Pujol, Jordi Casellas i Esteve Llop en el darrer Cau de Lletres d’aquesta temporada 2022-2023. És moment doncs de fer balanç d’aquest programa que, com ja sabeu si ens escolteu des del passat mes d’octubre, hem anat enregistrant en petites gravacions des del confinament del 2020, en moments lliures que anàvem trobant entre les sessions de gravació d’altres programes...

Avui recuperarem entrades al meu diari personal de fa tres dècades, en les que parlava de les classes de BUP i del projecte de començar amb col·laborar a Matadepera Ràdio; parlarem sobre la posició ideal per a dormir; recordarem de nou al meu pare; recuperarem cartes escrites amb amistats conegudes per aquest mitjà, les cartes postals; parlarem dels problemes de comunicació i del suport de les ami...

Avui tenim el privilegi de parlar amb Antoni Perarnau, un professor de filosofia amb el que vam tenir el plaer d’aprendre molt durant un curs a principis dels 90, que també escriu llibres de poesia i que ens presenta el seu darrer llibre, “Binissalem”. També amb l’Antoni, junt amb Marta Castany i Jordi Casellas, parlem de l’educació que avui dia tenen els nostres fills, que evidentment dista molt...