Cau de Lletres

Recordem moments viscuts fa molts anys i en parlem com sempre amb Jordi Casellas, començant per moments de ràdio a l'estudi de Matadepera Ràdio, amb un jove Òscar Andreu fent radiofórmula (1995). Parlem dels estudis i de les nostres preferències a l'hora d'escollir estudis i llocs de treball, i dels processos de selecció.

Per molt que avanci la societat, molts dels rols dels humans segueixen essent els mateixos. Escoltant la Passió de Crist, ens adonem que el maltracte i la vexació segueixen inalterables, ara igual que fa molts segles.

Al Cau de Lletres hem reflexionat molt sobre la comunicació mitjançant les cartes postals, molt comú abans de l'era dels mòbils i amb avantatges i desvantatges. Però en aquetsa ocasió parlem amb Jordi Casellas del fet que hi ha persones que a distància eren interessants, i en canvi en directe no hi havia sintonia (com també podia passar a l'inrevés).

Ja estem acostumats als embats que diàriament reb el català, però quan va saltar la notícia que deia que el català deixava de ser llengua preferent als exàmens de les proves d'accés a la universitat, ens vam quedar astorats. MIrem d'analitzar la realitat de l'estat del català amb Jordi Casellas. No cal ser un expert lingüístic per a copsar que el català experimenta un clar retrocés en el nivell de...

Tornem a la ràdio que fèiem fa tres dècades a Matadepera Ràdio, recuperant les reflexions escrites al diari personal, a finals de 1994, com a base per a parlar amb Jordi Casellas dels nervis de la primera feina, dels amors no correspostos i dels amors a primera vista.

L'estiu del 2022 va saltar una polèmica entorn de l'ús del vel islàmic a casa nostra. L'any passat en vam parlar amb Mireia Pujol i Jordi Casellas, fent un símil entre els prejudicis de la societat occidental i la religió islàmica envers ensenyar una part del cos o una altra. Hi ha alguna diferència?

Passejar per la natura ens fa reflexionar i recordar situacions que fa temps vam viure. En parlem amb Jordi Casellas a partir d'unes línies escrites el mes de novembre de 1996, i també acabem parlant de la gent que planifica el que farà els propers dies, i la que viu en una improvització pràcticament permanent.

Avui arribo als 48 anys. Permeteu-me fer una mirada al món que teníem l'any que vaig néixer, el 1976, avançant-vos un dels muntatges que anem preparant per a un futur. El 1976 va ser el primer any sense Franco, però el franquisme seguia encara ben viu, tot i que van tenir lloc manifestacions amb molta participació i el país tenia il·lusió per a recuperar les llibertats perdudes. Catalunya tenia un...

Fa trenta anys, el temps ja passava ràpid! Un dia rera altre sonava el despertador a les 7 del matí, com ara. Llavors acabava COU i estava preparant amb els amics Toni Abad i Albert Parera una maqueta per a Matadepera Ràdio, on vam començar a col·laborar abans d'iniciar el primer curs a la universitat.

La primavera del 2022, ara fa dos anys, reflexionàvem amb Jordi Casellas sobre el que va suposar el teletreball en època de pandèmia. Quins hàbits ens ha deixat el teletreball massiu? Quines conclusions en podem extreure d'aquella experiència, tan positives com negatives? És possible que haguem perdut contacte humà?

A partir d'unes línies que vaig escriure fa vint anys en un hotel de Madrid durant un viatge de feina, parlem amb en Jordi Casellas de la importància d'estar bé amb un mateix i de tenir temps per a pensar. I és que la societat actual ens empeny a pensar poc, a ser impulsius i a viure un ritme frenètic.

Ens valorem prou a nosaltres mateixos? L'autoestima és determinant per a moltes facetes de la nostra vida. I d'altra banda, heu tingut mai un final de feina inesperat? Parlem de tot plegat amb Jordi Casellas.

Quina relació tenen el Barça, la Penya de Badalona i Josep Pla? Ho descobrim llegint una entrada del meu diari de fa 32 anys. El Barça de futbol estava en un moment molt dolç, en el que tornava a guanyar lligues i, per primera vegada, podia guanyar la copa d'Europa (l'actual Champions), mentre que la Penya va estar a punt de fer grans gestes però finalment no ho va aconseguir. I què dir de Josep P...

El naixement d'un fill és un moment impressionant i d'una gran alegria que no es pot comparar amb gaire coses a la vida. Si sou pares, suposo que estareu d'acord amb nosaltres. Reflexionem amb Jordi Casellas sobre aquesta bonica temàtica basant-nos en un conte que vaig escriure just abans del naixement de la meva primera filla. Aquell 27 de febrer de 2011 crec que vaig aprofitar una estona de llar...

Estem esfereïts quan escoltem segons quines cançons de reaggeton i quan observem l'infinita sexualització de la dona en molts àmbits de la nostra vida. Com és possible que tornem enrera en tants aspectes en els que s'havia avançat tant? Què hem de dir al respecte a les noves generacions? En parlem amb Jordi Casellas.

Per aquestes dates fa uns anyets que vaig escriure una estampa melancòlica de l'estiu vist des de l'hivern (recordem que aquesta setmana vam tenir l'anomenat "blue monday", un dels dies més durs de l'any, segons diuen els experts), seguit de la crònica d'un accident mortal de trànsit que vam veure a Talamanca.

Mitjançant el meu diari d'ara just fa 28 anys observem com ha canviat la gravació de falques a la ràdio. Ara seguim anotant idees, fent guions i enregistrant veus, però ja no fem interpretacions en directe fins a altes hores de la matinada, com fèiem abans. En qualsevol cas, un bonic record de la gran escola que van ser per a mi Ràdio Rubí i Matadepera Ràdio.

Fa més de dues dècades celebràvem l'arribada de l'any nou amb la colla. Hi va haver unes festes mítiques que vaig promoure després d'haver sortit algun any a la discoteca i haver pensat que organitzar la festa nosaltres mateixos seria molt millor que pagar una entrada caríssima per estar quatre o cinc hores enxovat. Recordem amb Jordi Casellas l'arribada del nou mileni a la casa de colònies de Tal...

Entre els anys 2020 i el 2021, la celebració de les festes de Nadal va ser rara per a molts de nosaltres. El primer any, no ens podíem moure gaire per les restriccions del COVID i tampoc ens feia gaire gràcia per prudència. I el segon, hi va haver una nova tongada de COVID. A l'estar separats per aquestes circumstàncies, vaig decidir escriure aquestes línies.

Seguim explorant les amistats amb persones de l'altre sexe, en aquest cas parlant de l'amistat amb les parelles dels amics. Us heu fet mai amics de les parelles dels vostres amics o amigues? Jo sí, tan de nois com de noies, unes amistats molt boniques i singulars. En parlem amb Mireia Pujol i Jordi Casellas.

Diverses vegades ens hem plantejat si podem tenir amistat amb una persona de l'altre sexe, o no. La resposta hauria de ser, òbviament, que sí és possible, però els estereotips, les pors de tercers i les hormones són factors decisius que poden interferir en aquestes amistats. Una altra manera de plantejar-ho seria: és possible tenir només amistat amb una persona de l'altre sexe que sigui atractiu o...

Quan vam enregistrar aquesta conversa encara teníem molt vius els primers mesos de la pandèmia del COVID-19, i ens va frepar moltíssim que la presidenta de la Comunidad de Madrid afirmés que gran part de la culpa dels problemes dels madrilenys fos a causa del personal de la sanitat pública. Aquest surrealisme ens va inspirar per a parlar-ne amb en Jordi situats en un jardí.

Just avui fa 30 anys que escrivia al meu diari aquestes línies, en les que reflectia el que vaig veure i vaig sentir quan vaig assistir a la missa i enterrament d'una de les veïnes del poble. La mort és un fet difícil d'assumir, sobretot perquè la nostra societat considera que la mort és un tema tabú.

Tot i que actualment es publiquen impressionants articles científics que expliquen la relació entre l'estat d'ànim i el temps meteorològic, nosaltres ja sabem fa molts anys que hi ha persones que, amb més intensitat que altres, es veuen condicionades per aquesta qüestió. En parlem amb en Jordi Casellas en base a una entrada al meu diari d'ara fa 26 anys.

Imatges bucòliques d'una fina pluja de tardor observada al bosc de Talamanca ara fa 27 anys. Passejant lentament, nodrint-me dels seus aires glàcids i purs. Als meus peus, la terra humida per la mateixa aigua del cel... Noto com em penetra el fred, em ploren els ulls, la pell se'm posa vermella... El tema musical és de Supertramp, "Know who you are" (1983).