Bromera

Com es construeixen els llocs en la literatura? En aquest episodi analitzem des del Tirant lo Blanc fins a Hemingway com els espais influeixen en la narrativa. Descobrim l’evolució de les descripcions, del detallisme decimonònic a l’economia narrativa moderna. Una reflexió sobre com els escenaris donen vida als fets i guien la imaginació del lector. 

En aquest episodi explorem la vida i l’obra de les germanes Brontë, pioneres de la literatura victoriana que van desafiar les convencions del seu temps. Parlem de l’herència del talent literari, de l’educació, la constància i les condicions familiars que van modelar la seua creativitat. Analitzem com Charlotte va gestionar el llegat d’Emily i Anne, entre afecte, crítica i controvèrsia. I descobrim...

Descobrim les diferències entre crònica en procés i memòria revisitada, i com la ficció imita la realitat literàriament. En aquest episodi explorem els «redactors de la privacitat»: cartes, dietaris i memòries de ficció. Analitzem com autors com Bram Stoker, Miguel Delibes o Marguerite Yourcenar utilitzen aquestes formes per narrar històries amb versemblança i profunditat emocional. Tot plegat, un...

En aquest episodi explorem com la tria de la persona narrativa transforma completament una història. Coneixerem els avantatges i límits de la primera, la segona i la tercera persona a través de les reflexions de diferents autors. Ens endinsarem també en la figura enigmàtica del narrador ambigu, una veu en segona persona que desafia les fronteres entre autor, personatge i lector. Un viatge al cor d...

De George Eliot a George Sand, passant per Víctor Català, descobrim com escriptores van haver d’amagar-se darrere d’un pseudònim per poder ser llegides i respectades. Analitzem com van desafiar la censura, el masclisme i els prejudicis literaris del seu temps. Entre fragments d’obra i anècdotes sorprenents, reflexionem sobre com el nom condiciona la recepció d’un text. Un viatge a través de la lit...

En aquest episodi Vicent i Sandra exploren el paper fonamental del conflicte en la narrativa. Analitzen la seua definició, classificació i evolució, destacant com condiciona personatges, obstacles i desenllaç. També es reflexiona sobre conflictes interns, externs i fins i tot tecnològics en la literatura moderna. Finalment, es mostra com un conflicte ben plantejat manté l’interés del lector i sost...

Prepareu-vos per a un viatge tan inquietant com irresistible. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció, ens endinsem en la fosca i fascinant relació entre literatura i mort. Repassem casos tan colpidors com els de Zola, Gógol o el “Werther” de Goethe, des d’autors que presagiaran el seu final fins a obres que van desencadenar suïcidis o fins i tot assassinats. Un autèntic true crime litera...

En aquest episodi explorem el repte d’escriure diàlegs que sonen tan naturals com la parla real. Contraposem models que vulneren la normativa amb d’altres que la respecten escrupolosament, i veiem com tots dos poden resultar igualment versemblants. A través de fragments de Llort, Moncada, Salinger i Twain, descobrim els mecanismes que fan viva la veu dels personatges. Un viatge fascinant al cor de...

Descobrim com la realitat alimenta la construcció de personatges i com alguns escriptors hi ajusten comptes. En aquest episodi de L’arquitectura de la ficció explorem com molts autors han convertit l’escriptura en una venjança subtil: de Dante a Proust, de Roth a Villalonga. Un viatge per la cara més humana i literària de crear mons ficticis.

L’episodi explora què és el ritme narratiu i com influeix en la manera de percebre una història. Sandra i Vicent expliquen el paper de la descripció, el resum i l’escena en la velocitat del relat. Mostren també com el llenguatge i els verbs poden accelerar o alentir la lectura. Amb exemples de Salgari i Proust, il·lustren els extrems entre ritmes vius i ritmes lents.

«L'autèntica vida, la vida finalment descoberta i esclarida, l'única vida, en conseqüència, plenament viscuda, és la literatura» (Marcel Proust). En aquest episodi reflexionem sobre la vocació literària, una inclinació profunda i inherent a l’ésser humà.

En aquest episodi analitzem el narrador càmera, també conegut per alguns especialistes com a narrador intern. Es tracta d’un observador que relata els esdeveniments com si fora una càmera, registrant tot el que succeïx sense intervindre en l’acció.

Un nou episodi en què conversem de llibres censurats, una qüestió que, per desgràcia, torna a estar present.

Audioconte de Rocio Bonilla

Audioconte

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L’inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l’inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s’ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Jaume Vidal, un gran empresari del món de vi, és assassinat en sa casa i la seua filla Martina, segrestada. L'inspector a càrrec del cas, Manel Martí, es troba davant un gran desafiament i demana ajuda. Crida a l'inspectora Maia Serra, que al temps és la seua exdona, de qui s'ha separat recentment. Maia ha iniciat una nova vida a Alcoi, com a cap de la comissària de la ciutat, però es veu obligada...

Un nou episodi en què conversem al voltant de les expectatives que es generen en la ficció i en els texts literaris. Les expectatives són un mecanisme que indueix al lector o lectora a participar de la història, però aquestes han d'estar ben formulades, tant les explicites com les implícites. I entrevistem Silvestre Vilaplana, autor de «La mirada de l'impostor», «El triangle rosa» i «Un sepulcre d...

Hi ha un mètode canònic per a posar noms als personatges? Es trien a l'atzar? Com d'important és una bona tria de noms per als personatges de la nostra novel·la? Un nou episodi sobre com els noms poden condicionar la interpretació del relat per part del lector o lectora. I entrevistem Xavier Aliaga, periodista i escriptor.