Saxofon

HORACE PARLAN, un bon pianista del Hard Bop i un dels que millor el va barrejar amb el blues i el R&B. Comença a ser conegut el 1957 com a pianista de la banda del Charles Mingus, allà participarà en el meravellós Mingus Ah Uhm, posteriorment amb el Booker Ervin, Johnny Griffin, Rashan Roland Kirk, Dexter Gordon, Eddie Davis … tots ells músics de sonoritats denses i com ell fortament arrelats en e...

"Encores" és el disc que escoltarem ara i és el recull d'algunes actuacions en directe que va fer en el període que va del 1965 al 78, a bona part dels temes l' acompanyarà , ho feia sovint, el bateria Daniel Humair; hi trobarem algun standard i molt imaginatives composicions pròpies. M' agrada particularmente el tercer tema que hem programat, La Couronne de Flore, on també hi toca el bon contraba...

Cada cop és més habitual escoltar bateries que en la seva manera de tocar "fonen" el Jazz amb altres estils musicals, habitualment emparentats amb diferents variants del Rock, aquest es el cas del Jochen Rueckert que simultaneja treballs amb formacions de caires ben diferents. Somewhere Meeting Nobody es el títol d'aquest àlbum del 2011 i es fa acompanyar de músics de la talla del saxofonista Mark...

Element important d' orquestres importants com la del Count Basie ó del Thad Jones, el saxo tenor Frank Foster també va ser un bon compositor i va saber adaptar-se des d'els finals de l' època Swing fins a recollir l' influencia de John Coltrane. Un bon directe a Bèlgica el 1979 recollit en el disc Frank Foster Non Electric Company, aquí ens mostra la seva sonoritat robusta i el talant honest i di...

N´hi ha que neixen ensenyats i aquest seria el cas del saxofonista NOAH PREMINGER. Músic amb una maduresa i una intel.ligència musical sorprenents ja des d'el seu debut amb només 20 anys, el que li va valer ser reconegut en el seu primer enregistra ment Dry Bridge Road com a "millor debutant de l'any" i tocar de "tu a tu" amb músics de la talla dels Fred Hersch, Billy Hart, Dave Holland, Dave Doug...

En el programa anterior escoltàvem la molt bona versió que feia el Pat Metneny del Lonely Woman, ara tenim l'oportunitat d'escoltar l'original de l' Horace Silver en el disc Song for My Father de 1964. Si aquest Lonely Woman ( versió trio amb els Gene Taylor al contrabaix i Roy Brooks a la bateria ) us ha semblat extra ordinari, que ho és, pareu atenció al tema que dona nom al disc, en aquest i la...

Més tard ó més d’hora s’havien de trobar. Un representava com ningú el Jazz Clàssic i tota la seva evolució, l’altre va liderar l’ innovació, va portar el Jazz a territoris desconeguts fins aquell moment i a dia d’avui encara és un referent indiscutible per una bona part dels músics actuals. Es van trobar el 26 de Setembre de 1962 i el resultat es aquest disc únic: Duke Ellington & John Coltrane,...

mmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmm mmmmmmmm

Incansable el bateria Daniel Humair, una referència des de fa ja més de mig segle de músics europeus d’estils ben diversos i una bona pila dels americans que feien llargues estades al Paris dels 50 i 60’s, Lucky Thompson, Bud Powell, Don Byas, Oscar Pettiford … Fructíferes associacions amb el pianista Martial Solal, amb la European Rythm Machine del saxo alt Phil Woods , amb el violinista Jean Luc...

Vacances de Nadal, torrons, cava, llargues sobretaules, pesadíssimes digestions … us proposem una teràpia: Investigar qui son els músics que toquen aquí i el nom dels dos discs. El Sr. Bateria X fa molts anys va triomfar en un històric directe al Village , allà acompanyava a un mític pianista al que ara fa un homenatge en aquest disc. Formació de quartet amb un contrabaixista que també havia estat...

"Pilgrimage" de l’any 2006 és el disc-testament del saxo tenor Michael Brecker, però sense fer servir els tòpics elogis quan és fa referència a l’ últim treball d’un músic plenament conscient de la seva mort imminent ( es va gravar mig any abans de la seva mort), s´ha de dir que és un Molt Bon Disc. Cert que hi ha una tendresa especial, cert que els Herbie Hancock, Brad Mehldau, Pat Metheny, John...

Es el Dave Douglas un músic sense complexos i amb una versatilitat extra ordinària que li permet moure’s practicament en qualsevol terreny. En una primera impressió la seva música pot semblar un ”pastiche”, la realitat es que el seus interessos culturals son molt amplis i també les seves influències, en aquest sentit cal recordar la gran afinitat amb el seu mentor, el saxo alt John Zorn amb qui va...

ssssssssss ssssssssssssssss ssssssssssssssssssssssss ssssssssssss ssssssssss sssssssssssssssssssssssssssss

nnn nnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnn nnnnnnn nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn

Dos músics intensos i amb una flexibilitat que els ha permès moure’s amb tota naturalitat des d’el Jazz més clàssic fins a terrenys pròxims a l’avantguarda. El pianista John Hicks neix el 1941, arriba al Jazz en plena època Hard Bop i com “quasi tothom” formarà part dels Jazz Messengers de l’Art Blakey, allà tocarà amb els Lee Morgan, Fredie Hubbard etc…, posteriorment acompanyarà en molts directe...

Encetem aquí una serie de programes a l’Ona de Sants dedicats als músics que hem tingut l’ oportunitat d’escoltar en directe al Festival de JAZZ de BARCELONA 2014. El primer de tots va ser el del pianista alemany (((( JOACHIM KÜHN al CONSERVATORI del LICEU )))) que ens va deixar unes bonissimes sensacions. L’escoltarem ara amb el també pianista Michael Wollny, músic amb una enorme projecció, en el...

nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

nnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn

Com ja sabeu, de tant en tant ens ve de gust jugar amb vosaltres i us proposem una audició ”a cegues”. En cap moment diem el nom de l”intèrpret que escoltem i amb l’ajut de petites pistes, vosaltres que sou molt llestos, descobriu qui son. Escoltar el primer tema del primer disc ja presenta la primera pista-trampa, una balada preciosa i es que resulta molt poc habitual escoltar el Sr. Saxo Tenor X...

Eric Revis es el contrabaixista i líder en aquest excellent ”Parallax”, any 2011. Una música de llibertat que l’apropa al Free, això si un Free molt endreçat i ordenat, un poderós treball col·lectiu on cada individualitat hi juga un paper importantant, començant pel bateria Nasheet Waits que col·labora i de quina manera a sentar bases i posar ordre des de la bateria, un Ken Vandermark al tenor i c...

Jerry Bergonzi i George Garzone dos tenors que comparteixen ascendència italiana i també la gairebé inevitable ascendència del ”mestre”. Els dos amb una llarga trajectòria, sonoritat robusta, àgil i fluida, encara que he de confessar la meva debilitat per la tonalitat càlida i un pel mes densa del Garzone, un músic amb poca discografia al seu nom, tot i que molt ben seleccionada i compartida amb u...

Un Charles Lloyd particularment estimulant en aquest ”Rabo de Nube” del segell ECM, bastant més estimulant que la majoria dels discs que ha gravat en aquesta darrera etapa per aquest segell, on predomina un discurs lànguid que a mi no m’agrada massa. Segurament bona part de ”culpa” la té el pianista Jason Moran amb el seu estil directe i percussiu que l’exigeix conti nuament i fa que no s’adormi....

Primer programa després de vacances i unes ganes renovades d’escoltar i fer-vos escoltar el Jazz que mes ens agrada… Encara fa força calor per tant us hem preparat un menú de fàcil i plàcida digestió. El primer plat ens el serveix la catalana Anna Luna Lucas , una amanida on barreja aromes brasileiros, el bolero i el Jazz més ortodox i on la dona és el motiu central i principal. Un bon quartet amb...

nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn

Més Quaderns d’Estiu … Una primera part amb el pianista més camaleònic de tots els pianistes. Ho ha tocat tot i amb tothom i a la seva edat, no és precisament un nen, encara continua ple d’idees i fent totes les provatures amb els més diversos companys de viatge. Estem a l’any 2001 i per variar es volta dels millors, un extra ordinari contrabaixista, ja descobrireu qui és, i un no menys extraordin...