El divan, amb Sílvia Cóppulo

Fill d'una gran família pagesa, Josep Ametller estima l'olor dels tomàquets i pensa en gran, en qualitat. Ara, en sostenible. "Intentem recrear l'economia circular que vivíem fa quaranta anys; tornem als orígens", ens diu. "La feina no és mai la mateixa si la sents amb el cor", afegeix. Agropark és un nou model de producció agroalimentària sostenible i circular que comença a ser realitat de la mà...

"He escrit 'La Vall de la Llum' perquè els meus fills coneguin el meu avi", confessa Toni Cruanyes. "El que vaig veure durant el confinament a la residència em va arribar tant, que no solament ho volia explicar al TN, i vaig fer-ne un llibre. Els avis no volien explicar la por als fills; però s'han obert amb els nets. La frase que més em repetia era 'teníem molta gana'."

La cuina catalana és la primera documentada del món al "Llibre de Sent Soví", del segle XIV. Ha revolucionat el món des de fa 700 anys, recorda el xef savi i humil. Diu: "Els sofregits i les picades són l'aportació més important que hem fet al món. Faig cuina lògica i desacomplexada amb productes de quilòmetre zero. Hem d'arribar a la sobirania alimentària: que les necessitats de tots els ciutadan...

L'autora de "Benvolguda", Premi Ramon Llull, es confessa: "Sé estimar els meus defectes; quan passa una cosa bona, penso que s'acabarà. L'amor m'encanta: estimar i ser estimar em sembla molt fort. Estic molt contenta amb la vida..."

"Diguem-ne amor" és l'obra amb què s'estrena com a autora literària la nostra companya periodista Marta Vives. Després de relatar dotze històries reals, ens regala perles com aquestes: "L'amor és tenir cura d'algú en el pensament i l'acció"; "l'amistat femenina: com més gran em faig, més important la trobo"; "l'amor per cadascú és com un vestit. Té a veure amb la teva idea sobre ell i l'experiènci...

Mundialment aplaudit, Cesc Gelabert, ballarí, coreògraf, reflexiona suaument: és budista. "El moviment som nosaltres". "La dansa és un equilibri entre els diferents nivells de la persona: cos, ment i esperit". "M'he entrenat tota la vida per pujar a l'escenari i oferir-me al públic". "Cada vegada tinc més espai en la meva consciència per poder sentir i estar amb el públic". "L'art és art si el púb...

"Passejava amb una síndria a la mà pensant que era la Terra. La fase d'eufòria és molt llaminera", diu en Félix Soria. En Javier Cuesta afegeix: "Com se surt de tres anys de depressió? A les escoles, jo dono la meva visió de la malaltia mental. Ara començo a assaborir la vida." I la Mariona Muñoz, la més jove, rebla: "El bullying et pot matar. Una anorèxia és com una addicció mental. Sense adonar-...

Aquest psicòleg que un dia va ser hippy, quan va deixar de treballar i viure a la botiga de casa, va començar a treballar a Ampans. D'això fa 34 anys. Ara és el seu projecte de vida. Tenen tota mena d'activitats: fan formatges, elaboren vins, cuiden un garden, gestionen deixalleries, restaurants, etc. Més de 1.000 persones hi treballen. "Cal transformar la societat perquè hi capiguem tots", diu. "...

En Josep acaba de sortir de la presó, condemnat per pederàstia. Com enredava les criatures? Serà capaç de no tornar a abusar-ne? Els anys de silenci a la Maria li pesen molt. La mare ho sabia i ho consentia. Un divan humà que pot permetre a moltes persones identificar-s'hi i sortir-ne.

Emprenedora incansable, se sent afortunada havent creat Aula Magna, l'escola de negocis 100% especialitzada en dones. Es proposa reduir l'escletxa salarial entre gèneres, lluita per la igualtat i creu fermament que en les dones hi ha la solució. Addicta a la feina i a la família, assegura que la felicitat és anar a dormir amb la consciència tranquil·la. La seva àvia li va ensenyar a fer la "tutu":...

Va ser sindicalista de la UGT, fill de la Julia García i de l'Antonio Pérez (nom fals), membre d'Izquierda Republicana, condemnat a mort pel franquisme. Ve d'una família de camperols i de membres d'una petita indústria. A casa, tenien una llibreria. Ser metge és ser un servidor, diu. Exconseller de Salut, està orgullós d'haver sostingut el sistema i la universalitat en una època de greu crisi econ...

Quaranta anys fora de Catalunya, fins que un dia va escoltar Lluís Llach i la seva identitat catalana va eixir. Que el Barça també passés a ser el seu primer equip li va resultar un senyal clar. El rector de la Universitat Internacional de Catalunya és alhora catedràtic de comunicació. Confessa que la docència és la seva passió i que cada dia aprèn dels alumnes. Li agrada el silenci de les bibliot...

"El riure del meu fill m'alimenta. Necessito la veu per saber qui soc. Prefereixo la ràdio a la tele. L'èxit? Soc feliç en un món tan capgirat. El meu pare va deixar-nos fa poc, sobtadament. Un dia el vaig veure aparèixer i em va dir: tot va bé. La meva resposta va ser: torna quan vulguis. I sí, alguna vegada he sentit por..., una por irracional de tirar-me pel balcó." Les confessions d'Elisenda R...

"Em vaig posar com a repte superar la timidesa i cada dia m'estimo una mica més. Des dels set anys sé que volia ser cuiner. M'agradaria que un plat meu perdurés tres-cents anys. Al meu pare se'l va emportar l'Alzheimer. El dia que va marxar, quan el vaig mirar als ulls i ja no hi era, vaig poder dir-li t'estimo. Jo era una pedra", confessa el xef de les estrelles Michelin, obrint-nos el cor.

El nostre instrument som nosaltres mateixos amb el moviment i la paraula. Ens hem de conèixer bé per poder interpretar bé, ens confessa l'actriu i directora de teatre, cinema i televisió Clara Segura. Per això, necessita parar per saber on és. Tot d'una se li humitegen els ulls o canta, o riu. Li hauria agradat ser negra, ens diu desperta, i voldria fer la volta al món. Clara Segura a "El divan" é...

Arriba del Líban, explicant des del món femení què passa a les guerres. I reflexiona: "Hem de viure i no sobreviure". Enmig de l'infern hi ha històries de cel i actes de generositat. Perquè, certament, el periodisme honest es pot fer allà on es vulgui, s'ho val escoltar el testimoni de la Pere Valenta Xica, autora de "Dones valentes".

No hi ha equip al món que tingui una historia tan plena, dura, fosca i clara com el Barça, conclou el periodista i historiador del FCB Frederic Porta. En 11 punts sabem d'on venen els colors del Barça, què va fer Gamper amb un milió de pessetes o els detalls de la cerimònia d'exorcisme per fer sortir els mals esperits separatistes i marxistes del camp. De Canaletes a Kubala, amb Carlos Garcel, Di...

"Escollir una idea i imaginar un espectacle és un moment de fantasia. Com un joc de nens on tot és possible. El món és injust. El teatre crea noves mirades i així ajuda a canviar el món. Sempre pensem que hi ha un lloc millor on no arribem mai".

Parla amb la veu alta i clara. "Els polítics i l'administració són lents en situacions d'emergència. Són un monstre que s'alimenta de molta burocràcia. Saben molt bé com imposar procediments, però no saben acceptar bé la ciència. No saben acceptar la ciència i tenen por de prendre decisions." Recomana una tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19 i que vacunar-se sigui obligatori. Compromès fen...

"Donar veu al president Companys ha estat el repte més difícil de la novel·la" ("1939, la caiguda de Barcelona"). "Trobava que el periodisme no em permetia expressar sentiments. La narrativa sí que m'ho permet", diu Andreu Claret. A "El divan", Negrín, Companys i Tarradellas conviuen amb l'Agnieska i en Manel en una ficció històrica escrita amb sensibilitat i rigor. "Figueres va ser la Gernika cat...

Pascual Ortuño és magistrat. Va ser comunista per lluitar contra el franquisme. Mentre estudiava Dret, venia bíblies i cantava en un grup musical. És crític amb la Justícia, massa judicialitzada, perquè el sistema és autoritari. Els jutges no resolen els conflictes: s'ha d'anar a la mediació. Tot es pot resoldre parlant. El seu millor patrimoni, els amics.

Cada vegada se sent més lliure, corre i creu de veres que tot el que ha estudiat li serveix per ser més feliç. Mira a Sílvia Cóppulo i pregunta: qui de nosaltres no vesteix mai la disfressa de pallasso i fa que riu mentre plora?

L'escriptor Jordi Cabré balla a "El divan", de Sílvia Cóppulo, amb els personatges de la seva novel·la "Sense fi". El cinema es confon amb la vida, i la protagonista, Eva Amat, cau desmaiada. Li agrada escriure històries, a Jordi Cabré, però encara més perdre's en un bosc i transformar-lo en un jardí bonic. Viu la vida amb intensitat. "Et faré pensar i et faré sentir", diu amb un somriure i els ul...

Lluís Foix, periodista i escriptor. Viu i reviu la seva experiència vital recollida al llibre "Una mirada anglesa", a "El divan". Boris Johnson, Margaret Thatcher, Diana de Gal·les, Manuel Fraga decidint que Juan Luis Cebrián dirigís El País... Una conversa deliciosa, plena de somriures i complicitats.

Aquest monstre de sensibilitat, creativitat i talent recorda perfectament el dia 15 de gener del 1981. Sabeu què va passar? Descobriu-ho a "El divan", on amb la veu profunda i la mirada penetrant, Xavier Albertí evocarà el nen diferent que va ser; sense facècies parlarà de l'amor com a motor de vida o del creixement que la cultura aporta i vol compartir. La direcció del TNC li ha mostrat que els m...