Saxofon

Un disc de l' Horace SILVER sempre és una festa plena de color i aquest "The Jody Grind" de 1966 no és una excepció. Mestre del Hard Bop, amb permís de l' Art Blakey amb qui va "co-fundar" els Messengers, però també del Funk i pocs han interpretat com ell el Blues; un enorme talent natural li va permetre sofisticar músiques populars i tradicionals tan diverses com el Cape Verdean Folk (cal escolta...

El pianista polonès Marcin WASILEWSKI i els seus compatriotes Slawomir Kurkiewicz contrabaixista i Michal Miskiewicz bateria ja tenien un cert re coneixement amb el seu Simple Acoustic Trio però és el trompetista Tomasz Stanko qui els dona l' empenta definitiva al incorporar-los com a secció rítmica del seu quartet a partir del 2002 en el disc The Soul of Things; aquest grup treballarà junt uns qu...

Polidesa i refinament serien algunes de les qualitats d'aquest trompetista, i gran especialista del fiscorn, que va ser l' Art FARMER. Una llarga carrera de més de 50 anys en la que va fer de tot: sideman molt apreciat ( cal recordar la seva participació en els quartets sense piano del Gerry Mulligan, on va substituir el Chet Baker), co-líder amb el Benny Golson en el seu famós Jazztet i una llarg...

Aaron GOLDBERG és un pianista que en realitat és molts pianistes alhora, la qüestió potser seria decidir si això és una qualitat ó un defecte. En aquest "Home" del 2010 treballa amb el seu trio habitual, Reuben Rogers al contrabaix i Eric Harland a la bateria, la compenetració és gran com a resultat d'aquesta continuïtat però resulta que a més en aquest disc hi tenim un comodí de primera: el saxof...

El pianista Mark SOSKIN és des de fa anys un reconegut sideman i ha participat en un nombre important de gravacions i actuacions, destacada la seva participació regular en els grups del Sonny Rollins des de mitjans dels 70's i bona part de la dècada següent, també ha gravat amb el Joe Locke, Herbie Mann, George Rusell, Joe Henderson i bastants d'altres. Poca discografia al seu nom i escoltant aque...

Jerry BERGONZI és un excel.lent i veterà saxo tenor que ha hagut d'esperar molts anys per rebre el re coneixement que mereix. Innegables influències dels Sonny Rollins i John Coltrane, ha sabut madurar un estil i personalitat pròpies i en aquest sentit hi trobem un paral.lelisme amb l'altre excel.lent saxofonista que és el George Garzone amb qui ha tocat en més d'una ocasió i que com ell ha dedica...

Un plaer escoltar el JOHN COLTRANE de finals dels 50 quan cercava el "seu" quartet per interpretar la "seva" música, en aquesta època experimentarà amb la rítmica que coneixia bé de la seva estada en el grup del Davis: els Wynton Kelly, Paul Chambers i Jimmy Coob, també ho provarà amb Cedar Walton, Tommy Flanagan, Art Taylor, Lex Humphries ... Quan escoltes aquest "Coltrane Jazz", diferents temes...

Sempre és una aventura encetar un disc del pianista MARTIAL SOLAL i aquest "En Liberté" de 1965 no n' ès una excepció. Un Solal particularment brillant en aquesta època amb un "ego" ben alimentat desprès d' haver triomfat al festival de Newport del 63; aquí està pletòric, desbordant la seva imaginació i molt còmode després d' haver decidit renunciar a signar una serie de contractes internacionals...

Un so distintiu i força diferenciat del que practiquen la majoria dels saxofonistes actuals és el que aconsegueix el tenor STEPHEN RILEY en aquest "Lover" que estem escoltant ... en si ja seria un èxit escoltar avui un tenor que no tingui a Coltrane com a referència practica ment exclusiva. Aparentment el seu secret seria haver fet amalgama d'una serie de sonoritats que havien sigut distintives mo...

He sigut el primer sorprès, mai n'havia sentit a parlar del GUITARRISTA G que ens proposa de descobrir avui en Josep, i això que al preparar aquestes notes he descobert que si va tenir una certa discografia i un cert èxit, Influenciat de manera evident pel Wes Montgomery i no tant, pèro també, pel Kenny Burrell, comença a actuar a finals dels 60 i va treballar molt la dècada dels 70 sempre relacio...

El passat dia 5 de Gener ens va deixar un dels músics més importants de l'historia del Jazz, el pianista i compositor PAUL BLEY. Una molt llarga trajectòria i una extensa i valuosa discografia de la que farem una petita mostra en aquest modest homenatge, modest entre d'altres consideracions perquè un homenatge com cal hauria de tenir una durada considerablement més llarga que els 50 minuts d'aques...

El viibrafonista STEFON HARRIS ens presenta en aquest "African Tarantella" del 2006, una sorprenent visió de la música de l'Ellington. Des d'el més que segur respecte que li mereix l' Ellington, es dedica a explorar aspectes i racons de la seva música que posiblement ell ni s' havia plantejat, i ho fa amb un "descaro" i naturalitat molt grans. Bons músics, començant per ell mateix, un destacat vib...

Només un mag pot tocar amb aquesta dolçor i frescura amb 91 anys !!!. És el saxo tenor, i gran flautista no ho oblidem, FRANK WESS; una llarguísima trajectòria iniciada a l' època de les grans orquestres dels anys 40, una llarga estada de aprox. deu anys a la del Count Basie fent parella i contrast amb el més fogós Frank Foster i fent valer la seva capacitat com a compositor i arranjador. A la mor...

El saxofonista tenor J.D. ALLEN és un d'aquells músics que va al gra, té un fraseig molt àgil tant des d'el punt de vista tècnic, com del discurs que deixa anar, la seva sonoritat és rotunda i en aquest "Graffiti" del 2014 hi trobem una clara inspiració clara en el Coltrane que mirava a Africa tot i que el seu tractament és ben propi. La rítmica és realment bona i tots tres toquen junts sovint des...

Un dels "jefes" de l' avantguarda novaiorquesa durant molts anys, una sonoritat aspre, rugosa, punyent ... que amaga moltes vegades una especial dulzura dolçor especial. Parlem naturalment de l' ARCHIE SHEPP,que va néixer l'any 1937, toca clarinet i saxo alto en els seus inicis i es decanta pel tenor després d'escoltar el John Coltrane, gravarà amb el Cecil Taylor, colidera un quartet amb el tromp...

El pianista OSCAR PETERSON ha generat sempre una amplia divisió entre admiradors i detractors. Els admiradores destaquen la seva tècnica excepcional, una velocitat d'execució impressionant i comparable a la dels seu mestre Art Tatum, també destaquen el seu swing perfecte i una articulació precisa i de gran claredat ... que diuen els seus detractors?, ells reconeixen totes aquestes qualitats però t...

El trompetista LEE MORGAN va ser un dels màxims representants del Hard Bop i com la majoria de músics que van practicar aquest estil van passar per l' escola "Can Messengers" de l'Art Blakey. Gravació del 1972 poc abans de la seva mort violenta a l'edat de 34 anys, una senyora "despechada" li va fotre un tret a la sortida d'una actuació a l' Slug's. Trobem en aquest "We Remember You" un Hard Bop t...

a canadenca RENEE ROSNES neix l'any 1962 i com tants altres pianistes té una primera formació clàssica encara que ràpidament veu que el seu camí passa pel Jazz i comença a destacar en un club de Vancouver, allà va coincidir amb figures de la talla de Freddie Hubbard, Woody Shaw i els germans Wynton i Brandford Marsalis./// Es a començaments dels 90's quan ella comença a liderar els seus propis gru...

Jochen RUECKERT es un batería polivalente que presenta una gran diversidad de ritmos apoyándose en este brillante contrabajista que es Mat Penman, pareja habitual en bastantes grabaciones. Los dos aseguran un soporte rítmico que permite al saxo tenor Mark Turner usar sus habituales largas líneas, con agilidad y equilibrio sin tener que preocuparse lo más mínimo por el ritmo, también el guitarrista...

JOCHEN RUECKERT és un bateria polivalent que facilita una gran diversitat de ritmes recolzant-se en aquest brillant contrabaixista que és el Mat Penman, parella habitual en bastantes gravacions. Tots dos asseguren un suport rítmic que permet al saxo tenor Mark Turner fer servir les seves habituals llargues línies, amb agilitat i equilibri sense haver de tenir la més mínima preocupació pel ritme ,...

Encetem temporada escoltant el bon pianista que és GIOVANNI MIRABASSI. Autodidacta, nascut a Itàlia l'any 1970, comença a ser conegut a finals dels 80's acompanyant a músics de pas com el Chet Baker i l' Steve Grossman, es trasllada a Paris i l'any 2000 rep el reconeixement internacional amb "Avanti", un disc a piano solo i els temes adaptacions de cançons revolucionaries ( Bella Ciao, El Pueblo U...

Encetem temporada escoltant el bon pianista que és GIOVANNI MIRABASSI. Autodidacta, nascut a Itàlia l'any 1970, comença a ser conegut a finals dels 80's acompanyant a músics de pas com el Chet Baker i l' Steve Grossman, es trasllada a Paris i l'any 2000 rep el reconeixement internacional amb "Avanti", un disc a piano solo i els temes adaptacions de cançons revolucionaries ( Bella Ciao, El Pueblo U...

OAM és l' acrònim del trio que a finals dels 90's és van inventar el contrabaixista Omer Avital. el pianista Omer Avital i el bateria Marc Miralta. Les gravacions inicials pel segell Fresh Sound ja ens mostren un grup sòlid, multicultural, amb una visió de la música i un lideratge plenament compartits, composicions amb força color on hi trobem reminiscències àrabs i del flamenc barrejades amb l' o...

Una grata sorpresa el trompetista Malachi THOMPSON y su Freebop Band, aunque me cuesta encontrar huella Free en este "New standards" de 1993 más allá de una cierta estética ... si encuentro similitud con los planteamientos de Woody Shaw y su imaginativa evolución del Hard Bop unos pocos años antes. Un buen grupo que toca con intensidad y fuerza unos standards con unos buenos arreglos: Pinnochio de...

Una grata sorpresa aquest MALACHI THOMPSON i la seva Freebop Band, tot i que em costa trobar-hi empremta Free en aquest "New standards" de 1993 més enllà d'una certa estètica... si hi trobo similitud amb els plantejaments del Woody Shaw i la seva imaginativa evolució del Hard Bop uns pocs anys abans. Un bon grup que toca amb intensitat i força uns standards ben arranjats: Pinnochio del Wayne Short...