Greuges

Fa un parell de setmanes que voliem parlar del referèndum constitucional de Xile... però a voltes un excés de preparació resulta contraproduent. Qüestionem el constitucionalisme, la democràcia parlamentària, la demoscòpia, l'indigenisme... i hem perdut el compte de quantes coses més

Dediquem el primer episodi de la 2a temporada a un dels grans descobriments de l'any: First Class, disponible en Netflix, un despropòsit sobre milionaris barcelonins on, sorprenentment, no hi ha ni rastre d'emprenedoria o meritocràcia.

Segona entrega del consultori amb les vostres preguntes més fresques al Curiouscat del programa, i de pas també vos aclarim què NO és una pregunta fresca

Tot i que vam prometre deixar-vos tranquils en estiu, també és cert que fa mesos vos vam demanar que enviàreu preguntes i consultes anònimes al nostre Curiouscat (teniu l'enllaç al Linktree), i no podiem anar-nos-en de vacances sense respondre-vos. Format nou fresquet i dinàmic, etcètera

Tanquem temporada amb un programa especial valorant esta primera temporada, els temes que s'han quedat per abordar i de pas obligant al becari a ixir a la llum pública i retratar-se davant d'un micro; en resum un poc de tot i un tast del que està per vindre

Fa temps que teniem ganes de parlar de maternitats i famílies, i l'última pel·lícula que hem anat a vore ens servix d'excusa: Cinco lobitos de la basca Alauda Ruiz de Azúa, una gran successió de punyades a l'estómac sobre maternitat, família, cures i incomunicació que no vos recomanem anar a vore en un dia sensible

Este cap de setmana -Andalusia, França, Colòmbia- hem vist a qui acostuma a anar-li bé en les eleccions: gent previsible, que manté una línia coherent al llarg dels anys, fins resultar identificable per a gent que té una vida normal i no són ionquis de la informació. En fi: hui parlem del divorci entre la gent que pensa que viu en una sèrie de política de HBO i la realitat material.

Teniem gana ja de parlar de la primera entrega dels diaris de Rafael Chirbes (Diarios, A ratos perdidos 1 y 2, Anagrama, 2021), un dels llibres que més ens ha fet patir: hi trobem les inspiracions per algunes de les seues obres més conegudes però també les amargors que acompanyen una vida dedicada a la seua passió... quin cost humà té, això de ser artista?

Ens topem amb la campanya de les eleccions andaluses, i malgrat saber relativament poques coses d'Andalusia la història ens sona massa familiar: un President gris que no es clava en embolics, polítics madrilenys de vacances parlant de les seues coses i una cobertura mediàtica ben madrilenya amb molts, molts tòpics

Després d'un programa d'èxit i clickbait, toca programa d'un format que no vos agrada especialment, si mirem les escoltes: crítica audiovisual de productes regulars. Hui, ens posem amb el remake de How I met your mother i abordem el tema de la nostàlgia en un audiovisual sense idees: Gossip Girl, Matrix, Star Wars i companyia

Veiem un debat a tuiter i, animats per vosaltres, estimats seguidors, no podem resistir-nos a clavar-nos de ple dins el fang. Parlem de continguts en valencià, abús dels tòpics, crítica cultural, finançament i estratègies de monetització

En la setmana de la llei del Només no és no i la resolució del judici entre Johnny Depp i Amber Heard parlem de sexe, desig i responsabilitats amb El buen sexo mañana, mujer y deseo en la era del consentimiento de Katherine Angel (traducció castellana a Alpha Decay, 2021): poden les dones eixir del pèndol que les situa com a víctimes o bé com a responsables absolutes d'encara un altre àmbit de ges...

A Alemanya proposen enviar els jubilats a passar els hiverns a la Mediterrània per abordar el canvi climàtic i la crisi energètica. Assistim sense sorpreses a com les últimes tendències globals ens tornen al que hem fet sempre: turisme de sol i platja, però ara tot l'any. Aromes, publicitat institucional, teletreballadors i sobretot molta, molta fumaguera

Teniem ja gana de ressenyar Con Todo (Planeta, 2021), l'autobiografia política d'Íñigo Errejón: parlem de la política sense la qual no sabem viure, la vida de partit que no acabem d'entendre i les històries realistes en les quals no hi ha cap opció bona

El govern del Botànic i el Gobierno de España han decidit acabar de convertir les zones rurals en colònies energètiques perquè el turisme de masses i els creuers puguen seguir a ple rendiment a primera línia de costa. Després dels camps de golf i les franquícies de iogur gelat, arriba una nova bombolla: la de les macroplantes solars.

Diuen els de l'hostaleria i resta de lobbi turístic que no troben treballadors per a l'estiu, i evidentment a Greuges Pendents estem de celebració: en la guerra intrasenil entre rendistes entre propietaris de cases i propietaris de locals, apostem fortament perquè perden els dos

Com Chanel ha quedat tercera a Eurovisió sembla que el tongo del Benidorm Fest està justificat: hi ha unes elits il·lustrades que saben millor que nosaltres el que convé i no dubten en corregir quan el poble s'equivoca. Parlem d'això i dels nostres congèneres d'esquerra experts capaços de vestir això d'inclusiu i feminista i la victòria d'Ucraïna com a genialitat geopolítica.

Anem a vore Alcarràs al cine i aconseguim consumir cultura sense rastre de consum irònic per primera volta en molt de temps: qui som i què volem ser, món rural, personatges polièdrics i una idea de ficció que deixa la d'À Punt a l'alçada del betum

Atrets pel que semblava un acte d'una marca de cerveses acabem en un acte polític, i la pressió de l'audiència ens desbarata la planificació de la setmana, així que posem el cos i el nostre granet d'arena a la millora dels formats d'espectacle

Visitem la Fira del Llibre de València i acabem amb ansietat de tant de tràfec i autors intentant vendre'ns coactivament els seus llibres a manera de venedors d'un basar d'Istanbul; i de rebot, aprofitem per demanar als Reis Mags -o a qui corresponga- la mena de Fira ideal que ens agradaria visitar un dia o altre

Amb tot l'escàndol de Pegasus hem descobert que l'aigua banya i que els governs espien els seus ciutadans, cosa que qualsevol periodista, polític o activista adult sap des de fa dècades. Parlem d'això, de la impotència en política i d'altres coses que també es diuen només en petit comité

Mentre sembla remetre la pandèmia, sembla que les plataformes de streaming, Netflix, HBO i companyia, comencen a perdre usuaris i caure en picat en borsa: quantes quotes al mes està disposada a pagar la gent, ara que tornem a tindre un poc de vida social, abans de piratejar i abaixar-se torrents com en els feliços 2000?

A la 2a volta de les Presidencials franceses, l'espai de la França insubmisa de Melenchon ha donat la victòria a la França de l'ordre de Macron, als qui perceben com a mal menor. Preferirà tota la vida l'esquerra alternativa i urbana a les elits amb qui comparteixen preferències de torrades per esmorzar i estils de música, o seran algun dia capaços d'entendre's amb el món rural i el treball assala...

Davant la perspectiva de les vacances de Pasqua, dos ateus i descreguts ens aproximem a la religió de fora cap a dins, i com podeu imaginar-vos ens ix el programa més metafísic que hem perpetrat fins al moment.

A propòsit del Motomami de Rosalia, ens fem algunes preguntes sobre l'evolució de la música d'arrel a casa nostra i al veïnat més proper: per què la música popular valenciana no ha arribat (encara) a ser un fenomen de masses?