La Bona música

Ja que som en temps de Halloween ens endinsem al Terror amb la bona música.

Com influeix la tardor (si es que ho fa) en el procés creatiu dels artistes? No cal que la respongueu, al menys de moment. El que su us demano es que m’ acompanyeu i mirarem de donar-li resposta, una resposta que potser no vindrà donada per les paraules, però segur que sí per la bona música...

Avui dedicarem el nostre temps de ràdio a explorar el món de les serenates musicals, un viatge que ens portarà per camins molt diversos.

Avui analitzarem les diferents formes de dirigir una orquesta, amb puny ferm o amb mà esquerra.

Aquesta setmana repassem amb música la vida i anècdotes de la vida de Chopin.

Avui, amics i amigues, us hem preparat un recull de música amb un alt contingut espiritual escrita per músics excepcionals que, tot i haver viscut l'espiritualitat de formes diferents, han sabut impregnar aquesta pulsió quasi divina a les seves obres.

El cicle de cançons Myrthen, Opus 25, fa referència a la murtra, la flor de les núvies. Un regal que era una declaració d'amor i una dedicatòria personal. Schumann sabia bé que dedicar un llibre o una partitura és una de les formes més boniques d'honrar algú. Amics i amigues el cert és que en la immensitat del llegat musical que afortunadament hem heretat els occidentals trobem milers de partiture...

Encetem la temporada parlant de les muses de la música. La música va començar tenint un significat o una explicació màgica, després religiosa, però sempre actuant com a mediadora entre els poders divins i la humanitat. Doncs bé, amb aquesta filosofia com a guia, en aquest primer espai us presentem els trets generals de la que serà la novena temporada de La bona música.

La coda és un grup de compassos que hi ha al final d’una peça o d’un moviment i que ens condueixen cap al final. El compositor hàbil sap preparar l’oient per a l’acabament de la seva obra, i uns compassos abans fa que la música canviï d’alguna manera perquè "vegem a venir" que aviat acabarà la peça. Això és la coda, que en italià vulgar vol dir, simplement, cua. Però una coda ben escrita no és tan...

El recurs de la repetició té un nom preciós que prové de l'italià: ostinato, que significa, literalment, 'obstinat' o 'tossut'. Però no ens enganyem: la repetició no és falta d'idees dels compositors, sinó pura estratègia per captar la nostra atenció. Quan escoltem un patró repetitiu, el nostre cervell es relaxa i deixa que la música ens absorbeixi. Avui amis I amigues compartirem reflexions crec...

En el desè aniversari de la seva mort, avui dedicarem l’espai al violoncel•lista, director i investigador Nikolaus Harnoncourt. Ens endinsarem en el seu arxiu personal per extreure les seves pròpies paraules i descobrir l'home que va voler retornar a l'art la seva veritat més transcendent. Perquè, com ell mateix deia: «La raó no té cor, i sense música, l'home no és un home».

Aquesta setmana ens hem deixat seduir per un director de cinema que fa que les seves pel·lícules siguin no nom￩s un espectacle visual, sinó￳ també, un homenatge a l'eclecticisme musical. Estem parlant de Paolo Sorrentino, un dels directors més brillants i influents del cinema europeu contemporani, guanyador de l'Òscar per "La grande bellezza". Amant d'una estètica visual que aposta per la grandios...

Avui parlarem d'autors famosos en altres àmbits que van fer grans obres per la música.

Avui repassem les primeres obres publicades d'alguns autors.

En el llibre 'Camí al cel', l’orientalista Bill Porter relata el seu viatge iniciàtic per la Xina interior a la recerca dels darrers eremites i monjos, una tradició mil·lenària que encara perdura, amb cercadors de la soledat que viuen ocults en la boscúria, alguns aïllats des de fa més de quaranta anys, vivint en la pobresa més absoluta però atresorant una riquesa interior incalculable, guanyada a...

Quan comença a emprar-se el terme "barroc", Bach ja és mort i enterrat. A més, a finals del segle XVIII, els clàssics usaven aquesta paraula com un insult despectiu per desmerèixer la música que creien "recarregada" i complexa dels seus predecessors. No va ser fins a finals del XIX quan historiadors com el suís Heinrich Wölfflin van establir que el període, entre 1600 i 1750, s’anomenaria barroc,...

En aquestes dates que envolten Sant Jordi, us vull fer la proposta de què la literatura, i en concret el gènere novel·lístic, sigui el nostre guia. Us convido a compartir un tast literari, una selecció de títols que tenen en comú un protagonista que apareix a la narrativa i ho fa de diferents formes. A vegades ho fa de manera ostentosa, fins i tot des del mateix títol; d’altres, s’amaga entre les...

Cap als segles XVII i XVIII, sobretot a Alemanya i França, la música destinada als àpats cerimonials va esdevenir un veritable gènere musical, és l’anomenada música de taula (Tafelmusik). Amb aquesta idea al cap, us vull fer una proposta de maridatge entre música i gastronomia. Per una banda, sentirem fragments de composicions escrites especialment per ambientar grans àpats (Música de Taula); però...

Doncs bé, amics i amigues, us avanço que hem batejat l’espai d’avui com les vuit primaveres… I per què?, perquè, no només serà una exaltació primaveral, que ho serà, sinó perquè també vol ser recordatori que ja són 8 les temporades, són 8 primaveres les que hem compartit amb vosaltres aquest espai de música i paraula. I ho celebrarem tot gaudint de vuit peces musicals que interpreten aquesta estac...

El text en què basarem l’espai d’avui porta un títol que és ja tota una declaració d’intencions: Musicofília. És a dir, l’afinitat, gairebé l'addicció, diríem, que tenim els humans per la música i que experiències com les que descriu Sacks amb els seus pacients confirmen: sembla que la música afecta racons ocults de la nostra psique que encara no hem aconseguit esbrinar del tot. Sacks ens demostra...

El text en què basarem l’espai d’avui porta un títol que és ja tota una declaració d’intencions: Musicofília. És a dir, l’afinitat, gairebé l'addicció, diríem, que tenim els humans per la música i que experiències com les que descriu Sacks amb els seus pacients confirmen: sembla que la música afecta racons ocults de la nostra psique que encara no hem aconseguit esbrinar del tot. Sacks ens demostra...

Portem segles educats en el culte al "Geni" musical. Ens hem acostumat a veure el passat com un desert on només s’aixequen uns quants monuments gegantins: Bach, Mozart, Beethoven, Brahms, Wagner. Sembla que la música hagi avançat a salts, de cim en cim, com si aquests homes haguessin creat el seu art a partir del no-res, però la realitat és molt més rica, més justa i, sobretot, més interessant. Aq...

A partir de les bases de dades actuals s'estima que entre els segles XVII i XIX hi podria haver hagut al voltant de 6.000 compositores. La immensa majoria, però, no només no han passat a la història, sinó que mai van veure publicada ni interpretada en públic ni una sola obra. Als diccionaris de música, la presència femenina és inferior a un 5% del total, i a les bases de dades de partitures només...

Si haguéssim de descriure Venècia amb tres paraules, no erraríem si triéssim aquestes: canals, música i carnaval. El Carnaval - a festa de la transgressió, del joc de l’engany, de la màscara - va trobar a Venècia el seu paradís, el de la suplantació, de la trobada entre amants, del joc de la seducció i del sexe il·lícit. I sempre vestit de música, farcit de música. A Itàlia, i especialment al Vène...

Viena, nit de l'any 1823. En la cel·la d'un hospital per a malalts mentals, un home ja vell, amb els cabells completament blancs i la mirada perduda, crida una confessió que ningú li ha demanat i que farà tremolar els fonaments d’una ciutat que estima la música per damunt de tot. 'Mozart! Perdona’m, Mozart!', crida. I després, amb un fil de veu que sembla arrencat del fons de l'infern, afegeix les...