Els homes clàssics

Aquesta setmana els Homes Clàssics se centren en una de les figures més importants del piano romàntic però també un gran compositor i divulgador, Franz Liszt. Comencem amb els primers anys de la seva infantesa, on descobrirem tot un nen prodigi, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Liszt va ser la primera estrella amb veritables fans com tindria un cantant de rock. Parlem de la lisztomania amb els Homes Clàssics.

Els últims anys de la seva vida, Liszt els va dedicar especialment a donar classes i a ajudar els seus col·legues, així com la seva filla. Descobrim el final de la vida de Liszt amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Un dels aspectes més importants de la vida de Liszt va ser la relació que va tenir amb grans compositors de l'època. Relacions no sempre fàcils! Berlioz i Wagner en la vida de Liszt amb els Homes Clàssics.

Schumann i Chopin. Sabíeu que Schumann es va arribar a barallar a cops de puny amb Liszt? I que Chopin va compartir concerts amb ell? I que les dones de Chopin i Liszt no s'aguantaven? Tot això i moltes coses més, al programa d'avui d'"Els homes clàssics", amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta setmana els Homes Clàssics es centren en danses populars de la península Ibèrica que han sigut font d'inspiració per a obres de grans compositors. Comencem amb la jota aragonesa amb què viatgem fins a Rússia, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El zortziko és una dansa basca amb un ritme molt peculiar. Anem a classe amb els Homes Clàssics i descobrim la influència d'aquesta dansa en compositors molt importants.

Què té la sardana que va arribar a interessar grans mestres com Richard Strauss o Igor Stravinsky? En repassem els orígens i influència amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

D'Amèrica no només se'n van importar patates i tomàquets, algunes danses molt "espanyoles" venen precisament de terres americanes. Repassem els orígens del fandango i descobrim com fins i tot Mozart en va compondre a una de les seves grans òperes.

Una setmana dedicada a danses de la península Ibèrica que han inspirat grans compositors clàssics resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a les 7 simfonies de Jean Sibelius, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes clàssics" de Catalunya Música, volen reivindicar el compositor finlandès Jean Sibelius més enllà del seu poema simfònic "Finlàndia", i per això volen fixar-se en les seves 7 simfonies, set obres que ens permeten entendre la relació amb la composició i l'evolució vital del genial compositor. En aquest primer capítol contextualitzen el c...

La Tercera simfonia de Sibelius es considera una de les seves obres més fosques, i té una explicació molt humana. La vols descobrir? No et perdis aquest capítol.

Les simfonies són una bona manera d'entendre l'evolució del llenguatge musical del compositor finlandès Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la força i la grandiositat de la simfonia romàntica del segle XIX, però al mateix temps ja hi apareixen algunes de les característiques que definiran l'estil més personal de Sibelius. Descobreix-la amb els "Homes clàssics".

Amb la Cinquena simfonia, Sibelius recupera una música més lluminosa, expansiva i monumental, però no torna simplement al Romanticisme de la Segona simfonia, ja que amb el pas dels anys i l'experiència, la seva manera de construir la música ha canviat.

Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la número 7. És una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evolució de Sibelius com a simfonista.

Una setmana dedicada a "La flauta màgica", "Els pescadors de perles" i "Porgy and Bess", totes tres òperes estrenades un 30 de setembre i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres òperes molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Clàssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, començant per "La flauta màgica" de Mozart i la seva relació amb la francmaçoneria.

Després de posar-la en context, Pedro Pardo i Albert Galceran ens apropen al món de "La flauta màgica" de Mozart repassant-ne els moments més importants.

La segona òpera que es va estrenar un 30 de setembre no va ser "Carmen", però sí que la va compondre un jove Georges Bizet. Repassem les dificultats que va tenir per poder-la estrenar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

"Els pescadors de perles" es va estrenar un 30 de setembre i no va tenir l'èxit esperat, segurament a causa d'un pobre llibret. Revisem aquesta òpera amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

La tercera de les òperes estrenades un 30 de setembre va ser "Porgy and Bess", de George Gershwin. Ens endinsem en el món de la música genuïnament americana amb aquesta òpera amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a Dmitri Xostakóvitx i algunes de les seves obres més icòniques, per commemorar el 120è aniversari del seu naixement. Ara, resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, "Els homes clàssics", de Catalunya Música, volen commemorar el 120è aniversari del naixement de Dmitri Xostakóvitx, i ho van fer amb un objectiu: endinsar-se en cinc obres del seu catàleg que representin la seva manera d'entendre la música i, és clar, que expressin la seva manera de viure. Comencem amb una simfonia, la número 5, la "la resposta c...

Si en el primer capítol de la setmana dedicada a Xostakóvitx el Pedro i l'Albert s'han fixat en la Cinquena simfonia del compositor rus, una obra nascuda de la por a la repressió, en aquest capítol se centraran en el seu Quartet de corda número 8 en do menor, opus 110, una composició que es pot interpretar com una reafirmació del món interior del genial compositor.