SOM pòdcast

Cardona i la sal mantenen una relació mil·lenària. Durant segles, la seva muntanya de sal ha estat una font de riquesa i un element clau per la vila. Però, a principis del segle XX, un nou mineral va obrir un capítol decisiu en aquesta història: la potassa. El seu descobriment, impulsat en bona part per l'enginyer català Emili Viader, va situar Cardona al mapa de la gran mineria industrial. La imp...

Les guerres carlines ocupen un lloc central en la història del segle XIX català i espanyol. Durant prop de mig segle, el carlisme i el liberalisme es van enfrontar en diversos conflictes que van anar molt més enllà del camp de batalla i que van deixar una profunda petjada política, social i territorial. Avui ens volem centrar en l’últim d’aquests episodis: la Tercera Guerra Carlina, que va esclata...

La salaó de peix és molt més que una tècnica de conservació dels aliments. Durant segles va ser un motor econòmic, una manera de garantir l'alimentació i una activitat que va marcar la identitat de molts pobles de la Mediterrània. Darrere d'aquesta història, però, hi ha també la de moltes dones que, des de les fàbriques de salaó, van sostenir un ofici essencial i van contribuir a preservar un patr...

Què era la Sisena Flota? O, més ben dit, què representava per als barcelonins veure desembarcar milers de mariners nord-americans en plena dictadura franquista? Durant gairebé quaranta anys, l'arribada de la Sisena Flota va formar part de la vida de Barcelona. Cada escala convertia el port i els barris més propers, com la Barceloneta, les Rambles o el Barri “Xino”, en un formiguer de mariners jove...

Com va néixer la infermeria moderna a Catalunya? Quin paper van tenir les primeres escoles d'infermeres? I com va contribuir aquesta professió a transformar tant la salut de la població com la vida de moltes dones? Avui al SOM Pòdcast ens situem a la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX, un període de profundes transformacions socials, econòmiques i sanitàries. En una societat marc...

Quan neix realment una llengua? En quin moment es comença a formar? Com podem saber com parlava la gent fa milers d'anys... si només ens han arribat textos escrits? Avui al SOM Pòdcast ens endinsem en la formació del català i en els seus primers testimonis escrits a partir de la lectura directa de documents medievals que ens obliguen a repensar com i quan comença realment la llengua tal com la con...

Avui al SOM Pòdcast ens situem a la Barcelona dels segles XV i XVI per explorar un aspecte clau de la seva història social: l’esclavitud a la ciutat. A partir de la recerca de l’historiador Ivan Armenteros Martínez, especialista en l’estudi de l’esclavitud a Barcelona i autor de diversos treballs acadèmics sobre aquest període, ens apropem a com funcionava aquest sistema i fins a quin punt estava...

Quan pensem en Antoni Gaudí, sovint ens venen al cap la Sagrada Família o el Parc Güell. Però darrere d’aquestes icones hi havia un home que va créixer a Reus, va estudiar a Barcelona i va recórrer Catalunya observant el món d’una manera pròpia. Les seves obres reflecteixen una forma de treballar singular, marcada per la curiositat, l’observació de la natura i la manera com reinterpretava formes i...

Quan pensem en la història de la immigració, sovint ens venen al cap les grans ciutats i els fluxos del món contemporani. Però durant l’edat moderna, també Catalunya va acollir colònies d’immigrants, sobretot procedents del sud de França, que van transformar pobles, oficis i xarxes socials arreu del territori. Tot i les diferències amb l’actualitat, la història permet matisar tòpics i entendre mil...

Quan pensem en la història de la salut, sovint ens ve al cap la ciutat: hospitals, facultats de Medicina i grans avenços científics. Però durant segles, l’atenció sanitària també s’ha desenvolupat lluny dels grans nuclis urbans, als pobles i a les comarques rurals de Catalunya. Tot i això, el món rural s’ha presentat sovint com un desert mèdic en comparació amb la ciutat, un tòpic que la història...

A l’antiguitat, la veu de la Sibil·la anunciava el que havia de venir. Era una profetessa; una veu misteriosa que, segons la tradició, advertia sobre el final dels temps i l’arribada d’una nova era. Amb els segles, el seu cant va transformar-se en una profecia cristiana que, la nit de Nadal, anunciava l’adveniment de Jesús i el Judici Final. Aquesta tradició va arrelar amb força a diversos llocs d...

Com era la Barceloneta de fa dos-cents anys? Imagineu-vos el soroll de les onades barrejant-se amb els cops de martell dels mestres d’aixa, els crits dels pescadors descarregant la captura del dia, les dones rentant roba o venent menjar al carrer, i els nens jugant entre xarxes i barques. La Barceloneta és un barri que neix fora de les muralles, sempre despert, on treballadors de diferents àmbits...

Aquest 2025 es compleixen 50 anys de la mort de Franco, un moment clau de la història del país que va marcar un abans i un després. Però, va ser aquell l'instant que va marcar l'inici de la transició? Com es va gestar aquest procés? Quines forces polítiques i socials hi van jugar un paper decisiu? I com es va viure tot plegat a Catalunya, tant des de les grans ciutats fins a les zones més rurals?...

La figura de l’hereu ha condicionat el sistema hereditari català i ha esdevingut una de les tradicions més nostrades des de fa segles. El seu paper, com el de la pubilla o els cabalers, ha estat clau en la transmissió de masos i propietats. A diferència d’altres sistemes hereditaris, com el del País Basc, a Catalunya el primogènit rebia sistemàticament el gruix del patrimoni familiar. L’objectiu e...

Potser no surt als telenotícies, no apareix a les llistes d’èxits ni sona als altaveus del centre comercial. Però fa més de 40 anys que centenars de bandes d’arreu de Catalunya fan tremolar els escenaris amb mètal català. Un gènere que manté un fort vincle amb la cultura popular catalana, tot i que sovint passa desapercebut a la primera línia mediàtica. Avui, a SOM Pòdcast, el pòdcast divulgatiu d...

Els ateneus populars van tenir un paper molt rellevant a Catalunya des de finals del segle XIX fins a la Segona República. Aquesta xarxa viva d'entitats culturals i socials oferia espais d’educació, de debat, de cultura i, en definitiva, de cohesió social, i van contribuir a la formació cívica i política de milers de persones arreu del territori. Però, a partir del 1936, amb l’inici de la Guerra C...

Quan parlem del passat colonial espanyol, poques vegades ens ve al cap Guinea Equatorial. Coneguda com la Guinea Espanyola, és l’únic país africà de parla oficial castellana i va ser colònia del país durant gairebé dos segles. Territori cedit per Portugal a finals del segle XVIII, inicialment va ser un territori oblidat i, més endavant, un espai d’explotació econòmica, sobretot a través de plantac...

Barcelona, segle XIX. Revolució Industrial. La ciutat comtal està experimentant un important augment demogràfic que farà canviar radicalment el territori. Hem d’imaginar una ciutat emmurallada, on les pulsions de modernitat xoquen amb les limitacions d’un antic règim. A falta d’espai horitzontal, la capital catalana creix en vertical i és habitual l’amuntegament de les famílies, amb una manca tota...

Per parlar d’assistència i beneficència és imprescindible parlar de pobresa. I, segurament, els paràmetres que defineixen una persona pobre han anat canviat molt al llarg de la història.  En quin moment s’organitza una estructura sòlida d’entitats d’assistència social a Catalunya? Quin paper van jugar a ciutats com Barcelona? Avui, a SOM Pòdcast, ens traslladem a la Barcelona del segle XVIII. En u...

Barcelona, 16 març de 1938, 10 de la nit. Esquadrilles d’avions provinents del camp d’aviació italià de l’illa de Mallorca comencen a bombardejar la ciutat. Una ordre que, diuen, ve directa de Benito Mussolini. En total, seran 13 bombardeigs al llarg de tres dies: l’atac acabarà quaranta-una hores més tard, el 18 de març, a les tres de la tarda. L’aviació esdevindrà una arma de destrucció, però so...

Ens traslladem al segles XIV i XV, amb un Mediterrani compartit entre diferents imperis cristians i sota domini islàmic. L’arribada d’esclaus, entesos com a captius i captives d’aquesta Mediterrània medieval, es converteixen en un fenomen cada cop més habitual a ciutats com Barcelona. De fet, en aquesta etapa s’estima que els esclaus van arribar a representar el 15% de mitjana de la població a la...

Els primers jaciments de carbó a l’Alt Berguedà daten del segle XVIII, tot i que les primeres mines es van començar a foradar a mitjans del segle XIX. La revolució industrial arriba a Catalunya i la demanda d’energia és cada vegada més alta. El carbó és un dels únics recursos per a produir-la. En aquesta època es constitueixen grans companyies com 'La Central Bergadana', 'La Perla Bergadana' o la...

Hospital Internacional de Vic, abril de 1938, en plena Guerra Civil. Aquest és un dels punts estratègics escollit per les Brigades Internacionals per establir-s’hi. En poc temps, el centre sanitari passa d’atendre cinc-cents malalts a superar el miler. Es tracta d’una ciutat allunyada del front de batalla, que inicialment no és blanc de bombardejos i que es troba enmig d’una zona agrícola. Però re...

Catalunya, segle XIX: el cotó s’imposa com una indústria de consum, igual que a la resta d’Europa. És una fibra fàcil de teixir i més econòmica. Els empresaris no trigaran a explotar el seu potencial i a beneficiar-se d’aquest creixement econòmic. Calia, però, produir en massa. I això implicava aconseguir més mà d’obra.  Al voltant de la dècada de 1.880, les colònies industrials es converteixen en...

Durant la prehistòria, es creia que molts dels símptomes d’un trastorn mental es devien a la possessió d’un esperit maligne. Per això, es feien trepanacions i, fins i tot, s’utilitzaven plantes per calmar els seus efectes. En altres èpoques, parlar d’un trastorn mental era parlar de bruixeria. I, sovint, s’ha mantingut una fervent relació entre el dimoni i la bogeria. Sigui com sigui, els probleme...