Les cordes de l'ukelele

Pocs dies abans d'acabar l'any i de començar-ne un de nou, avui el recorregut el volem fer passar per propostes que ens omplin d'energia, i per músiques, d'alguna manera, esperançades... Perquè ja ho sabem, és inevitable pensar i desitjar que l'any que ha de començar vingui carregat de bones vibracions!

Som davant d'un terreny molt ampli, farcit d'artistes atrevits, que no tenen cap por de trencar barreres estilístiques o culturals. I d'alguna manera això és els que ens inspira avui: propostes que mesclen tradicions o visions estètiques i van més enllà del previsible.

Maria del Mar Bonet, Cristina Branco, Tiago Almeida i molts altres noms, ens acompanyen en un recorregut inspirat per platges, onades, gavines i vaixells.

Posem la mirada en algunes guitarres i alguns guitarristes que recorren terrenys com l'arrel portuguesa, el gipsy jazz o el sud de la península Ibèrica. Violoncels, contrabaixos, banjos i veus completen el recorregut. 

Quan un violoncel o un clarinet s'enamoren d'unes músiques tradicionals, per exemple.

Ens centrem en alguns dels discos que més ens meravellen dels que s'han editat en les últimes dècades. Són els nostres discos d'or.

Ens fixem en alguns projectes on s'ajunten músics que habitualment no col·laboren junts, i en d'altres que, senzillament, ens venen molt de gust repescar... És una obvietat que entre els músics sempre hi ha bona sintonia, i nosaltres que ho celebrem!

El nostre recorregut particular que uneix continents us proposem començar-lo pel tàndem que formen Avi Avital i Omer Avital: l'un especialitzat en la mandolina, l'altre en el contrabaix, tots dos músics formats també, i vinculats al món de la clàssica... aquí es troben, per això l'àlbum es titula "Avital meets Avital", on conviden altres músics, alguns vinguts de ben lluny.

Un dia més, les veus són les protagonistes. Veus i conjunts de veus que ens fan viatjar entre espais diferents --com que parlem de música vocal, sentim moltes llengües--, i també entre temps diferents, perquè ja sabem que quan parlem de propostes musicals que beuen de les arrels, aquesta és una manera d'unir passat i present. Veus que expliquen històries i vivències, i veus que fabulen... veus fab...

Que la música ens mou i ens commou, això és evident, i que ens mou d'una manera física i ens fa moure els peus, en alguns moments és més evident que en d'altres, i avui ens centrem en propostes que conviden al ball.

Mirem de prop propostes que renoven, que donen una nova forma i que personalitzen material sonor que ve de molt lluny (temporalment parlant... i de vegades, també, geogràficament).

Ens tornem a centrar en propostes que han fet acostar artistes i grups normalment allunyats geogràficament o estilísticament, o per qüestions d'origen... Un dia més, ens deixem portar pel diàleg i la col·laboració, per la connexió entre músics i creadors, que uneixen moltes vegades elements com l'arrel i el jazz, però també altres terrenys sonors.

Ens encanten els pianos que ens fan moure, i ara va de tecles, no només, però sobretot... pianos i pianistes que sols o acompanyats mostren un interès molt clar pels ritmes caribenys, tropicals, "del sud", o de les cultures que ens transporten a països càlids.

Un dia més, tornem a posar la mirada --i sobretot l'oïda-- en algunes d'aquelles peces que han sobreviscut al pas del temps, que ja van emocionar en el moment en què van ser mostrades per primer cop i que ens continuen emocionant i inspirant.

...instruments que al nostre imaginari tenim molt i molt associats amb la cultura popular, però que ja han traspassat aquest marc mental i fa temps que interactuen amb tot tipus de sonoritats, de formacions, i de terrenys estilístics...

Un dia més, ens centrem en grans temes, peces que ja són clàssics i que molts artistes han revisat --i continuen revisant-- una vegada i una altra. En definitiva, peces i cançons que mai ens cansem d'escoltar.

Com que ens agrada imaginar-nos un corrent que porta d'un tema a l'altre, avui l'aigua i tot allò que hi té a veure, com la pluja, els núvols, el cel o els rius, és el que ens inspira. Si més no, és l'element que ens ajuda a arrencar en aquest recorregut que comencem amb el més nou de la clarinetista, compositora i cantant Carlota Ortiz.

Parlem de cançons -o més aviat les escoltem-, temes que han atravessat el temps i també les diferents cultures sonores d'arrel. Propostes que bé podrien ser, perquè ens entenguem, dins d'una trobada o festival de músiques d'arrel, però també en un de cançó d'autor... en tot cas, algunes molt conegudes, altres no tant, però totes carregades d'emocions i d'històries.

La idea que ens fa d'unió és l'eclecticisme, entès de la manera més positiva i oberta que sigui possible, i així ens guien les propostes que no es limiten a una mateixa atmosfera, sonoritat o estil.

Ens agraden les propostes que tracen camins i que reuneixen veus i instruments, i avui tindrem mostres de tot això, amb un recorregut on trobem les col·laboracions de Lila Downs amb The Chieftains, o de Sílvia Perez Cruz amb Marco Mezquida, entre d'altres.

Intentem aproximar-nos a l'Orient, entès en un sentit ampli. Un Orient que, de fet, tenim molt pròxim, no només (i malauradament) per l'actualitat geopolítica convulsa, sinó perquè estem envoltats de propostes musicals que s'hi acosten molt... I, així, entrem en un univers de melismes, d'instruments de corda, de percussió, de veus... i fins i tot de pianos.

Ens agraden els terrenys sonors que es troben, els moments en què dues o més cultures sonores aparentment allunyades pel seu origen, es reuneixen i en surt un projecte d'aquells que trobem tan interessants... què, si no la mescla, defineix les músiques del món avui dia! Com sempre, no descobrim res, però no per això volem deixar de celebrar-ho: terrenys que es troben, doncs, per fer de fil comú en...

Avui ens inspiren les muntanyes i els massissos muntanyosos. I per això ens movem per paisatges que van dels Pirineus als Càrpats, i dels Andes a terres caucàsiques.

Sovint ens preguntem --i no descobrim res, aquí-- com podem descriure la música a través d'altres sentits més enllà de l'oïda... Doncs avui pensem en instruments que, a priori, ens semblen lluminosos (i insistim que això és molt subjectiu, si no moltíssim!)

Hi ha temes universals que una vegada i una altra ens fan pensar, ens inspiren, ens criden l'atenció i són a la base de molts i molts projectes musicals... I alguns parlen del tàndem més verídic que hi ha: la vida i la mort, el cicle vital... propostes que ens parlen del pas del temps, o de per què som aquí i cap a on anem.