Les cordes de l'ukelele

Avui parem atenció al disc "Graceland", de Paul Simon, perquè aquest 2026 es compleixen quaranta anys d'aquest projecte que, més enllà de guanyar un premi Grammy i de vendre una gran quantitat de còpies, segurament va significar un abans i un després en la carrera en solitari del cantautor nord-americà. Paul Simon es va acostar musicalment a algunes zones de l'Àfrica i, per alguns, allò va respond...

Posem la mirada i l'oïda en entorns naturals, o si més no, en paisatges i elements de la natura que inspiren aquestes peces... mar, muntanyes, arbres, plantes i deserts avui ens guien en el nostre recorregut particular.

Comencem a ritme de samba, una d'aquelles sambes que han traspassat les barreres de l'espai i del temps, per fer un recorregut amb gust tropical, amb olor de mar, amb sonoritats que ens transporten a paisatges temperats o fins i tot càlids... un recorregut que ens fa pensar en instants estiuencs, en platges, en festes populars o en gavines...

Posem la mirada i parem l'orella en projectes que d'alguna manera homenatgen algú, alguna idea, algun moviment musical o algun país. El nostre recorregut particular per aquests petits grans homenatges el comencem per una proposta enèrgica que, des del món del tango del segle XXI, ret homenatge a Barcelona i a la cultura catalana: ells són Altertango.

Anem de cordes...; cordes de tot arreu, i ja siguin de violins, mandolines, violoncels o guitarres.

Si pensem en barreja de terres en el context que ens ocupa, segur que anem a parar a totes aquelles propostes que tenen orígens diferents i que un bon dia s'ajunten per mesclar sonoritats i cultures musicals... aquesta seria la idea que ens guiarà avui.

Ja sabem que amb la música, o a través de la música, podem dir, demanar, criticar o tenir esperança. Tots coneixem bé el poder que té o que pot tenir la música per canviar les coses, o almenys algunes coses... Músiques del món per canviar el món: aquest podria ser un bon títol per al capítol d'avui.

Avui ens ve de gust tornar a les tonades, a les peces i a les propostes que ens fan moure els peus, sobretot. Tornem, doncs, a les places, als envelats, als salons o allà on us agradi ballar!

Avui ens volem sumar a algunes celebracions, perquè hi ha propostes, grups i músics que arriben a aniversaris rodons de les seves trajectòries, i aquest serà, si fa no fa, el nostre fil conductor. Algunes trajectòries són més joves i d'altres ja molt i molt consolidades...

Posem la mirada en artistes i propostes engegades per músics catalans des de més allà de les nostre fronteres

Agafem com a lema, com a pretext o com a focus, si ho preferiu, les cançons de bressol, i això ens porta a molts llocs. El recorregut el comencem amb un clàssic, si se'n pot dir així, del llegat sonor cubà, aquella famosa "Drume negrita" que tants artistes s'han fet seva...

Sempre és interessant veure les diverses mirades que músics diferents fan d'una mateixa peça, i avui us proposem centrar-nos en aquesta idea. Ens ve de gust tornar a tastar com un músic o formació porta al seu terreny músiques que han sonat per tot arreu i que han estat revisades o versionades una vegada i una altra... són cinc peces en total, amb dues versions de cadascuna.

Reunim unes quantes peces d'aquelles que han girat pel món i han estat revisades una vegada i una altra, peces que tenen el seu origen en la música popular, o tradicional, que han estat portades a una altra dimensió, ja sigui temporal o sonora... el que anomenaríem, per què no, èxits de tots els temps, o èxits revisats... i molt ben revisats, per cert, de vegades fins i tot sorprenents!

Ja sabem que la música ens fa moure, però avui, a més, algunes de les peces que sentirem tenen títols ben explícits, que ens fan anar d'un lloc a un altre... I per això comencem amb una peça que ens fa anar d'Algesires a Istanbul...

Tornem als grups grans, a les grans formacions... Molta i bona companyia seria ,si fa no fa, el lema d'avui!

Ens centrem en tots aquells pianistes que porten els sons del món al terreny personal per treure'n autèntiques meravelles.

Què faríem sense la poesia i els poetes?, ens preguntem. I fem el nostre homenatge particular a les poesies que alimenten la música, a propostes més noves o més antigues que posen música a les paraules de poetes, o que s'inspiren en aquestes figures i aquests textos.

Continuem donant la nostra benvinguda particular a l'any 2026 i comencem amb una magnífica col·laboració entre el pianista cubà Roberto Fonseca i el violoncel·lista francès Vincent Ségal.

Pocs dies abans d'acabar l'any i de començar-ne un de nou, avui el recorregut el volem fer passar per propostes que ens omplin d'energia, i per músiques, d'alguna manera, esperançades... Perquè ja ho sabem, és inevitable pensar i desitjar que l'any que ha de començar vingui carregat de bones vibracions!

Som davant d'un terreny molt ampli, farcit d'artistes atrevits, que no tenen cap por de trencar barreres estilístiques o culturals. I d'alguna manera això és els que ens inspira avui: propostes que mesclen tradicions o visions estètiques i van més enllà del previsible.

Maria del Mar Bonet, Cristina Branco, Tiago Almeida i molts altres noms, ens acompanyen en un recorregut inspirat per platges, onades, gavines i vaixells.

Posem la mirada en algunes guitarres i alguns guitarristes que recorren terrenys com l'arrel portuguesa, el gipsy jazz o el sud de la península Ibèrica. Violoncels, contrabaixos, banjos i veus completen el recorregut. 

Quan un violoncel o un clarinet s'enamoren d'unes músiques tradicionals, per exemple.

Ens centrem en alguns dels discos que més ens meravellen dels que s'han editat en les últimes dècades. Són els nostres discos d'or.

Ens fixem en alguns projectes on s'ajunten músics que habitualment no col·laboren junts, i en d'altres que, senzillament, ens venen molt de gust repescar... És una obvietat que entre els músics sempre hi ha bona sintonia, i nosaltres que ho celebrem!