El gran tour

En aquest tour, entre altres destins, viatjarem amb el llibre d'Aina Vega "Melodies de l'ànima", un passeig per les emocions on la filòsofa avança a través del temps (les estacions de l'any) i l'ànima (les emocions). Cada estació inclou tretze emocions i una peça clàssica que la representa, i ens condueix per obres literàries, peces artístiques i pensaments filosòfics relacionant-los amb meravello...

Aquest tour ens porta, entre altres destins, a la Granada d'Ángel Barrios, compositor i magnífic guitarrista, molt vinculat a la vida cultural de la seva ciutat i al cercle de Federico García Lorca i Manuel de Falla, entre d'altres. Format a Granada, París i Madrid, la seva música està empeltada dels sons de la seva terra. Fill d'un taverner i guitarrista, va ser ell qui, a la taverna, li va donar...

Avui la melodia de posta, la parada, la farem amb una carta que el compositor txec Bedrich Smetana va escriure a un amic per explicar-li la seva desolació després de la mort de la seva estimada filla. Un sentiment que es percep en algunes de les seves obres.

Entre altres coses, viatjarem amb José Tragó Arana, un dels grans pianistes de la seva època, i també compositor. Va néixer a Madrid el 1856 i es va formar a París, on va guanyar el gran premi del conservatori de la ciutat. I, abans, havia estudiat amb un deixeble de Chopin. És a dir, que tot són coses bones, però... algú el coneix? El rescatem de l'oblit.

Entre altres destins, avui viatjarem amb la Simfonia núm. 1 en fa menor ("A Symphony of San Francisco") de Meredith Willson, un gran poema simfònic dedicat a la ciutat de San Francisco, compost el 1936 per commemorar el 30è aniversari del devastador terratrèmol del 1906. A través de quatre moviments, l'obra retrata la personalitat espiritual, l'activitat diària i la història de superació de la ciu...

Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens fa viatjar amb una música que gira a l'entorn d'una odissea de recerca d'una estudiant de doctorat per restaurar el llegat de l'oblidada violinista canadenca Kathleen Parlow. És la banda sonora de "Mesures per a un funeral".

Entre altres destins, viatjarem amb tota una dinastia musical centenària de la qual el més conegut i excels va ser Johann Sebastian Bach. Hereu de la sensibilitat i el saber musical, descobrirem d'on provenien els seus orígens. Viatjarem amb tot el clan Bach i descobrirem històries i personatges tan desconeguts com fascinants. Ho farem amb un llibre que acaba de sortir publicat i que és una petita...

"Nova York, Hotel Astor. 25 gener 1907: "Butterfly" s'estrena d'aquí deu dies. He tingut grans èxits aquí i les meves òperes són les que tenen més públic. Estic bé, però necessito una mica de pau i tranquil·litat. "Així comença una carta que Giacomo Puccini va escriure a Sybil Seligman. La carta ens dona moltes pistes perquè podrem saber qui era ella, com va ser rebuda la seva òpera a Nova York. q...

Feia servir els noms Charles Sohy, Louis Rivière i Claude Vincent per signar les seves obres, tot i que en realitat es deia Charlotte Sohy. Era francesa, havia nascut el 1884, i ho feia perquè, en aquella època, les dones compositores tenien més dificultats per ser reconegudes. El nom Charles Sohy venia del seu avi matern. Algú la coneix? Doncs anirem a l'illa dels oblidats i estarem una estona am...

A la dècada del 1780, el famós diari novaiorquès The New-York Packet publicava una notícia. La font provenia dels servidors públics, que aleshores també s'ocupaven dels perills morals que representaven les arts escèniques. La notícia deia: "Un corresponsal ha observat que hi ha una gran quantitat de gent que va a exhibicions teatrals i això és lamentablement alarmant. El deliri sembla que ha arrib...

Avui us proposo que, entre altres destins, creuem l'Atlàntic. Ho fem amb una pel·lícula del 1984 dirigida per Sergio Leone, "Hi havia una vegada a Amèrica" (Once Upon a Time in America). La història mostra els Estats Units durant bona part del segle XX, sobretot entre els anys 1920 i 1930, i també durant els anys 1960. L'acció passa principalment a Nova York, en barris d'immigrants on la pobresa,...

Entre altres destins, viatjarem amb Nikolai Rimski-Kórsakov, "Schéhérazade" i la col·lecció àrab de contes "Les mil i una nits". Es tracta de la història del sultà Shahriar, que per venjar la traïció de la seva primera dona mana que li portin cada nit una verge del seu harem per casar-s'hi i sacrificar-la l'endemà. La sultana Schéhérazade, però, ordeix un pla per salvar la vida i transformar el su...

Entre altres destins, viatjarem amb una carta que comença així: "Estimat mestre, la vida cada cop és més difícil, més materialista, més buida i més cruel, antagònica a l'amistat." Així comença aquesta carta que l'escriptora gironina Aurora Bertrana escrivia al mestre del Vendrell. És del 1952, acaba de publicar un llibre i n'hi vol enviar un exemplar. La tristesa sobrevola tota la carta. Com a sou...

Avui, entre altres destins, viatgem a l'"Illa dels oblidats" per rescatar de l'oblit Johann Nepomuk Mälzel, músic, enginyer i, per damunt de tot, un gran emprenedor. Nomenat mecànic de la Cort imperial de Viena, un dels seus productes estrella van ser les trompetes d'oïda, que Beethoven va provar, i molts altres artilugis meravellosos, entre els quals "el turc".

Entre altres destins, marxarem a Düsseldorf per assistir a l'estrena d'una obra molt poc coneguda de Robert Schumann, la Missa Sacra, op. 147. La difusió completa d'aquesta composició va arribar després de la seva mort, gràcies a la insistència de la seva dona, la pianista i compositora Clara Schumann. Una obra tan desconeguda com bellíssima.

Viatgem, entre altres destins, amb Federico García Lorca. Anirem al 1925, l'any que va visitar Barcelona per primer cop. El poeta va deixar escrit de manera preciosa com la seva connexió profunda amb la ciutat el va captivar des del primer moment. Pel granadí, la capital catalana no era només un lloc geogràfic, sinó un espai de llibertat, avantguarda i passió creativa. "Barcelona és una meravella....

Aquesta setmana, entre d'altres, viatgem amb les cartes a Demòcrit. És un text epistolar d'autor anònim i atribuït a Hipòcrates que narra una llegenda fascinant que ens il·lumina, a segles de distància, el camí d'avui dia: "Destruir la mare Terra significa destruir tota 'dignitas hominis'."

Estimada senyoreta Nadia, he arribat a París per una breu visita i m'agradaria molt tornar-la a veure. Això per començar, però a la carta li diu més coses, entre elles que li doni classes. Era Georges Gershwin, que escrivia a la professora francesa, Nadia Boulanger. Ella va fer veure a l'americà de què anava això de la música i que ja tenia tot el necessari i molt més per compondre. Viatjarem amb...

Hi ha una fotografia del 1885 en què es veu Franz Liszt acompanyant al piano una jove violinista. La noia està en posició de tocar i mira fixament i dolçament a la càmera. La fotografia es va fer a Weimar l'estiu d'aquell any. Aleshores el mestre tenia 74 anys --n'hi faltava un per morir-- i ella en tenia 21. Ella és Armah Senkrah i, tot i la seva joventut en la foto, ja feia uns anys que mig Euro...

Viatgem, entre altres destins, a la mansió anglesa de Manderley, a Cornualla. Ho fem amb la novel·la "Rebecca", de l'escriptora britànica Daphne du Maurier i la banda sonora de Franz Wayman. Perquè aquesta història va arribar al cinema el 1940 de la mà d'Alfred Hitchcock i el que va fer és adaptar-la fidelment a la novel·la homònima i demanar-li al compositor que escrivís la música d'aquesta histò...

Aquest divendres, a "El club de lectura" del "Gran tour", he escollit un llibre del musicòleg, actor, pedagog musical, compositor, gambista, violoncel·lista, director de cor i director d'orquestra austríac Nikolaus Harnoncourt. A més, des del 1984, ha afegit a la seva trajectòria impressionant un no menys influent repertori d'escrits i anàlisis sobre el que podríem anomenar la "filosofia de la mús...

L'any 1769, un dels grans il·lustrats del seu temps, el filòsof i assagista francès Denis Diderot, va contractar un nou professor de clavecí per a la seva filla estimada, l'Angélique. Diderot havia buscat "el millor". Perquè l'Angélique no era una alumna qualsevol, o potser, més ben dit, el pare no volia que ho fos. S'hi havia abocat des que va néixer: en la seva vida, en la seva educació, a estru...

L'any 1981 s'estrenava la pel·lícula britànica "Chariots of fire" ("Carros de foc"), de Hugh Hudson. La música la va compondre el músic grec Vangelis. L'aclamada música va arribar al número 1 de les llistes d'èxits i va guanyar l'Oscar a la millor banda sonora original. Però qui era Vangelis? Era el seu nom de veritat? Per què va revolucionar el món de les bandes sonores i com havia començat a fer...

Avui, en el nostre particular tour, entre altres destins, viatjarem amb una jove compositora, pianista i educadora musical britànica, Lucy Walker. Reconeguda pel seu vibrant repertori coral, ens endinsarem en el seu món i en el de la poeta Sara Teasdale, una figura clau de la poesia de principis del segle XX i guanyadora del primer Premi Pulitzer de poesia, l'any 1918. La seva antologia de poesia...

Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens porta un llibre que són unes converses que van mantenir en diverses ocasions dues figures molt importants: l'escriptor japonès Haruki Murakami i el director d'orquestra, també japonès, Seiji Ozawa. El que va començar com una conversa distesa va acabar recollit en un llibre que aquí hem conegut com "Quan la música ho és tot". Com a souvenir,...