Els viatgers de la Gran Anaconda

Els tsaatan o dhuka són un poble nòmada de pastors de rens que habiten a les estepes del nord-oest de Mongòlia. Es tracta d'un poble "breu", amb uns dos-cents integrants que es coneixen popularment com els homes ren. Amb aquests animals es traslladen contínuament per les estepes i les muntanyes a la cerca de les millors pastures i dels indrets més arrecerats per sobreviure als hiverns gèlids.

Al Lluís i a la Jenn els han quedat impreses les experiències viscudes durant la travessa balcànica. Malgrat que ja han passat uns quants anys des de l'última guerra, la caminada els evidencia que encara hi ha divisió: ara un poble croat catòlic, després un de bosnià musulmà i, tot seguit, un altre de serbi ortodox. L'un a tocar de l'altre, però alhora separats per un oceà d'odi, de rancúnies i d'...

La baldriga és una au viatgera que només s'apropa a la costa per fer el niu. Diuen que té una veu molt característica i misteriosa, i la tradició popular l'associa a llegendes i creences sobrenaturals. Oriol Alamany s'endinsa en la foscor d'una galeria on nidifica la baldriga balear. Ens acostem també a Las Terrenas, amb Kris Ubach, i parlem amb David Valls, lingüista.

Ningú dubta que Alexandria és una ciutat singular amb un passat gloriós i un cúmul de misteris irresolts. Viatgem fins allà amb "El braçalet de Nefertiti", d'Irene Cordón, doctora en Arqueologia i Història Antiga per la UAB. També recorrem Santo Domingo amb la fotògrafa Kris Ubach, i coneixem la història de Bolívia i el mar amb el periodista i editor Sergi Ramis.

"Els viatgers de la Gran Anaconda" arriben a les MIL exploracions volant "ala amb ala" amb la baldriga, au viatgera en perill crític d'extinció. Una excel·lent voladora que passa la major part de la seva vida fregant les onades a mar obert, lluny de la costa, on només hi va per niar. Diuen els que s'han acostat a les coves o a les galeries dels penya-segats costaners on nidifica que la veu d'aques...

El joc de pilota tlachtli en nàhuatl és un esport que practicaven les poblacions de Mesoamèrica durant més de tres mil anys. Una de les hipòtesis sobre la naturalesa d'aquestes trobades parla de partits entre equips que simbolitzaven batalles entre els déus del cel i els senyors de l'inframon. En algunes d'aquestes competicions fins i tot hi podien haver sacrificis humans.

Turquia és el segon tram més llarg que van afrontar el Lluís i la Jenn en la llarga caminada des de Bangkok fins a Barcelona. Per acabar-ho d'adobar, hi van trobar un altre inconvenient: la pluja. Tot plegat, afegit a l'esgotament físic i psicològic acumulat durant els milers de quilòmetres que havien fet per Àsia, va portar la Jenn i el Lluís a emprendre camins diferents.

Fa uns anys, un grapat de nadius de l'actual illa de Taiwan van salpar de la seva terra fins a illes remotes i països estranys que no s'haurien imaginat mai que existien. Amb el lingüista David Valls viatgem fins a l'arxipèlag de les illes Vanuatu per descobrir el paama i fem un tomb per la literatura de viatges al costat d'Enric Soler, editor, escriptor i viatger.

Quan Francesc Miralles va viatjar per primer cop a l'Índia, hi havia elefants amb intermitents a la cua. Aleshores, els grans paquiderms eren de gran ajuda per als humans a l'hora de repartir el butà i en moltes altres tasques. Passats els anys, l'Índia construeix la seva xarxa de trens d'alta velocitat, mentre una de les seves ciutats, Pune, s'ha convertit en el segon millor hub tecnològic emerge...

A principis del segle XX, hi va haver un grup de persones que van llançar-se pels camins de Catalunya en autèntiques expedicions amb l'ànim de recuperar el cançoner popular català. S'havien adonat que la tradició desapareixia i el silenci s'imposava de mica en mica. Joan Portell s'endinsa a la vall d'Unarre, al Pallars Sobirà, i segueix els passos de Palmira Jaquetti, una folklorista catalana.

El fons del mar de la costa oest de l'illa de Vancouver és un gran mosaic de plaques de ferro, cargols, etc. Entre el segle XIX i principis del segle XX, naufragar significava sentenciar-se a mort, ja que un naufragi trigava dies, a vegades setmanes, a saber-se, i cap dels supervivents era capaç d'anar enlloc. Aquest va ser el motiu principal pel qual va néixer un camí entre els fars de la zona.

Els milers de quilòmetres caminats a través de Tailàndia, Birmània, Bangladesh, l'Índia, el Tadjikistan, l'Uzbekistan i l'Iran pesen sobre les espatlles de la Jenn i el Lluís i les crisis afloren. Dues formes de ser, dues maneres d'encarar el viatge: una de metòdica i implacable; l'altra, menys pendent dels quilòmetres i més partidària de gaudir de les trobades pel camí.

L'Índia i els elefants han donat vida a un binomi des de fa segles, però es van donar molts casos de paquiderms que sobrevivien en entorns urbans gens adaptats a les seves necessitats. El govern no en tenia cura, fins que va sorgir Hathigaon, un complex residencial prop de Jaipur que allotja un centenar d'elefants amb els seus cornacs, les persones que en tenen cura.

A Caleta María, a la Terra del Foc, hi ha un rètol on es llegeix "Final del camino". Però no només s'acaba el camí, sinó que s'acaba la terra. Per això, aquest extrem del planeta es considera la fi del món. Fa uns anys, la gent que habitava aquestes planures i muntanyes desolades matava els pumes, però el canvi en la consciència mediambiental ha fet que hagin invertit la seva acció.

Per saber com es van fer les piràmides d'Egipte, primer cal saber-ne el motiu. Un grafit dels constructors de Kheops ens en dona una pista. Hi diu: "Som els borratxos de Kheops i som aquí construint la piràmide del nostre gran Khufu." Amb el temps, vam conèixer que les piràmides eren monuments per a l'eternitat, però el misteri de la seva construcció encara continua.

A l'Iran, la Jenn i el Lluís han vist superades totes les expectatives: han trobat una hospitalitat desbordant que contrasta amb la llegenda negra que el país arrossega sobretot a Occident, i en particular als Estats Units i a Israel. Malgrat tot, com en molts altres països, el govern és una cosa i la gent n'és una altra de ben diferent. A l'Iran, la gent, molta gent, val un imperi.

Els ga de Ghana celebren la mort amb taüts en forma d'avió, sabata o animal que es vincula amb el difunt. Encara que només representen un deu per cent de la població total del país, el que més atreu l'atenció de la gent són els funerals amenitzats pels dancing pallbearers, un grup d'homes que porten el taüt a les espatlles mentre ballen desacomplexadament al so de ritmes electrònics.

El rotokas té l'alfabet més curt de totes les llengües del món conegudes. El parlen unes 4.000 persones de l'illa de Bougainville, a l'est de Papua Nova Guinea, que es considera el territori amb la diversitat lingüística més gran del món. De fet, s'hi han identificat entre 800 i 1.000 llengües. El rotokas es manté viu gràcies al fet que hi ha transmissió de pares a fills i s'ensenya a les escoles.

El Caire t'atabala o t'enamora. L'urbs viu atrapada en un infern de trànsit i, de vegades, al caos s'hi afegeix l'embat d'alguna tempesta del desert responsable del vel terrós que cobreix la ciutat. Anem de la plaça Tahrir a la necròpoli de Saqqara, amb la piràmide de Djoser, on la nostra mirada retrocedeix cinc mil anys en el temps. Ens hi acompanya la doctora Irene Cordón.

"Ei!, vosaltres sou The Walkers?", els va preguntar un ciclista a la Jenn i al Lluís. Havien viatjat a peu per Tailàndia, Birmània i aleshores encaraven la ruta per les muntanyes del Pamir i pels deserts de l'Uzbekistan. Tots dos caminants travessen deserts i muntanyes amb pas ferm, on davant seu s'obre una terra d'una desolació ferotge que no els dona treva.

El Líban és un país del Pròxim Orient que viu sota els efectes de la convulsió constant a causa de la guerra; de les baralles entre faccions polítiques o religioses, i d'una crisi econòmica, política i social que ha precipitat el país a l'abisme. En aquest territori conviuen 14.000 soldats. Si algun cop hi ha hagut pau al Líban, ha estat un autèntic miracle. Viatgem a aquest país amb Marc Rovira,...

A l'oest de Mongòlia viuen els kazakhs, en un territori on fan volar les seves àligues i on un cop l'any s'apleguen els falconers per demostrar la seva destresa. Bailón s'endinsa en l'estepa mongola per retrobar-se amb aquesta població i busca aquelles persones que es guanyen el prestigi ensinistrant grans àligues daurades per caçar.

Robert Falcon Scott va fer dues expedicions al pol sud. En la primera, va navegar a bord del vaixell Discovery. En el segon i fatídic viatge, entre el 1910 i el 1913, anava a bord del Terra Nova. Aquesta vegada es va convertir en llegenda de l'època heroica de les exploracions polars pel fet d'haver encapçalat l'expedició límit de conquesta al pol sud.

Celebrar el Cap d'Any des del cim de piràmides antigues en ciutats perdudes, erigides enmig de la boscúria de la selva, pot semblar màgic. Una, enclavada als contraforts de la Sierra Nevada de Santa Marta a Colòmbia; l'altra, al nord de Guatemala, en un indret conegut com El Mirador. Per a Jaume Mestres, viatger, fotògraf i escriptor, viure aquestes experiències va ser un somni fet realitat.

A Rússia, la guerra és present a la vida de tothom. El que més tem la majoria és la Tercera Guerra Mundial, tot i que es considera que la fita més important que s'ha assolit mai és la derrota de l'Alemanya nazi per les tropes soviètiques. El 9 de maig, Dia de la Victòria, els nens surten a aplaudir, a les escoles se'ls ensenya a carregar i descarregar un fusell kalàixnikov i cada setmana es canta...