Els viatgers de la Gran Anaconda

Viatgem al centre-oest de Mongòlia amb l'antropòleg Francesc Bailón. Enmig de la planura infinita, lloc de pas d'antigues caravanes de la Ruta de la Seda, s'hi alça una roca solitària: la Taikhar Chuluu. Als seus murs, s'hi compten més de 150 inscripcions i signes en llengües diverses, incloent-hi noms de personatges com Kublai Kan, Genguis Kan o Khutulun.

Al llarg dels segles, en aquest punt de la Terra hi van confluir el comerç, la cultura i la història, i s'hi van barrejar la llegenda i el mite. Allà va regnar Minos des del seu palau laberíntic de Cnossos, on també hi havia el catau del fatídic minotaure. Però res de tot això no se sabria si no fos per l'audàcia d'homes com Arthur Evans, l'arqueòleg que va saber intuir una espurna d'història rere...

Hi ha llocs on l'ésser humà i la natura han recuperat l'equilibri per coexistir. Joan Portell els anomena "forats blancs". Torà, Biosca, Vallferosa, Os de Balaguer, Vilanova de la Sal, Alpens, Espolla o Rabós podrien servir d'exemple. Fins i tot el Fonoll, l'únic poble naturista de Catalunya, a la Conca de Barberà.

Després de molts anys, va reaparèixer el bagul que el príncep de Nigèria havia deixat en custòdia fins a la seva tornada. El fet és que no va tornar i, malgrat la creença que les capses i les maletes tancades no es poden obrir perquè hi amaguen els esperits de la família propietària, la mare d'Ana María Briongos va encarregar una missió a la seva filla: tornar el contingut del bagul als seus propi...

Enric Soler ens porta les propostes literàries següents: l'escriptora i fotògrafa de viatges Kris Ubach ens convida a recórrer tots els Pirineus de punta a punta i descobrir algunes de les seves històries més amagades; l'entomòleg Xavier Sistach ens dissecciona la vida d'una altra gran viatgera del segle XIX; Martí Boada, doctor en Ciències Ambientals, ens fa una radiografia de l'estat de la natur...

Si fem cas dels grecs, la paraula "Balcans" vol dir caos. I, certament, parlem d'un territori complicat. No només ens ho diuen la geografia i l'orografia, també la història passada i recent. La religió, el nacionalisme exacerbat i l'odi ancestral fragmenten aquest petit territori del sud-est d'Europa des de fa segles. Tancar acords entre les tres comunitats que l'integren és una quimera. L'única e...

"Un dels moments màgics del viatge va ser quan a l'illa de Halmahera, a les Moluques, vam anar a veure l'ocell del paradís", recorda Miquel Rafa, naturalista i biòleg. Però abans d'arribar al paradís, el viatge li reservava algunes sorpreses, i no totes van ser agradables... Així que va posar els peus a l'illa de Cèlebes, es va adonar que era en un lloc on els riscos, sobretot geològics, eren molt...

De vegades, a Pyramiden veus passar ossos polars per la finestra de casa. En aquest reducte soviètic de les illes Svalbard, al nord més remot de Noruega, ara viu poca gent, però va arribar a tenir dos mil habitants quan era la ciutat més pròspera de tota la Unió Soviètica. Pyramiden és un anacronisme del passat, que sobreviu no gaire lluny de Barentsburg, la seva germana bessona.

La Samoa americana té el dubtós honor d'haver estat el territori americà/no americà que ha entregat més persones per la causa de la bandera dels Estats Units en guerres recents. El país de Tuvalu té el domini d'internet i totes les televisions del món li han de pagar royalties. I a Kiribati pràcticament poden veure a ull nu com el mar s'empassa el seu país onada rere onada.

Quan el faraó Tutmosis III va arribar a Fenícia procedent del país del Nil, devia quedar meravellat pels boscos de cedres que entapissaven els vessants de les muntanyes, però, sobretot, per la neu que en cobria els cims. Tutmosis III era un home del desert, un lloc on no hi havia res d'això. Segles després, aquesta mateixa neu podria haver inspirat el nom de l'actual Líban.

A finals del 2021, un equip d'arqueòlegs va afirmar haver descobert la peça de joieria més antiga del món. A la Xina, el jade es considera la joia del cel i els ornaments fets amb aquesta pedra es veuen com un lligam entre el món espiritual i el terrenal. Les dones gabra d'Etiòpia es fan les joies amb l'alumini de les olles i d'altres, amb simples xapes de Coca-Cola. A Leonor Arnó li agrada imagin...

"Més enllà de Touba, al Senegal, probablement no hi ha cap altra ciutat al món fundada per un poema". Bilal Dídac P. Lagarriga, autor de "Lo próximo", es refereix a un poema del xeic Amadú Bamba Mbàkke, erudit sufí, poeta i teòleg; un home sant, fundador de la tariqa Muridiya i de la mateixa Touba. Cada any se celebra el Magal, el pelegrinatge de milions de musulmans arribats a la ciutat.

"Més enllà de Touba, al Senegal, probablement no hi ha cap altra ciutat al món fundada per un poema". Bilal Dídac P. Lagarriga, autor de "Lo próximo", es refereix a un poema del xeic Amadú Bamba Mbàkke, erudit sufí, poeta i teòleg; un home sant, fundador de la tariqa Muridiya i de la mateixa Touba. Cada any se celebra el Magal, el pelegrinatge de milions de musulmans arribats a la ciutat.

Fa més de cent anys, la gent del món rural anava a peu al camp, a la font o al mercat. Hi havia camins per a tots els usos: de bast o de ferradura, agrícoles, rals o per anar a la font. El món estava unit per una teranyina de camins. A Catalunya hi ha una llarga tradició de marcar i senyalitzar camins. Durant anys, Joan Portell n'ha recorregut molts quilòmetres, i n'ha cosit i senyalitzat un grapa...

A l'aterrar a Rapa Nui i veure els rapanuis amb l'últim model de mòbil i ulleres de sol de 250 euros, en Francesc Miralles els va preguntar: "Però vosaltres no sou una cultura tradicional?". "Senyor", li van respondre, "els rapanuis s'han actualitzat". Rapa Nui constitueix la comunitat humana més aïllada del món, potser per això al continent --més de 3.700 quilòmetres lluny-- la situen entre les "...

"Una tempesta va descarregar amb força enmig de la selva Lacandona, a Chiapas (Mèxic). Malgrat la pluja, vam albirar una ciutat perduda que encara no havia excavat del tot ningú", afirma Jordi Canal-Soler, periodista de viatges. Descobrim la història dels pobles indígenes escrita en parets i murs d'antigues construccions maies; el record de vells cerimonials que un dia van sadollar l'esperit d'aqu...

Després de tres anys i mig i més de setze mil quilòmetres caminant de Bangkok a Barcelona, la Jenn Balkjo i en Lluís López-Bayona tornen a Catalunya; un periple a peu per mig món que els ha valgut el sobrenom de The Walkers. Es tracta d'un somni que la realitat va convertir en un repte de proporcions colossals. Ningú que no ho hagi fet es pot imaginar tot el que suposa. Tenien un objectiu: trobar...

Les botes tradicionals que calcen molts mongols de l'estepa tenen la punta alçada cap al cel per respecte a la Mare Terra. D'aquesta manera, no fan malbé la natura quan caminen. Des de molt antic, els mongols han sentit un gran respecte per l'entorn i els tsaatan són l'últim reducte xamànic de Mongòlia. Moguts per la creença d'un món habitat per les ànimes, consideren que el bosc és sagrat.

En aquesta ocasió, Enric Soler ens porta les propostes literàries següents: "Viatges d'en Kabbo" és un recull de memòries, de somnis o de llegendes, però no dels boiximans sinó de Jordi Llompart, periodista. Aquests somnis enllacen amb els d'Enrique Flores i els seus "300 quilòmetres a peu per l'Annapurna", al Nepal; amb el viatge gràfic de Victoria Lomasko, "L'última artista soviètica" per exrepú...

Hi havia rumors d'una ciutat meravellosa amagada; un indret del qual s'havia perdut el rastre a Occident, malgrat que l'havien documentat alguns historiadors clàssics. Parlem de Petra, la ciutat de pedra i antic regne dels nabateus. Mogut per l'anhel descobridor, un explorador, Johann Ludwig Burckhardt, en va començar a seguir el rastre. Es va canviar el nom pel d'Ibrahim ibn Abdullah i es va fer...

En el passat vam ser nòmades. En aquest món primigeni, el camí va ser la primera via de comunicació i explica un aspecte fundacional dels éssers humans que en el seu moment es van preocupar d'obrir-los. Però la història dels camins és també la història d'un món que s'extingeix. Pugem a un avió en un racó del món i en baixem en un altre.

Els balanta, poble de camperols i pastors animistes de Guinea-Bissau, comparteixen amb altres grups indígenes la creença que el seu territori està habitat per esperits. En l'imaginari dels anys 80, els balanta eren un poble marginalitzat. Va ser arran d'aquesta marginalitat i de la repressió que va sorgir el moviment profètic kyangyang, "les ombres".

De camí a Barcelona, la Jenn i el Lluís van passar per Itàlia i França. A casa de la Stella, italiana d'origen croat, els van rebre com si fossin part de la família. En canvi, tots dos caminants descriuen França com un desert de persones. "Hem parlat més amb els cavalls que amb la gent", afirma en Lluís.

Els mekeo de Papua Nova Guinea viuen en una terra que et fa replantejar-ho tot. Xavier Calvo Vergés n'era conscient quan hi va viatjar, i també ho havia estat el seu tiet avi, Xavier Vergés, setanta anys abans. El que no es va imaginar mai és que, en veure'l, els mekeo el prendrien gairebé per la reencarnació del seu avantpassat.

A Catalunya hi ha centenars de pobles abandonats, pobles sense cap traça de vida humana, amb cases de sostres enfonsats i només amb algunes parets dretes, amb esbarzers enfilant-se per la cuina i figueres que han ocupat el lloc de la taula del menjador. El silenci s'ha ensenyorit a les habitacions que anys enrere omplien les veus de la vida en família. Potser l'únic que en resti sigui el record en...