Els homes clàssics

Bartók i la seva música resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics commemoren els 145 anys del naixement del compositor hongarès Béla Bartók fent un repàs de les seves obres més importants. Comencem amb les obres escèniques. Ballets i òperes amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Malgrat ser un revolucionari en la sonoritat de l'orquestra, no va completar cap simfonia i les seves obres orquestrals més importants van arribar al final de la seva vida. Les repassem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Com a bon compositor neoclàssic, Bartók va compondre obres concertants entre les quals destaquen els seus concerts per a piano i orquestra. Els recordem amb els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

El violí va ser també el protagonista de les obres concertants de Bartók que combinen les formes clàssiques amb la tradició folklòrica del seu país. Les repassem amb els Homes Clàssics.

Al llarg de la seva vida Bartók va compondre sis quartets de corda que han esdevingut essencials en la història de la música moderna. Coneixem els imprescindibles quartets de Bartók amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a la direcció amb criteris històrics, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

A finals del segle XIX i principis del XX es va redescobrir la música de J. S. Bach entre el gran públic, i aleshores va sorgir una pregunta: com sonava la música de Bach quan la va compondre? Això va propiciar tota una revolució en la interpretació, el naixent interès per l'aplicació de criteris històrics. Pot semblar complicat, però els Homes Clàssics t'ho expliquen de manera entenedora en aques...

Si es volen aplicar criteris històrics a l'hora d'interpretar una obra antiga, cal trobar els mateixos instruments amb què va estar concebuda. En aquest capítol els Homes Clàssics ressegueixen aquesta idea fins a trobar l'impulsor de la recuperació d'instruments com la viola de gamba.

Un cop tenim els instruments i la idea d'usar-los per interpretar una obra tal com va estar concebuda, cal que directors com Nikolaus Harnoncourt assumeixin el repte de recuperar el so de la interpretació d'obres de compositors com Mozart. Idees que, encara avui, s'han mantingut vigents.

La música de Beethoven s'interpreta amb fidelitat a la idea original del compositor? Aquesta és una pregunta molt difícil de respondre, però John Eliot Gardiner hi té molt a dir, i els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Jordi Savall és dels directors més importants quant a la direcció amb criteris històrics i, és clar, com a intèrpret de viola de gamba. Ara bé, la seva tasca ha anat molt més enllà, ja que també ha fet recerca musicològica recuperant patrimoni musical desconegut.

Tota una setmana dedicada al violinista Itzhak Perlman, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

El violinista Itzhak Perlman va ser un virtuós des de molt jove, però va descobrir el seu amor pel violí gràcies a la ràdio. La televisió el va ajudar a assolir la fama, però el talent va fer la resta. En vols saber els detalls? No et perdis aquest primer capítol que li dediquen els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo.

Queda clar que Itzhak Perlman és un cas extraordinari, ja que al llarg de la seva carrera ho ha tocat pràcticament tot, però hi ha algunes obres en què ha excel·lit especialment, com el Concert per a violí i orquestra de Beethoven. Avui t'expliquem el perquè.

Brahms tenia la clara voluntat d'integrar el violí solista en la resta de l'orquestra quan va compondre el seu monumental Concert per a violí, però per què era especial per a Perlman? Els Homes Clàssics t'ho expliquen.

Un alemany i l'altre rus, però tant l'un com l'altre van compondre dos dels concerts per a violí més valorats de tota la literatura violinística, i en les dues obres Itzhak Perlman ha esdevingut una referència, tal com t'expliquen el Pedro i l'Albert en aquest capítol.

Mendelssohn representa la gràcia, la transparència i l'equilibri entre classicisme i romanticisme; mentre que Sibelius és un univers de tensió, paisatge interior i dramatisme. Descobreix com sonen aquests compositors tan diferents en mans del violinista Itzhak Perlman, amb "Els homes clàssics" de Catalunya Música.

Tota una setmana dedicada a Antonio Vivaldi, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Fa 348 anys va néixer a Venècia un dels compositors més coneguts de tots els temps, Antonio Vivaldi. Els Homes Clàssics et proposen un recorregut per la seva vida de pel·lícula, començant pels primers anys com a mestre i compositor a l'Ospedale della pietà, a la seva Venècia natal.

Vivaldi va tenir un enorme èxit musical a escala local, però gràcies al fet que li van publicar obres a Amsterdam, el seu prestigi va anar agafant volada, fins a fer d'ell un dels primers compositors amb un èxit internacional. Ara bé, va morir pràcticament en l'anonimat a Viena. Vols saber què va passar? No et perdis aquest capítol.

Per més que ens pugui sorprendre, quan Vivaldi va morir va caure en l'anonimat, i no seria fins uns 100 anys després de la seva mort que la seva música seria redescoberta, i tot gràcies a J. S. Bach.

Vivaldi va exercir una enorme influència en compositors com J. S. Bach, cosa que va consolidar el concert italià a escala europea. Si vols conèixer les principals aportacions de Vivaldi a la història de la música, no et perdis aquest capítol.

Vivaldi no només va tenir una gran influència en compositors com J. S. Bach, sinó que també va ser decisiu per a altres compositors del seu país, Itàlia. En aquest capítol els Homes Clàssics et proposen un recorregut musical per Itàlia amb Vivaldi com a fil argumental.

Chopin, la seva vida, la seva música i la seva revolució, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.