Els homes clàssics

Una setmana dedicada al concert per a piano i orquestra número 2 de cinc compositors russos i resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

En la setmana que es commemora l'aniversari de l'estrena del segon de Rakhmàninov, els Homes Clàssics han decidit fer un recorregut per concerts per a piano número dos de compositors russos. Com que ho fan per ordre cronològic, comencem la setmana amb Txaikovski i amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de les dures crítiques rebudes a les seves primeres obres, Rakhmàninov va ressorgir de les cendres gràcies al seu terapeuta, a qui va dedicar el meravellós segon concert per a piano i orquestra que recordem avui amb els Homes Clàssics.

El segon concert per a piano i orquestra de Prokófiev és un dels més difícils tècnicament parlant. Tant és així que el mateix compositor gairebé no el va poder assumir. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Dmitri Kabalevski és més conegut per les seves obres pedagògiques i per joves entre les quals destaquen el seu concert per a piano i orquestra número 2 que avui revisem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

Dedicat al seu fill i estrenat pel mateix Màxim Xostakóvitx, el segon concert per a piano i orquestra ens mostra una etapa de Xostakóvitx diferent de les viscudes anteriorment i que van provocar que les seves obres tinguessin un punt sarcàstic. Aquest segon concert és més alegre i el recordem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Una setmana dedicada a la vida i obres de Franz Liszt resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Aquesta setmana els Homes Clàssics se centren en una de les figures més importants del piano romàntic però també un gran compositor i divulgador, Franz Liszt. Comencem amb els primers anys de la seva infantesa, on descobrirem tot un nen prodigi, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Liszt va ser la primera estrella amb veritables fans com tindria un cantant de rock. Parlem de la lisztomania amb els Homes Clàssics.

Els últims anys de la seva vida, Liszt els va dedicar especialment a donar classes i a ajudar els seus col·legues, així com la seva filla. Descobrim el final de la vida de Liszt amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Un dels aspectes més importants de la vida de Liszt va ser la relació que va tenir amb grans compositors de l'època. Relacions no sempre fàcils! Berlioz i Wagner en la vida de Liszt amb els Homes Clàssics.

Schumann i Chopin. Sabíeu que Schumann es va arribar a barallar a cops de puny amb Liszt? I que Chopin va compartir concerts amb ell? I que les dones de Chopin i Liszt no s'aguantaven? Tot això i moltes coses més, al programa d'avui d'"Els homes clàssics", amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Aquesta setmana els Homes Clàssics es centren en danses populars de la península Ibèrica que han sigut font d'inspiració per a obres de grans compositors. Comencem amb la jota aragonesa amb què viatgem fins a Rússia, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

El zortziko és una dansa basca amb un ritme molt peculiar. Anem a classe amb els Homes Clàssics i descobrim la influència d'aquesta dansa en compositors molt importants.

Què té la sardana que va arribar a interessar grans mestres com Richard Strauss o Igor Stravinsky? En repassem els orígens i influència amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

D'Amèrica no només se'n van importar patates i tomàquets, algunes danses molt "espanyoles" venen precisament de terres americanes. Repassem els orígens del fandango i descobrim com fins i tot Mozart en va compondre a una de les seves grans òperes.

Una setmana dedicada a danses de la península Ibèrica que han inspirat grans compositors clàssics resumida en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Tota una setmana dedicada a les 7 simfonies de Jean Sibelius, ara resumida en poc més de 50 minuts de ràdio.

Aquesta setmana l'Albert Galceran i el Pedro Pardo, els "Homes clàssics" de Catalunya Música, volen reivindicar el compositor finlandès Jean Sibelius més enllà del seu poema simfònic "Finlàndia", i per això volen fixar-se en les seves 7 simfonies, set obres que ens permeten entendre la relació amb la composició i l'evolució vital del genial compositor. En aquest primer capítol contextualitzen el c...

La Tercera simfonia de Sibelius es considera una de les seves obres més fosques, i té una explicació molt humana. La vols descobrir? No et perdis aquest capítol.

Les simfonies són una bona manera d'entendre l'evolució del llenguatge musical del compositor finlandès Jean Sibelius, i la seva Segona simfonia encara conserva la força i la grandiositat de la simfonia romàntica del segle XIX, però al mateix temps ja hi apareixen algunes de les característiques que definiran l'estil més personal de Sibelius. Descobreix-la amb els "Homes clàssics".

Amb la Cinquena simfonia, Sibelius recupera una música més lluminosa, expansiva i monumental, però no torna simplement al Romanticisme de la Segona simfonia, ja que amb el pas dels anys i l'experiència, la seva manera de construir la música ha canviat.

Acabem la setmana dedicada a les simfonies de Sibelius amb la darrera que va compondre, la número 7. És una obra molt diferent de les simfonies tradicionals i representa, en certa manera, el punt culminant de tota l'evolució de Sibelius com a simfonista.

Una setmana dedicada a "La flauta màgica", "Els pescadors de perles" i "Porgy and Bess", totes tres òperes estrenades un 30 de setembre i resumides en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

El 30 de desembre del 1791, el 1863 i el 1935 es van estrenar tres òperes molt conegudes avui en dia. Casualitat o no, els Homes Clàssics dediquen la setmana a aquestes tres estrenes, començant per "La flauta màgica" de Mozart i la seva relació amb la francmaçoneria.