Els homes clàssics

György Ligeti és un dels compositors contemporanis més interessants alhora que desconeguts, i aquesta setmana els Homes Clàssics ens acosten al seu món sonor. Comencem amb la seva biografia, en una setmana més cinematogràfica del que ens podríem imaginar, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Les primeres obres de Ligeti tenen una forta influència de Bartók i Kodály. Coneixem la seva sonata per a violoncel sol i la seva famosa "Musica ricercata", utilitzada per Stanley Kubrick en alguna de les seves pel·lícules.

Un concepte tan antic com la polifonia és totalment renovat i revisat per Ligeti, que crea la seva micropolifonia. La coneixem amb els Homes Clàssics, Pedro Pardo i Albert Galceran.

A partir dels anys 60 del segle XX, Ligeti esdevé un dels compositors més importants gràcies a obres com el seu concert per a violoncel o el seu segon quartet de corda, que recordarem amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

L'òpera "El gran macabre" és la protagonista de l'últim programa dedicat a Ligeti, en què coneixerem també els seus concerts per a piano i violí amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

Després de cinc capítols dedicats a entendre la grandesa de "L'anell del Nibelung" integrat per les quatre òperes "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Ara en pots escoltar el resum.

Aquesta setmana, coincidint amb l'aniversari de Wagner i avançant-nos al 150è aniversari de la Tetralogia de "L'anell del Nibelung", els Homes Clàssics -Albert Galceran i Pedro Pardo- assumeixen el repte d'endinsar-se en aquestes quatre òperes en què Wagner va estar treballant al llarg de més de 25 anys: "L'or del Rin", "La valquíria", "Siegfried" i "El capvespre dels déus". Què tenen d'especial p...

Comencem a transitar per la Tetralogia de Wagner o, el que és el mateix, el cicle de "L'anell del Nibelung" amb el pròleg d'aquesta majestuosa creació, "L'or del Rin". Per tant, conté, en essència, tots els conflictes i idees que es desenvoluparan al llarg de la Tetralogia.

Després del pròleg de la tetralogia, arriba la primera jornada, "La valquíria". En aquesta òpera, Wagner se centra en els conflictes humans. El nucli de l'obra és el xoc entre l'amor, la llei i la llibertat. Endinsa-t'hi acompanyat d"Els homes clàssics", que, entre d'altres, te'n destacaran els leitmotivs més rellevants.

Seguim avançant en l'univers wagnerià de la tetralogia de "L'anell del Nibelung", i en aquest capítol coneixem la tercera òpera del cicle o segona jornada, "Siegfried". Aquest títol representa l'aparició de l'heroi lliure, aquell que no està sotmès ni a les lleis dels déus ni a la por. A més, és una obra on la natura, la innocència i el descobriment del món tenen un paper central, però també on es...

Coincidint amb el 213 aniversari de Richard Wagner, "Els homes clàssics" arriben a la fi del cicle de "L'anell del Nibelung" amb "El capvespre dels déus". Per tant, és el gran desenllaç de tota la història. Com no pot ser d'una altra manera, és una obra monumental, tant musicalment com dramàticament, que porta fins a les últimes conseqüències els conflictes plantejats des de "L'or del Rin".

Aquesta setmana "Els homes clàssics" han fet una aproximació molt genèrica a Wagner i la seva manera d'entendre l'art de la composició i la direcció, tot per preparar-nos per conèixer la Tetralogia o cicle de L'anell del Nibelung. Escolta el resum d'aquesta intensa setmana.

Aquest estiu es commemora el 150è aniversari de l'estrena del Cicle de l'anell del Nibelung, però d'on li ve l'interès per la música i el teatre a Richard Wagner? Per entendre-ho, "Els homes clàssics" es traslladen fins a la seva infància.

Wagner inicialment volia escriure obres de teatre, però en descobrir l'obra simfònica de Beethoven va decidir dedicar-se a la composició. Amb "Els homes clàssics" ens endinsem en l'univers creatiu de Wagner.

Wagner va ser un compositor amb idees grandioses, tant és així que va fer evolucionar de manera important el llenguatge orquestral, fins al punt d'arribar a dissenyar instruments com la tuba wagneriana. "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Un dels instruments indispensables en qualsevol composició de Wagner és la veu. Per això és important entendre com tracta la veu Wagner en les seves òperes: "Els homes clàssics" t'ho expliquen en aquest capítol.

Podríem dir que Richard Wagner no només era un gran compositor, sinó que també era un pensador. I, per això, les seves obres estan impregnades de moltes idees. És a dir, ell no busca només agradar a través de la seva òpera, sinó que pretén convèncer a través de la seva filosofia. La vols conèixer? No et perdis aquest capítol.

El Brahms consolidat entre els anys 1876 i 1880, resumits en una hora de ràdio amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Cada dos anys, coincidint amb la setmana del 7 de maig, "Els homes clàssics" li dediquen els programes a Johannes Brahms, i aquest any es volen centrar en un període de la seva vida en què, un cop estrenada la "Primera simfonia", el seu prestigi com a compositor es va consolidar. Comencem per l'any en què va donar definitivament per acabada la seva Simfonia número 1, amb Albert Galceran i Pedro Pa...

Si per a la "Primera simfonia" va trigar 22 anys, per a la segona només s'hi va estar uns mesos l'estiu del 1877. Repassem les obres que va compondre Johannes Brahms aquell any amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

L'amistat amb Joseph Joachim va fer-se evident en la composició del concert per a violí, que es va convertir en l'instrument protagonista de l'any 1878 amb Brahms. El concert i la sonata per a violí de Brahms, amb "Els homes clàssics".

Anys després de compondre el primer (que havia de ser una simfonia), Brahms escriu un segon concert per a piano espectacular. El repassem amb Pedro Pardo i Albert Galceran.

Acabem la setmana repassant les darreres "Danses hongareses" de Brahms, així com les Rapsòdies per a piano op. 79, amb Albert Galceran i Pedro Pardo.

En el marc de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics, Albert Galceran i Pedro Pardo, es pregunten quines característiques té el català per ser cantat, però també quines dificultats. Així que conversen amb la soprano Mercedes Gancedo, nascuda a l'Argentina però resident a Barcelona des de fa setze anys, per saber quines singularitats té el català a l'hora de cantar-lo per a algú que l'...

En aquest segon capítol de la Setmana de la Llengua a 3Cat, els Homes Clàssics es pregunten: quines són les singularitats dels idiomes que protagonitzen principalment les grans òperes? Així que analitzen l'italià, el francès i l'alemany, i com les seves característiques condicionen el cant i, fins i tot, la temàtica.