Universitat de les Illes Balears - UIB

A la secció «Te diré coses» del mes de març, les curolles de na Margalida se centren en alguns usos incorrectes de verbs com provar , tastar o llegir , generalment per influència del castellà. A la prova que han de passar els presentadors, es repassen barbarismes generals i alguns gentilicis. Al reportatge ens descobreixen què és la lingüística forense i per a què serveix, amb Elga Cremades, profe...

Amb motiu del Dia dels Oceans, que se celebra arreu del món el 8 de juny, DivulgaUIB surt de l'estudi i se'n va a Eivissa amb les investigadores Olivia Martínez, del grup de Genètica Humana i Evolutiva (HEGEN) de la UIB, i Mar Bo Castellà, de l'Institut Espanyol d'Oceanografia. Les dues investigadores fan feina conjuntament en el projecte europeu LIFE-PROMETHEUS, que cerca maneres...

Mai en la història de la humanitat no havíem tengut tanta informació com avui. El coneixement científic mai no havia tengut un altaveu tan potent ni tants canals de difusió. Per contra, la desinformació, les teories conspiratives i les creences paranormals també circulen per on volen. Per què sorgeix aquest fenomen? Hi ha gent més vulnerable que una altra a les creences paranormals? Com podem ajud...

Si ens aturam un segon a mirar una olivera centenària, una alzina o qualsevol arbre del nostre entorn, és inevitable fer-se una pregunta: d’on ha sortit, tota aquesta fusta? De què s'alimenten aquests éssers vius? La realitat és sorprenent: les plantes mengen aire. Però, d'on obtenen exactament l'aliment? Ho descobrim en aquest episodi de la mà del Dr. Sebastià Capó Bauçà, investigador...

El cervell fa una cosa extraordinària quan algú parla: no espera que acabi les frases. Les anticipa, les prediu. Però, què passa quan ens feim grans? Continua funcionant igual? En parlam amb la Dra. Victoria Cano Sánchez, investigadora en Psicolingüística a la UIB. 

El Govern d'Espanya acaba d'aprovar la regularització extraordinària de gairebé mig milió de persones migrants que ja viuen al país. Una mesura que ha despertat un debat social ampli i que a les Illes Balears, on un de cada quatre habitants ha nascut a l'estranger, té una ressonància especial. Les Balears, des dels anys seixanta, han estat terra d'acollida de migrants que venien a...

Durant dècades, la Medicina ha estudiat el cos humà prenent com a referència el cos masculí. Els resultats d'aquelles investigacions s'aplicaven després a les dones, com si tots els cossos funcionessin exactament igual. Això, que pot semblar un detall tècnic, ha tengut —i té— conseqüències molt reals per a la salut de les dones. Aquesta pràctica no ha passat només en Medicina,sinó també en...

Cada dia ingerim, sense saber-ho, fragments minúsculs de plàstic. Els trobam a l'aigua que bevem, als aliments que menjam i, fins i tot, a l'aire que respiram. Els anomenam microplàstics, i la gran pregunta és: què fan exactament dins el nostre cos? En parlam amb dues investigadores del laboratori de Química Analítica de la Universitat de les Illes Balears: Llucia Garcia Moll, estudiant de doctora...

Esperam amb il·lusió el sorteig de Nadal per guanyar la grossa ; si no hi ha sort, tenim l'alternativa de jugar a El Niño (no * El Nin ).

Recordam el nom dels dolços típics de Nadal: torró , tambor d'ametla , polvorons , massapà ...

Regalam els noms correctes dels protagonistes d'aquestes festes per als infants: el Pare Noel , Santa Claus , els Reis d'Orient o Reis Mags ...

Amb l'arribada, un any més, de les festes de Nadal, feim un breu recordatori sobre els noms de les festes més importants: Nit de Nadal , Nadal i Cap d'Any .

Comentam que, per afrontar el problema de la manca d'aigua, disposam de la depuradora , la potabilitzadora i la dessalinitzadora . És clau la xarxa d'abastament , que distribueix l'aigua potable.

Parlam dels termes relacionats amb les conseqüències del canvi climàtic, com ara la sequera (no * sequía ) o l' efecte hivernacle (no * efecte invernadero ).

No hem d'oblidar els olis essencials més comuns que s'utilitzen en cosmètica: l' oli de l'arbre del te , l' oli de lavanda o l' oli d'eucaliptus , entre d'altres.

Continuam amb els olis vegetals (de soja o gira-sol), els olis de fruita seca (d'ametla, de cacauet, d'avellana), els olis de llavors (de sèsam, de lli) i els olis especials de la restauració (de tòfona o d'alvocat).

Feim una passejada pels diversos noms dels tipus d'oli d'oliva: oli d'oliva verge extra ( OOVE ), el més selecte; oli d'oliva verge , amb més acidesa; i oli d'oliva comú .

Recomanam rebutjar termes com ara invàlid , minusvàlid o deficient , ja que es consideren irrespectuosos; recomanam usar termes com persones amb discapacitat , etc.

Recordam que la sigla SIDA és l'abreujament de síndrome d'immunodeficiència adquirida (actualment, sida , en minúscula), causada pel virus d'immnunodeficiència humana ( VIH ).

Aclarim que les persones sense feina es poden anomenar desocupats/desocupades , mentre que aturats/aturades o parats/parades són formes més col·loquials.

Recordam alguns dels noms de les famílies que hi ha a la nostra societat: nuclear , extensa , monoparental , homoparental i de pares separats , classificades segons estructura i interaccions.

Prenem consciència de la importància de l'adopció i dels termes més habituals que s'utilitzen: adoptant , adoptand/adoptanda i adoptat/adoptada .

Recomanam recuperar del fons de la calaixera la flassada , més genuïna que una manta.

Recomanam dir comunicat mèdic o baixa/alta mèdica per evitar el castellanisme * parte .

Aclarim que l'expressió * en sèrio? és incorrecta i que en català podem dir de debò? , de veres? o seriosament , segons el context.