Tranquil·la ment

La tecnologia també ha arribat a la nostra salut mental. I moltes persones no dubten a consultar a la intel·ligència artificial tota mena de problemes, també els relacionats amb la psicologia. En el darrer episodi d’aquesta temporada reflexionem sobre aquestes eines, les consultes que els podem fer i si realment ens poden arribar a ajudar o ens complicaran, encara més, la vida. Amb la col·laboraci...

És una de les paraules més utilitzades col·loquialment quan parlem d'alguna cosa que ens ha passat que és molt grossa. O potser no tant? Totes les situacions estressants són un trauma? Què ens ha de passar perquè algun succés afecti la nostra salut mental i se’l pugui descriure així? Amb la col·laboració d’Alícia Álvarez, psicòloga experta en trauma i membre de la secció Psicologia d’Emergències d...

Us heu trobat mai, en algun tipus de relació, que esteu fent coses que en realitat no voleu fer? Potser les feu perquè us hi sentiu obligats perquè els altres han trobat la manera de fer-vos sentir culpables o de manipular-vos. Per què ens passa? Com ho aturem? Hi ha molts tipus de xantatges i alguns són tan subtils que no sabem ni que els patim.

Ens ha passat a tots: ens oblidem d’on són les claus, d’un nom que hem dit mil vegades o, fins i tot, d’una cita que fa dies que teníem programada. Però quan aquesta situació es repeteix, tenim el dubte de si és normal o ens passa alguna cosa. Potser és que només som despistats, però quan s’ha d’encendre el senyal d’alarma? En aquest episodi parlarem de la memòria i intentarem entendre millor com...

Hi ha qui l’escull per voluntat pròpia i hi ha qui s’hi troba, i diuen que la soledat no triada és un dels grans mals del nostre món. La soledat assaborint un cafè davant del mar pot ser un gran plaer, però també hi ha qui ho viu amb l’angoixa de no portar bé el silenci. Per què ens fa por estar sols? Per què hi ha gent que s’envolta de persones per evitar-ho? Us expliquem què ens pot ensenyar la...

És una afirmació tant polèmica com habitual. Pares i mares s’enfronten a situacions que posen a prova els seus límits i, sobretot, les expectatives que han posat sobre les seves criatures. En alguns moments els abraçaries i en d’altres, no tant. Però el problema és el seu comportament o com hi reaccionem com a pares? És lícit tenir aquesta mena de pensaments sobre els fills? Amb la col·laboració d...

No els hem triat, però els hem d’aguantar. I ells a nosaltres. Els problemes que es deriven de les nostres relacions familiars poden anar directes a la nostra autoestima i a la nostra manera de veure el món. La família intentarà definir-nos, fer-nos saber el lloc que hem d’ocupar. I això es pot acceptar amb normalitat o rebel·lar-s'hi. Quin camí hem d’escollir?

Ho has provat tot: les dietes convencionals, “les miracle”, els dejunis i fins i tot saltar-te algun àpat. Al principi sembla que funciona, però després torna la temptació de la nevera o l’efecte rebot. Ens ha passat a tots. Però, per què? Com influeix la nostra ment a l’hora d’aprimar-nos? Sigui per salut o estètica, si has decidit perdre uns quants quilos i et sembla que res funciona, en aquest...

Hi ha els somnis clàssics: aquells en què ens persegueixen o somiem que podem volar. I n’hi ha d’extravagants, amb combinacions de persones i llocs que no semblen encaixar. Però els somnis ens poden donar pistes de com està la nostra salut mental? En aquestes pel·lícules nocturnes s'amaguen les solucions als nostres problemes diaris? En aquest capítol provem de descodificar els somnis i aprendre q...

Tots coneixem algú a qui no li agrada fer anys o que els ha deixat de comptar. Cada vegada que ens toca bufar espelmes acabem valorant com ens va la vida i moltes vegades la resposta no és del tot positiva. Això és normal o és una crisi d’edat? Si existeixen, quines són les més problemàtiques? La dels 40? Els 60? O es pot patir als 30? Quan fer anys, és un problema.

Tots els patim, en un àmbit o altre. Persones que dinamiten la nostra autoestima, ens fan sentir petits o ens posen de molt mal humor. Ens agradi o no, massa vegades ens acaben afectant i ens guanyen la batalla. Si no en podem fugir, com hi podem conviure? És el mateix una persona tòxica que un narcisista? Quines tàctiques podem fer servir per sortir de la seva influència? Un episodi per sobreviur...

Comencem nova temporada amb un dels temes que més ens heu demanat: pensar massa. El cervell està dissenyat per estar en activitat constant, però, sovint, quedem enterrats en pensaments que no marxen, que no parem de donar-hi voltes i sovint també massa importància. Però llavors quina diferència hi ha entre reflexionar i pensar massa? Com aturem aquella allau de pensaments que de vegades apareixen...

La pregunta amaga dues maneres d’afrontar la vida: aquell o aquella que prefereix que els problemes es resolguin sols i els que tenen, sempre, molta iniciativa, i busquen reptes… i nous problemes. Què en diu la psicologia d’aquestes actituds? Quina d’elles ens apropa a la felicitat? Actius i passius, a debat.

Una nova parella. Una nova feina. Un viatge. Fer la volta al món. O fins i tot quedar amb una persona amb qui la relació s'ha complicat. Tot són objectius vitals, alguns més grans, d'altres més assequibles, però potser igualment difícils. Però com hi arribem? Hem de fer un full de ruta o hem de viure la vida de manera improvisada? I si resulta que tinc molts objectius, però no es compleixen? Com g...

No cal que sigui res dolent: potser és un canvi de parella o de feina, o potser de ciutat. La vida és una muntanya russa que ens pot posar reptes al davant i hem d’estar preparats per afrontar-los. En el pitjor dels casos ens podem trobar en enclavaments que poden definir el nostre futur. La clau és saber quina és la millor manera de gestionar-los. En definitiva, com ens hem de preparar per afront...

Heu pensat mai que potser us prenen el pèl? Que sempre sou els encarregats d’arreglar els desastres dels altres? Que sempre acabeu embolicats en problemes que no són els vostres? Potser la resposta és que sou massa bons. Perquè sí. Perquè això pot ser un problema. Però com fixem els nostres límits? Com podem aprendre a dir prou? Aquí podeu escoltar un especial sobre la bondat mal entesa.

Són persones molt preocupades per la seva salut i que tenen Google com a metge de guàrdia. Creuen que sempre els passa una cosa o altra. De vegades pot ser cert, però la majoria no: la hipocondria és un trastorn que converteix símptomes imaginaris en dolors reals. Aquí trobareu una guia per saber-los distingir i també un cop de mà per poder conviure amb persones que sempre estan preocupades.

A tots ens ha passat alguna vegada pel cap, però ho diem per dir o n’estem realment convençuts? En quin moment hem de decidir fer un canvi laboral? En aquest capítol aprendrem a valorar els pros i contres d’una decisió que no només ens afecta a nosaltres.

Hi ha gent que es passa tota la vida buscant-la: la pau mental és allò que ens permet deixar d’escoltar sorolls innecessaris i concentrar-nos en allò que ens importa. Però com es pot aconseguir? Com es pot guanyar la batalla als pensaments negatius que no paren de produir tots aquests sorolls que ens molesten? Com podem arribar a controlar-los? La batalla està servida.

És present en tots els àmbits de la vida: des de la feina fins a l’oci. I fins i tot el fem servir per distreure les criatures quan la situació és límit. Però això ens crea una dependència que no és sana. Ara que ja ens hem convertit en addictes a les notificacions, whatsapps i vídeos de gatets… com podem posar-hi remei? Què podem considerar un ús raonable? I què fem amb l’ús del mòbil i els nostr...

Tots ho hem vist. En un espectacle o en un restaurant: pares i mares que es mantenen impassibles mentre les criatures rondinen, corren o criden de manera exagerada. I tot plegat perquè si porten la contrària als nens, la situació va a pitjor. Són famílies que han perdut el control sobre els límits que cal posar als fills. Per què s’ha arribat fins aquest punt? Com es pot revertir aquesta situació?...

És una roda de hàmster de la qual ens costa sortir: casa, feina, família i oci. Però què passa quan una d'aquestes potes, que és l'àmbit laboral, no funciona? No ens sentim valorats, no ens agrada o ens fan la vida impossible a l'oficina. I ens envaeix un sentiment que moltes vegades és confús: estem cremats o aquesta situació límit ens està deprimint? Com ho podem saber? Afegirem a la a conversa...

Estem parlant de persones tranquil·les, amables i pacífiques que quan agafen el volant es converteixen en algú que ni reconeixem. Un Jekyll i Hide de manual que només necessita que algú li toqui la botzina o simplement que algú l'avanci per convertir-se en un sac d'ira i renecs. Per què ens passa això? Per què no ho podem controlar? Què diu de nosaltres? El copilot hi pot fer alguna cosa o val més...

De tota la vida se n’ha dit “viure el present”. Ara li hem canviat el nom i és la teràpia més estesa: l’anomenat mindfulness, que promet connectar-nos de manera intencionada i conscient amb el present. Però per a què serveix? A qui va dirigida? I funciona? I això en quin punt deixa la meditació tradicional? Pros i contres de teràpies molt conegudes, però de les quals en realitat en sabem ben poc.

La feina, els cursos, el pàdel, les reunions escolars... tots són un camp de mines en contra del desig sexual. Hi ha parelles que acaben desistint i decideixen planificar les relacions sexuals, però n'hi ha d'altres que gairebé estan a punt d'abandonar. Què hem de fer quan no sentim desig per la nostra parella? Pot ser una situació temporal o convertir-se en definitiva? És una situació que es pot...