Teatre de les ombres

Vivim envoltats de soroll. Notificacions, estímuls, presències constants. Però cada cop menys persones saben estar amb elles mateixes. La soledat no és un defecte. És una capacitat. Quan no sabem habitar el silenci, acabem acceptant qualsevol cosa per por al buit: relacions pobres, atenció barata, companyia que no cuida. Aquest vídeo no parla d’aïllament. Parla de llibertat interior . De descobrir...

Ens han dit que, si treballem prou, tothom pot arribar a dalt. Però hi ha una veritat incòmoda: el capitalisme no funciona si tothom guanya . Aquest sistema necessita pobresa per existir. Necessita persones atrapades en feines mal pagades perquè els beneficis continuïn pujant cap amunt. No és el treball el que es recompensa. És la propietat. No puges treballant dur: puges posseint l’escala . Les h...

El 28 d’octubre , el grup Justice for Innocent Men’s Scotland —que defensa que homes condemnats per violació són innocents i que la violència sexual és una conspiració feminista— va ser convidat a parlar en una universitat. Aquest grup no es limita a qüestionar sentències. Assetja supervivents, publica dades personals i mèdiques, intimida testimonis i contribueix activament a la normalització de l...

Un Estat es trenca quan la seva pròpia veu diu “no podem fer res”. No és només una trucada: és la confessió d’un sistema que ha deixat caure la seva espasa. I quan la confiança mor… només queda la força. 🎙️ Escolta. Reflexiona. I pregunta’t: qui defensarà el poble quan el poble ja no cregui en els seus guardians? Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/su...

Ens empobrim. No perquè faltin diners. No perquè faltin recursos. Ens empobrim perquè l’economia està mal dissenyada — o massa ben dissenyada per a uns pocs. A escala global, hi ha diners sobre la taula i solucions evidents. Però la desigualtat estructural i una economia disfuncional impedeixen que el progrés arribi a la majoria. L’habitatge és l’exemple més clar: tots els mercats analitzats són i...

A Nou Barris, els talls de subministrament elèctric no són un fet puntual. Durant mesos, el veïnat ha patit apagades reiterades, generadors provisionals que fallen, empalmaments improvisats i una absència total de solucions estructurals. Bombers, Guàrdia Urbana i múltiples incidències documentades formen part d’una cronologia que no pot ser ignorada. Aquest vídeo no és una opinió ni una exageració...

Automatització. Intel·ligència artificial. Eficiència. La promesa era clara: treballar menys i viure més. La realitat és una altra: més eines, més tasques, el mateix salari… o menys. Des dels anys vuitanta, la productivitat s’ha disparat mentre els salaris s’han estancat. Les màquines no han alliberat les persones:han fet l’explotació més eficient. Aquest vídeo no és nostàlgia ni tecnofòbia. És un...

Aquest vídeo neix arran d’un tuit d’ERC que afirma que sense migració no es poden pagar les pensions ni sostenir el sistema. Un discurs que sona humanista, però que amaga una idea molt més incòmoda:la migració no com a qüestió de drets, sinó com a peça funcional d’un sistema que no vol reformar-se. Aquí no s’ataca les persones migrants. S’assenyala un mecanisme estructural: • explotació laboral• p...

Una emissió nocturna. Una observació externa. Una pregunta incòmoda. Només un 7% de la població reclusa són dones. No és casualitat. No és biologia. I no és un elogi. Aquest vídeo no acusa. Observa. Parla de cultura, de poder, de violència normalitzada i de per què encara avui quan un home agredeix “perd els nervis” i quan una dona es defensa “està boja”. Si això et sembla ideologia, potser el pro...

Una frase antiga, atribuïda a Cánovas però escrita per Galdós, revela molt més del que sembla: “Español es el que no puede ser otra cosa.” Aquest monòleg explora la fragilitat d’una identitat que neix de la por i del buit, que necessita un enemic per sentir-se viva i una bandera per tapar el silenci. Una reflexió sobre la psicologia col·lectiva d’un Estat que encara busca qui és... mentre assenyal...

La nova licitació de les guinguetes de Barcelona atorga punts pel coneixement del català… com si fos una llengua estrangera. Parlo des de la ràdio del temps: entre ironia i dol, recordant que el veritable naufragi no és la pèrdua de sorra, sinó la de dignitat. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

El bullying no és un error del sistema educatiu. És el seu reflex. Quan l’escola premia l’ego i castiga la diferència, crea petits botxins que després creixen i continuen ferint. Aquest monòleg parla del silenci, de la por i de la necessitat de mirar on ningú vol mirar. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Ens van prometre que l’educació seria la clau del futur. Però la clau era falsa. La titulitis és la gàbia més elegant que s’ha inventat: corones d’or per als obedients, diplomes lluents per als muts. 🎭 En aquest vídeo despullem la farsa: – L’analfabetisme funcional planificat. – Els diplomes com a medalles de submissió. – Doctorats i cum laudes que brillen… però empresonen. – Una societat plena d...

Barcelona està perdent el seu batec. Ja no és una ciutat pensada per viure-hi, sinó un escenari dissenyat per ser explotat. En aquest audio exposo —sense filtres— la realitat que molts intenten maquillar: barris desfets, turisme descontrolat, preus impossibles i una ciutat que expulsa el seu propi veïnat. Això no va de política. Va de dignitat. Va de vida real. Si Barcelona ha de tornar a ser una...

Vivim envoltats d’opinions, notícies i consignes. Però pensar s’ha convertit en un acte de rebel·lia. Quan la multitud decideix per tu, la llibertat mor en silenci. Aquest monòleg és un recordatori: no deixis que et pensin. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

La manipulació no sempre crida: sovint somriu. Però hi ha preguntes que travessen qualsevol màscara. Sis preguntes simples que exposen la mentida sense violència. La calma és l’arma més precisa contra el control. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Sempre s’acusa el comunisme dels seus morts, però ningú no compta els del capitalisme. Colonialisme, esclavatge, fams i fàbriques. Avui el sistema segueix matant, lentament, disfressat d’innovació i llibertat. Quan el benefici val més que la vida, ja no hi ha ideologia: hi ha corrupció. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

La partitocràcia actual és un teatre grotesc: els partits demanen el vot com llops que prometen ser vegetarians. Però un cop guanyen, el vot esdevé un xec en blanc. Ja no hi ha compromís amb el poble, només festins de poder, privilegis i fum. Aquest vídeo posa veu al silenci del ramat i despulla la farsa amb ironia i teatre. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredeleso...

El Regne Unit ja comença a aplicar el seu sistema d’identitat digital. Un sol document per tot: salut, banca, viatges. Seguretat? Conveniència? O el primer pas cap a una societat on cada gest, cada compra i cada paraula defineixen la teva llibertat? Quan la clau és massa perfecta… potser no obre, potser empresona. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/s...

Durant un segle hi havia una desena de multimilionaris. Ara en tenim milers. La tecnologia no va connectar persones: va connectar beneficis. Vivim en un sistema que ja no evoluciona, muta. I aquesta mutació s’alimenta de nosaltres, discretament. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

El 25N és un dia per mirar de front allò que molts prefereixen ignorar. Aquest monòleg és una emissió per als qui s’incomoden quan escolten la paraula “feminisme”, però no pas quan observen la desigualtat o la violència quotidiana que milions de dones encara pateixen. Un monòleg per recordar que la incomoditat també és una eina. Un recordatori que el món no pot continuar girant al voltant de silen...

Hi ha homes que encara creuen que poden comprar la submissió amb promeses de “protecció”.Però el seu ideal costa diners, i cap d’ells el pot pagar. Els temps del control s’han acabat: l’amor ja no és servitud. La llibertat femenina no és una amenaça — és la realitat. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Quan el narcisista perd el control, juga la seva última carta: la il·lusió final. Aparenta canvi, apel·la a la culpa, manipula la percepció. Però ja no pot enganyar-te: has crescut, i el teu silenci és el seu final. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Els ciutadans ja fa temps que diem que Barcelona és una ciutat ferida, perduda, grisificada. Ho hem escrit, ho hem denunciat, ho hem posat en un web. I l’endemà… els grans partits descobreixen, de cop i volta, que cal “recuperar la identitat” i que “la ciutat es perd”. Casualitat? No. La veritat s’encomana. La diferència és que nosaltres no fem promeses des de faristols: fem acció real al costat d...

Hi ha ments que no encaixen, no perquè es creguin superiors, sinó perquè veuen massa. Veuen patrons, intencions, silencis. Senten el món en capes, i el món —massa pla— els diu arrogants. Però no és arrogància: és profunditat. Aquest monòleg alastorià és un homenatge als pensadors i pensadores que prefereixen la veritat al confort, el silenci a la multitud i la coherència a l’aplaudiment. Get full...