Teatre de les ombres

Llegir els Epstein Files no és llegir un escàndol sexual. És observar el funcionament intern del poder masculí global: aliances, silencis, complicitats i odi estructural cap a les dones. No parla d’un home. Parla d’un mecanisme. No és morbo. És una dissecció. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Una reflexió incòmoda sobre poder, control i sedació col·lectiva. No parla de moral. Parla d’estratègia. De com els imperis no governen amb cops, sinó amb estímuls. De com la distracció constant i la recompensa immediata fan innecessàries les cadenes visibles. Escolta amb atenció. No és una metàfora. Get full access to Cròniques del Teatre de les Ombres at www.teatredelesombres.cat/subscribe

Durant anys ens han mantingut ocupats amb guerres culturals, enemics imaginaris i consignes repetides. Ens han fet mirar cap avall, cap als costats, mai cap amunt. Mentre cridàvem, discutíem i atacàvem persones vulnerables, els veritables intocables seguien actuant amb total impunitat. El mal no només no es va aturar: va continuar. Aquest vídeo no acusa. No dona noms. No demana permís. És una inte...

No odies treballar. Odies un sistema que converteix el teu temps, la teva energia i la teva creativitat en benefici per a algú altre. Aquest programa parla d’explotació com a procés econòmic real, de plusvàlua, de dependència salarial i del mite que una promoció és llibertat. També parla del preu de dir la veritat en entorns laborals que prefereixen el silenci còmode a la coherència. Per què les p...

Vivim en un temps en què el malestar es diu trauma,la responsabilitat es viu com un ataci qualsevol desacord converteix l’altre en el dolent del relat. Tot activa. Tot ofèn. Tot genera ràbia. Però això no és força. És fragilitat. En aquest programa parlem de resiliència emocional, de la confusió entre sanar i evitar, i de per què créixer —de debò— sempre ha estat incòmode. No perquè fos injust, si...

L’única dona poderosa dels contes infantils era la bruixa. Avui el relat ha canviat de forma, però no de fons. Aquest programa uneix tres fils que no són tendències separades, sinó expressions del mateix gir autoritari:– la por al poder femení– el retorn del conservadorisme estètic i relacional– la disciplina del cos com a eina política De les tradwives al retorn del pro-ana , de la maternitat for...

Un adult que pensa per si mateix és incòmode. No compra tot. No vota qualsevol cosa. No viu enganxat a l’escàndol permanent. I això és un problema per a un sistema que necessita consum, por i distracció constants. Aquest programa dissecciona com es manté la gent infantilitzada:primer amb por, després amb entreteniment infinit. Sempre ocupats. Mai madurs. Parlem d’ansietat, de frustració, de la inc...

Teniu la sensació que les xarxes, Amazon o Google funcionen pitjor que abans? No és una impressió vostra. No és nostàlgia. És un patró deliberat. Aquest patró té un nom: enshittification —o, dit clar, merdificació . En aquest programa expliquem el cicle de vida previsible de les plataformes digitals:primer són excel·lents per atrapar usuaris,després empitjoren per beneficiar anunciants,i finalment...

A la foscor d’una comarca marcada pel terror, una dona decideix posar fi a l’horror d’una manera molt diferent de la justícia convencional. El que escoltaràs és una simfonia macabra, plena de silencis tensos, rialles fredes i una venjança convertida en art. Aquesta no és una història per a oïdes delicades. És un relat teatral, gòtic i inquietant, que transforma el dolor en espectacle i el càstig e...

Cada any, un nou multimilionari descobreix que no pot comprar unes eleccions. Alguns ni tan sols poden permetre’s pagar prou bé els governs perquè tot surti gratis i sense conseqüències. És aquest el món on voleu viure? Aquest vídeo és una falsa campanya institucional,un anunci irònic,un manual d’autoengany col·lectiu. Pagueu més per llogar. Pagueu més per curar-vos. Voteu gent obscenament rica. C...

Durant la pandèmia, els hostalers ploraven. Baixaven preus. Ens demanaven que hi anéssim. Que salvéssim el barri, el comerç, la ciutat. Va tornar el turisme…i amb ell, la memòria curta. Preus encara més alts. Sous encara més baixos. Veïns expulsats. Terrasses colonitzades. I ara resulta que els turistes ja no gasten. Que mengen del supermercat. Que passen de la paella de 55 euros. Aquest vídeo no...

I si envair Groenlàndia no fos una demostració de força…sinó un error irreversible? En aquest monòleg radiofònic analitzo —en clau de possibilitats— què podria passar si els Estats Units decideixen creuar una línia vermella: OTAN, aliances, mercats, deute en mans europees i un món que pot continuar sense ells. No és futurisme. No és alarmisme. És geopolítica, ironia i història prenent notes. Benvi...

Hot Bedding. Un nom en anglès perquè sembli modern. Un relat de “tendència” perquè sembli voluntari. Compartir pis, compartir llit, menjar de la brossa, no tenir vacances, no accedir a l’habitatge…Tot això ara ens ho venen com a estil de vida . Aquest vídeo no va de modes. Va de manipulació semàntica .De com els mitjans rebranditzen la precarietat per fer-la acceptable. De com es converteixen cons...

El teletreball no s’està acabant perquè no funcioni. S’està desmantellant perquè funcionava massa bé . Durant un breu moment, la gent va descobrir que podia treballar, complir i obtenir resultats sense entregar tota la seva vida a una empresa. Que el treball no havia de dominar-ho tot. Que es podia tenir temps, salut, família i pensament propi. Quan això va passar, el poder va reaccionar. No amb s...

Una dona misteriosa és convidada a un club tan selecte… com perillós. El que comença com una vetllada exclusiva, es converteix en un ritual macabre. Però la convidada no és tan vulnerable com sembla… I quan el seu monstre interior surt a jugar, fins i tot l’Antic que ve de l’abisme… està nerviós. 🎙 Narració en primera persona amb to retorçat i atmosfèric. Get full access to Cròniques del Teatre de...

Com més feina interna fas, més clar veus el dating. I el que abans semblava “interès”, sovint resulta ser només validació, comoditat o atenció sense responsabilitat. Aquest vídeo no parla de rebutjos. Parla de patrons. De persones que s’apropen però no avancen. Que senten atracció, però no assumeixen cap acció. Quan algú no et tria, no t’està dubtant:t’està utilitzant com a regulació emocional. Aq...

S’està obrint una nova divisió de classe. I no té a veure amb la tecnologia, ni amb la intel·ligència artificial, ni amb les notes als exàmens. Té a veure amb una cosa més bàsica:la capacitat de llegir, comprendre i raonar críticament. Docents de tot arreu observen una caiguda accelerada de les habilitats cognitives bàsiques, mentre una part minoritària de la població protegeix deliberadament el d...

Vivim temps curiosos. Temps en què l’autenticitat s’ha convertit en excusa,la identitat en escut,i la incomoditat en un tabú intolerable. Aquest vídeo no és un atac. És una emissió de ràdio antiga, elegant i incòmoda,adreçada a una audiència adulta —o que aspira a ser-ho. Aquí no es nega la diversitat,ni la neurodivergència,ni les dificultats reals. Aquí es qüestiona una altra cosa:la comoditat eg...

Les corporacions són considerades persones legals. Poden posseir propietats, demandar, influir en eleccions i moure milions. Però hi ha una diferència clau: no tenen cos .I sense cos, no hi ha presó. Aquest vídeo explica tres raons estructurals per les quals les corporacions acumulen drets sense assumir responsabilitats reals:la compra legal d’influència política, la protecció davant conseqüències...

Enmig de retallades en serveis públics, inseguretat i pèrdua de drets, els nostres polítics han decidit invertir milions en contenidors intel·ligents. Targetes, aplicacions, vigilància i diners públics ocults… tot per controlar quan i com llencem la nostra brossa. Això no és reciclatge. És control social. Un sistema car, opac i inútil que paga la ciutadania mentre ens retallen en sanitat, educació...

Molts adults mai no han desenvolupat una maduresa emocional real. Quan una emoció els desborda, no reaccionen com a adults: reaccionen com a infants. La neurociència ho explica bé: davant l’estrès emocional, el cervell racional es desconnecta i l’amígdala activa el mode supervivència. Cridar, fugir, evitar, atacar o descarregar ràbia no són decisions conscients: són rebequeries adultes. Aquest víd...

Ens han dit que silenciar plataformes és per protegir-nos. Que la censura ens fa més segurs, més nets, més savis. Però la censura mai ha estat la cura del caos. És el símptoma de la por. Aquest vídeo no parla d’una aplicació concreta. Parla d’un hàbit:acostumar una societat a acceptar la desaparició d’idees sense protesta. Avui s’elimina una eina. Demà, una opinió. I quan normalitzem el silenci, e...

Durant molt temps s’ha romantitzat un passat on els homes “proveïen” i les dones eren “agraïdes”.Però quan l’alternativa és la fam, això no és gratitud. És control coercitiu . Aquest vídeo analitza per què alguns homes enyoren un sistema basat en la dependència econòmica femenina, i per què confonen alliberament amb “arrogància”. Les dones no han canviat per pitjor. Han deixat enrere els matrimoni...

Les persones tòxiques i abusives sovint utilitzen la projecció :t’acusen exactament del que fan elles. No és una discussió. No és un malentès. És una estratègia per controlar el relat i evitar responsabilitats. Aquest vídeo repassa frases habituals —“ets abusiva”, “ets controladora”, “ets massa sensible”— i explica per què no parlen de tu, sinó de qui les diu. Si en una relació et sents confosa, d...

Aquest no és un vídeo contra les famílies. És un vídeo contra el sistema que converteix la família en una corretja. El capitalisme ja no et controla amb cadenes visibles. No necessita porres, ni presons. Et domestica amb bressols. T’ofereix amor… a canvi d’obediència. I si goses aixecar-te, sempre et recorda: “Pensa en els teus fills.” Aquest manifest no és contra els que estimen, sinó contra els...