Saxofon

ssssssssss ssssssssssssssss ssssssssssssssssssssssss ssssssssssss ssssssssss sssssssssssssssssssssssssssss

nnn nnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnn nnnnnnn nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn

Dos músics intensos i amb una flexibilitat que els ha permès moure’s amb tota naturalitat des d’el Jazz més clàssic fins a terrenys pròxims a l’avantguarda. El pianista John Hicks neix el 1941, arriba al Jazz en plena època Hard Bop i com “quasi tothom” formarà part dels Jazz Messengers de l’Art Blakey, allà tocarà amb els Lee Morgan, Fredie Hubbard etc…, posteriorment acompanyarà en molts directe...

Encetem aquí una serie de programes a l’Ona de Sants dedicats als músics que hem tingut l’ oportunitat d’escoltar en directe al Festival de JAZZ de BARCELONA 2014. El primer de tots va ser el del pianista alemany (((( JOACHIM KÜHN al CONSERVATORI del LICEU )))) que ens va deixar unes bonissimes sensacions. L’escoltarem ara amb el també pianista Michael Wollny, músic amb una enorme projecció, en el...

nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

nnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnn

Com ja sabeu, de tant en tant ens ve de gust jugar amb vosaltres i us proposem una audició ”a cegues”. En cap moment diem el nom de l”intèrpret que escoltem i amb l’ajut de petites pistes, vosaltres que sou molt llestos, descobriu qui son. Escoltar el primer tema del primer disc ja presenta la primera pista-trampa, una balada preciosa i es que resulta molt poc habitual escoltar el Sr. Saxo Tenor X...

Eric Revis es el contrabaixista i líder en aquest excellent ”Parallax”, any 2011. Una música de llibertat que l’apropa al Free, això si un Free molt endreçat i ordenat, un poderós treball col·lectiu on cada individualitat hi juga un paper importantant, començant pel bateria Nasheet Waits que col·labora i de quina manera a sentar bases i posar ordre des de la bateria, un Ken Vandermark al tenor i c...

Jerry Bergonzi i George Garzone dos tenors que comparteixen ascendència italiana i també la gairebé inevitable ascendència del ”mestre”. Els dos amb una llarga trajectòria, sonoritat robusta, àgil i fluida, encara que he de confessar la meva debilitat per la tonalitat càlida i un pel mes densa del Garzone, un músic amb poca discografia al seu nom, tot i que molt ben seleccionada i compartida amb u...

Un Charles Lloyd particularment estimulant en aquest ”Rabo de Nube” del segell ECM, bastant més estimulant que la majoria dels discs que ha gravat en aquesta darrera etapa per aquest segell, on predomina un discurs lànguid que a mi no m’agrada massa. Segurament bona part de ”culpa” la té el pianista Jason Moran amb el seu estil directe i percussiu que l’exigeix conti nuament i fa que no s’adormi....

Primer programa després de vacances i unes ganes renovades d’escoltar i fer-vos escoltar el Jazz que mes ens agrada… Encara fa força calor per tant us hem preparat un menú de fàcil i plàcida digestió. El primer plat ens el serveix la catalana Anna Luna Lucas , una amanida on barreja aromes brasileiros, el bolero i el Jazz més ortodox i on la dona és el motiu central i principal. Un bon quartet amb...

nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnnnnn nnnnnnnnnnnn

Més Quaderns d’Estiu … Una primera part amb el pianista més camaleònic de tots els pianistes. Ho ha tocat tot i amb tothom i a la seva edat, no és precisament un nen, encara continua ple d’idees i fent totes les provatures amb els més diversos companys de viatge. Estem a l’any 2001 i per variar es volta dels millors, un extra ordinari contrabaixista, ja descobrireu qui és, i un no menys extraordin...

Continuem amb els nostres Quaderns d’Estiu, que ja sabeu es feina perquè no us avorriu de tanta platja i entre migdiada i migdiada escolteu una mica de Jazz. Avui tenim la sort de que en Josep ha pogut escapar-se de tanta platja i migdiada amb la magnífica excusa de venir a fer aquest sensacional ( com quasi sempre) programa de ràdio a l’Ona de Sants Anem al gra, una primera part amb un trompetist...

Comencem vacances i de la mateixa manera que quan anàvem al cole ens deixaven deures per l’estiu, nosaltres proposem també uns Quaderns de Vacances. Es tracta de descobrir qui son els musics i ja posats els títols dels discs que escoltarem tot seguit.. El primer que escoltarem es una gravació de mitjans dels 50’s, formació de quintet coliderada per un trompetista i un bateria, els dos prou conegut...

Un sideman cotitzat el contrabaixista Bruce Gertz , també un bon compositor i lider dels seus propis grups. En aquest "Shut Wide Open " de l’any 1997 es fa acompanyar del saxo tenor Jerry Bergonzi, amb qui ha treballat sovint, el trompetista Ken Cervenka, Bruce Barth al piano i Jorge Rossy a la bateria, la majoria de temes composicions d’ell i del Cervenka, algunes inspirades en antics standards....

Un dels primers discs que ha gravat el pianista cubà Aruán Ortiz i ja apuntava molt bones ”maneres” en aquest ”Alameda” de l’any 2006. Amb formació de quartet, i de vegades quintet, mostra el seu talent com a intèrpret del piano y també com a compositor amb una música fresca, estimulant, de moltes arrels personals .i uns bons músics al seu costat: Abraham Burton i Antoine Rooney al saxo, Peter Sla...

Una música força estimulant la que trobarem en aquest ”Banned in London" (Live at London Festival Jazz) del quintet que lideren el pianista Aruán Ortiz i el contrabaixista Michael Janisch, menció especial per el bateria Rudy Royston i com no per els excel.lents Greg Osby al saxo alt ( molt poc ha de demostrar aquest músic) i el trompetista català Raynald Colom que millora de manera exponencial a c...

El Poeta del Jazz, així el van anomenar al pianista Tommy Flanagan, podríem afegir que va ser un dels millors acompanyants de l’historia del Jazz i també un dels seus gran solistes. Delicadesa i compenetració extremes acompanyant algunes de les millors gravacions de la Fitzgerald i del crepuscular i meravellós Coleman Hawkins del Today and Now, pletòric de ritme, intuïció i swing en el fantàstic S...

El Duet pot arribar a ser una de les formes més plaents d'escoltar Jazz. Si els músics son el saxo alt Phil Woods i el pianista Jim McNeely i si a més l'excusa es homenatjar el Johnny Hodges. la cosa promet. L' intuició aquest cop no ens ha fallat; els dos músics toquen meravellosament bé: un Phil Woods inspiradíssim com a solista amb una continua successió de frases plenes d'inventiva i l'acompan...

Els Seamus Blake i Chris Cheek fa molts anys que es coneixen, trajectòries molt similars i moltes coincidències, graven junts per primer cop el 1996, es troben a posteriors gravacions al Fresh Sound New Talent ( enamorats de Barcelona i venen sovint). L’any 20013 per variar tornen a gravar junts, ara aquest ”Reeds Ramble” per el segell Criss Cross, els dos toquen el saxo tenor, el Chris Cheek tamb...

Un molt notable pianista,el Mulgrew Miller, amb l’excel.lent suport rítmic del contrabaixista Derrick Hodge i el bateria Kerrim Riggins. La gravació Live at Yoshi’s Vol. 1 del 2004 ens mostra un músic que ha fet una magnífica ” digestió ” d’alguns dels seus millors ancestres, els Peterson, Newborn, Hines, Tatum …, sense copiar-los, ni fer servir clixés. Poca discografia al seu nom però infinitat d...

mm NNNNNNNNN KKKKKKKKKKKK TTTTTTTTTTTTT EEEEEEEEE NNNNNNNNNNNNNNNNNNN CCCCCCCCCCCCCCCCCCCCCccccccccc nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

Buster Williams es des de fa molts anys un cotitzat contrabaixista que ha participat en moltes gravacions importants de destacats solistes ( Herbie Hancock, Woody Shaw, Sonny Stitt, Betty Carter, Sara Vaughn, Kenny Barron …) , tots ells han valorat la seva sonoritat densa i tècnica impressionant. Una quantitat relativament important de gravacions al seu nom ( bastantes si tenim en compte que un co...

Un dels bons pianistes de les dècades dels 50 i 60’s Hampton Hawes va adaptar la primera influència del Bud Powell a la música que es feia a la West Coat californiana i va tocar amb alguns dels seus millors solistes ( Sonny Criss, Wardell Gray, Howard McGhee, Teddy Edwards, Shorty Rogers ….). En aquest For Real! del 1958 s’envolta de músics com el Harold Land , un injustament poc reconegut saxo te...