Saxofon

En 1947 el gran Coleman Hawkins invita a participar en unas grabaciones al pianista y compositor THELONIOUS MONK fue por tanto uno de los primeros en reconocer el inmenso talento de este extraordinario músico despreciado por la crítica, público y otros músicos de la época. Diez años después, en 1957, uno ya ampliamente reconocido T .Monk le hace la "vuelve" y le invita a participar en esta sesión...

L'any 1947 el gran Coleman Hawkins convida a participar en unes gravacions al pianista i compositor THELONIOUS MONK i va ser per tant un dels primers a reconèixer l' immens talent d'aquest extraordinari músic menyspreat per la crítica, públic i altres músics de l' època. Deu anys després, el 1957, un ja àmpliament reconegut T .Monk li fa la "torna" i el convida a participar en aquesta sessió que e...

Vaya crac HORACE SILVER!. En 1973 organiza una gira por varios países (Finlandia, Boston, NY, Italia) y se lleva a los hermanos Michael y Randy Brecker, el bajo eléctrico Will Lee y este gran batería que es Alvin Queen. Este "The 1973 Concerts" es un CD doble que recoge completamente esta gira, es bastante reciente y resulta difícil entender cómo han estado "durmiendo" tantos años las grabaciones...

Quin crac l' HORACE SILVER !. L'any 1973 organitza una gira per diversos països ( Finlandia, Boston, NY, Itàlia ) i s'emporta els germans Michael i Randy Brecker,el baix elèctric Will Lee i aquest gran bateria que es l' Alvin Queen. Aquest "The 1973 Concerts" és un CD doble que recull completament aquesta gira, és bastant recent i resulta difícil entendre com han estat "dormint" tants anys les gra...

El trompetista EDDIE HENDERSON empieza a ser conocido por su paso por los grupos de Herbie Hancock (período 1970-73) que dan réplica al Davis eléctrico de los In a Silent Way y Bitches Brew ... de ahí le viene su primera influencia de Miles Davis. /// Una larga temporada haciendo un soul-funk cada vez más comercial ... hasta que en los 90 's gira a un jazz más acústico, grabaciones con Billy Harpe...

El trompetista EDDIE HENDERSON comença a ser conegut en els grups del Herbie Hancock ( període 1970-73) que donen rèplica al Davis elèctric dels In a Silent Way i Bitches Brew ... d' aquí li ve la primera influencia del Miles Davis. /// Una llarga temporada fent un soul-funk cada cop més comercial ... fins que als 90's retorna a un jazz més acústic , gravacions amb el Billy Harper, Tom Harrell, Bo...

La joven saxo tenor chilena MELISSA ALDANA gana el prestigioso Thelonious Monk International Jazz Saxophone Competition del año 2013, el premio tiene una parte económica de 25,000 dólares y una segunda aún más interesante en la que el sello Concord le producirá un disco, será precisamente este " Melissa Aldana & Crash Trío ", acompañada por el también chileno Pablo Menares al contrabajo y el bater...

La jove saxo tenor xilena MELISSA ALDANA guanya el prestigiós Thelonious Monk International Jazz Saxophone Competition de l'any 2013, el premi té una part econòmica de 25,000$ i una segona encara més interessant on el segell Concord li produirà un disc, serà precisament aquest "Melissa Aldana & Crash Trio", acompanyada pel també xilè Pablo Menares al contrabaix i el bateria cubà Francisco Mela. //...

El pianista JOHN HICKS (Atlanta, 1941) ingresó en 1962 en aquella auténtica escuela del Hard Bop que fueron los Art Blakey's Jazz Messengers  que tanto colaboró en la promoción de infinidad de jóvenes promesas, muchos de ellos después auténticas figuras del Jazz. Coincidió con Lee Morgan y Freddie Hubbard, estuvo un par de años en el grupo y a continuación otro par de años acompañando a la cantant...

Posiblement el millor intèrpret de saxo baritono de tots els temps, així ho van reconèixer any darrere any les revistes especialitzades i segur el primer que va donar-li categoria solista a un instrument farragós i difícil de moure amb agilitat (fins aquell moment), rescatant-lo de les limitades tasques d' acompanyament a les grans orquestres. Parlem naturalment del GERRY MULLIGAN, que va ser a mé...

La trajectòria del CHICK COREA ha sigut llarguíssima, ha tocat "tots els pals" i en moltes ocasions se li ha recriminat els seus canvis d'orientació, el caire comercial i també la espectacularitat de la seva música ... ja comença a ser hora de reconèixer el seu enorme treball en el mon del Jazz i per si de cas ell mateix s' auto- reivindica amb aquest "Trilogy", un pack de 3 CD's amb més de 3 hore...

Una nova edició del "Jazz a Cegues", aquests programes que fem de tant en tant en els que no donem dades ni dels intèrprets ni del nom del disc i que vosaltres heu d'encertar. Comencem amb un Atlantic editat a començaments dels 70's, liderat per el Srs. Vibrafonista X i Pianista Y, una època molt bulliciosa en el terreny musical on hi havia un munt de músics provant diferents fórmules, aquesta en...

Sense tenir una trajectòria espectacular BRUCE BARTH nascut el 1958 a Pasadena, és a dia d'avui un reputat pianista i compositor, una d'aquelles carreres cuinades a foc lent. Una molt bona formació tècnica que li ha permés ser un bon sideman, comença a destacar com a líder a les seves actuacions al Village Vanguard gravades pel segell MAXJAZZ a començaments dels 2000, prèviament curtes estades a B...

HORACE PARLAN, un bon pianista del Hard Bop i un dels que millor el va barrejar amb el blues i el R&B. Comença a ser conegut el 1957 com a pianista de la banda del Charles Mingus, allà participarà en el meravellós Mingus Ah Uhm, posteriorment amb el Booker Ervin, Johnny Griffin, Rashan Roland Kirk, Dexter Gordon, Eddie Davis … tots ells músics de sonoritats denses i com ell fortament arrelats en e...

"Encores" és el disc que escoltarem ara i és el recull d'algunes actuacions en directe que va fer en el període que va del 1965 al 78, a bona part dels temes l' acompanyarà , ho feia sovint, el bateria Daniel Humair; hi trobarem algun standard i molt imaginatives composicions pròpies. M' agrada particularmente el tercer tema que hem programat, La Couronne de Flore, on també hi toca el bon contraba...

Cada cop és més habitual escoltar bateries que en la seva manera de tocar "fonen" el Jazz amb altres estils musicals, habitualment emparentats amb diferents variants del Rock, aquest es el cas del Jochen Rueckert que simultaneja treballs amb formacions de caires ben diferents. Somewhere Meeting Nobody es el títol d'aquest àlbum del 2011 i es fa acompanyar de músics de la talla del saxofonista Mark...

Element important d' orquestres importants com la del Count Basie ó del Thad Jones, el saxo tenor Frank Foster també va ser un bon compositor i va saber adaptar-se des d'els finals de l' època Swing fins a recollir l' influencia de John Coltrane. Un bon directe a Bèlgica el 1979 recollit en el disc Frank Foster Non Electric Company, aquí ens mostra la seva sonoritat robusta i el talant honest i di...

N´hi ha que neixen ensenyats i aquest seria el cas del saxofonista NOAH PREMINGER. Músic amb una maduresa i una intel.ligència musical sorprenents ja des d'el seu debut amb només 20 anys, el que li va valer ser reconegut en el seu primer enregistra ment Dry Bridge Road com a "millor debutant de l'any" i tocar de "tu a tu" amb músics de la talla dels Fred Hersch, Billy Hart, Dave Holland, Dave Doug...

En el programa anterior escoltàvem la molt bona versió que feia el Pat Metneny del Lonely Woman, ara tenim l'oportunitat d'escoltar l'original de l' Horace Silver en el disc Song for My Father de 1964. Si aquest Lonely Woman ( versió trio amb els Gene Taylor al contrabaix i Roy Brooks a la bateria ) us ha semblat extra ordinari, que ho és, pareu atenció al tema que dona nom al disc, en aquest i la...

Més tard ó més d’hora s’havien de trobar. Un representava com ningú el Jazz Clàssic i tota la seva evolució, l’altre va liderar l’ innovació, va portar el Jazz a territoris desconeguts fins aquell moment i a dia d’avui encara és un referent indiscutible per una bona part dels músics actuals. Es van trobar el 26 de Setembre de 1962 i el resultat es aquest disc únic: Duke Ellington & John Coltrane,...

mmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmmmm mmmmmmmmmmm mmmmmmmm

Incansable el bateria Daniel Humair, una referència des de fa ja més de mig segle de músics europeus d’estils ben diversos i una bona pila dels americans que feien llargues estades al Paris dels 50 i 60’s, Lucky Thompson, Bud Powell, Don Byas, Oscar Pettiford … Fructíferes associacions amb el pianista Martial Solal, amb la European Rythm Machine del saxo alt Phil Woods , amb el violinista Jean Luc...

Vacances de Nadal, torrons, cava, llargues sobretaules, pesadíssimes digestions … us proposem una teràpia: Investigar qui son els músics que toquen aquí i el nom dels dos discs. El Sr. Bateria X fa molts anys va triomfar en un històric directe al Village , allà acompanyava a un mític pianista al que ara fa un homenatge en aquest disc. Formació de quartet amb un contrabaixista que també havia estat...

"Pilgrimage" de l’any 2006 és el disc-testament del saxo tenor Michael Brecker, però sense fer servir els tòpics elogis quan és fa referència a l’ últim treball d’un músic plenament conscient de la seva mort imminent ( es va gravar mig any abans de la seva mort), s´ha de dir que és un Molt Bon Disc. Cert que hi ha una tendresa especial, cert que els Herbie Hancock, Brad Mehldau, Pat Metheny, John...

Es el Dave Douglas un músic sense complexos i amb una versatilitat extra ordinària que li permet moure’s practicament en qualsevol terreny. En una primera impressió la seva música pot semblar un ”pastiche”, la realitat es que el seus interessos culturals son molt amplis i també les seves influències, en aquest sentit cal recordar la gran afinitat amb el seu mentor, el saxo alt John Zorn amb qui va...