Santa Eulàlia

Aquest episodi de Santa Eulàlia és ben especial. En primer lloc, perquè és el darrer, tot i que després de l’estiu tornarem amb un projecte nou que n’aprofitarà el bagatge. En segon lloc, perquè excepcionalment n’hem canviat el format. Durant cent vuit episodis, hem procurat que Santa Eulàlia fos un espai on asseure’s, concentrar-se i parlar de la ciutat sense la cotilla del ritme institucional. P...

En aquest episodi, Pere Alzina , biòleg, consultor i comunicador ambiental i guia de naturalesa, ens explica per què proliferen tant els coloms a Barcelona i quins efectes té, tot plegat. Alzina situa el diagnòstic en cinc punts: el primer, que les parets dels blocs de pisos han substituït els penya-segats on fins fa un temps els coloms roquers solien criar; el segon, que la calor creixent de la c...

La feina de Xavi Artal no és només fer de carter al barri del Gòtic de Barcelona. Ell es diu a si mateix “facilitador públic”; els veïns, de vegades, li diuen que és com un psicòleg del barri, perquè duu la seva feina molt més enllà. Té cura de la gent, se’n recorda dels noms; no només fa de missatger de bones i males notícies, sinó que ajuda i aconsella i s’organitza. En aquesta entrevista, ens e...

D’ençà que va publicar el llibre Macrofestivales, el agujero negro de la música (Península), el periodista musical Nando Cruz s’ha erigit com un dels crítics més articulats d’aquest model de lleure, de cultura i de negoci. En aquesta entrevista, explica per què els macrofestivals tenen conseqüències nocives per a les ciutats que els acullen, com Barcelona, i reflexiona sobre les contradiccions del...

Les metròpolis com Barcelona són molt exposades als efectes del canvi climàtic. L’arquitecta Sara Mas deia fa poc que la ciutat, que ha estat històricament un espai de refugi, esdevé ara un espai de risc. En aquest episodi, Mas ens explica què pot fer l’urbanisme per a preparar la ciutat davant del risc climàtic i quins canvis de planejament necessita la nostra manera de pensar la ciutat.

L’ull del fotògraf Martí Llorens va retratar molt bé la transformació del front marítim de Barcelona durant els últims anys del segle XX. Llorens diu que la ciutat que polítics i arquitectes van projectar mitjançant la idea dels jocs olímpics era gairebé utòpica, i que va traçar a l’horitzó unes expectatives futuristes que, amb els anys, no han estat correspostes, i han causat una ressaca importan...

L’enginyer Pau Noy , president de la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura, considera que encara falta molta llum per a entendre què passa al servei de Rodalia de Catalunya. A parer seu, la davallada del servei ha estat molt brusca i la quantitat d’incidències és molt difícil d’explicar, només, per raons tècniques. “Hi ha factors que no m’explico. Jo estic en xats d’usuaris i veig què passa, i pa...

El poeta Adrià Targa és autor del poema Arnau, publicat per l’editorial Proa: un poema narratiu magnífic sobre l’últim dia de vida d’un jove a Barcelona. És un bon retrat urbà i generacional, i en aquesta conversa mirem d’explorar els tràngols, els defectes i les virtuts de la ciutat que descriu el poema, una Barcelona mig alienada, mig sòrdida, mig hedonista i mig drogada. Targa és professor de s...

En aquesta conversa amb l’escriptor, traductor i músic Martí Sales volíem resseguir la trajectòria de la seva relació sentimental amb Barcelona. En parlem una mica, però Sales, combatiu, fa una crida a l’organització política i a blasmar les plagues que avui paralitzen l’acció a la ciutat: el rondinament autocomplaent, la nostàlgia buida i un pessimisme que titlla de massa còmode i de poc realista...

Barcelona va tenir una influència determinant en el jove Pablo Picasso . Segons la historiadora solsonina Claustre Rafart , de fet, la ciutat va ser la finestra del pintor a la modernitat. S’hi va mantenir lligat sempre i va voler fer-hi el seu museu. Rafart encara recorda, diu, que per a ella descobrir Picasso, d’estudiant, va ser com una revelació, i d’aleshores ençà no se n’ha pogut desentendre...

L’arquitecte Josep Miàs (Banyoles, 1966) diu que l’escolten més a l’estranger que no pas a Catalunya. Miàs va ser associat d’ Enric Miralles durant més d’una dècada, i ha treballat molt a fora, amb projectes i classes al Regne Unit, Itàlia o Alemanya, però també a casa —per exemple, amb la recuperació del centre històric de Banyoles. A més a més, ha estat professor de Projectes a l’Escola Tècnica...

Imagineu-vos un equip d’informàtics que encara treballa amb ordinadors dels anys noranta o una fàbrica que no ha renovat màquines durant cinquanta anys. L’àrea metropolitana de Barcelona té exactament aquest problema: un instrumental obsolet. Aquestes darreres dècades ha canviat molt, i encara més que canviarà les vinents, però quan els tècnics es posen a dissenyar-la, a planificar-la urbanísticam...

Barcelona s’ha de governar com es governa a Londres? Com s’han d’equilibrar el creixement de l’àrea metropolitana de Barcelona i la definició de la Catalunya regional? En aquesta entrevista en parlem amb la professora Mariona Tomàs , que ensenya Ciència Política a la Universitat de Barcelona i que és una de les grans expertes del país en governança metropolitana. Tomàs lamenta que “ningú no vol ob...

El geògraf Jaume Casañas diu que el país se’ns desfarà com un terròs de sucre si no abordem de seguida el debat sobre l’organització territorial, que durant dècades s’ha anat ajornant sine die . Casañas ha estat batlle de Cunit (Baix Penedès) amb la candidatura independent Impulsem Cunit –que té un acord d’associació amb Junts– i aviat tornarà a ser-ho. En aquesta entrevista, explica que, els últi...

L’arquitecte David Juarez explica en aquesta entrevista per què té la sensació que Barcelona s’està tornant seriosa i pagada de si mateixa. Diu que una certa idea paternalista del civisme, que es va posar de moda a principi dels 2000, en plena ressaca olímpica, s’ha anat apoderant dels discursos sobre la ciutat. I és un tipus de civisme paralitzant, en què els veïns assumeixen que s’han de portar...

La doctora Cristina Martínez Bueno , llevadora de formació, coordina les unitats d’ Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Barcelona, que n’és una ciutat pionera al món, amb una de les poques estratègies municipals específiques sobre el tema. Els professionals d’ASSIR tenen cura d’un munt de qüestions: el desig preconcepcional, el postpart, els embarassos no desitjats i la interrupció...

El realitzador Albert Lloreta (Badalona, 1987) diu que ha estat molt enfadat amb Barcelona, els últims anys. “Crec que té a veure amb el fet que vivia al Poblenou, que ha estat com l’ull de Mordor de totes les coses que em sembla que no funcionen. Anava pel carrer enfadat: he vist com una ciutat en què jo vaig desplegar del tot la meva joventut, socialment i cultural, ara m’escanyava una mica i em...

Avui hi ha vint-i-tres embarcacions de pescadors en actiu al port de Barcelona. L’any 2009 n’hi havia gairebé el doble. Els últims anys s’ha confirmat una davallada que ja feia dècades que durava. Cristina Caparrós , química de formació, va deixar estar la seva carrera en biotecnologia per a fer d’armadora de l’Òstia i continuar el negoci familiar. Ara és una de les escasses supervivents de l’ofic...

El periodista Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un dels grans coneixedors de la ciutat de Barcelona, un senyor de Barcelona que ha observat la ciutat pam a pam i que l’ha explicada a la menuda, sobretot a les pàgines de Destino i de La Vanguardia, però també en desenes de llibres. Diu que, malgrat l’edat, veu la ciutat amb els mateixos ulls de sempre: plens d’optimisme, preparats per a...

L’arquitecte Òscar Oliver és un dels grans defensors de l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Entre 2011 i 2017 va ser director comercial d’Aeroports de Catalunya i una de les seves obsessions va ser d’aconseguir més vols intercontinentals. Oliver ha estat professor a la Universitat Politècnica i director general del Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental. Ara és assesso...

L’arquitecta i urbanista Maria Sisternas (Barcelona, 1981) va ser directora de Projectes d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona entre 2012 i 2015; després, responsable de Mèdia Urban, l’agència de continguts urbans de Mediapro, i entre 2022 i 2024 va ser directora de l’Institut Català del Sol, fins que el govern la va cessar. En aquesta entrevista sosté que les administracions s’han d’afanyar...

La intel·ligència artificial, com ho va fer abans la digitalització, ens donarà moltes oportunitats per a transformar ciutats com Barcelona. N’és un expert Lluís Ortega , professor de projectes arquitectònics a la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha ensenyat a Xicago, Boston i Viena i que és autor d’uns quants llibres sobre la qüestió. Es revolta una mica contra la por que causa aquest no...

La cuinera Ada Parellada (Granollers, 1967) fa més de trenta anys que té oberts els fogons del restaurant Semproniana, a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona, i abans havia tingut el Petra, al Born, i el Pla dels Àngels, al Raval. En tots aquests anys, ha vist com es transformava la gastronomia a la ciutat. En l’estat actual, diu, la nostra restauració corre el risc d’oblidar els orígens, perquè...

Joan Busquets (el Prat de Llobregat, Barcelonès, 1946), professor a la Universitat de Harvard i catedràtic a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, és un dels grans referents en urbanisme i arquitectura d’aquest país. En aquesta entrevista sosté que la gran prova de foc que encararà la capital els pròxims anys serà la integració metropolitana, i que s’haurà de fer tot respectant la identit...

Barcelona i tot el país tenen un problema amb la manca d’habitatge públic, que condiciona greument tot el mercat. Arreu del Principat, el parc públic és de prop d’un 1,6% del total, molt per sota de la mitjana d’Europa, on hi ha ciutats, com Viena, on representa prop d’un 25%. L’urbanista i politòleg Eduard Cabré , també investigador sobre la qüestió i que ha estat tècnic assessor de l’ajuntament...