Quiquiriquic

Sabíeu que en Franco va tenir un pòdcast? Doncs no ho sabíeu PERQUÈ ÉS MENTIDA. Però el títol ja us ha cridat l'atenció i per això esteu escoltant el Quiqui Ràpid. A veure, penseu-ho bé. Quan el Franco, els pòdcast no existien i, per tant, això de tenir cua de pòdcasts per escoltar, pendents i ai, a veure quan l'escolto... doncs amb Franco no passava. Però passaven altres coses, això sí.

El Quiquiriquic passa a transformar-se en el meta Quiqui Ràpid. Com? No entenc res. Doncs escolta l'episodi i ho sabràs! Vamo, vamo, vamo!

Dueu uniforme a la feina o hi podeu anar vestits com us doni la gana? Potser sou d'aquella gent que duu samarretes de futbol a la feina i que no tinc clar com és que conserva la feina, però això és un altre tema. Al Quiqui Ràpid parlem d'uniformes i ens topem amb una revelació social que us sorprendrà. Prometo. 100%.

No sé què ha passat, però l'episodi d'avui és una anada d'olla descomunal. Perquè jo AVUI VENIA A PARLAR DE NO SE QUÈ, però hem començat amb l'autoodi, caminar malament, no anar a l'escola i creuar coses i hem acabat enmig d'una fumada bestial. Escolteu-lo tant si aneu col·locats com si no, però si ho aneu digueu-me què tal l'experiència.

Vosaltres teniu un boli preferit? Perquè jo sí. De fet, en tinc diversos perquè cada moment necessita el seu boli. Com? Que estic com un llum? Doncs això que no us he començat a parlar de colors! Perquè sí, cada boli té el seu moment i cada color la seva funció. Ah, i el boli aquell que té quatre colors és una puta merda.

El dia de Sant Jordi ja és aquí i és per això que al Quiqui Ràpid ens posem intensos i parlem de llibres, o de deures pendents més aviat. De roses no en diem res, la veritat. Però que la llegenda de Sant Jordi és regu sí que ho diem. I de les coses que els fan dir als pobres nens. Coses tan terribles com el títol d'aquest episodi.

El millor matinal de Catalunya no necessita títols cridaners que facin clickbait per atraure l'atenció. Potser tampoc requereix una descripció atractiva perquè algú decideixi escoltar-lo. I és per això que avui no direm absolutament res del que passa al programa. Perquè així és millor. Amb intriga. MUAHAHAHAHAHAHAHA

Col·leccioneu coses? Què col·leccioneu? Jo crec que NO col·lecciono gaire coses, però gravant aquest episodi me n'he adonat que potser sí que col·lecciono, sense ser col·leccionista. Però cal ser col·leccionista per col·leccionar o es pot col·leccionar sense ser col·leccionista? En aquesta descripció col·leccionem l'ela geminada, que és una lletra flipant i, sovint, mal pronunciada.

Alguna vegada heu estat a prop de renunciar al vostre futur somniar perquè una assignatura se us va atravessar? "És que no podré ser físic quàntic perquè no sé fer integrals, mimimimi" Perquè jo sí. La sintaxi ha estat sempre la meva enemiga. Les mates també, compte. Que aquí en tenim per a tothom. Però la sintaxi, joder. La sintaxi no havia de ser enemiga. La sintaxi i jo havíem de dur-nos bé, es...

Doneu les gràcies habitualment? O sou uns bordes de merda? I quan sou turistes o guiris què? Intenteu aprendre alguna paraula en la llengua local o sou idiotes? Quantes llicències per insultar la gent avui, eh? Doncs sí. Perquè sóc un ferm defensor de, com a mínim, a prendre a dir "hola", "adéu" i "gràcies" allà on vagis en la llengua pròpia. QUE NO COSTA TANT!

Bertín, el del toro. Osborne, el de la tele. Televisió i conyac. Tot malament, eh? Tot fatal en aquest episodi en què sí, ÒBVIAMENT, parlo de 'Menudas Estrellas' que era tremendo programa horrible on adults irresponsables enviaven els seus fills perquè cantessin cançons del Fary i de la Pantoja mentre deien: "El chaval me va a sacar de probe". Sí, de probe. Perquè d'ignorant ja et dic ara que no.

Descobrim com ha arribat en Tomàs Molina a la política ara que deixarà de ser l'home del temps de TV3. També visitem Kuressaare, per variar, però per descobrir-hi un vaixell grua que encara no saben què carai és mentre esmorzem coses estranyes i parlem entre tots de merdes i reaprofitar samarretes velles.

Us ha passat alguna vegada que voleu explicar una cosa flipant però a l'últim moment us vola del cap? Allò que ja no recordeu què volíeu dir. He vingut a la festa però no sé què hi venia a fer. És l'aniversari d'algú? Què hi fot aquesta gent estranya aquí vestida de Mary Poppins? On sóc? Qui és aquesta gent? He titulat l'episodi així perquè no m'atrevia a posar 'Bicicleta, cullera, poma' de títol.

Sabeu seure? És una pregunta important i no ho dic per dir. És que jo no tinc clar si sé seure. M'explico: un cop poso el cul a la cadira duro molt poquet en una posició adient, adequada, recomanada, obligatòria als tallers de riscos laborals. Em moc més que la mandíbula d'en Maradona. I, al final, la postura còmoda, perfecta, ideal: NO EXISTEIX. Però necessito saber que no estic sol

Si cada cop que algú em demanés ... seria ric! Euro a euro, seria d'or! Us sona aquesta situació? Us passa sovint? PERQUÈ A MI SÍ. És per això que, des d'aquí, reivindico un impost revolucionari per les molèsties. Autònom que estas escoltant això, alça't i reclama el que és teu! (menys IRPF i més IVA)

No ho sabíeu, però el vostre pòdcast exprés preferit també té cops amagats. Avui, celebrem el divendres sant amb la nostra versió particular d'un dels temacles de Jesucrist Superstar. Gaudiu-lo i intenteu que no se us enganxi la cançó, tot i que ja us asseguro que és difícil després d'escoltar-la en bucle durant una estona -que és el que hauríeu de fer-

Què els titulats tendenciosos que volen cridar la vostra atenció només per guanyar un clic però sense oferir-vos absolutament res interessant a canvi? COM? Que vau fer clic a la """notícia""" que explicava quin era l'entrepà preferit de la Kate Middleton? Doncs ja em sap greu. Us diré un secret: fins fa uns dies no tenia ni idea de qui era la Kate Middleton, la veritat. I era més feliç.

Falta algú per tenir un pòdcast? Pregunto. Perquè potser sí. I és que si una cosa fem els catalans (que fem coses, ja ho sabeu) és fer pòdcasts. Ara bé, avui, malgrat reivindico que feu pòdcast absolutament tots, també us demano, AMB MOLT D'AMOR, que tracteu bé el so del vostres programes. I que no jugueu amb el micro, joder.

Sou d'aquelles persones que tenen afecte pels objectes? Potser no per tots, però sí per alguns. Avui, parlem d'aquelles coses a les que els hem agafat apreci i no ens en volem desfer de cap manera. Passi el que passi. Aquell jersei destrossat que segueix a l'armari i aquell got partit per la meitat unit amb Loctite que encara es pot fer servir (spoiler: no es pot fer servir).

Us sorprèn un episodi parlant de violència entre un senyor de Sèrbia i un altre de Bellpuig? Doncs no hauria de ser motiu de sorpresa perquè al Quiqui Ràpid es parla absolutament de tot! Com? Que has escoltat el programa i no has entès res? DONCS TORNA A FER PLAY EN BUCLE FINS QUE HO ENTENGUIS TOT I COMENTA DESPRÉS :)

Hi ha trens que només passen un cop a la vida, però és que si són de Rodalies potser no passen mai. No, no parlem de trens (només), però saludem el tren del hype i viatgem pel món per veure i escoltar coses flipants. Com? Que no estic dient gaire res? CONFIRMO. Però no és bonic escoltar aquest programa en diferit?

Què feu quan teniu molta gana? Ho atureu tot per provar de menjar o aneu allargant, allargant, allargant fins que ja no podeu més i se us desfà la vida? Ho dic perquè avui ho pregunto i estaria bé que em diguéssiu la vostra opinió. Jo, ho tinc claríssim. Tinc gana i l'únic que penso és en menjar. Per tant, acabarem el programa i, si de cas, ja seguirem gravant després.

Si ets un bon català estimaràs el llenguatge escatològic. Si ets un bon català escoltaràs aquest programa. Perquè sí, algú, en algun moment i no sabem exactament en quines circumstàncies va fer LA CACA MÉS GRAN DEL MÓN. Pugeu al carro del Quiqui Ràpid per buscar-la en una aventura plena de males olors i explosions?

Si us sembla que els dictadors són sempre persones serioses, molt dolentes, sense sentit de l'humor, intolerants i, en definitiva, éssers terribles: TENIU RAÓ. Però no és menys cert que no els esteu veient amb ulls de nen! Perquè sí, de petits qui ens havia de dir a nosaltres que el president d'un país podia ser mala gent? Per què hi ha gent dolenta al món si tinc cinc anys i només vull pa amb xoc...

El Quiqui Ràpid es vesteix (ni de luxe ni de gala, simplement: ES VESTEIX) per parlar de roba! De roba interior, dels baixos dels pantalons. D'aquelles coses que si no les controlem acabarem semblant un farlopero dels anys vuitanta. Sabeu fer-vos el baix dels pantalons? Us agrada lluir mitjons amb dibuixos d'elefants i calçotets de Pokémon? Sigui quina sigui la resposta: AQUEST ÉS EL VOSTRE PÒDCAS...