Quiquiriquic

Fins aquí. El Quiqui Ràpid s'acomiada després de més de 120 episodis. Ha estat bonic mentre ha durat, ens ho hem passat i ho hem intentat tot. Gràcies per haver-hi estat i tan de bo l'hagueu gaudit. Penseu una cosa: sempre ens quedarà el Quiquiriquic ❤️

Oh, quina turra. Periodisme! Periodisme! Paraules grans! Coses! Aaaaaaah! Va, calla i escolta l'episodi d'avui.

Alguna vegada us han robat la moto? O heu perdut una cacatua, un periquito, un lloro, un Dodrio o un gos? Sou d'aquelles persones que pengen cartells a stories per trobar el Charizard Foil de primera edició gradejat amb un 10 que vau perdre l'altre dia a la Rambla de Badal o sou persones racionals que saben sobradament que ningú us ajudarà perquè és més important tenir tres-cents likes? El program...

Els missatges de veu prenen protagonisme en un episodi marcat per un final tràgic, dolorós i que fa plorar els nostres cors. Però si vols arribar-hi, primer hauràs de veure les històries de sempre. La vida, vaja.

T'agraden les olives? A en Grancar li agraden les olives. De debò? Mmh, mmh, mmh. I tant i tant i ta...ant!

Dueu el compte de les decepcions que us ha regalat la vida? Jo no. Per sort. I mira que podria tenir-ne un Excel. Però malgrat no comptar-les n'hi ha una... una... que fa molt mal. I avui l'explico. No són batalletes perquè ens ha passat a totis. Però fa mal. Molt mal. Més que una pedrada al genoll mentre fas aerobic a educació física un dijous de febrer a 4º

Avui es reestrena Bola de drac en català! Avui? Què dius, avui? Si jo estic llegint això l'abril de 2027. Doncs mira, no sóc futuròleg, què vols que hi faci. El dia que es va publicar l'episodi es va reestrenar Bola de drac en català. Perdó, eh? Perdó per dedicar un putíssim dia a una cosa concreta i que caduca de seguida. Ai, és que, de veritat, com sou.

Tinc un pijama del Homer i és flipant. Tu tens un pijama del Homer?

Uff, quin programa avui! Hem vist la neu per primer cop aquesta temporada amb el castell de Kuressaare totalment enfarinat! També hem triat entre pipes i festucs i ens hem begut les llagrimes d'un genocida. Tot plegat mentre ens hem posat a punt per una nova càpsula del temps. Allò de reaprofitar continguts, vaja. Ah, i hem parlat de noms. Molts noms.

Avui és un d'aquells dies en què jo venia a parlar d'una cosa, però per atzars del meu cap -que no sé en què pensa- hem acabat parlant d'una altra història totalment diferent. De fet, bàsicament em poso a desvariar al voltant de l'escola. Perquè sí, perquè la vida, perquè les coses. Ah! En aquest episodi encara no m'havia trencat el peu. Quines coses, eh?

Hi havia una vegada un grup d'adolescents idiotes que van decidir quedar a cinc anys vista perquè patates. I ho van aconseguir? I tant que ho van aconseguir! I van una foto? I tant que van fer una foto! I aquesta foto podria ser la foto que il·lustra l'episodi? PER DESCOMPTAT QUE ÉS AQUESTA FOTO, QUE HO GUARDO TOT, JO!

Alguna vegada us han dit malament el nom? Us passa habitualment? Perquè a mi sí. I això que no tinc un nom taaaaan taaaaan taaaaaan difícil. Però mira, coses. Confusions mentals de la penya, que jo què sé què li passa pel putíssim cap. En fi, ja ho veieu. Coses. Us passa, a vosaltres? Perquè m'interessa especialment saber-ho.

Taronges, taronges Llimones, llimones per a un amic que avui no fa nones. Suposo que això seria la invitació a passar una nit llarga i sortir de la friendzone, però si ho llegíssim en una altra llengua seria una d'aquelles dedicatòries d'agenda escoltar que fan tant de cringe (angúnia en català correcte). Avui parlem d'aquesta merda, sí.

El vostre matinal de confiança no falla. Contra vent i marea. Plogui o nevi. Faci sol o ens hagi atonyinat el cosí de Zumosol. Som aquí.

Bàsicament vinc a plorar molt fort. Poca cosa més.

L'episodi d'avui és una bofetada de realitat. Us n'adonareu què ràpid passa el temps i com canvien les coses. La càpsula del temps gravada el 19 d'abril ens recorda com estàvem i vaticina com estem avui. Hem encertat? Hi ha res de cert en tot plegat? Ah, i algunes oients flipants s'autoenvien missatges al seu jo del futur. O sigui d'avui. Perquè EL FUTUR ÉS ARA.

Us heu plantejat mai com hauria de sonar una alarma d'incendis? I creieu que aquesta alarma podria ser ni més ni menys que la Castanyera? Doncs avui treurem l'entrallat d'aquestes dues preguntes que mai, absolutament mai, us havíeu fet. I potser us plantejareu començar-vos a fer preguntes estúpides més sovint. Ah, sí. Batalletes d'en Grancar.

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Sí, avui el programa gira al voltant d'un peu trencat. Ai quina pena, ai pobret, ai quines coses, ara no podrà beure cervesa... Doncs mira, haver estudiat. Què vols que et digui? També visitem Kuressaare i fem una mica el de sempre. Fins i tot ens truca un sonat, per variar. Ah, i una cosa: #Saludos a loputozirak

No us agrada el canvi horari? De debò que no? Si fins i tot té un punt romàntic. Que es faci fosc abans ens ajuda a poder veure la posta de Sol. O no, perquè estem tancats a la feina i no ens n'adonem que es fa fosc, casumdena puto capitalisme salvatge que ens oprimeix. Ni del canvi horari podem gaudir tranquils ja. Puto black friday.

Hi ha alguna salsa que series capaç de fotre't a morro? All i oli a pal sec, sense més. Pam. Com un sonat. Sí o no? A favor o en contra? El Tabasco, el quètxup, la maionesa o la salsa de mel i mostassa. En aquest episodi fem participar els oients per saber quina és la seva salsa preferida per demanar-la com a beguda.

Quan ve el temps de collir castanyes, la Castanyera, la Castanyera, ven castanyes a la muntanya i a la plaça de la ciutat. La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc-cloc, i al ballar sempre gira així. Sona la música, lala lala lala Sona la música, lala lala lala MENGEU CASTANYES I PANELLETS!

Què, els casaments? Què, els bodorrios? Què, l'edat? Sou capaços de passar per un casori flipant i aguantar-vos la vida al dia següent? I a l'altre? I l'altre? Avui us vinc a preguntar com esteu, que espero que estigueu bé, sobretot si heu trencat la rutina d'avis que ja teniu. Que comencem a tenir una edat, la veritat.

Sí! Avui hi ha convidats al Quiqui Ràpid! I, a més a més, desvetllen tremenda putada que els vaig fer només arribar a casa. Coses que passen, mira. Si no vols pols no vagis a l'era, i si no vols carregar coses no visitis l'hotel Grancar. El proper cop, ja estaran preparats pel que pugui passar, això sí.

He de dir que aquest espisodi s'entén millor a Youtube que aquí, però hem vingut a jugar. A Toy Story les joguines parlaven i això molava bastant, però mai parlaven als humans. Una barrera que semblava impossible de trencar però que nosaltres hem superat! Sí, el teu pòdcast exprés preferit és millor que Toy Story! PD: Buzz Lightyear subnormal