Projecte Veus - JocDoc

Aquest itinerari recorre el món de les dones que han viscut al Collsacabra a través de les seves veus, de les seves limitacions primer i la seva (R)evolució després. Dones que han obert pas, tot i que encara queda molt camí per fer. Des de la manca de llibertat per triar amb qui es casaven, per triar si i què estudiaven, per sortir igual que els homes, per poder treballar fora de casa... a poder e...

Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat El 20 de novembre de 1975, moria Franco. La seva mort suposava la fi d'una Dictadura que encara trigaria uns anys a desmantellar tots els ministeris i derogar totes les prohibicions heretades d'un règim que havia durat gairebé quaranta anys. Durant els anys de la Transició i fins a l'aprovació de la Constitució el desembre de 1978, la societat es movia entre...

Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat A la dècada dels seixanta el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i la Festa Literària del Collsacabra congregaven cada cop més gent en la seva trobada anual. Va ser la dècada en la que apareixia un nou format: el disc, on la Nova Cançó va esdevenir una eina de lluita contra la Dictadura i la divulgació catalana, on va néixer el grup Els Setze Jutges i...

Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat L'any 1951, Carles Riba va guanyar el primer premi del concurs i des de llavors va assistir a totes les edicions formant part del jurat fins a la seva sobtada mort al 1959. En poc temps l'esdeveniment es va conéixer com a Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs i Festa Literària del Collsacabra i gràcies a la col·laboració dels mecenes, es va obrir a tots...

Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat L’ any 1944 es va celebrar la primera edició del Concurs parroquial de poesia de Cantonigròs. Tot i la prohibició de fer actes públics en català el concurs es va poder fer gràcies a l’empara de Mn. Feliu, rector del poble, que el va incloure dins la programació de les festes de Sant Roc, com un acte més de la festa major. Un concurs en llengua catalana que en...

Enllaç per jugar: www.projecteveus.cat Aquest és el primer capítol de la història de com un petit concurs parroquial de poesia va esdevenir un símbol de resistència per mantenir la flama de la llengua i salvar els mots. L’any 1939 la victòria franquista va significar la instauració d’una Dictadura que va durar quasi quaranta anys i que va tallar d’arrel totes les manifestacions de la llengua i la...

Cantonigròs: La flama d'un concurs que va encendre la llengua (1944-1968)

A Carme hi havia molta vida i la gent es trobava per tot arreu. Als safaretjos rentant la roba, als carrers als vespres prenent la fresca i petant la xerrada, a les botigues comprant i també fent companyonia. Perquè abans, la gent del poble estava al poble, i hi havia molts comerços i artesans que proveïen al veïnat de menjar, roba, estris... També a les estones d'oci hi havia on anar; el cinema,...

Orpí és un poble amb una gran extensió que ocupa la vall mitjana de la Riera de Carme. Comprèn els nuclis de Can Bou, el Castell d'Orpí, Santa Càndia, el veïnat de Feixes, Les Escodines, i un seguit de masos disseminats al llarg de tot el territori. Masos i nuclis on la feina a la vinya, l'elaboració de l'oli per consum propi o per vendre i la cria d'animals de granja es complementava amb la feina...

Santa Maria de Miralles és un poble dels anomenats “disseminats”, sense nucli urbà i amb les cases i masies repartides al llarg del seu territori, al capdamunt de La Vall de la Riera de Carme. Aquest tret característic ha fet de Miralles un lloc on la seva gent sempre ha estat pendent dels altres, on amb senyals pactades es comunicaven malgrat la distància, on el veïnat s'ajudava a través de la Ge...

La Vall de la Riera... Una riera que recorria amb la seva aigua Santa Maria de Miralles, Orpí i Carme... on alguns aprenien a nedar i d’altres a pescar, on es celebraven aplecs i arrossades als seus marges, d'on els molins paperers prenien l'aigua que els calia per a funcionar, aigua que regava les vinyes de les que sortiria el vi... Un itinerari que llisca pel territori de la comarca de l'Anoia a...

A l’Esquirol, al ben mig del Camí Ral de Vic a Olot, l’auge de la indústria tèxtil va revertir la vida del poble. El conreu de la terra, els jornals a bosc o la venda de llet van ser substituïts per la feina a la fàbrica, on tant les dones com els homes trobaven una ocupació estable i remunerada. Els carrers estaven plens de botigues que varen adaptar els seus horaris al flux de les treballadores....

Sant Martí Sescorts és un poble extens i alhora petit. La major part de la població vivia en cases de pagès, llavors n’hi havia setanta, disseminades al llarg del territori. El nucli, de quatre o cinc cases, al costat de l’Església romànica, era un dels centres de trobada. Tot i les distàncies, els veïns i les veïnes es coneixien i es trobaven, bé els diumenges tot sortint de missa, bé al mercat d...

Tavertet vivia aïllat sense carretera. Els trajectes havien de ser a peu, en carro o en tartana. El poble era com la continuació d'una casa de pagès. Pels seus quatre carrers passaven les vaques, les ovelles i moltes cases no tenien aigua ni llum. La missa dels diumenges reunia a tothom, gent del poble i de les masies dels voltants, que es trobaven per socialitzar i s'informaven de les notícies qu...

Pruit. Rupit. Rupit i Pruit. Aquesta unió dels dos pobles, l'any 1977, sota una nomenclatura conjunta i un únic ajuntament va ser un dels canvis del segle XX, però... Com es vivia abans? El bestiar a cada casa, la riera, anar a bosc a omplir el sac de rabasses per fer pipes, les vessanes, els xiulets i càntics dels pagesos que al capvespre tornaven de feinejar... Un itinerari que travessa la const...

Les Festes de Nadal són dates per fer cagar el Tió, representar Els Pastorets, muntar el Pessebre Vivent, cantar nadales, dinar amb la família i, com no, esperar amb tota la il·lusió l’arribada dels Reis d’Orient. Uns Reis a vegades sense Cavalcada i poques sorpreses però no per això menys màgics... Un itinerari pels records nadalencs de persones dels pobles del Collsacabra: L’Esquirol, Sant Martí...

A Cantoni hi venien els tocats de pit a prendre els aires i a recuperar-se. Aquell flux de visitants va confluir amb l'arribada de famílies burgeses que s'hi construïen la casa per passar l'època estival. El poble acollia tot aquest seguit de visitants amb un munt d'establiments que feien temporada des de la Setmana Santa fins a l'estiu. Un itinerari sonor que passeja per l’efervescència de les fo...

La urbanització dels xalets es va construir als anys 20 del segle passat quan va arribar la carretera al poble de Cantonigròs. Uns xalets per on, al llarg del segle XX, hi han passat un munt d’hostes. Persones que hi són des de sempre, altres que han anat i han tornat i moltes altres que hi han passat estades més curtes o més llargues. Però totes elles coincideixen en el fet que viure als xalets h...

Com funcionava el molí ? Com es feia el carbonet? Com es treballava a la teuleria? I a Cal Carreter? La Maria cadiraire i el Pere, Maties el matalasser, en Lluís Areñas i la Margarita, en Carboneres... Un recorregut ple de curiositats laborals conduït pels més petits i narrat pels més grans. Un itinerari sonor que camina per les cases del poble amb noms d’ofici i transcorre entre algunes feines de...

Com vivien els nens i les nenes que varen néixer al poble entre 1930 i 1960? I els que hi estiuejaven? Enfilar-se als arbres, les bicicletes, les lliçons en castellà, anar a doctrina amb Mossèn Feliu o treballar des de ben petits. Un itinerari sonor amb mirada d'infants que evoca un Cantoni de postguerra i Dictadura on, malgrat tot, hi havia molts moments de descoberta i alegria per a les generaci...

Cantoni canta i balla des de temps llunyans… Primer va ser l’Orfeó, més tard l’Esbart dansaire i els viatges de gira que culminen al Festival de Llangollen, un exemple de convivència que batega als fonaments del Festival de Música Internacional de Cantonigròs. Un itinerari sonor que avança entre records musicals, anècdotes i històries creuades que ens transporten a un escenari cantonigrossenc (o c...

Com era el dia a dia dels habitants del poble Cantonigròs? Condicionava el fet de viure a mil metres d’altura? Des de la terra fins al bestiar, passant pel confort a les cases, la roba que feien servir, allò que menjaven a diari o les tradicions a pagès, us proposem un itinerari sonor pel Cantonigròs del segle passat de la mà –i les veus –dels quI ho van viure. Veus per ordre d'aparició: Miquel Mo...

Projecte Veus va néixer el mes de maig 2020 a Cantonigròs, en ple confinament i des de llavors, ha crescut fins a convertir-se en allò que a partir del 14/05/21 podreu escoltar a través d'aquesta mateixa plataforma. En aquest pròleg compartim com vam néixer i cap a on caminem... Veus per ordre d'aparició: Fragment remors: Assumpció Canal Fragment Tornaboda: Montserrat Comas Montse Bofill Mercè Bla...

Projecte Veus va néixer el mes de maig 2020, en ple confinament i des de llavors, ha crescut fins a convertir-se en allò que a partir del 14/05/21 podreu escoltar a través d'aquesta mateixa plataforma. Mentrestant, desitgem compartir-vos la que va ser la primera prova d'edició que es va fer amb motiu del primer taller grupal de Veus de Cantoni amb l'Espai Activa't de Cantonigròs. Veus per ordre d'...