Podcast Maximum Clatellot

Tothom sap que la tolerància o la reivindicació de les institucions amb qualsevol forma de protesta és proporcional a la distància en quilometres sumada a la distància en el temps. De manera que , perquè l'administració escolti les nostres queixes hem anat a fer el programa a un poble inconcret del camerún. I, a més, l'hem fet parlant de coses dels daurats anys 80. Com ara: -Dir-se Jose Joaquín. -...

Parlem per parlar de les parladuries parlanenques de parlavà i de parlavé. Ens diuen "Parleu d'això". I ens quedem muts com tombes sobrepoblades. Perquè el nostre parlar no s'encarrega. Ens diuen "Parleu massa". I ens comportem com veritables idiotes. Que és l'únic que , en el fons, ens dona força pel que sigui. Mirem de trobar coses de les quals parlar i a fe que les trobem. Trobem coses que dest...

"Nosaltres som foc Nosaltres som or Nosaltres som el qui mai anem enlloc...." Estrofa d'una corranda anònima dedicada a l'Uri Caballero. Ha passat un mes i 12 dies des de l'ültim programa i ja tornem amb les simitarres esmolades, amb les mans suades, acabats de fer una bona cagarada de consistència i color de nocilla de dos colors. Amb similar esperit però amb renovades i redomades forçes. Aqui te...

Amb la seva turgència, amb el seu contorneig, amb el seu dir les coses clares, amb el seu no posar una nota més alta que l'altra, amb la seva clarividencia lluminosa a la seva serena mirada, amb el seu rotllo cosa de no dir. 6 nous temes d'Aitor Nieve en fulgent i iracund directe! Respecte a la resta de coses que estan passant només us direm que la butxaca esquerra vigila la butxaca dreta, i que e...

Tota Barcelona llança espetecs de pena. Impregna la lentitud de l'aire una atmosfera consistència merda. De repent tot a poc a poc De repent només dolor. El nostre home ha marxat. Aquest máximum Clatellot va ser gravat el dia abans. Molt animats tampoc estàvem. Però ara ja no té cap importancia. Tant de bó no haguessim obert la puta boca mai.

"L'organització sol ser sempre no res més que l'organització de l'autoritat" Raoul Vaneigem. Com que ens agrada parlar i que parlin de nosaltres vam convocar aquest premi: Primer premi Mermelades Clatellot de frases que comencen i acaben amb el pronom "Nosaltres". Ja en tenim el guanyador, es tracta ni més ni menys que d'Amadeu Cabistrany, conegut a la nostra lògia de litúrgia sexual amazònica amb...

"He arribat tant tard al món, que ja m'he desorientat per sempre." Antonio i Cleopatra. Shakespeare. A veure: Que la nostra capacitat d'anàlisi sobre el què ocorre a França no passa del "Quin merder!" i que la nostra imaginació a l'hora d'opinar sobre Turquia no va més enllà de "Quin sidral!" això ja ho sabem. El que passa és que no estem documentats sobre res perquè no estem acostumats a fer res...

" -Tinc entés que un vaixell està amarrant al Port de Cesàrea en aquest moment. Transporta, lloat sigui Déu, un document concret que significarà la confirmació imperial de la restauració de Judea en el concert dels regnes. -Un regne client- digué Cleofàs. -El món sencer reconeix tal clientela. La llibertat sempre ha sigut un terme relatiu. El Cèsar és el Cèsar." El regne dels reprobes. Anthony Bur...

Hi ha unes 15 o 20 furgonetes plenes de mossos, s'han palplantat enmig del camp, estan traient les coses de la casa: mantes, sacs, eines, estris... La gent es va acostant a Can Piella i els mossos els barren el pas, fan algunes detencions rutinàries amb desgana, com si avui el camell els haguès fallat. A dins d'un cotxe dels policies hi ha algú que verifica i sembla que supervisi tot l'operatiu. N...

"Pots estimar-me en el sentit pagà." El joc seriós. Hjalmar Söderberg Avui ens n'hem adonat d'una cosa molt divertida: Els malsparits que ens governen sobre les posibilitats de banc, caixes i multinacionals no només ens estan robant a nosaltres, que ja no teniem res, si no que estan robant als nostres pares i als nostres avis. Quina gràcia, oi? I encara hi han tontos que es preocupen pels seus fil...

Amigues i senyores: De nou ens hem reunit per perpetrar el programa i recordar als nostres 437 oients que les senyals són clares i la xocolata espessa. Que no hi ha riu sense font, que els hem vist els cinc cercles dins d'un cercle i que ens estem apropant. Que tothom té el seu destí i fins i tot no tenir-ne ja n'és un. Que aviat convertirem Catalunya en la casa de putes sense mestressa que és la...

o només ens fumem l'heura el dia que ens dol la pleura. Ni parlem en termes mixtos sempre de caixes de mistos. No ens enlluerneja ni mica que hi hagi un segell del guernica. Ens frapa la demonització que varema tot això. Que el primer que et fot la guitza de seguida el satanitzes. Quan intuïm aquest truc del cul ens raja espés suc. Mentre tu et fots un bon pic-nic amb un cosí de Ripoll que és beat...

Fa un mes que no fèiem el programa i el repós ens ha sentat molt bé. Hem visitat diferents indrets de Catalunya que el capitalisme està a punt d'estrangular : Hospitals, la Fajeda d'en Joaquim Jordà, el bosc dels mariques de Valldorriolf, bibliotques,centres cívics, la comuna d'en Salvador Alsius, línies de P3 d'escoles públiques, els estalvis de tota la vostra vida i altres coses que desapareixer...

Entre el nu de l'Aran Aznar, de la pornografia verbal de la Talegón i de l'heroisme d'Ada Colau, estem entre els grans disgustos i les grans satisfaccions

Maximum Clatellot : Noves mocions a un vell greuge. A les albors d'un nou pacte de govern volem fer una petita declamació, els que sempre hem quedat estarracats a les margeres del poder i arraconats a les lletrines del no-poder: 1-Fa anys que aneu fent càbales combinatòries,no per guanyar-vos la nostra simpatia, si no per alçar-nos la camisa, la samarreta i la pell per fer-vos mascares facials o p...

Avui ens ve a vistar en Soley amb la guitarra a una mà i l'escuradent de punxar olives a l'altra. Ens cantarà sobre situacions incòmodes. Ens cantarà sobre les vacances i sobre coses pitjors que les vacances. Ens cantarà sobre gent pesada en diferents sentits i postures. Ens ensenyarà els seus budells i les seves cordes vocals descarregaran sobre la nostra oida com un llàtig. Ens cantarà cançons b...

Maximum clatellot: La nostalgia és una arma carregada amb supositoris de glicerina. Ho han dit recentment uns científics suecs a la contraportada de la vanguardia: La nostalgia és una empalagosa fruita tropical. A nosaltres concretament ens la porta fluixa. Nosaltres som el tipus de gent a qui tothom es dirigeix amb crits i insults. Per nosaltres el present no és fluid. És més aviat com una mena d...

Amigues i amigues radioientes tenim les nàpies bullentes, tenim les tetes roentes, de tant veure i no palpar coses aparentment plaentes. Se'ns fan crostes i varius als sistemes auditius. Són inferns nostres estius car estem tots els éssers vius en mans d'uns desaprensius. D'opció no en tenim mai cap altre que la de buidar nostre pap i fer-vos caure, tal que nap el nostre metafísic tap per fer-vos...

Nosaltres arribem als estudis de RACC1 a les 4 de la matinada amb la clau dels senyors de la neteja. Traiem la baba tòxica dels microfons, encenem les llums a on s'hi llegeix "on air" i no diem res. Concentrem el nostre poder mental en el no res de més enquí i el no res de més enllà. I el programa es fa sol. Mentre el programa es fa nosaltres preparem mistos de fum per cremar cortines de fum. Fem...

Unplugged In Cardedeu amb el Aitor Nieve, el nostre convidat especial d'aquest programa

"Germanes i Germans: No tenim les polles grans, tenim les polles amb grans." Sentiot en un curs catequèsic per majors de 40. Fan bé els que manen de mantenir-nos al marge del què està passant, d'amagar-nos els arxius i no publicar les dades. Fan bé els que manen de tenir-nos en l'inòpia i en la inoperància. Fan bé de no fer-nos partícips dels seus luxes, les seves salvatges orgies d'abús i de bene...

Quan tota la gent s'ho creia nosaltres ja ens ho suposavem, que la cosa petaria, que tot anava de mentida. Quan tothom s'hi agenollava nosaltres ja ens ho suposavem que ens volien colar un gol que era ful, que era farol. Quan feien voleiar campanes dèiem que ens ho suposavem, que farien volar pardales que era una merda cantada. I ara ens mireu cares buides buides com les butxaques, com les mans i...

¡Que somos compañeros, somos compañeros! Critiques musicals, resenyes culturals i burrades a dojo en aquesta nova entrega del vostre programa favorit.

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud exercitation ullamco laboris

"Escopiu a la closca pelada dels cretins", consigna popular davant la manifestació de la Diada i la aparició d'ens convergents-unionistes.