Les dones i els dies

És directora des de fa 10 anys del diari ARA, un cas excepcional perquè els càrrecs de direcció dels grans mitjans continuen sent cosa d'homes. Esther Vera també s'ha dedicat a la comunicació política, ha fet televisió, ràdio i ha treballat a Washington i a París: "He conegut molts corresponsals homes. Les seves dones es feien càrrec de la casa i dels fills i havien renunciat a la seva pròpia fein...

Si el sistema públic de salut ja està prou saturat, les dones que venen de fora ho tenen encara més complicat: algunes no tenen papers, d'altres no entenen la llengua que parla el metge i també hi ha casos en què no se senten compreses a la consulta. Com s'atén la salut de les dones immigrants? En parlem amb Lidia Carrión, originària de Bolívia; Maddiha Farooq, mediadora i intèrpret d'origen pakis...

Quan pensem en un club, si no és esportiu, gairebé sempre ens imaginem un lloc exclusiu i d'elit. En aquest sentit, ha fet molt de mal l'imaginari dels cercles i els clubs exclusius, molt famosos en l'imperi britànic, en què una colla de senyors de classe alta es reunien i feien negocis. Al segle XXI algunes dones comencen a pensar que els clubs també poden ser una cosa seva, un lloc on emprenedor...

El 74% de les dones es masturben, però no totes ho reconeixen, segons un estudi recent; a diferència de la masturbació masculina -àmpliament acceptada i fomentada- la masturbació femenina continua envoltada de silenci i vergonya. Fem sortir la masturbació femenina de l'armari amb Mireia Grossman, fisioterapeuta i fisiosexòloga, i amb les sexòlogues Mireia Muñoz i Sílvia Catalán.

L'escriptora Mercè Ibarz publica "Una noia a la ciutat" (Anagrama 2025), una crònica poètica de la Barcelona dels anys 70 on relata la seva arribada a la ciutat, provinent de Saidí (Baix Cinca).

Victòria Combalia, especialista en l'obra de Joan Miró, amiga d'Antoni Tàpies, confident de Dora Maar i "la comissària i crítica d'art de Catalunya per excel·lència" passa per "Les dones i els dies" per parlar d'art, de creació i de com eren de masclistes els artistes underground dels anys 70.

Cada any milers de dones són diagnosticades de càncer de mama i s'enfronten a decisions complexes sobre el seu cos i la seva salut. Una d'aquestes decisions és si reconstruir-se o no el pit després d'una mastectomia. Cada vegada més dones trien no fer-ho i viure amb el cos tal com queda després de la cirurgia.

Diuen que qui és bo en matemàtiques, també ho és amb la música. Laura Farré Rozada és pìanista, matemàtica i moltes coses més: és investigadora i divulgadora. Toca sense partitures i no es considera una persona superdotada. El seu tercer disc és "Araspel" i és un homenatge al llegat musical d'Armènia.

La medicina és cosa de dones. Això, avui dia, però dècades enrere les metgesses van exercir la professió en un context profundament masculinitzat, ple de dificultats laborals i personals. Parlem amb les primeres metgesses del Bages, Cloti Morales i Anna Vidal, totes dues jubilades, i amb Aina Perelló, metgessa de família en un CAP del barri de Gràcia, a Barcelona.

A Cristina Maragall i Garrigosa la majoria la coneixem perquè és la presidenta de la Fundació Pasqual Maragall, però és arquitecte d'ofici. Té el seu propi estudi des de fa 21 anys i ha viscut a Portugal i a Nova York en diferents moments de la vida. Combina la seva professió i la passió pel paisatge i la jardineria amb el compromís envers la lluita contra l'Alzheimer.

A Catalunya, per primera vegada, hi ha més de 3.000 persones que han superat els 100 anys; una xifra que ha crescut de manera continuada des dels anys 80 i s'ha duplicat gairebé cada dècada fins ara. I, de tots aquests centenaris, més del 80% són dones.

Les dones viuen la no monogàmia de manera més conscient i responsable que els homes. Si bé la iniciativa d'explorar el sexe liberal sol partir d'ells, són elles les que busquen assessorament, miren d'establir pactes i límits i, en general, tenen cura de les emocions i els sentiments que es vinculen al sexe. Coneixem el testimoni de la Montse i la Judit, dues dones swinger, i la feina d'investigaci...

Les maternitats a partir dels 50 són les que més han crescut en la primera meitat d'aquest any, gairebé un 3%. Les dones cada cop s'esperen més per ser mares; és el cas d'Ester Bertran, que va ser mare amb 43 anys, i de Noemí Catalán, que ho va ser amb 45. Totes dues estan encantades d'haver estat mares en una edat ja madura.

Miss Beige és una senyora de mitjana edat que sempre va amb el mateix vestit i porta una bossa amb un martell a dins. No parla, no riu. Tan aviat entra a la seu del PP com segueix els reis d'Espanya amb una motxilla de repartidor a domicili: Miss Beige és una artista incòmoda i capaç de tot.

Martina Millà, cap d'Exposicions de la Fundació Joan Miró, és una dona que ha voltat per tot món i que coneix el món de l'art en profunditat però que no faria bé la seva feina si no conegués, també, la vida.

Les dones són majoria als mercats, tant a una banda del taulell com a l'altra: entre el 60% i el 80% de les clientes i gairebé 8 de cada 10 paradistes són dones, i la relació que s'estableix entre unes i altres acaba sent tan estreta que en alguns casos es poden considerar amigues. Als mercats ja no es crida tant com abans, però ara tenen Instagram, WhatsApp, TikTok i el que convingui per fer arri...

Roba Estesa, el grup format per vuit dones que va sacsejar el panorama musical català l'any 2013, ha anunciat dos concerts per acomiadar-se del públic. Anna Sardà (baix, violoncel i veu) i Laia Casanellas (guitarra espanyola) passen per "Les dones i els dies" per explicar els perquès d'aquest comiat.

Coincidint amb la celebració del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, escoltem dones que han patit abusos sexuals quan eren nenes i que no volen ser identificades com a "víctimes", sinó com a "supervivents".

Nascuda al Poble-sec de Barcelona en el si d'una família humil i de formació totalment autodidacta, Irene Polo Roig (Barcelona 1909-Buenos Aires 1942) és considerada una pionera indiscutible del periodisme a casa nostra. El fet que fos dona i que morís lluny de Catalunya quan només tenia 32 anys va fer caure la seva figura en l'oblit.

Nascuda a Pedreguer (la Marina Alta) fa 33 anys, Sandra Monfort és una música de cap a peus que reivindica la tradició, la posa al dia i fa passar la barreja que en surt pel sedàs d'un feminisme innegociable. Després d'haver tancat el projecte musical de Marala i havent superat un càncer de pit, Monfort passa per "Les dones i els dies" per parlar de música, d'amors tòxics i d'àvies que marquen cam...

Va dirigir la primera pel·lícula surrealista i és una gran desconeguda. Parlem de Germaine Dulac, feminista i pionera de l'avantguarda cinematogràfica francesa de la dècada del 1920, menyspreada i, fins i tot, ignorada pels seus homòlegs. Ara, per primera vegada a Europa, el Museu Tàpies li dedica una exposició monogràfica. En parlem amb les dues comissàries: Imma Prieto, directora del Museu, i Im...

Només el 15% de les participants en el programa Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) són dones, igual que només ho són 37 de les 238 persones que es dediquen a l'anellament d'aus. Com és que tan poques dones es dediquen a l'ornitologia, ja sigui com a aficionades o professionalment? En parlem amb Anna Motis, doctora en Biologia, i Sara Fraixedas, investigadora del CREAF i de l'ICO.

La història de les dones a l'espai ha estat plena de trampes i d'entrebancs, i no cal remuntar-se als inicis de la cursa espacial: fa només sis anys, la científica Katie Bouman, que va dissenyar l'algoritme que va servir per obtenir la primera imatge d'un forat negre, va patir tota mena d'agressions masclistes per les xarxes. Com s'atrevia a quedar-se amb el protagonisme? Sembla que, per a les don...

Les relacions de parella, de família o laborals estan molt institucionalitzades, però les d'amistat, no. Potser per això, quan una amistat s'acaba, vivim un dol potser inesperat i sovint molt incomprès. En parlem amb la filòsofa Marina Garcés, l'actriu i creadora escènica Núria Corominas i la dissenyadora gràfica Marta Cerdà.

Olga Tubau és una advocada penalista de referència. D'ella diuen que s'ha guanyat el respecte del món judicial pel seu esforç, pels coneixements i també per la seva humanitat. A l'estrada és dura, implacable i metòdica. A fora, accessible, educada i amable. Ha portat casos tan mediàtics com el segrest de Segundo Marey per part dels GAL, ha defensat el major Trapero i el polèmic Luis Rubiales, que...