Les dones i els dies

A "Les dones i els dies" coneixem la història de quatre dones que quan eren joves van decidir viure juntes amb un compromís ferm, que no es trencaria per cap motiu. Van decidir fer-ho per sempre. Ni les parelles ni els fills no les separarien. Hem passat una hora amb la Petra, la Juana, la Pepa i la Marta parlant de com és la seva convivència. Tenen entre 66 i 71 anys.

Les xarxes socials no són només cosa de mil·lenials. Hi ha un nou esquadró de reines d'Instagram amb més de 50 anys que en saben un munt, de noves tendències, estilisme, gastronomia i moviment natural. Les hem convidat a "Les dones i els dies".

Francesca Piñol és una artista tèxtil de prestigi internacional. Professora de la Massana durant més de 25 anys, va guanyar el títol de Mestre Artesà de la Generalitat l'any 2000. Va començar estudiant Medicina, però la seva vida va fer un tomb quan amb 20 anys va acompanyar una amiga a un curs de tapissos...

A "Les dones i els dies", parlem de perdre la mare per suïcidi. Què passa quan una filla ha d'afrontar aquesta mort sobtada i que ho trasbalsa tot? Per a una filla, perdre la mare és perdre una part d'una mateixa? El suïcidi és encara una realitat incòmoda, que fa mal i que moltes vegades genera incomprensió, vergonya, culpa i ràbia.

Joan Miró, a l'hora de pintar, es va acostar a moltes artistes dones, com Louise Bourgeois, l'artista de l'aranya del Guggenheim, i d'això no se'n ha parlat gaire. Amb l'excusa de l'exposició "Miró i els Estats Units", fem tombs al voltant d'aquesta idea. La mostra es pot visitar fins al 22 de febrer a la Fundació Joan Miró de Barcelona.

Les enquestes diuen que les dones continuen dedicant molt més temps a les feines de casa i a la planificació familiar. Elles són les que pensen els àpats, la llista de la compra i es fan càrrec de les necessitats de les criatures. Com pot ser que encara sigui així? En parlem amb Paula González Vila, sociòloga de la UAB especialitzada en usos del temps, i amb Georgina Monge, politòloga especialitza...

En la història del rock'n'roll sembla que els homes es van quedar les guitarres, i elles, les faldilles. Ara ens escandalitzem per les cançons de reggaeton, però si fem un viatge per la música popular les lletres no eren gaire més afalagadores per a les senyores. En parlem amb Lorena Montón, coautora del llibre "Rock & arte y estética", que acaba de publicar a l'editorial Ma Non Troppo.

Mercedes Vilanova és catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, pionera de l'escafandrisme a Catalunya, escriptora i, entre d'altres, ha estat biògrafa de Pasqual Maragall. Una vida intensa que ha construït mirant de trencar els sostres de vidre que li han intentat imposar.

Isabel Tamayo i Sophie Lecat són models: "No ens tenyim les canes ni ens hem operat. Als anys 80 passàvem gana i ara no ens exigeixen ni un pes ni unes mides específiques." Parlem també amb Anabel Luna, fundadora de la primera agència de models de més de 40 anys.

Com van viure les dones a l'antic Egipte? Parlem d'una societat patriarcal en què les dones eren legalment autònomes però socialment subordinades. Les reines i les cinc dones que van arribar a ser faraones van tenir una gran fortalesa i van aconseguir fer-se un lloc en un món d'homes. En parlem amb Irene Cordón, doctora en Història Antiga i egiptòloga. I amb Cristina Ferrer recuperem Cleopatra, la...

Núria Albó s'ha convertit en una de les autores de més èxit de la literatura infantil en català. Però, més enllà dels llibres que ha publicat, té la Creu de Sant Jordi, té una biblioteca al seu nom i també té una vida molt llarga i sobretot molt plena: ha sigut alcaldessa, ha rebut un munt de premis literaris i les monges l'han fet fora de moltes escoles. A "Les dones i els dies", la visitem a cas...

Les corals són espais de dones? Per què en molts cors i corals la majoria de veus són femenines? En parlem amb Montserrat Meneses, directora del Cor de Noies de l'Orfeó Català; Imma Pascual, directora del Cor Geriona, i Marina Pintanel, cantaire al cor Novaura i logopeda al Palau de la Música.

Parlem amb dones que han decidit adoptar per saber com han viscut tot el procés, com se senten elles i els seus fills i filles, si ha estat com s'imaginaven o si se senten estigmatitzades.

La violència econòmica és una de les violències masclistes menys conegudes, però que erosiona l'autonomia financera present i futura de les dones. Afecta, diàriament, un 12% de dones a l'estat espanyol i una de cada tres a escala global, segons la Fundació Nantik Lum, sense ànim de lucre. Més enllà de les dades, coneixem el cas d'una dona que n'ha patit.

Fa uns anys, feia vergonya allò de "I tu, de quin signe de l'horòscop ets?" Ara, però, tot el que és esotèric o místic s'ha posat de moda, especialment entre les dones. Què hi ha aquí al darrere? En parlem amb Núria Viladomat, que és astròloga i llicenciada en Humanitats, i Pilar Bonet, professora d'Història de l'Art de la UB.

Culpables de no ser bones mares (o de no ser mares!), de pensar en nosaltres abans que en els altres, de no ser prou complaents, de no cuidar prou bé les amistats, els familiars, culpables fins i tot de no estar prou primes, de tenir massa desig o de no tenir-ne prou... La llista de motius pels quals les dones ens podem sentir culpables és gairebé infinita. Per què ens passa? I, sobretot, per què...

Escriptora, filla, tuitaire, mare, traductora, opinadora, monologuista i, sobretot, dona: Carlota Gurt és, en realitat, moltes Carlotes Gurt. Totes s'assemblen, però cadascuna té les seves peculiaritats.

Si durant anys la moda ha estat no casar-se o fer una festa més aviat discreta, ara les dades indiquen un canvi de tendència: el 2024 es van celebrar a Catalunya gairebé 28.000 bodes, prop d'un 3% més que l'any anterior, i a més la gent s'hi gasta més diners. Casar-se amb tota la pompa torna a estar de moda.

Anna Bach és una arquitecta finlandesa establerta a Barcelona i figura destacada en el camp de l'arquitectura contemporània. Guardonada amb el prestigiós premi FAD internacional, dirigeix l'estudi Anna & Eugeni Bach, amb seu a Barcelona. La seva història és molt diferent.

Nit de Reis i també nit de les reines de Catalunya Ràdio. Com que heu estat molt bones oients, aquesta nit us deixem un paquet en forma de llista de cançons en què hi ha alguns dels millors temes de l'any 2025; un any que ja s'ha acabat..., però les bones cançons no caduquen.

Diu la dramaturga i directora teatral Carol López que a la vida ho ha fet tot tard: estudiar teatre, estrenar la primera obra, ser mare, treure's el carnet de conduir, etcètera. "Tard" o no, la seva és una carrera d'èxit, amb Premis Max, Butaca, Gaudí i amb el favor de la crítica i, sobretot, del públic.

Esteu preparant el sopar de Cap d'Any? A la majoria de cases, les dones encara s'encarreguen de gairebé tot el que es refereix a àpats, fregar plats i parar la taula. No ho diem nosaltres, les estadístiques ho deixen clar: les dones dediquen el triple d'hores que els homes a les tasques domèstiques. Ara, si voleu, no hi penseu: poseu les ampolles a refredar, balleu i sigueu feliços, però què us se...

Fins al 16 de març del 2026, el centre d'art Reina Sofia de Madrid acull l'exposició "Máscara y compás", dedicada a l'artista de principis del segle XX Ana María Gómez González, més coneguda com a Maruja Mallo. Visitem l'exposició acompanyades de la historiadora de l'art i museòloga Anna Maria Andevert i la comissària de la mostra, Patrícia Molins.

La catalana Rosa Ferré va ser durant anys caps d'exposicions del CCCB, ha estat directora artística del centre cultural Matadero de Madrid i ara és el cervell de la Fundació Thyssen, un dels museus més importants del món.

La traductora Mara Faye Lethem publica en català la seva primera novel·la, "Series boja si no ho fessis", una sàtira descarnada del que suposen l'embaràs i la maternitat. La protagonista és la Barbara, una dona embarassada del segon fill que té la sensació que està perdent la identitat i això li desperta un instint assassí: "La Bàrbara té sensació d'estafa, de complot, ningú li ha explicat res."