La Bona música

Els artistes estimen la tardor. Potser és per l'evident metàfora entre el pas del temps que es fa patent cada any i el decurs de la pròpia vida, o potser perquè els colors dels paisatges tardorals estimulen especialment els sentiments poètics. "Me siento, a veces, triste como una tarde del otoño viejo", deia Manuel Machado en el seu poema Melancolia. Sigui com sigui, la tardor és probablement l'es...

Si un dia remenant en un traster oblidat o revisant paperots que heu heretat d'un parent llunyà us trobeu un llibre antic i voluminós signat per un tal William Shakespeare, pareu molta atenció perquè aquest llibre us podria canviar la vida. Podria ser que fóssiu uns dels pocs afortunats que han trobat casualment un dels quasi 800 exemplars que es van editar ara fa ja 400 anys d'un llibre únic que...

L'escriptor Jorge Luis Borges deia que ell sempre s'havia imaginat el Paradís com una immensa biblioteca. Fins i tot en un dels seus contes més celebrats, La biblioteca de Babel, descriu una biblioteca quasi infinita feta de sales hexagonals enllaçades on hi hauria tots els llibres imaginables, sorgits de totes les possibles combinacions de les lletres de l'abecedari. Una biblioteca com un Univers...

Avui dedicarem l'espai a uns herois de casa nostra. No són herois de Marvel ni del Manga. El seu superpoder és crear nous sons, música nova, música que emocioni, que obri les portes dels somnis. I si diem que són superherois perquè aquestes persones han decidit orientar la seva carrera musical defugint els estils més comercials i populars i atrevir-se a seguir (cadascú en diferent mesura) la tradi...

Programa La Bona Música del dimecres 25 d'octubre de 2023

Fa la sensació que la societat s'està tancant en un búnquer. Búnquers de pensament (jo penso així i res em farà canviar), d'actitud (jo soc així, no puc fer-hi més) fins i tot, búnquers artístics (a mi només m'agrada aquesta música, la resta no val res ni m'interessa... i d'aquí no en mouré). Un búnquer ens protegeix de l'exterior, és cert, però també els aïlla, ens fa impermeables a les influènci...

El programa d'avui ve marcat per l'actualitat, una actualitat que-hem de dir-ho- ens entristeix perquè el passat 6 d'octubre va morir als 91 anys i a la seva ciutat, Mataró, un dels compositors Catalans més interessants dels darrera dècada: Marcel Olm. Tothom qui el va conèixer acaba trobant les mateixes paraules per descriure aquest músic: Discreció, educació, pulcritud, silencis mesurats, sobret...

Un dels filòsofs de moda, l'alemany d'origen coreà, Byung-Chul-Han ha publicat fa poc un brillant assaig titulat 'Vida contemplativa' que, per si no quedés clar, porta el subtítol d''Elogi de la inactivitat'. En aquest llibre, curt de planes però ple d'idees, l'autor defensa enèrgicament una idea bàsica: l'error que, segons ell, comet la nostra civilització d'entendre la vida exclusivament termes...

Ell mateix es definia irònicament com "una figura que apareixia d'entre els boscos". Va ser un músic de gran longevitat que va rebre tanta aclamació en vida com va ser durament qüestionat per la crítica més progressista: "Als crítics deia ell- no cal fer-los cap cas. Fixeu-vos que a cap crític se li ha dedicat una estàtua". En canvi, aquest home que avui serà protagonista absolut del nostre espai,...

Amics i amigues, segurament ho heu comprovat aquest estiu: el món és ple de turistes. És la plaga bíblica del s. XXI, una massa de gent afamada per menjar, beure, que fotografia compulsivament i busca viure experiències autentiques... que d'autèntiques no tenen res. Aquests homínids són capaços de suportar estoicament les condicions més extremes: redreços en vols, aglomeracions a les carreteres......

Encetem avui una nova temporada de La Bona Música, ja és la 6 en la que compartim amb vosaltres aquesta passió nostra que és la música i que amanim amb petites històries que acompanyen la selecció de cada setmana. Cada música té una història al darrere i nosaltres us l'expliquem. La música, estimats i estimades oients, és el plaer que mai cansa, És l'addicció que no té contraindicacions, és allò q...

La Bona música és aquella que ens fa feliços. Cadascú té la seva bona música que objectivament no és millor ni pitjor de la que escolta el nostre veí o els nostres fills. I en acabar aquesta cinquena temporada de La Bona música continuem ferms en la proposta que ens ha mogut des del primer dia a fer aquest programa: sense renunciar a la música que més ens agradi, fer tots plegats tot el petit esfo...

La setmana passada vam tocar indirectament l'assumpte de l'oblit, de la facilitat que tenim els humans per oblidar. Ho vam fer referint-nos a alguns artistes que ens han deixat recentment i recuperàvem un epitafi que deia que només l'art perdura. És cert, les creacions artístiques sobreviuen als seus creadors, però també és cert que alguns creadors es perpetuen en la memòria històrica i altres que...

A la petita illa sueca de Hven es conserven les restes del que va ser l'observatori astronòmic més important del món al s. XVII. Allà hi va viure i treballar el més gran estudiós del firmament d'aquella època, que es deia Ticho Brahe. Brahe, un home més aviat rude i groller, però brillant, era usufructuari de l'illa, que havia estat cedida pel Rei de Dinamarca a canvi del seu coneixements celestes...

Poques coses són tan evidents per a tothom i a l'hora més inexplicables que la bellesa. Deia l'escriptor Jorge Luis Borges que la bellesa és un misteri que no arriben a desxifrar ni la psicologia ni la retòrica. Per què... de què parlem quan parlem de bellesa? D'harmonia? De sensacions? De desig? De perfecció? De bondat? Hi ha bellesa exterior i bellesa interior? És real la bellesa o és només en e...

Aquesta setmana hagués fet cent anys un dels més grans pianistes catalans de la història i un dels intèrprets més rellevants del s. XX. Elegància, musicalitat extrema, domini absolut del tempo i control total de so són algunes de les característiques que la van definir com intèrpret i que des de ben petita ja va exhibir per astorament de públic i d'artistes consagrats. Alícia de Larrocha hagués fe...

Hi ha ocasions en què el metall canta, gemega i crida. Ocasions en què ens parla, i en el seu so trobem la nostra veu, els nostres records, la nostra terra. Quan el metall es fon i li donem forma de campana estem creant a l'hora un instrument musical, una eina, fins i tot un símbol. Les campanes són tan antigues com el llenguatge escrit i han acompanyat a tots els nostres avantpassats al llarg de...

El d'avui és un dels programes més singulars i fins i tot diríem bojos que haurem fet en tota la temporada. I no tant perquè la selecció musical sigui estrambòtica, tot el contrari. És singular perquè ens hem deixat guiar per un llibre, un petit text que reflexiona sobre el paper de la música, especialment de la música clàssica contemporània. El seu autor és Alessandro Baricco que potser coneixeu...

El passat mes de març va morir el premi Nobel de literatura Kenzaburo Oe despres d'una vida dedicda a pensar, escriure i lluitar per causes com el pacifisme. Kenzaburo Oe es conegut pels seus libres, evidentment, pero tambe per una anécdota personal que el va marcar profundament. Al 1963 quan tenia poc mes de vint anys i estaba immers en una crisi personal, va tenir un fill: Hikari. Allo havia de...

A la galeria dels Uficci, la millor pinacoteca de Florència, es pot contemplar una de les joies més espectaculars de la pintura del renaixement: La primavera de Botticelli. A primer ull, la seva visió aclapara, tant per les dimensions del quadre, pintat em tempera sobre fusta, com pel seu traç, que mostra detalls quasi fotogràfics de les floretes del camp, de les fulles dels arbres, o dels plecs d...

La diada de Sant Jordi, una de les millors tradicions que ens hem inventat els catalans, ens ha convidat, ens ha portat de la mà a què siguin els llibres els que avui ens dictin la selecció musical. Per tant, si ens acompanyeu us proposem un petit viatge per alguns clàssics de la literatura... vistos, això si, des del prisma de la música. Literatura i música són dos arts que al llarg de la històri...

Va ser un home fascinat pel so, un explorador incansable dels límits de la música. Defugia classificacions i estimava la fusió d'estils per diferents que fossin, estils que absorbia i assimilava convençut que l'eclecticisme era la seva via. La música no és més per a esculpir el temps, va dir en una ocasió aquest polifacètic músic japonès que ens ha deixat fa poc, el 28 de març. Pianista, composito...

Es considera una necessitat bàsica, inexcusable, de l'ésser humà. Un dret essencial per a qualsevol persona. Reivindicada des de sempre, per tots els pobles i tots els individus. Desitjada i estimada, però també tantes vegades anul·lada i asfixiada. Ens referim a la llibertat. Deia Rousseau que "L'home ha nascut lliure, però per tot arreu es troba encadenat". La llibertat ha estat una de les princ...

Va ser el primer jazzista de la història. Intèrpret i improvisador que mai va ser superat, col·leccionista d'instruments i coneixedor dels secrets de la seva construcció. Excepte l'òpera, va fer música en totes les formes conegudes: va escriure per a grans formacions humanes i també per un sol instrument. I si era per a un sol instrument aconseguia l'impossible: que aquell instrument sones com si...

Hi ha una ciutat al món en què a tothom li agradaria enamorar-se. Una ciutat màgica, que és romàntica i canalla, que és antiga i deliciosament decadent alhora que escandalosament moderna i xic. Ha estat terra promesa d'artistes, porta oberta als somnis de les ànimes sensibles. Hi trobarem els amants de la sofisticació, de la bona cuina, de la moda, però també els qui encara rastregen la bohèmia pe...