Els viatgers de la Gran Anaconda

Es tracta de la nació sense estat més gran del món, amb el seu territori fragmentat entre Turquia, l'Iraq, l'Iran, Síria i un petit bocí d'Armènia. Kurdistan vol dir literalment "terra dels kurds", una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà. L'agent rural Marc Rovira ha recorregut el sector iraquià enmig de mesures de seguretat extremes a conseqüència de dècades de guerra.

"Una noia que feia vint anys que vivia a Nova York em va dir que és una ciutat de solitaris. Si vens sola, te'n vas sola." Ho recorda la periodista Rosa M. Pujol després d'haver-hi viscut: "Nova York és una ciutat de pas, és la selva en el seu estat més pur." No és fàcil viure en aquesta ciutat un cop deixes de ser turista. La vida a Nova York és un esport de velocitat i reflexos en què la sort de...

L'astrologia és vital per a la cultura hindú. Tot gira al voltant dels astres i dels déus. En el cas de Jaipur, va ser el maharajà qui va encarregar construir no només un palau sinó tota una ciutat, la Ciutat Rosada, seguint aquests criteris. A Jaipur, el palau del maharajà ocupa el centre geomètric.

El que per a nosaltres és un funeral o un enterrament, per als budistes tibetans és "anar a les muntanyes" o "pujar a les muntanyes". Aquesta és la història del viatge més llarg, tal com es planteja al Tibet històric i en altres zones de l'altiplà tibetà, un dels llocs del món on la terra és més a prop del cel. Quan una persona budista es mor al Tibet, ofereixen el seu cadàver als voltors.

Les Muntanyes Nuba, a l'estat sudanès del Kordufan, són un lloc mític. Hi viuen unes seixanta tribus diferents que no són conscients que el territori s'anomena així. El nom només serveix per als forasters. Els prop de quatre milions de persones que viuen a les Muntanyes Nuba pertanyen a pobles molt diversos que parlen llengües inintel·ligibles entre si.

L'escriptora i viatgera Ana María Briongos està contenta de no tenir cotxe quan viatja a San Francisco i a Berkeley perquè així pot conèixer altres realitats que d'altra manera ignoraria. Sorprenentment, al país més ric del món i a tocar de la zona probablement més rica del planeta, Silicon Valley, també viuen molts sensesostre.

Joan León es va passar un any a Sud-amèrica cercant un raconet mínimament còmode per poder-hi dibuixar. La idea era travessar el continent de sud a nord. Pel Joan, dibuixar era un ganxo que l'ajudava a relacionar-se amb la gent del lloc que, encuriosida, se li acostava per veure què feia. "A mi", reconeix, "m'agraden els llocs vius, on viu gent i puc xerrar-hi, aturar-me a dibuixar i que em pregun...

"Jiguaña" no només vol dir "mort" en llengua aimara, també vol dir "viatge". El periodista Adolf Beltran ens introdueix d'aquesta manera en l'univers dels aimares de l'altiplà bolivià, amb una de les festes més assenyalades del seu calendari ritual i cerimonial: la festa de les ñatitas. Les ñatitas són les calaveres, que fan de mediació entre el món terrenal i el món espiritual, sobrenatural.

El naturalista i ornitòleg Jordi Sargatal se'n va anar a la Xina, però no pas per observar-hi la fauna urbana, sinó per desvelar un misteri del regne dels ocells. L'any 2001 a Bharatpur, al nord de l'Índia, havia observat la que creia que era l'última parella de grues siberianes que hivernaven en aquella ciutat, però, de sobte, algú va fer una descoberta al cor mateix de la Xina.

L'obsessió per descobrir les fonts del Nil ve de lluny. Tot i que la cursa dels occidentals per trobar-ne el naixement la va guanyar un jesuïta espanyol, un escocès va emportar-se tots els honors. Sigui com sigui, vora el Nil, i el Nil Blau en concret, és on va començar tot. Les aigües sacralitzades van veure néixer, créixer i desaparèixer civilitzacions que es van estendre mil·lennis en el temps...

Laberint és el nom que els aventurers urbans han posat a un complex de túnels, coves, cambres i passadissos subterranis que s'estén sota mateix de les ciutats bessones de Minneapolis i Saint Paul, a Minnesota. Espais, illes o ciutats inversemblants que obren un nou horitzó de possibilitats als més agosarats. El Laberint és un d'aquests espais recollits al llibre "Fuera del mapa: Un viaje extraordi...

El mar d'Aral era el punt mític del viatge d'Agustí Carmona. Com sempre, va sortir des de Ripollet, disposat a cobrir els aproximadament 18.000 quilòmetres de la seva particular Ruta de la Seda. "Viatjar en moto suposa tensió perquè no t'aïlles de l'exterior. Mentre avances, veus com van canviant les civilitzacions, els estils arquitectònics. Però és quan perds de vista l'autopista que comença el...

Suakin és una ciutat sudanesa de ressonàncies mítiques. El que més va impressionar Laura Alameda i Joan Antoni Afonso van ser els homes de gran talla que hi van veure "armats amb espases", afirmen. En la seva travessia, es van arrecerar en antics llits fluvials que va inundar el mar i que s'endinsen al desert; hi van descobrir el fort contrast entre la terra estèril que els envoltava a la superfíc...

Hi ha persones per a les quals el wifi és la brúixola que guia els seus viatges. Es tracta de professionals autònoms que es desplacen pel món a la recerca d'aquesta tecnologia de xarxa sense fils que permet intercanviar dades o connectar-se a internet. Són nòmades digitals, caçadors de wifi que busquen espais on assentar-se temporalment per treballar.

El doctor Jaume Ollé ha viatjat exercint com a metge per tot el món o, més concretament, pel món més pobre. S'ha passat més de tres dècades atenent gent que viu sense cap perspectiva de futur, en països on la pobresa endèmica redueix la vida a poc més que la mera supervivència. Però no s'ha resignat mai a acceptar que el patiment o la misèria no tenen remei. 

Recórrer els temples que envolten l'illa de Shikoku és la feina de milers de pelegrins. Tots ells han de seguir una cerimònia detallada perquè els estampin el segell corresponent al carnet del pelegrí. Xavier Moret es va convertir en un d'ells, tot i que només es va atansar a uns quants dels 88 temples. Un d'aquests, el més alt, està situat al capdamunt d'una muntanya a la remota vall de Lia.

A l'Índia, hi ha registrades aproximadament cinc milions de persones que viuen com a ascetes; se'ls coneix com a saddhus o renunciants, i poden ser homes i dones. Aquestes persones opten per trencar amb tot i retirar-se de la vida civil amb l'objectiu d'alliberar-se del dolor terrenal. Agustí Pániker viatja fins a Bodhgaia, el lloc més sagrat de l'Índia, seguint el rastre de les Tres Joies.

L'estat federal de la Taca d'Escombraries, proclamat de manera solemne des de la seu de la Unesco l'abril del 2013, no té terra ferma. És una superfície de deixalles que suren al mar com una escudella barrejada immensa. El problema és que tots nosaltres continuem generant deixalles, per la qual cosa el que coneixem com a estat llunyà continua creixent i posant en perill els oceans.

La Jenn Baljko i el Lluís López Bayona viuen a l'aire lliure des del gener del 2016, quan van començar a caminar cap a Barcelona. Des de llavors, s'han succeït els hiverns, les primaveres, els estius i les tardors; la xafogor, el vent, el fred, la pluja, els dies i les nits. Durant el seu llarg camí, han anat superant els reptes quotidians de trobar aigua potable, menjar i un lloc on fer nit. 

Assentada al vessant nord del Gran Caucas, la vall de Tusheti és famosa per les seves cases-fortalesa i per un conjunt de torres fortificades enigmàtiques. Es tracta de construccions de pedra seca de l'edat mitjana basades en les necessitats locals de defensa. L'investigador Jofre Rocabert ens convida a compartir una travessa a peu per les muntanyes de la regió.

Per a molts, el lleopard de les neus és un dels animals més mítics i somiats. Oriol Alamany, fotògraf de natura, no és aliè a la premissa. Per ell, a més a més, aquest animal té a veure amb dues de les seves passions: els felins i les muntanyes. Pocs animals amaguen tanta llegenda com el lleopard de les neus.

Jorasanko va ser la llar ancestral dels Tagore, la família hindú més rica i important de l'Índia durant molt de temps. Allà, quan els nois de la casa feien catorze o quinze anys, els casaven amb nenes de cinc, sis o set anys. Aquestes nenes arribaven a Jorasanko amb palanquí, vestides com si fossin nines. Però més enllà de la brillantor d'aquestes joves i de ser la casa de Rabindranath Tagore, el...

Fa milers d'anys que els nènets de la península de Iamal mantenen el mateix ritme de vida de manera gairebé immutable. Es tracta del poble nòmada siberià més tradicional de tots. El seu dia a dia gira al voltant dels ramats de rens, que els guien i els marquen els desplaçaments estacionals. Viuen en família, agrupats en txums, unes tendes que tenen el mateix perfil que els tipis de les primeres na...

Els kunames d'Eritrea formen una de les poques societats matriarcals de l'Àfrica. L'antropòleg Joan Riera s'endinsa en les zones remotes i inhòspites on viuen, a tocar de la Banya d'Àfrica. Aquesta ètnia d'origen nilòtic preserva aspectes històrics de la seva cultura, religió i estructura social. Joan Riera entén que "matriarcat" vol dir que les dones són igual que els homes.

A Lahaina, antiga capital reial de Maui, s'intenta recuperar la història de l'arxipèlag de Hawaii. De fet, és una de les ciutats de principi del segle XIX més ben conservades de tot el Pacífic. La població ha sabut preservar l'ambient pioner de l'època, quan s'hi van començar a establir missioners i també baleners que solcaven mars i oceans a la recerca de grans cetacis.