Cròniques Indemostrables

Cròniques indemostrables és un relat narratiu que es mou entre la ficció i la realitat, entre el que s’explica i el que s’insinua... entre la veu i el soroll. La Temporada 2 aprofundeix en aquesta frontera: quan escoltar deixa de ser passiu, quan observar també és una forma d’entrar, quan una història no t’ofereix respostes, sinó una manera diferent de fer preguntes. Aquest episodi reuneix tots el...

Final de la Temporada 2 Hi ha moments en què no decideixes res. És la realitat qui fa un pas endavant -mínim, gairebé imperceptible- i tu simplement no t’apartes. En aquest capítol final, el protagonista deixa enrere el paper d’observador i travessa, per fi, el límit que havia evitat durant tota la temporada. L’acompanya el missatger, una figura ambigua que també comença a dubtar del seu propi rol...

En aquest episodi, la ràdio deixa de ser un mitjà per convertir-se en un organisme viu. Senyals estranys, números que es repeteixen, corresponsals que ja no volen tornar i una emissió que potser està arribant al seu límit. A la 91.4, Ramon Lleuger intenta mantenir el programa en antena mentre tot comença a fallar: interferències, pressions internes, connexions absurdes i una sensació persistent qu...

Hi ha pisos que no haurien d’existir. Hi ha llums que no il·luminen, només avisen. I hi ha ordres impossibles de complir: no actuïs. En aquest episodi, el narrador torna a un lloc on la realitat sembla tenir protocols propis i on observar pot ser més perillós que intervenir. Algú espera a dins. Algú s’hi acosta des de fora. I el límit entre actuar i no fer res es torna inquietantment difús. Cròniq...

El narrador puja a Girona amb una missió molt concreta: no pensar. Canviar d’escenari, caminar, fer vida normal. Però de seguida comença a notar una cosa estranya: ciclistes per tot arreu. Massa coordinats. Massa eficients. Massa… presents. Entre terrasses, carrers estrets i botigues improbables, observa patrons que no sap si són casuals o una broma pesada de la realitat. Bicicletes sense pedals,...

Hi ha veus que no s’haurien d’escoltar… i, tanmateix, hi tornes. En aquest episodi, el narrador intenta fer vida normal, però acaba obsessionant-se amb una emissora plena d’interferències, on cada broma absurda sembla tenir una segona capa… i una veu que li resulta familiar. O potser -només potser- tot passa dins del seu cap. La ràdio es converteix en ritual. El senyal, en dependència. La intuïció...

Hi ha nits que no haurien de quedar enregistrades. Aquesta n’és una. Al concert-no-concert de La Conxita de Sants vam voler fer un capítol especial en directe… i van passar coses que potser no haurien d’haver passat. Entre rialles nervioses, silenci d’església i un públic que respirava al mateix ritme que la història, van aparèixer testimonis que ningú havia demanat —però que ja no es poden desesc...

Hi ha moments que no haurien d'existir. Aquest és un d'ells. El que sentireu a continuació no és una història convencional. És el relat d'un home que, després d'un monòleg desconcertant, es veu immers en un seguit d'esdeveniments que desafien la lògica. Després de veure el missatger una vegada més, el narrador decideix seguir-lo. Però el que sembla una escena quotidiana es transforma en una sèrie...

Hi ha gravacions que no haurien d’existir. Aquesta n’és una. Les interferències que sentireu no provenen de cap micròfon espatllat, ni de cap emissora pirata. Els tècnics de la 91.4 van demanar que les esborréssim. Nosaltres les hem mantingut. Perquè, enmig del soroll, hi ha una veu que no hauria de poder parlar… i parla igualment. Mentre Collserola continua plena de senglars que mosseguen amb ten...

Els dies es pleguen com pàgines humides. Ningú sap dir quan vas començar a esborrar-te, però els miralls ja no retenen la teva cara i els desconeguts et travessen com ombres mal educades. En un teatre de barri, sota una bombeta que parpelleja amb intencions pròpies, un home explica com va desaparèixer sense moure’s del lloc. I a l’última fila, un missatger que ningú més veu sembla prendre apunts d...

En aquest nou episodi torno a un lloc que coneixia massa bé: el Congrés Ergonòmic d’Espiritualitat Urbana. Pèndols gegants, testimonis absurds, paradetes de sanació impossible i un ponent que projecta un vídeo inèdit del doctor Abelard Fontelles, el mateix home que —per alguna raó— sabia les meves lletres abans que jo mateix. A mesura que avança la tarda, les coincidències s’acumulen, la realitat...

Uns ullalls de vampir. Un cantautor que només volia fer un disc i acaba perseguint un senyal que ningú més sembla sentir. Presoners que apareixen i desapareixen, ombres que parlen, ciència, fe, conspiracions… i un laberint que potser existeix, o potser només es revela quan l’escoltes d’una sola tirada. Així comença —i així respira— Cròniques Indemostrables: una història que es mou entre la realita...

Els dies es desfan com un somni. Bukowski i Kerouac parlen des del coixí, i la realitat, amb olor de cafè i ferro vell, es converteix en una cançó que ningú recorda haver escrit. Entre papers tacats i miralls trencats, una veritat pren forma: potser el laberint mai no va existir. O potser és l’únic lloc on encara som nosaltres. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà...

Tan a prop està el final, que tot comença. Sota la torre de Collserola, el cantautor troba respostes a preguntes que mai havia fet... i encara moltes més preguntes. Un presoner pot ser-hi i no ser-hi alhora. Una atracció de fira pot semblar l'últim coet. Els rostres canvien, els records tremolen, i el senyal, un cop més, insisteix. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et f...

El guardaespatlles del senyor M. té una història a explicar. Sota la torre de Collserola, s’hi amaga un presoner misteriós. Un sacrifici inevitable amb aroma a cafè antic. Només una gravació de Bob Esponja n’és testimoni. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar al dia! Un nou capítol cada dilluns a les 20 h. “Jo només volia fer un...

Un paperet oblidat i un missatge que es repeteix. La noia entra en trànsit, la batedora vibra, i una veu recita la profecia. La torre s’ensorra però el senyal persisteix. La realitat entra en dubte, si no ho estava ja, dins un Renault 11 direcció Collserola. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar al dia! Un nou capítol cada dillun...

Una porta oberta, un soterrani humit i un cercle de desconeguts que parlen de mons que s’esquerden. Entre torxes i mapes vermellosos, una veu familiar emergeix d’un transistor antic: sembla una emissió… o una invocació. Tot comença a confondre’s: la realitat, el record i la transmissió. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar al di...

Un missatger que desconfia de l’electricitat entrega un sobre calent. El cantautor s’empodera i decideix seguir l’única pista que té. Pel camí es troba amb un vagabund que li recorda Moondog, una figura enigmàtica que potser és l’esperit d’un temps passat. Ell l’assenyala cap a alguna cosa. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscriu-te per estar a...

Un matí qualsevol, al mercat de Santa Caterina, un monòlit negre de tres metres apareix del no-res. Turistes amb mòbils, la Urbana perplexa, càmeres que fallen… i un home que cau mort mentre la realitat vibra. Barcelona es converteix en escenari d’un enigma que ningú no sap explicar, però tothom interpreta. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. Subscr...

El cantautor procrastina i busca vampirs dins una fira d’energies a Sant Andreu. Allà topa amb teories interessants i amb una model de fotos gratuïtes que li dona una pista clau. Mentrestant, torna l’udol metàl·lic… i la llum d’hospital, sense hospital. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha ve...

(Continúa del Cap. 1) Un bosc que sembla un hospital, una Dona Estranya i una tassa d’un líquid desconegut. Quan tot es fon, només queda un missatge: OBLIDA EL TEU NOM. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha veritats tan grans que només es poden explicar amb mentides.” Gravat a La Cabana de Col...

Un productor intens, un cantautor cansat i una dentadura de plàstic. El que havia de ser un disc normal es transforma a les primeres de canvi. Cròniques Indemostrables és el podcast narratiu en català que et farà dubtar de tot. “Jo només volia fer un disc… però vaig descobrir que hi ha veritats tan grans que només es poden explicar amb mentides.” Gravat a La Cabana de Collserola Guió i veu: Jordi...