AUDIOBÍBLIA EN CATALÀ

El capítol 34, Moisès puja de nou al Sinaí amb dues noves taules de pedra després que les primeres fossin trencades. Déu es revela com a misericordiós i fidel, però també just amb el pecat, i renova l’aliança amb el poble d’Israel. S’hi recorden lleis i normes importants, com evitar la idolatria i celebrar diverses festes religioses. Quan Moisès baixa de la muntanya, el seu rostre resplendeix desp...

Després dels esdeveniments del vedell d’or, Déu ordena al poble continuar el camí cap a la Terra Promesa. Tanmateix, manifesta inicialment que no acompanyarà directament els israelites a causa de la seva desobediència. Moisès manté un diàleg profund amb Déu a la Tenda del Encontre i li suplica que continuï present entre el poble. Finalment, Déu accedeix a acompanyar-los i concedeix a Moisès contem...

Durant l’absència de Moisès al mont Sinaí, el poble d’Israel demana a Aaron la creació d’un vedell d’or per adorar-lo. Aquest acte d’idolatria provoca la indignació de Déu, que anuncia el seu càstig contra el poble. Moisès intercedeix davant Déu perquè tingui misericòrdia dels israelites i, en baixar de la muntanya, trenca les taules de la Llei. El capítol conclou amb el càstig dels responsables i...

En el capítol 31 s 'hi confirma el sàbat com a senyal perpetu del pacte, dia de repòs sagrat que recorda la creació i l'alliberament d'Egipte. Déu lliura a Moisès les dues taules de la Llei, escrites pel seu dit, com a testimoni de l'aliança amb el poble. Així es tanca la revelació del Sinaí, preparant el camí per a la construcció del tabernacle i el culte ordenat. 🔍 Si voleu més...

El capítol 30 de l'Èxode descriu l'altar de l'encens, el cens amb ofrena de mig sicel i la pica de bronze per a les purificacions rituals. S'hi estableixen les receptes sagrades de l'oli d'unció i de l'encens, reservats exclusivament al culte i prohibits per a ús profà. Aquests elements subratllen la necessitat de santedat i preparació per a l'acostament a Déu en el...

El capítol 29 de l'Èxode descriu el ritu de consagració d'Aaron i els seus fills com a sacerdots, amb rentaments, vestidures sagrades i uncions amb oli. S'hi detallen els sacrificis d'un vedell i dos moltons, amb l'aplicació de sang a l'orella, la mà i el peu com a signe de dedicació total al servei diví. La cerimònia s'allarga set dies, durant els quals es purifica l&#...

El capítol 28 de l'Èxode descriu els vestits sagrats que Déu mana confeccionar per a Aaron i els seus fills. S'hi detallen l'efod, el pectoral amb dotze pedres que representen les tribus d'Israel i les peces de lli fi i colors reials. Aquestes vestidures simbolitzen la santedat i la funció dels sacerdots com a intercessors del poble davant de Déu. D'aquesta manera es consagra l...

El capítol 32 de l'Èxode relata la fabricació del vedell d'or mentre Moisès és a la muntanya, signe d'idolatria i infidelitat del poble. Moisès, en baixar, trenca les taules de la Llei i intercedeix davant de Déu per evitar la destrucció d'Israel. Els levites executen el judici diví contra els idòlatres, i el poble és castigat per la seva rebel·lió. Aquest episodi mostra la tensió...

El capítol 27 del Llibre de l'Èxode descriu la construcció de l’altar de bronze per als sacrificis. També explica com havia de ser el pati del tabernacle, amb cortines i columnes. Es donen instruccions sobre els materials i les mides de tot el recinte sagrat. Finalment, s’ordena mantenir sempre encesa la llàntia amb oli, sota la responsabilitat d’Aaró i els seus fills. Mostra que la relació am...

El capítol 26 d’L'Èxode descriu com construir el Tabernacle, el santuari portàtil dels israelites. Es donen instruccions detallades sobre les cortines de lli amb colors i figures de querubins, així com sobre les diverses capes de cobertes que han de protegir-lo. També s’explica la construcció de la bastida de fusta d’acàcia recoberta d’or i del vel que separa el lloc sant del Sant dels Sants....

El capítol 25 explica les ofrenes que el poble d’Israel ha de donar per construir un santuari per a Déu. Déu indica a Moisès com s’ha de construir el tabernacle i els seus objectes sagrats. Entre aquests objectes hi ha l’Arca de l’Aliança, feta d’or i fusta. També es descriu la taula dels pans de la presència i el canelobre d’or que s’utilitzaran al santuari.

L' Èxode 24 és un capítol fonamental de la Bíblia que descriu la ratificació de l'aliança entre Déu i el poble d'Israel al mont Sinaí.

El capítol 23 d’Èxode conté lleis sobre la justícia i el comportament correcte entre les persones. Es demana no difondre mentides, no afavorir els poderosos injustament i ajudar fins i tot l’enemic si ho necessita. També s’estableixen normes sobre el descans del dissabte i l’any sabàtic de la terra, i, Déu promet guiar el poble d’Israel cap a la terra promesa si obeeixen els seus manaments.

Èxode 22 estableix un conjunt de lleis civils i morals que regulen la restitució per danys a la propietat, exigint compensacions multiplicades per a qui robi el bestiar o causi perjudicis a les collites, i fins i tot la pèrdua de la llibertat si el culpable no pot pagar. També es detallen normes sobre la custòdia i el préstec d'animals, on la responsabilitat es determina segons si hi ha hagut...

El capítol 21 de l'Èxode conté lleis civils i penals per regular la vida en societat, incloent normes sobre l'esclavitud, els crims violents i les indemnitzacions. Estableix que els servents hebreus siguin alliberats al setè any, però manté penes severes, fins i tot la mort, per a l'homicidi intencionat o l'agressió als pares. Introdueix el principi de proporcionalitat amb la llei...

Llibre de l'Èxode 20 explica com Déu dona els Deu Manaments al poble d’Israel al mont Sinaí. Aquests manaments estableixen normes bàsiques sobre la relació amb Déu i amb els altres. El poble presencia trons i llamps i té por davant la presència divina. Demanen que Moisès sigui el seu mediador davant Déu.

El capítol 19 del llibre de l’Èxode descriu l’arribada del poble d’Israel al mont Sinaí, tres mesos després d’haver sortit d’Egipte. Moisès puja a la muntanya i Déu li comunica que, si el poble escolta la seva veu i compleix l’aliança, serà el seu poble escollit, un regne de sacerdots i nació santa. El poble accepta el compromís. Déu ordena que el poble es prepari durant tres dies, que es purifiqu...

Jetró, sogre de Moisès, arriba al campament d'Israel portant la família de Moisès i celebra amb ell la llibertat del poble.   Després d'escoltar com Déu havia actuat, ofereix sacrificis i reconeix la grandesa del Senyor.   Observant l'esgotament de Moisès jutjant tot el poble sol, li aconsella delegar autoritat en homes competents i temorosos de Déu.   Moisès accepta el consell savi, o...

El poble arriba a Refidim, on no hi ha aigua. Els israelites murmuren contra Moisès, acusant-lo de portar-los al desert per morir-se de set. Moisès demana ajuda a Déu, que li ordena de fer sortir aigua d'un roquer a Horeb amb el seu bastó. Moisès així ho fa, i l'aigua brolla. El lloc rep el nom de Massa i Meriba (Tentació i Querella) per la manca de fe del poble. Els amalecites ataquen Isr...

Després de partir d'Elim, tota l'assemblea dels fills d'Israel va arribar al desert de Sin, entre Elim i el Sinaí, el quinze del segon mes després de sortir d'Egipte.  Al desert, el poble es va queixar contra Moisès i Aaron, lamentant haver estat tret del país d'Egipte per morir de gana al desert, quan abans menjaven pa fins a quedar satisfets al costat de les olles de carn.  E...

Aquest capítol és un himne de lloança a Déu per la victòria sobre Egipte. Moisès i el poble canten celebrant que el Senyor és un guerrer poderós que ha salvat Israel. Maria (Míriam), germana de Moisès, lidera les dones amb cants i danses. Després, els israelites continuen el seu camí pel desert. Arriben a Marà, on l’aigua és amarga, i el poble torna a queixar-se. Déu fa dolça l’aigua i els recorda...

Després de deixar Egipte, el poble d’Israel és perseguit per l’exèrcit del faraó, que s’ha penedit d’haver-los deixat marxar. Quan els israelites veuen els egipcis apropar-se, tenen por i es queixen a Moisès. Déu diu a Moisès que estengui el seu bastó sobre el mar, i el Mar Roig s’obre , permetent als israelites travessar-lo en sec . Quan els egipcis intenten fer el mateix, les aigües tornen al se...

En aquest capítol, Déu ordena a Moisès que consagri tot primogènit, tant humà com animal, a ell mateix. A més, es descriu com Déu anava delant del poble de dia en una columna de nube i de nit en una columna de foc per guiar-los pel desert. El capítol també inclou instruccions sobre la celebració de la Pascua i el record dels esdeveniments de la sortida d'Egipte.

En aquest passatge, Déu parla a Moisès i Aaron mentre encara són a Egipte, just abans de l’alliberament del poble d’Israel. Aquí, Déu institueix la Pasqua una celebració que els hi serà com a recordatori de l'alliberació d’Egipte i la protecció divina.

El capítol 12 d'Èxode descriu la institució de la Pasqua i la sortida d’Egipte. Déu mana a Moisès i Aaron que el poble d'Israel celebri una festa especial: cada família ha de sacrificar un anyell sense defecte el dia 14 del mes, posar-ne la sang als muntants de les portes i menjar-lo a corre-cuita amb pa sense llevat i herbes amargues. Aquesta sang servirà com a senyal perquè l'Àngel e...