Universitat de les Illes Balears - UIB

Explicam conceptes bàsics de la música, com ara melodia , harmonia i ritme .

Tractam sobre mots estrangers en el món de la moda i el seu ús en revistes i reportatges, com ara * atelier , * boutique , * must , * outfit , o * look i * it girls , i en proposam alternatives catalanes.

Comentam diversos teixits i els seus usos, com ara la franel·la , l' òxford , la gasa , el tul i el vellut .

Parlam dels principals tipus de teixits utilitzats en la confecció: cotó i lli , batista , pana , tweed , raió i niló , a més de polièster i acrílic .

Descrivim diferents tècniques de costura: embastar , ripuntar o repuntar , perfilar o sobrefilar , a més d' enrivetar , rivetejar o ornamentar .

Podem cosir a mà o a màquina i necessitam estris bàsics com l' agulla de cosir , les estisores per tallar, el fil de cosir i el didal per protegir el dit quan cosim a mà.

Informam que un refugiat o refugiada és una pesona que ha hagut de deixar el seu país per por de persecució per raó de raça, religió, nacionalitat, opinions polítiques o pertinença a un grup social.

Aclarim els significats de migrant , emigrant i immigrant i també remarcam que el femení és també migrant , emigrant i immigrant , sense afegir-hi -a.

Recordam que els germans dels pares s'anomenen oncle i tia , mai * tio . A Mallorca i Menorca podem sentir també conco ; formes col·loquials com tiet / tieta s'han d'evitar en contexts formals. I recomanam evitar el col·loquialisme * tio / tia .

Parlam dels noms familiars més enllà dels pares: cosí / cosina , fill / filla de cosí , fill / filla de cosina o nebot / neboda , entre d'altres.

Explicam els noms de família en català: els pares són pare i mare (col·loquialment, mon pare , ma mare , papà , mamà ), els fills són germans i germanes , i els avis són padrí / padrina o avi / àvia , segons l'illa, entre altres noms.

Recordam que colgar és un verb català antic i ric en significats: cobrir alguna cosa, anar a dormir, pondre's el sol o arrambar terra a les hortalisses.

Explicam que el verb avesar(-se) significa habituar-se o acostumar-se i aporta un toc genuí al llenguatge. Avesat / ada descriu la persona que ja s'ha avesat a alguna cosa.

Defensam l'ús del verb genuí badar , que és més ric i expressiu que obrir . Badar té múltiples significats i dona lloc a derivats com badada , badoc o badocar .

Recordam que, tot i que tancar és correcte, el verb específic per als ulls és aclucar , que té usos literals i figurats i dona lloc a derivats i expressions com aclucada , ulls clucs o clucales .

Destacam que molts de mots populars com moll de l'os han estat desplaçats per termes mèdics com medul·la òssia .

Comentam que, tot i que creuar és català, el verb correcte per indicar que passam d'una banda a l'altra és travessar .

Aclarim que, tot i que comerciant és correcte, el mot genuí i més proper en català és botiguer o botiguera .

Explicam que, tot i que càries és correcte, l'expressió tradicional catalana dent corcada és més genuïna i viva. El verb corcar descriu el deteriorament de les dents i té també un ús figurat.

Destacam l'ús correcte de vocabulari gastronòmic en català: cal tastar el menjar, no * provar-lo , i emprar noms genuïns com pit de pollastre o pernil dolç i evitar castellanismes com * pechuga o * jamón dolç .

Recordam que l'expressió * bones tardes és un calc del castellà. Per saludar cal dir bon dia mentre hi hagi claror, bon vespre a partir del capvespre i bona nit en acomiadar-nos o anar a dormir.

Explicam que * derrotxar és un castellanisme i que en català cal usar verbs com malgastar , malbaratar o tudar , segons el context.

Aclarim que el verb * arrepentir-se és un calc del castellà i que la forma genuïna és penedir-se . Així, ens asseguram que els nostres sentiments també són lingüísticament correctes.

Explicam que * aplaçar i * plaç són barbarismes derivats del castellà que cal substituir per ajornar i per termini , pròrroga o ajornament , segons el context.

Advertim que * adelantar i * adelanto són calcs del castellà; en català, usam avançar o anticipar i els substantius corresponents, avançament o anticipació , segons el context.