Abric Almadraba

Darrer dia de registres sonors a la Marina Alta, deixem per al final el so de les ones trencant a Les Rotes en Dènia, buscant tancar un cercle amb la primera gravació que iniciava este viatge. Buscant un final de llum, la realitat colpeja sempre.

Som a l'accés de la cova tallada de Dènia, el darrer dia de juny on encara es pot accedir sense pagar ni reservar. És dimarts entre setmana, la calor ja cau a plom i quatre turistes despistats i dos d'ells alemanys son els únics que trovem en este indret.

Som a la Font de la Foia, als peus dels cims del Carrascar de Parcent frontera sud de la Vall de Pop i darrer mur geogràfic de la Marina Alta. En este punt arrenca un sender estret i pedregós que ascendix vertical i reseguint bancals abandonats fins la Casa de la Neu a 800m sobre el nivell del mar.

La Vall de Laguar és en si un xicotet univers tancat en si mateixa. Una illa geogràfica delimitada per la serra i el barranc de l'infern.

Som a tocar del blau del galapatar, on el riu vedat s’eixampla entre canyissars. Estos oculten la làmina d’aigua i ballen la seua dansa amb el vent, enmascarant el cabal que les fa possibles.

Ací dalt hi ha una muntanya callada, testimoni mut i quiet que embolcalla sota el seu abric mitologíes, vida, pors i anhels pintats de roig en la blanca i nua paret. Som al Pla de Petracos abric de 7000 anys, abric de quietud, pedra i silenci.