L'endemà

Més que fart de donar i no rebre res a canvi, el comte de Barcelona Borrell II trenca el vassallatge amb el rei franc l'any 988. Amb aquest gest tan poderós, s'accelera el camí cap a la independència que havia iniciat el seu avi, Guifré el Pilós, un segle enrere. Un camí que ens ha portat fins avui.

Actualment, hi ha parelles que planegen casar-se amb molta antelació, però de ben segur que no superen l'enllaç entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. I és que, quan es va acordar el matrimoni, Peronella tan sols era una criatura! D'aquell enllaç va néixer la Corona d'Aragó o Corona catalanoaragonesa.

Pere el Catòlic mor en ple combat defensant els seus súbdits occitans, que es troben enmig de la primera croada decretada en terra cristiana amb l'objectiu d'aniquilar els càtars. La batalla de Muret suposarà la fi de la influència catalana a Occitània... i l'escanyament de la cultura occitana per part dels francesos.

Després d'un llarg setge, Jaume I conquereix Madina Mayurqa, l'actual Palma, i es comença a guanyar, d'aquesta manera, el sobrenom del Conqueridor. Conscient que el poder de la història és de qui l'explica, Jaume pren una decisió inèdita entre els reis europeus de l'època que l'han precedit: escriure la seva versió dels fets. Vaja, dictar el "Llibre dels fets", la primera de les quatre grans cròni...

Quan Pere el Gran derrota els francesos a Sicília, quasi tothom se li posa en contra. Però no passa a la història amb el renom del Gran perquè sí. Astut com pocs, Pere aturarà les ànsies de Carles d'Anjou d'aconseguir un imperi mediterrani. Evitarà, també, que els francesos conquereixin Catalunya amb el suport del papa. El seu regnat, de només nou anys, deixa tanta empremta que fins i tot Shakespe...

Roger de Flor, cap dels almogàvers, és traït per l'emperador de Bizanci en un dinar trampa que acaba pitjor que el casament vermell de "Joc de trons". La reacció dels seus homes serà tan brutal que a partir d'aquell moment naixerà una nova manera de fer creure els més petits de casa: "Porta't bé o vindran els catalans!". És el que es coneixerà com la venjança catalana.

Quan un vaixell genovès atraca al port de Barcelona ple de rates infectades pel bacteri de la pesta negra, la ciutat signa una condemna de mort massiva. Tos amb sang, bubons negres plens de pus, membres gangrenats, molt de dolor i la mort. Miris on miris, hi ha caos: els cadàvers s'acumulen pels carrers i la incertesa ho domina tot. Qui pot, fuig a la muntanya. Qui no, mor. Catalunya perdrà més de...

Pere el Cerimoniós necessita diners per finançar la guerra contra Castella, però les arques de la Corona estan en números vermells i, per obtenir calés, primer ha de convocar les Corts. Com que li cal un mètode més àgil, se li acudeix crear la Diputació del General, una delegació permanent de les Corts amb la finalitat de recaptar tributs puntuals. Clar i català: la Generalitat neix com una oficin...

A la ciutat aragonesa de Casp, es vota qui serà el successor del rei Martí l'Humà. Dos noms han destacat en la lluita per aconseguir la corona: Jaume, comte d'Urgell, que és cunyat de Martí; i Ferran d'Antequera, de la casa dels Trastàmara i gran terratinent de Castella. El pretendent català, però, ha patit un sabotatge implacable amb l'ajuda de l'Església i les cartes ja fa temps que estan tirade...

El pagès Joan de Canyamars fa hores que espera pacientment a la plaça del Rei de Barcelona. Quan Ferran el Catòlic baixa les escales del Saló del Tinell, on ha tingut una llarga audiència pública, Canyamars se li acosta i l'ataca amb un coltell. El fereix al coll, però no aconsegueix matar-lo. Es tracta d'un llop solitari o forma part d'un complex complot en contra del rei?

El valencià Roderic de Borja rep la tiara papal amb el nom d'Alexandre VI en una cerimònia en què assisteixen els seus fills, Cèsar i Lucrècia. Segon valencià a convertir-se en papa, ell i la seva família seran protagonistes d'una llegenda negra que els ha perseguit fins a l'actualitat: nepotisme, assassinats, acusacions d'incest... Nissaga de poder total! Però... realment mereixen aquesta fama?

En ple auge de pirateria a la Mediterrània, 140 vaixells de corsaris otomans ataquen Ciutadella per sorpresa. Tot i la resistència fèrria dels menorquins, la diferència numèrica els empeny a una derrota inevitable. La vila ha quedat de cap per avall i la majoria dels habitants han resultat morts o bé han estat segrestats per ser venuts com a esclaus. Davant d'aquest panorama, el rei Felip II es pl...

Elisabet Cerdà és una vídua de Castellterçol que ronda la cinquantena. L'han acusat d'haver participat en aplecs de bruixes presidits pel mateix dimoni i l'han torturat fins que ha acabat confessant: sí, és bruixa. Cerdà és molt conscient de què l'espera, però prefereix la mort a continuar suportant tant de dolor causat per aquesta paranoia col·lectiva amb conseqüències tràgiques.

Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga, és un dels bandolers més coneguts (i temuts) de Catalunya. Després d'haver patit tortures i d'un procés judicial en què se l'ha acusat d'haver perpetrat desenes de saquejos i segrestos, se l'acaba sotmetent a un martiri pels carrers de Barcelona i, finalment, se l'executa. A títol d'advertiment, les autoritats penjaran el seu cap al portal de Sant Antoni. Rea...

Una munió de segadors es revolta a Barcelona contra les autoritats. I, més que amb la falç al puny, van carregats amb armes de foc, com arcabussos i mosquets. Aquest esclat de violència és fruit del malestar que suposen les polítiques cada cop més absolutistes de Felip IV i la seva mà dreta, el comte-duc d'Olivares. Els segadors han dit que ja n'hi ha prou i que, si convé, segaran cadenes.

Abandonats per tothom, els catalans intenten resistir sols contra l'embat dels exèrcits de Felip V, el primer Borbó a acomodar-se al tron espanyol. Per fer caure Barcelona sense gaires problemes, decideixen organitzar un setge al voltant de les muralles. Però els barcelonins resisteixen heroicament durant més d'un any a una pluja constant de bombes i a la gana, molta gana. Barcelona caurà, però ho...

L'any 1817 s'inicien les obres de l'esperadíssim canal d'Urgell, i els habitants de la zona, desèrtica i eixuta, ho celebren de valent. Amb l'arribada d'aigua podran regar camps que fins ara no produïen res més que gana i que, amb el regadiu, donaran peres i pomes. Però, com acostuma a passar, les obres patiran un petit retard... de 45 anys!

En el context de la primera guerra Carlina, a la plaça del Torín de Barcelona els ànims s'han escalfat de valent per culpa d'uns toros massa mansos. Amb la metxa del descontentament encesa, una munió de gent emprenyada es dirigeix cap a la Rambla i crema tots els convents que troba al seu pas. El sòl urbà alliberat amb aquesta bullanga permetrà construir espais tan emblemàtics com la Boqueria i el...

Un jove i entusiasta Josep Anselm Clavé funda la primera societat coral de l'estat espanyol. L'ha anomenat La Fraternitat i amb ella no només ensenyarà els obrers a cantar, sinó que els atorgarà una eina molt poderosa: el sentiment de pertànyer a un col·lectiu. Per si no n'hi hagués prou, aquest músic d'idees revolucionàries organitza balls oberts a obrers, menestrals i la petita burgesia. Clavé t...

Barcelona és un dels centres amb més densitat de població d'Europa i les muralles ofeguen la ciutat. La gent viu amuntegada i l'aire que es respira és putrefacte. Després d'anys i panys esperant el permís de Madrid per enderrocar aquest cinturó de pedra, els barcelonins han decidit que ja n'hi ha prou d'esperar i tiren pel dret: fan caure la muralla amb les seves mans!

Una munió de gent observa expectant un punt concret del mar. L'enginyer autodidacte Narcís Monturiol i uns quants companys de batalles s'han submergit amb l'Ictíneo al port de Barcelona, i ja fa molta estona que estan a vint metres de profunditat. Anirà tot bé? Tres hores després, el submarí emergeix triomfant a la superfície. Monturiol ha demostrat que és possible navegar sota l'aigua sense conne...

Sabent que la pandèmia de còlera que afecta algunes zones de França aviat saltarà a Catalunya, el doctor Jaume Ferran i Clua se'n va cap a Marsella per estudiar el bacil que provoca aquesta malaltia. Carregat amb mostres que amaga com pot per travessar la frontera, al laboratori aconseguirà crear la primera vacuna contra el còlera i de seguida posarà en marxa la primera campanya de vacunació massi...

En un velòdrom abandonat amb pinta de camp de patates, està a punt de debutar un nou equip de futbol. L'ha fundat un jove suís que es diu Hans Gamper, un gran enamorat d'aquest esport. Com que el Foot-ball Club Català l'ha rebutjat, Gamper ha tirat pel dret i ha fundat el seu club, el Foot-ball Club Barcelona, que s'estrena contra un combinat d'anglesos. L'ambient està carregat de nervis i excitac...

A les acaballes de la Primera Guerra Mundial, una epidèmia de grip molt violenta fa estralls entre la població. Coneguda com la grip espanyola, serà una de les pandèmies més mortals de la història. A Catalunya, la Mancomunitat i els ajuntaments fan mans i mànigues per contenir les infeccions, però la gent mor a carretades. Els serveis funeraris estan més que saturats i moltes famílies han d'enterr...

Cent quaranta treballadors de La Canadenca inicien una vaga de braços caiguts. A mesura que vagin passant els dies, però, més i més gent s'anirà sumant a la lluita obrera, i fins i tot s'arribarà a tallar el subministrament elèctric de Barcelona, que quedarà a les fosques. Els vaguistes resistiran gairebé cinquanta dies i aconseguiran una fita increïble: que Espanya sigui el primer estat de l'Euro...