Closcadelletra

Closcadelletra (DXI): M’enjoi de contactes tènues 25.05.2026 4:43 ↓

Una copinya petita i trencada em pot fer plorar com els mestres pensadors que estim, i són impurs, i gens innocents

Closcadelletra (DX): El lligam fortuït dels àtoms 25.05.2026 4:57 ↓

Aquella veu em deia que havia d’inscriure la progressió musical no en el discurs, sinó en una successió d’instants impalpables que ja tinguessin els colors de l’eternitat

Closcadelletra (DIX): Una capacitat de reverberació 25.05.2026 5:51 ↓

La presència que explor en les meves frases vol ser un vertader desafiament a l’era de la vulgaritat, del cinisme i de la burla

Closcadelletra (DVIII): Sorpreses de la llum 04.05.2026 4:40 ↓

Podria ser alguna vibració semblant a l’infinit allò que penetra les coses i les engrandeix, els dóna una ressonància llarga

Closcadelletra (DVII): Paraules esfilagassades 27.04.2026 4:17 ↓

Les veus mostren que les nostres existències són relats travessats d’accidents

Closcadelletra (DVI): Mormol a l’orella del lector 20.04.2026 4:10 ↓

Potser l’escriptura hauria de ser una invitació al silenci

Closcadelletra (DV): Som ple de buit 13.04.2026 4:08 ↓

He intentat desxifrar el que sentia alliberant-lo de l’opacitat en què estava clos

Closcadelletra (DIV): Tots tenim 13.04.2026 4:32 ↓

El jove inquiet es demana: per què no don el meu cos a la literatura com d’altres el donen a la ciència?

Closcadelletra (DIII): La casa del gust 30.03.2026 4:45 ↓

Imaginau una inacabable varietat rítmica: musell, dits, pluja de ferro, niguls de sucre, clarianes, fondals

Closcadelletra (DII): Atent a la sensació 23.03.2026 4:50 ↓

Assegut davant la taula de vidre escriu, amb un llapis dur en una plagueta nova que ha comprat fa poc de la casa Moleskine, paraules desorbitades

Closcadelletra (DI): En el reflex dels seus ulls, fressèlies... 23.03.2026 5:24 ↓

Sent l’olor de saladina, de terra de mata, de sang de cabrit, d’herbei tallat, d’humus humit, de camins novells, de fronteres antigues, d’absències

Closcadelletra (D): L’art de vellejar 09.03.2026 6:51 ↓

La pluja per una inclinació ventosa violenta umpl els vidres de rosada tumultuosa; i l’aigua comença a entrar per davall la porta amb la força d’una font ufana

Closcadelletra (CDXCIX): Escriure que no escrius és escriure 02.03.2026 4:41 ↓

Tota tu seràs un jeroglífic i les coves parietals amb bisons fletxats una casa on escric des del ventre del temps

Closcadelletra (CDXCVIII): Tots els camins de la tinta 23.02.2026 4:53 ↓

Aquest és l’horitzó: la tinta relliga els uns amb els altres; escolta, tempera, vetla, conforta, aclimata; fa que un text en contínua fragmentació es mantengui unit

Closcadelletra (CDXCVII): El jardí del temps 16.02.2026 5:30 ↓

El vent escriu a les parets que carrisquegen, als vidres que tremolen, als arbres que xisclen, a les portes que grinyolen

Closcadelletra (CDXCVI): Rememoracions 08.02.2026 5:02 ↓

Ella hauria repetit: no hi ha cap història fora de les nostres besades

Closcadelletra (CDXCV): La rapinyada i la carícia 02.02.2026 4:47 ↓

Un lloc desconegut s’estén i avança a gran velocitat i tot el que coneixia pren un sentit nou, es confegeix una llum novella

Closcadelletra (CDXCIV): Rejovenir 26.01.2026 5:38 ↓

El mot és aquest vent que fou aigua, i esdevé aigua, després d’haver tirat la seva màscara

Closcadelletra (CDXCIII): En els suburbis del text 19.01.2026 5:17 ↓

Podem considerar els textos absents com un encontre entre el projecte de l’escriptor i l’activitat del lector

Closcadelletra (CDXCII): Per dir no res 12.01.2026 4:31 ↓

M’agrada aquesta escriptura modesta i obstinada que avança tota sola, viva, que no té en aparença res a dir llevat de denunciar les impostures del seriós

Closcadelletra (CDXCI): Un univers en què res no és segur 12.01.2026 4:40 ↓

Cal prendre antídots contra la uniformització. Un llibre vertader pot ser una cambra pròpia!

Closcadelletra (CDXC): Crear alguna cosa que no existia abans 29.12.2025 5:30 ↓

El litigi dels llençols d’uns cossos en combat d’amor desvetlen refundacions de la mirada

Closcadelletra (CDLXXXIX): Tot l’art és punt de mira 23.12.2025 6:09 ↓

La frase més tendra s’ha d’escriure amb una destral

Closcadelletra (CDLXXXVIII): Oceanografia d’intimitats 23.12.2025 5:14 ↓

L’únic artista és el temps, que fa feina molt lentament

Closcadelletra (CDLXXXVII): Còmplices de l’esclavatge propi 23.12.2025 5:32 ↓

Una mala fi de distopies de ciència-ficció descriuen el nostre present: el futur volen que sigui com un retorn a una suposada edat d’or, mentre s’instaura una acceleració del necrocapitalisme sense que es vegi cap futur discernible