Les cordes de l'ukelele

Posem el focus en propostes de petit comitè: bàsicament duets i trios, propostes de músics ben avinguts que uneixen cultures i sensibilitats en petit format... Avui, doncs, això va de dos i de tres!

En l'ampli món de la world music, com passa en molts altres terrenys sonors, també hi ha casos en què la inspiració ha vingut de grans compositors, que van de Bach a Sydney Bechet. Fem un recorregut per alguns d'aquests casos, que són diversos en temps i origen geogràfic.

Avui el nostre denominador comú són artistes i propostes que han portat essències sonores d'un lloc a un altre, ja sigui pels seus orígens familiars, o perquè en la seva feina musical han adoptat sonoritats de més enllà de l'oceà. Sigui com sigui, avui ens movem amb una connexió entre el Mediterrani, l'Atlàntic i les aigües antillanes.

Avui seguim un camí o un rastre que ja havíem seguit altres vegades: la petjada que els ancestres africans han deixat en les propostes d'alguns músics i grups, de fet, en molts. També ho podríem lligar amb aquells que tot i no tenir avantpassats africans, beuen molt dels ritmes i patrons vinguts d'aquell continent i ho incorporen a la seva música.

Les músiques melismàtiques ens acompanyaran en aquesta selecció amb aromes àrabs, índies, flamenques i balcàniques.

El nostre itinerari passa, sobretot, per veus i per cordes, i per moltes propostes que combinen aquests dos elements. És el motiu --pretext, si ho preferiu-- perquè les nostres cordes d'ukelele imaginàries ens transportin a llocs ben diferents...

Pensem en ciutats que, si físicament estan allunyades, musicalment poden estar unides i ben unides... Avui ens imaginem el començament de la ruta en alguna ciutat portuguesa, però també passem per ciutats com Buenos Aires.

Ens agraden els sons que connecten amb altres sons encara que hi hagi molta aigua pel mig. La connexió marítima ens inspira, avui, per començar...

...Si diem que hi ha molta producció, i molt bona, dins de les músiques d'arrel que tenen veus singulars i personalíssimes no descobrim res. Hi ha veus, moltes, que ens segueixen emocionant, i avui fem un recorregut per algunes d'aquestes veus que són -perquè no dir-ho d'aquesta manera- mirall de l'ànima, i ens transmeten emoció i honestedat a parts iguals...

Ens agrada trobar un leitmotiv i avui seria aquest: flautes al capdavant. El so de la flauta és el nostre guia, per enllaçar propostes on el regust fresc d'aquest instrument podria dibuixar mil recorreguts

Propostes que relacionem amb viatges, immigració o desplaçaments de músics i de música, ja siguin per obligació o simplement com una aventura en què es va a buscar altres sonoritats per alimentar-se creativament¿ Això és, si més no, una manera de començar.

Guitarres, violins, violoncels i sobretot un regust tant mediterrani com atlàntic ens guien en el nostre recorregut, per imaginar-nos unes cordes que uneixen mars i acosten vores marines ...

Tornem a alçar la veu o, més ben dit, ho faran els nostres protagonistes, veus que, per una raó o una altra --si és que hem de trobar alguna raó--, ens inspiren, ens emocionen i ens fan sentir que alguna cosa es mou... perquè la música, a més de moviment i inspiració, també és una eina poderosa per transmetre moltes coses. Música vocal vinguda de diferents parts del planeta que ens agrada mirar i...

Temps que se'n va, temps que passa, temps que perdura... No és el primer cop que el temps ens inspira, i avui hi tornem: això sí, sota aquest prisma amplíssim, i amplíssim de mires també, que són les anomenades músiques del món.

Avui el nostre leitmotiv seria el pols, la cadència, de la zona mediterrània. Cosa que vol dir parlar dels ritmes d'un terreny extensíssim... Posarem, doncs, el focus en la percussió i les propostes amb tempo molt "visible".

Ens situem en un terreny sonor de línies difuminades on ressona l'Àfrica, Cuba, el sud dels Estats Units i tot al mateix temps.

Avui ens inspiren les històries que s'han anat explicant a través del temps; llegendes i narracions que alimenten tantes i tantes peces musicals, aquí, més enllà i pertot arreu.

Agafem com a motiu el concepte de "fora de context": tractant-se com es tracta, aquest espai, d'una mirada a les músiques del món --és a dir, de propostes que es basen en música d'arrel i la porten a un terreny contemporani i fins i tot a terrenys poc previsibles--, doncs avui intentarem inspirar-nos en això. I, si més no, aquest serà el punt d'arrencada... Ens fixarem en músiques i propostes que...

Ens situem imaginàriament en un paisatge armeni, en aquelles terres que geogràficament són a la intersecció entre Europa i Àsia. Comencem amb el nom de Djivan Gasparyan per fer un recorregut amplificat per algunes orquestres i grans formacions.

Si hi ha un concepte sempre present quan parlem de músiques del món, de músiques d'arrel escampades pel planeta, aquest és el "d'anada i tornada", és a dir, quan ens referim a aquells estils, patrons o gèneres viatgers que han travessat mars i han estat adoptats, o adaptats, en altres cultures, i més concretament, cultures sonores. Ja sigui per fenòmens com les migracions o les connexions cultural...

Músiques per ballar o inspirades en les danses: la nostra excusa per escoltar polques, gigues, tangos i ritmes afrocubans.

Tornem un cop més la mirada, o més ben dit l'oïda, a la música vocal, a algunes de les veus que millor han portat, i encara porten, el llegat i el sentir de les generacions precedents cap al futur... Propostes i artistes que recullen el llegat --sobretot de tradició oral-- d'un lloc, d'una zona, d'un país o d'un col·lectiu i ens ho presenten amb talent i elegància als nostres dies.

Avui, això torna a anar de melismes. Ens acompanyen aquesta mena d'aromes sonores d'això que anomenem Orient, ja sigui amb veus o amb propostes instrumentals. I hi afegim les percussions, cosa que ens segueix fent viatjar per un terreny amplíssim...

Ens venia molt de gust tornar a mostrar propostes d'aquelles que ajunten, reuneixen o combinen cultures sonores aparentment allunyades --com a mínim, geogràficament-- i que després (i no descobrim res) sempre acaben trobant punts en comú.

Com fem sovint, triem un punt d'arrencada, que avui situem al Caucas, aquesta zona que pivota al voltant d'unes muntanyes que coronen Armènia, i una mica més amunt, una serralada que toca per sobre amb Rússia i per sota amb Geòrgia... Una zona de l'est d'Europa que no és lluny de Turquia o d'Armènia. Ens serveix senzillament per començar un recorregut, i el comencem sonorament amb un disc que ja e...